Ultres a mata-degolla: la guerra soterrada entre Vox i Alvise pels votants d’extrema dreta

  • L'influenciador d'extrema dreta i el partit de Santiago Abascal s'han endinsat en una espiral d'odi per mirar de monopolitzar els votants ultres

VilaWeb
Redacció
06.06.2024 - 21:40
Actualització: 07.06.2024 - 08:36

L’onada ultra que recorre la Unió Europea canviarà la configuració de l’eurocambra després de les eleccions europees de diumenge. A l’estat espanyol, els sondatges preveuen un salt endavant de Vox, que podria arribar fins als sis eurodiputats, amb gairebé el 10% dels vots. Tanmateix, Santiago Abascal continuarà essent el germà petit de Marine Le Pen, Giorgia Meloni i Viktor Orbán. Vox ha estat incapaç de tombar el PP i veu com al seu jardí apareixen follets famolencs que poden menjar-se’n les flors.

Una de les amenaces principals és l’influenciador d’extrema dreta Luis, Alvise, Pérez, que després d’haver actuat a l’empara de Vox –anteriorment, havia passat per Unión Progreso y Democracia i Ciutadans– ara es promociona com una mena de Cid Campeador que cavalca per les xarxes socials amb missatges populistes, notícies falses i vídeos virals en contra de la partitocràcia, el sanchisme, la corrupció, l’independentisme, el feminisme i la immigració il·legal.

Alvise no és gaire diferent del Santiago Abascal que el 2015 predicava la bona nova ultra sobre un banc amb un megàfon davant la indiferència dels transeünts del carrer de l’Asunción de Sevilla. De totes maneres, l’influenciador va molt més ben armat per escampar el seu fum i mentides. Té centenars de milers de seguidors a Instagram (842.000), Telegram (480.800, i 67.400 més en un xat obert), YouTube (280.000), Facebook (223.000) i TikTok (129.000).

De cara al públic, la direcció de Vox fa veure que l’influenciador no és un problema. “No sé què diu l’Alvise… Nosaltres tenim les idees molt clares, podem equivocar-nos, però no enganyem ningú, no traïm, no som deslleials amb els nostres votats”, ha dit el vice-president i cap de llista a les europees, Jorge Buxadé, en una entrevista a El País. Dit això, els sondatges sí que han fet saltar les alarmes a la seu de Vox.

Dilluns, el darrer dia que es podien publicar enquestes, l’ABC, el Grup PRISA, El Periódico i el CIS assenyalaven que Se Acabó la Fiesta (SALF), la marca d’Alvise, farà forat en l’electorat extremista i entrarà al Parlament Europeu. De fet, el sondatge del CIS li atorgava la cinquena plaça amb un 5% dels vots, és a dir, entre Sumar i Ara Repúbliques. Així mateix, també feia una radiografia del seu perfil de votant: home i menor de trenta-cinc anys.

Segons el CIS, SALF arreplegarà vots del PP i Ciutadans, però el gruix provindrà de Vox, concretament el 20%. La cúpula de la formació d’extrema dreta ha filtrat als mitjans afins el seu malestar per aquestes dades i assegura que l’enquesta no s’aguanta per enlloc. En aquest sentit, culpa el govern espanyol d’inflar les possibilitats electorals d’Alvise, a qui menyspreen i defineixen com un “friqui”, tot i que reconeixen que pot fer-los mal i ser eurodiputat.

Ultres a mata-degolla

Alvise es va acostar a Vox després d’haver abandonat Ciutadans, on va partir peres amb Toni Cantó, especialment per la seva radicalitat. El flirteig amb les files d’Abascal no va ser gaire llarg. La seva afecció a participar en actes d’Hazte Oír i la pandèmia van esquerdar i rebentar la relació. El detonant va ser la persecució que va instigar contra el diputat Juan Luis Steegman –que ha abandonat el partit fa poc–, que és metge de professió. Alvise el va acusar de cobrar morterades de les farmacèutiques per defensar la vaccinació. Vox, fins i tot, va emetre un comunicat per a desmentir l’influenciador.

Sense l’empara de cap sigla, ha fet servir la “comunitat”, és a dir, els seguidors a les xarxes socials, com a modus vivendi, tot i que al·lega que l’ajuden amb la seva activitat política, com ara les protestes davant les seus del PSOE, amb donacions en plataformes de micromecenatge, bizums i transferències bancàries. D’altra banda, fora del radar de Vox, ha intensificat els seus atacs a dirigents, com el diputat Jacobo Robatto, a qui ha assenyalat per suposada corrupció urbanística a Torrelodones (Madrid), cosa que l’ajuntament ha negat.

Alvise també ha apuntat directament a Abascal, a qui ha acusat de fer servir la Fundación Disenso per pagar sobresous a càrrecs de Vox, com ara, el diputat i ex-cap al Parlament de les Illes, Jorge Campos. Tot plegat, mentre es reuneix i es deixa afalagar per ex-alts càrrecs de Vox, com ara Iván Espinosa de los Monteros i Macarena Olona, que van sortir escaldats de les files ultres. “El tauler polític espanyol necessita una gran sacseja”, va piular l’ex-diputada.

De moment, la resposta de Vox s’ha centrat sobretot a menysprear Alvise, la seva capacitat d’influència i el ressò de la seva maquinària de notícies falses. En un àudio filtrat, la diputada Cristina Esteban el defineix com un delinqüent. “Sé que té molts fans, però, per començar, és un tros de corrupte. No és Robin Hood. És un paio molt fosc. El conec personalment i he estat reunit amb ell i és fosc de collons. Però té un club de fans i sembla que investiga i resulta que roba la informació. És un horror”, diu.

Ara, més enllà de les desqualificacions, allò que ha descol·locat més Alvise és un compte de Twitter anònim presumptament vinculat al partit d’extrema dreta. El Judío de Vox, que és el nom de l’usuari, es dedica a fer enfilalls per a denunciar que viu de fabricar mentides, de vendre’s al millor postor –fins i tot insinua que ha cobrat de Juan Carlos i de Pedro J.– i de malgastar els diners que recapta dels seus seguidors.

L’influenciador ha assegurat que el responsable del compte de Twitter és Paul Daniel Axinte, regidor de Vox a Salou, que fa poc va agredir un ex-membre del partit a Tarragona. “La informació publicada per Alvise sobre mi és absolutament falsa. No tinc res a veure amb el compte El Judío de Vox –que continua publicant–, presentaré una querella per injúries deprés de la perceptiva demanda de conciliació. Ens veiem al jutjat, Luis”, li va respondre.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor