La cimera pel referèndum d’ahir va constituir formalment el nou Pacte Nacional pel Referèndum – l’antic Pacte Nacional pel Dret a Decidir – que impulsarà una campanya de recollida d’adhesions per aconseguir celebrar una consulta pactada amb l’estat espanyol. Aquesta campanya no serà pel sí o pel no, sinó per preguntar a la ciutadania el seu futur polític. S’emmarcarà més enllà de Catalunya, buscant suports a l’estat espanyol i en l’àmbit internacional. Després de la cimera, que va durar prop de tres hores, els líders dels principals partits implicats – Carles Puigdemont, Ada Colau, Oriol Junqueras i Anna Gabriel – van comparèixer per valorar la trobada, i tots ells van mostrar-se satisfets de l’ampli suport que té el referèndum entre la societat catalana.

Més enllà d’aquest denominador comú, Puigdemont va destacar el ‘salt endavant’ que ha fet el Pacte Nacional pel Dret a decidir i va valorar el suport de què gaudeix el referèndum i va avançar que el manifest que es redactarà pròximament serà, com el Pacte, integrador.

L’altra gran protagonista de la trobada d’ahir va ser Ada Colau. La batllessa de Barcelona assistia a la cimera com a gran representant del sector del ‘comuns’. En la valoració posterior, es va mostrar satisfeta de la base social que té el referèndum i va reivindicar la defensa que n’han fet les diverses formacions que integren els comuns. Alhora, va apostar clarament per la via acordada, amb plenes garanties i va reclamar seguir teixint aliances amb la resta de pobles de l’estat espanyol.

Oriol Junqueras va mostrar-se pessimista respecte a un possible pacte amb el govern espanyol, malgrat respectar ‘aquells que hi tenen esperança’. Així mateix, va emplaçar els partidaris de la via acordada a donar suport al referèndum unilateral si es confirma la negativa de l’executiu de Rajoy. En un sentit similar es va manifesta la CUP. Anna Gabriel va mantenir que el seu horitzó segueix sent el setembre vinent i va recordar que, tot i no ser partidaris de l’acord amb Espanya, ahir hi eren, i esperen que la resta de forces també hi siguin quan es confirmi que la via pactada no arriba.

Una comissió executiva transversal i plural
A banda d’aquesta aposta per la via pactada, que pretén aconseguir un referèndum amb plenes garanties i el reconeixement internacional, el Pacte Nacional pel Referèndum va decidir també les vuit persones que formaran part de la comissió executiva del nou Pacte. Els noms d’aquesta comissió confirmen la transversalitat i la pluralitat de sectors que donen suport al referèndum. Aquest ha estat, de fet, un dels elements destacats de la cimera: posar el referèndum al centre del debat per aglutinar més espais polítics, més enllà d’aquells partidaris de la independència.

Són vuit perfils que integraran un grup de personalitats que han demostrat en la seva trajectòria una independència política en els seus àmbits polítics. I això en alguns casos els ha portat problemes en els seus partits, fins i tot arribant al trencament.

És el cas de Joan Ignasi Elena, l’ex-diputat socialista que serà el portaveu d’aquest grup de vuit persones que haurà de pilotar el camí cap al referèndum. Un grup que haurà de ser validat en la cimera pel referèndum.

foto_953065O

A més d’Elena, hi ha aquests altres set noms:

· L’ex-consellera d’Ensenyament de CDC Carme-Laura Gil.

carme-laura-gil-1

· L’arquitecta i ex-regidora independent de Ciutat Vella Itziar González durant el govern de Jordi Hereu. Va denunciar la corrupció al districte i que va ser testimoni en el cas de les irregularitats en el cas de l’hotel del Palau.964

· L’ex-diputada d’ERC Carme Porta.

CarmePorta

· L’ex-diputat d’ICV-EUiA Jaume Bosch, integrant del sector independentista de la formació.

thumb_474__4-1

· L’ex-batllesa socialista de Badalona, Maite Arqué.

4456444811_341a98833b_b

· El director de la Catalan International Review, Francesc de Dalmases;

3gV2_5x9

· L’ex-diputat d’ICV Francesc Pané.

pane-icv-lleida

L’amenaça de l’estat espanyol
Encara no havia acabat la reunió de partits, entitats i organitzacions sobiranistes, i l’estat espanyol, en veu del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ja advertia de possibles conseqüències. Millo va avançar ahir que portarà als tribunals les decisions amb efectes jurídics que vulnerin la llei que puguin sortir d’aquesta cimera.

En una compareixença als mitjans, Millo va dir que ell parlava per donar una resposta política a una reunió política com la que hi havia al parlament. Malgrat tot, va alertar que s’anirà als tribunals si en surten “decisions o actuacions jurídiques que se situïn fora del marc de les regles de joc”. “Espero que no sigui així”, va declarar Millo, que també va denunciar l’ús de la cambra per dur a terme una trobada que no representa el conjunt dels ciutadans.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.