24.09.2016 - 22:00
No us deuen ser gens desconeguts els noms dels magistrats Paolo Borsellino i Giovanni Falcone. Però, en canvi, si us esmentem el de Cesare Terranova, segurament ja no us sonarà de res. Com els dos primers, Terranova va ésser un jutge que es va significar a Sicília per combatre els caps mafiosos. I, també com els dos primers, fou assassinat pel llarg braç de la Cosa Nostra als carrers de la capital siciliana, Palerm. En el cas de Terranova, quinze anys abans dels atemptats que van posar fi a la vida dels jutges estrella de la lluita contra el crim organitzat a l’illa.
El 25 de setembre de 1979, al carrer Rutelli de Palerm, van caure abatuts pels trets d’uns desconeguts Cesare Terranova i el seu fidel escorta durant vint anys, Lenin Mancuso. Nascut al petit municipi sicilià de Petralia Soprana el 1921, el magistrat s’havia significat per haver estat un dels primers a perseguir judicialment els temuts ’capos’ mafiosos. El 1974, per exemple, va sentenciar a cadena perpètua Luciano Leggio, més conegut com la ‘Primula rossa’ de Corleone, en la primera gran victòria judicial de l’estat contra la màfia. En aquell moment, qui sap si era conscient que també signava la seva sentència de mort, ocorreguda just al començament de la guerra oberta mafiosa contra Roma que va sacsejar Sicília el darrer quart del segle passat i que va tenir, com a punt culminant (i també tombant), els atemptats contra Borsellino i Falcone del 1992.
El 1979, la societat siciliana encara vivia atemorida i emmordassada per la màfia. A Terranova, que va arribar a ésser diputat al parlament pel Partit Comunista com a independent, no se li va dedicar cap placa d’homenatge al lloc on fou assassinat: els veïns de l’edifici on s’havia d’instal·lar no ho van permetre. Molt diferents van ser les coses, quant a homenatges a les víctimes i lluita contra la impunitat, després de les morts de Borsellino i Falcone.
Per a recordar les històries de les víctimes de la violència mafiosa, de les més conegudes a les menys difoses o recordades, l’associació cultural Sulle nostre gambe de Palerm ha dut a terme una ingent tasca de recerca que ha desembocat en una original i interessant aplicació per a mòbils i pissarretes: NOma. Disponible a les ‘app stores’ d’Android, iOS i Windows des del febrer, la primera versió conté vint-i-dos noms d’empresaris, polítics, policies, jutges… assassinats a mans de la Cosa Nostra des de la dècada del 1970 a l’àrea de la capital siciliana. Tots els casos, de Borsellino a Terranova, són narrats per veus conegudes de la cultura i l’espectacle de l’illa i s’il·lustren amb tota mena de documents històrics, acurades animacions digitals, recreacions en realitat augmentada, notes biogràfiques, vídeos i fotografies de l’època, a més d’entrevistes amb familiars de les víctimes.
L’aplicació és concebuda com una guia o museu urbà en format digital, tant per als habitants de Palerm com per als turistes, a través del llocs de la ciutat on hi va haver atacs de la màfia. La voluntat és d’acostar a la població i sobretot a les noves generacions ‘un mal que, malgrat els grans passos que s’han fet els últims anys, encara no s’ha eradicat’. Perquè la Cosa Nostra, actualment, continua present en les societats siciliana i italiana, tot i que de manera molt més subtil i menys visible. Ho demostra l’existència encara del ‘pizzo’, la quota de ‘protecció’ exigida per les xarxes mafioses als comerciants.
L’app NOma, en aquest sentit, a més de rescatar de l’oblit i de custodiar la memòria dels llocs i les persones que van perdre la vida lluitant contra la màfia, també és una iniciativa per a ajudar els comerciants de Palerm i rodalia que continuen plantant cara a les extorsions mafioses. L’espai ‘Pizzo-free’, així, proposa als usuaris itineraris que permeten de descobrir botigues, entitats i organitzacions ciutadanes adherides a la iniciativa Addiopizzo, ‘un moviment creat per un grup de gent jove que va decidir de lluitar contra la màfia promovent un sistema econòmic lliure de màfia a través del consum crític’ i d’oposició al pagament del ‘pizzo’. Amb la inclusió de gairebé mil dos-cents negocis (de bars i pizzeries a botigues de roba infantil, passant per gelateries, supermercats, allotjaments i discoteques), els autors de NOma (dos dels quals són fills de persones assassinades per la màfia) volen fer visible tota la gent implicada en aquest moviment i fer-los saber que ‘amb el seu sacrifici han aconseguit de despertar consciències i han ajudat a crear una petita revolució’.
El president del senat italià Pietro Grasso, que va acollir al febrer la presentació oficial de NOma a Roma, va resumir l’aplicació en dues frases: ‘NOma és la unió d’una història feta de moltíssims esdeveniments dramàtics i les tecnologies modernes. Servirà als ciutadans i servirà també per comprar als negocis que no paguen el “pizzo”, per donar suport a la seva activitat.’
