07.05.2026 - 01:31
Un jutge federal de Nova York ha desclassificat aquest dimecres una suposada nota de comiat atribuïda a Jeffrey Epstein, el financer condemnat per pederàstia que va ser trobat mort a la seva cel·la l’agost del 2019 en circumstàncies que encara avui alimenten un dels grans afers polítics oberts als Estats Units. El document, escrit a mà, ha estat sota secret de sumari durant gairebé set anys com a part d’una causa penal contra qui era el seu company de cel·la al moment dels fets.
La nota és un text breu, ple de signes d’admiració i paraules subratllades, en què l’autor es queixa d’haver estat investigat durant mesos sense que se’n trobés res i que, malgrat això, hagués acabat acusat per fets de molts anys enrere. Conclou amb dues expressions subratllades: “NO FUN” i “NOT WORTH IT”, que es podrien traduir com “no té cap gràcia” i “no val la pena”. Entremig, en un to que vol ser sarcàstic, l’autor pregunta què esperen, que es posi a plorar?
Ha estat el jutge Kenneth M. Karas, del jutjat de districte federal de White Plains, qui ha aixecat el secret després que el “New York Times” sol·licités formalment la setmana passada que el document es fes públic. El diari, que dijous passat ja havia publicat un primer article descrivint l’existència de la nota i les circumstàncies en què havia aparegut, adverteix explícitament que no ha pogut verificar si l’autor és realment Epstein.
Una troballa dins una novel·la gràfica
Qui diu haver trobat la nota és Nicholas Tartaglione, un antic agent de policia que complia condemna per quatre assassinats relacionats amb el narcotràfic i que va compartir cel·la amb Epstein durant les setmanes prèvies a la mort del financer. Segons el seu relat, judicialment recollit, va descobrir el text dins una novel·la gràfica el juliol del 2019, dies després que Epstein hagués estat trobat inconscient amb un tros de tela al voltant del coll en el que sembla que va ser un primer intent de suïcidi. Aquell episodi el va sobreviure. El segon, no.
El 10 d’agost del 2019, Epstein, de seixanta-sis anys, va aparèixer mort a la cel·la del Metropolitan Correctional Center, la presó federal del baix Manhattan on era ingressat en espera de judici per tràfic sexual de menors. La versió oficial va ser suïcidi per penjament, però les irregularitats acumulades aquella nit –càmeres de seguretat espatllades, funcionaris adormits i protocols de vigilància incomplerts– van obrir un debat sobre les circumstàncies de la mort que no s’ha tancat mai del tot. La presó va ser clausurada poc després, en bona part per les denúncies sobre la seva degradació estructural.
Un cas que no ha desaparegut mai del debat polític
L’aparició d’aquesta suposada nota arriba en un moment particularment carregat. Els anomenats “fitxers Epstein” –la documentació acumulada per la fiscalia federal sobre la xarxa de pederàstia que el financer va teixir durant dècades, amb connexions amb noms del poder polític, financer i social americà i internacional– s’han convertit els últims anys en un dels eixos del debat polític als Estats Units, amb pressions creuades perquè se’n desclassifiqui més contingut. La hipòtesi del suïcidi mai no ha estat acceptada del tot per una part important de l’opinió pública, ni tan sols pel sector trumpista, que durant la campanya del 2024 va prometre treure a la llum l’afer i que ara, ja a la Casa Blanca, s’enfronta a les seves pròpies contradiccions per la lentitud amb què avança aquesta desclassificació.
En aquest context, qualsevol document atribuït a Epstein passa a tenir una dimensió que va molt més enllà del cas individual. Si la nota fos autèntica, no aclariria la qüestió de fons –els misteris al voltant de la mort, ni el contingut dels arxius–, però s’incorporaria com a peça nova a un expedient que continua creixent. Si no ho fos, alimentaria encara més la idea que tot el que envolta el cas és terreny fèrtil per a la manipulació.
El “New York Times” insisteix, per això, en la cautela, i demana que el document s’avaluï pel que és: un paper trobat per un convicte, dins un llibre, vora el cos d’un home que pocs dies després apareixeria mort en circumstàncies discutides. Una peça més en una història que els Estats Units encara no han sabut tancar.
