Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Cinquanta-cinc societats científiques de l’estat espanyol s’han unit en un manifest per demanar que les decisions contra el coronavirus es basin ‘en la major evidència científica possible deslligada del continu enfrontament polític’. ‘En la salut vostès manen, però no en saben’, adverteixen a la classe política al comunicat, on reclamen una resposta ‘coordinada, equitativa i basada exclusivament en criteris científics clars, comuns i transparents’. En un manifest en forma de decàleg, les societats –que representen més de 170.000 professionals sanitaris– estableixen les directrius que creuen que haurien de marcar la lluita contra la covid-19. ‘Hem de canviar ja tanta inconsistència política, professional i humana’, subratllen.

Sense interferències polítiques

‘Aquí i ara, la lentitud burocràtica per a resoldre temes legals, tècnics i administratius només aconsegueix agreujar les solucions; frenin ja tanta discussió i corrin a l’acció’, escriuen al manifest, on demanen també un protocol que estableixi criteris comuns a banda de les actuacions territorials ‘sense la menor interferència ni pressió política’.

Segons els sanitaris, els criteris han de definir normes generals de prevenció, estratègies de rastreig, gestió de pacients afectats i dels centres sociosanitaris. Tal com apunten, han de ser les autoritats sanitàries, sense ingerències polítiques, qui han d’establir les prioritats d’actuació respecte de les altres malalties, canvis organitzatius i previsions adequades a qualsevol patologia, sigui quina sigui l’edat del pacient i el nivell socioeconòmic.

Recursos sanitaris

D’altra banda, els col·lectius responsabilitzen els polítics de garantir el principi d’igualtat en les estratègies preventives i els recursos sanitaris i els recorden que han de crear ‘ja’ una reserva estratègica de material destinat a la prevenció i tractament dels afectats.

A més, constaten que l’atenció a la salut exigeix ‘flexibilitat i actualització’ en la gestió dels recursos sanitaris i adverteixen que això només es pot fer ‘des del profund coneixement de les ciències de la salut’ i ‘el veritable compromís d’incrementar els recursos per a investigació’, que recorden que són molt inferiors als d’alguns altres països europeus.

Rebuig de Jaume Padrós

El president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, ha criticat el manifest. ‘Generalitzar sense rigor no és científic; els metges hem d’evitar caure en el populisme i fugir d’instrumentalitzacions partidistes i de desqualificacions corporativistes’, ha escrit a xarxes socials. Padrós ha explicat que durant la pandèmia ‘s’han comès errors a tot el món’ i no només per part de polítics i ha remarcat que hi ha hagut ‘molts’ dirigents que han gestionat la crisi ‘raonablement bé’ quan han escoltar els experts.
El president del COMB ha assegurat que comparteix la preocupació per la ‘insuficiència d’indicacions sostenibles i d’una línia d’actuació coherent’ que denuncia el manifest. ‘Economia i salut van de la mà, per això crec que hem d’impulsar els màxims consensos per transformar el sistema sanitari i dotar-lo dels recursos suficients’, ha conclòs.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.