Una bomba atòmica al Sinaí? El gran secret de la guerra dels Sis Dies

  • Avui fa cinquanta anys que començà la guerra i es fan públics els documents sobre l'operació Samsó

VilaWeb
Redacció
04.06.2017 - 22:00
Actualització: 05.06.2017 - 19:33

Avui fa cinquanta anys que va començar la Guerra dels Sis Dies, en què es van enfrontar Israel i Egipte, entre el 5 i el 10 de juny de 1967.

La guerra va començar amb l’anomenada ‘operació Focus’, destinada a eliminar l’aviació egípcia abans no es pogués envolar. L’exèrcit israelià hi va reeixir i Egipte va perdre 286 avions de combat de 420 que en tenia, a més de 13 de les bases aèries més importants i 23 estacions de radar. Israel, per contra, només va perdre 19 avions de combat de 250. Simultàniament, tropes israelianes van envair la península del Sinaí i van començar els combats als fronts de Jordània i Síria.

La guerra va ser molt ràpida i favorable als interessos israelians, que van acabar ocupant el Sinaí, Gaza, Cisjordània i els alts del Golan. El govern i l’exèrcit israelians no esperaven guanyar tan fàcilment i s’havien preparat per a una guerra complicada. Tant, que van preveure fins i tot l’ús de la bomba atòmica, només feta servir abans pels americans a Hiroshima i Nagasaki.

De l’operació, se n’han sabut molts detalls aquest cap de setmana, gràcies a la publicació d’una sèrie de documents i entrevistes a la web del Wilson Center nord-americà, que ha estat recollida per The New York Times i criticada per la premsa israeliana. Israel manté la política tradicional de no aclarir si té armes nuclears o no. Tothom creu que en té, però d’aquests documents publicats ara se n’infereix més clarament que ja en tenia el 1967 i que estava determinada a fer-les servir.

Operació Samsó: una bomba nuclear al Sinaí
La web del Wilson Center conté documents relatius a l’anomenada ‘operació Samsó’ i entrevistes a Itzhak Iaakov, en què n’explica els detalls. El general Iaakov va ser un dels organitzadors principals de l’operació, que va revelar en llargues entrevistes amb el professor Avner Cohen. El 2001 Iaakov, que tenia setanta-cinc anys, va ser arrestat pel seu govern, acusat d’explicar secrets d’estat relacionats amb l’armament nuclear. Li van censurar les entrevistes amb el periodista Ronen Bergman. En aquell temps també havia explicat el pla a Cohen. Iaakov morí el 2013, a l’edat de vuitanta-tres anys.

L’operació Samsó fou pensada com una solució d’emergència en cas que la guerra no anés bé. L’exèrcit israelià va identificar el cim d’una muntanya en una zona despoblada del Sinaí, pròxima a Israel, però situada a vint quilòmetres del campament militar egipci d’Abu Ageila. El pla consistia a enviar paracaigudistes a distreure l’exèrcit egipci per permetre que dos helicòpters transportessin Iaakov i la seva unitat militar a la muntanya. Allà havien de fer explotar la bomba, bo i refugiats en unes coves. L’explosió i el fong nuclear serien visibles des del Caire i això canviarà de dalt a baix la percepció de la guerra. El govern israelià estava convençut que els exèrcits àrabs es retirarien del combat, en veient la nova amenaça israeliana.

El gran problema era que ningú no havia provat mai aquell artefacte i s’havia improvisat a mesura que creixia l’amenaça de guerra. Israel havia fabricat dues o tres bombes atòmiques però eren tecnològicament molt rudimentàries i, de fet, l’equip responsable de l’operació Samsó ni tan sols estava segur de poder-les fer explotar. El curs de la guerra, victoriós per a Israel, va fer innecessària l’operació i va estalviar una explosió nuclear que hauria canviat per sempre el Llevant, el nord d’Àfrica i la Mediterrània.

Iaakov va explicar fil per randa  tot aquest projecte a Avner Cohen en aquesta entrevista, però demanant-li que no el fes públic mentre ell i els seus companys fossin vius i que, si de cas, més endavant, esperés una bona avinentesa per a revelar-lo. D’ací ve que la documentació es faci pública avui, quan fa just cinquanta anys que començà la guerra.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any