Tortosa (ACN).- Sota el títol ‘Anys de llum a la ciutat’, l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa ha liderat el que consideren el projecte més “ambiciós”. És una macroexposició que convida a “rellegir” la història de la capital del Baix Ebre en un moment on la ciutat apostava per la modernització, al tombant del segle XIX al XX. En aquesta època a la ciutat van irrompre personalitats tant destacades com el pintor Francesc Gimeno, el músic Felip Pedrell, l’arquitecte Pau Monguió, o el metge i investigador Jaume Ferran. El mercat de Tortosa, l’antic Escorxador, l’Arxiu Comarcal o l’Observatori de l’Ebre són algunes de les seus escollides per conèixer i posar en valor aquest llegat.

Amb un únic discurs narratiu però des de la multidisciplinaritat, la macroexposició recorrerà la història de Tortosa a través de les mirades de figures tan importants que van nàixer o viure a la ciutat entre finals del segle XIX i principis del XX. La iniciativa, que es podrà veure entre el 22 d’octubre i el 10 de gener, està comissariada per l’artista i professor de l’Escola d’Art, Leonardo Escoda, que assegura que la mostra prioritza “la cultura i el coneixement” per sobre de tot. “Volem rellegir la ciutat a mode de satèl·lits. I ho fem amb context i en conjunt”, apunta.

La proposta, que també permetrà que el públic gaudeixi d’obres inèdites -com algunes del pintor costumista Antoni Casanova Estorach o correspondència del metge i Nobel de Medicina Santiago Ramón y Cajal-, està dividida en set espais que estructuren la mostra en un recorregut temàtic. Així, la seu de l’Escola d’Art a Tortosa acollirà ‘Llenguatges d’art’, que recollirà les expressions artístiques de creadors del territori del canvi de segle, como Gimeno, Casanova Estorach o Agustí Querol, amb peces de col·leccions particulars que no s’havien exposat mai.

La ciència ocuparà un espai destacat de la mostra per conèixer les converses dels científics Landerer, el metge Jaume Ferran, i Paulí. A la biblioteca de l’Observatori de l’Ebre, l’espectador se situarà davant els seus instruments i observarà les primeres plaques fotogràfiques que van sortir de les seves mans, preses des del microscopi.

El tercer dels espais portarà el públic a l’antic Escorxador on es commemorarà el 150è aniversari del naixement de l’arquitecte Pau Monguió des de l’àmbit ‘Arquitectura i higienisme’. Tot seguit, la mostra es trasllada fins al Mercat municipal, que es configura com una caixa de llum, on a través de l’estructura d’enginyeria del sostre i les finestres verticals intercalades amb maons es donarà una nova visió de l’edifici, fins ara desapercebuda. L’edifici del Mercat tornarà a ser el protagonista de l’àmbit temàtic ‘La música absent’, on a través d’una vetllada per recobrar el so de la Tortosa vuitcentista, el 23 d’octubre a la nit, ressonaran obres de Felip Pedrell, Joan i Ricard Lamote de Grignon, i Josep Gotós.

Sense deixar l’àmbit de l’arquitectura, el Col·legi d’Arquitectes de la demarcació de l’Ebre permetrà conèixer a dos arquitectes municipals de l’època: Abril i Beltri, que van compartir espai geogràfic i temporal, des d’una rivalitat personal i professional.

Sota el nom de ‘L’home modern’, el Palau Climent, actual seu de la Diputació a Tortosa, esdevindrà un model d’inspiració per introduir l’espectador als ítems culturals i artístics de l’evolució de la Tortosa metropolitana en el trànsit entre dos segles. Aquí la mostra se centrarà en la construcció de l’home modern, a través d’objectes d’ús domèstic i personal.

El darrer dels espais emblemàtics és l’Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre que sota el nom ‘Document per se’, fa una selecció de fons de l’època i de documents de personatges, edificis i altres actius patrimonials que es convidaran a consultar.

Propostes complementàries

La macroexposició s’ha dissenyat amb un seguit d’activitats complementàries com taules rodones, conferència, recorreguts i visites comentades que acaben de donar sentit a la proposta. Així, per exemple, sota el nom de ‘Constel·lació’, es farà un recorregut lumínic a peu creat per l’artista contemporani Tom Carr, amb l’objectiu de convidar a evocar una reflexió “més íntima” sobre el que s’ha vist i escoltat a través de “jocs de llum”.

A més, per tots aquells que recorrin tots els espais de la mostra, rebran un llibre d’artista d’obsequi que han creat set artistes locals contemporanis amb una obra original, seriada i numerada a partir del concepte de cada exposició.

També s’han organitzat xerrades amb experts que tractaran l’art, ciència i arquitectura de l’època, i itineraris comentats de la mostra ‘Anys de llum a la ciutat’. A més, els diferents espais i edificis estaran senyalitzats mitjançant codis QR i es crearà una web específica, disponible a partir del dia de la inauguració.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb