31.07.2017 - 22:00
|
Actualització: 31.07.2017 - 23:42
L’agost és el mes de vacances habitual per a la classe política. El període de sessions del parlament se suspèn fins al setembre, l’activitat de les institucions i dels partits queda sota mínims i tots els tràmits s’aturen. No obstant això, aquest agost és diferent. Com tota la legislatura, de fet. Tothom és en guàrdia i mira de reüll les accions que es puguin duu a terme amb la vista posada a l’1-O.
‘Permanentment mobilitzables.’ Aquesta és la fórmula que va fer servir, fa dos mesos, Jordi Turull, aleshores president del grup parlamentari de Junts pel Sí, en una reunió del grup al parlament. Segons que va transcendir, Turull va recomanar els diputats que no fessin el ‘viatge de la seva vida’ perquè calia estar atents a tots els moviments de govern espanyol i tenir capacitat de resposta.
Els qui faran menys vacances seran els membres de la mesa del parlament, que es reuniran el 16 d’agost. La majoria independentista permetrà que s’admeti a tràmit la llei del referèndum de manera extraordinària, però reduint a la meitat els terminis fixats. Aquesta és la previsió del govern, sotmesa, però, al curs dels esdeveniments. El primer ple, en el qual s’ha d’aprovar la llei del referèndum, és previst per al 6 de setembre.
En la seva providència d’ahir, el Tribunal Constitucional ha advertit els membres de la mesa del parlament –la majoria, investigats per haver permès el debat del referèndum durant la qüestió de confiança del setembre passat– que acceptar la tramitació per la via ràpida de qualsevol llei mitjançant el reglament suspès pot comportar-los conseqüències penals. La mesa, doncs, està advertida de cara al 16 d’agost.
El parlament, habilitat la segona quinzena d’agost
JxSí va demanar, per mitjà d’una esmena al reglament del parlament, d’habilitar la segona quinzena d’agost com a període hàbil per tal d’avançar en la tramitació de les lleis de desconnexió. El debat obert era si calia registrar la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica per separat. Finalment, s’ha decidit de registrar primer la norma que regula l’1-O i posposar la presentació pública i el registre de la llei de transitorietat.
D’aquesta manera, a partir de la segona quinzena d’agost, correrà el rellotge i començaran a complir-se els terminis que han de permetre d’aprovar la llei del referèndum al parlament la primera setmana de setembre. De fet, el govern té alternatives per a sotmetre la llei al debat i l’aprovació del parlament malgrat la suspensió cautelar de la reforma del reglament del parlament.
El Constitucional, en guàrdia
Ahir, el Tribunal Constitucional va reunir-se d’urgència en una trobada extraordinària en la qual va admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, contra la reforma del reglament del parlament. No és pas la primera vegada que el Constitucional convoca una reunió d’urgència per a barrar el pas a les iniciatives del parlament.
El precedent més clar és la corredissa per a evitar el 9-N. El 26 de setembre del 2014, el parlament va aprovar la llei de consultes i l’endemà, l’ex-president de la Generalitat Artur Mas va signar el decret de convocatòria del 9-N. L’estat espanyol va activar-se i, en només vint-i-quatre hores, va activar el consell d’estat, que es va reunir d’urgència per a emetre dos dictàmens favorables als recursos; el consell de ministres, que va aprovar els recursos en una reunió extraordinària; i el mateix Tribunal Constitucional, que en una reunió d’urgència va admetre’ls a tràmit i va suspendre la llei catalana.
A diferència del parlament, les institucions espanyoles sí que han suspès l’activitat fins al setembre. No sembla que el govern espanyol actuï fins que el parlament no aprovi la llei del referèndum. Hi ha una treva fins al setembre. És aleshores quan tornarà a engegar tota la maquinària perquè el Tribunal Constitucional suspengui la norma. El xoc institucional, doncs, arribarà a tres setmanes de l’1-O i a les portes de l’Onze de Setembre.
