Paral·lelament als passos polítics lligats al full de ruta sobiranista, el procés català també inclou debats de tota mena sobre aspectes ben variats de la futura república. Ahir se’n va obrir un de nou, fins ara inexistent, sobre un element central en el moviment independentista: l’estelada. La Fundació Reeixida, que és al darrere d’iniciatives de memòria nacional com el setanta-cinquè aniversari de la constitució de l’Havana del 1928, el centenari de l’estelada i la Ruta de la Independència per Barcelona, és l’autora de la primera proposta de reglamentació de la bandera independentista catalana, que es va presentar ahir al matí a l’Ateneu Barcelonès.

Evitar la desvirtuació dels simbolismes
Seguint els criteris de la vexil·lologia, la disciplina que estudia i fixa les banderes, l’escriptor i president de la fundació, Joan-Marc Passada, i el dissenyador gràfic Jordi Avià consideren que, després de més d’un segle d’ús i actualment assumida com a símbol representatiu per una part significativa de la població catalana, és el moment de precisar i fixar les característiques de l’estelada redactant-ne una normativa que ‘hauria d’incloure el mínim d’especificacions’.

‘Una bandera és un element simbòlic’, comencen dient. I els símbols, el llenguatge simbòlic, són importants perquè transmeten un munt d’informació concentrada’. L’estelada, en aquest sentit, no n’és ni de bon tros una excepció: les faixes vermelles (‘no pas barres: les barres són de pa o per a tancar finestres’, puntualitza Passada) sobre fons groc provenen de la senyera reial dels comtes reis de la corona d’Aragó; el triangle (equilàter, precisa Avià) simbolitza els tres principis republicans (llibertat, igualtat i fraternitat); l’estel de cinc puntes, per la seva banda, remet al nombre auri, a l’humanisme, i és símbol també de l’estat independent i la llibertat; i, quant als colors, el groc i el vermell provenen de la senyera reial, i el blau i el blanc, de la bandera cubana que, de retruc, adoptà els colors revolucionaris de les banderes francesa i nord-americana.

Proposta d’estelada estàndard de la Fundació Reeixida.

Corregir-ne elements de forma i eliminar-hi imperfeccions
Amb tot aquest munt de significats i simbolismes, juntament amb l’ús cada vegada més ampli i normalitzat de l’estelada, no és estrany que els membres de la Fundació Reeixida hagin vist la necessitat de redactar-ne una proposta de normativa que ‘adquiriria un sentit més ple si en el futur l’estelada gaudís d’alguna mena de reconeixement oficial’. Una proposta, val a dir-ho, que apunta d’una banda cap a la definició vexil·lològica de la bandera, per permetre’n la correcta reproducció en tota mena de suports, i d’una altra cap a una possible reglamentació d’ús i de protocol.

De la primera part, els autors de l’estudi s’han fixat en la mida del triangle (que ha de tenir els tres costats iguals) i l’estel del mig (amb la punta mirant cap amunt). En aquests dos aspectes, no s’aparten ni un mil·límetre de la bandera cubana, la que va inspirar fa més d’un segle les d’unes altres ex-colònies espanyoles com Puerto Rico i les Filipines, a més de l’estelada de Vicenç Albert Ballester. ‘La bandera cubana és, vexil·lològicament, impecable’, assegura amb convenciment Avià, que no amaga l’emoció que l’estelada lligui històricament i gràfica el nostre país amb les revoltes anticolonials cubana, porto-riquesa i filipina de fa més d’un segle. ‘Hi ha banderes i banderes. Els cubans que van idear-la conspiraven des de l’exili a Nova York, ciutat on van pouar en la llarga tradició vexil·lològica anglosaxona’, conclou. Passada i Avià també han volgut fixar els colors i la dimensió de la bandera: a causa del triangle equilàter, demana una proporció 1:2 (la llargada de la bandera és el doble que la de l’alçada), i no pas 2:3, que mantenen banderes com l’espanyola i la francesa (per cada dues mesures d’alçada, n’hi ha d’haver tres de llargada).

Fotografia: Lluís Brunet.

Dues banderes oficials
L’estudi no passa per alt aspectes de protocol com la disposició de l’asta, una possible versió d’estelada de dol per a fets luctuosos i fins i tot la manera de plegar-la: ‘La bandera nord-americana té regulat que s’ha de plegar en una dotzena de passos, cadascun amb un significat específic’, explica Passada. ‘Nosaltres proposem cinc moviments per a plegar l’estelada, una xifra que coincideix amb les cinc puntes de l’estel.’ Al final de l’operació, a més, queda visible únicament el triangle i l’estel.

El report es tanca amb una proposta d’ús de banderes a la república catalana: són partidaris que l’estelada esdevingui la bandera civil, usada internacionalment, i la senyera la bandera d’estat, d’ús més restrictiu per a presidir el parlament i les institucions. Dinamarca, Hongria, Àustria i Andorra mateix, comenten, tenen dues variants de banderes oficials.

A la presentació d’ahir, enmig dels periodistes, hi havia també membres de l’Associació Catalana de Vexil·lologia, que no sols avala la proposta, ans la celebra: ‘Ens sembla perfecte d’obrir un debat que porti cap a la reglamentació de la nostra bandera.’

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb