La ultradreta assenyala Boye per haver demanat la recusació de García-Castellón

L’entitat d’ultradreta Dignidad y Justícia ha demanat que s’imposi una multa per palmària mala fe processal al lletrat Gonzalo Boye per haver demanat –en nom de Josep Lluís Alay– la recusació del magistrat Manuel García-Castellón en la causa contra el Tsunami Democràtic, arran de les declaracions que va fer contra l’amnistia en un acte a Ourense.

L’entitat és una peça clau en la causa contra Tsunami Democràtic. Va començar a exercir d’acusació particular quan la fiscalia va dir que no hi veia terrorisme. I aquest moviment va permetre al jutge García-Castellón de mantenir la causa en l’Audiència espanyola per terrorisme. “Aquesta recusació és absolutament improcedent, per haver-se plantejat partint d’una fal·làcia com ha estat haver intentat fer creure a les parts i al mateix instructor el seu coneixement de la causa de recusació en data posterior a la que realment va ser”, diu l’entitat en la denúncia, a la qual ha tingut accés l’agència EFE.

Per a l’associació, la recusació es va proposar extemporàniament i ha de ser refusada perquè abans de plantejar-la, la defensa d’Alay va tenir coneixement d’un altre incident de recusació, el plantejat per l’empresari Oriol Soler, que va en la mateixa línia que la de Boye. A parer de Dignitat i Justícia, la recusació plantejada per Boye  “és una reiteració” de la de Soler, i l’entitat diu que es posa de manifest “la palmària mala fe amb què s’ha plantejat el present incident de recusació, la finalitat del qual no és una altra que obstaculitzar i entorpir la normal tramitació de la present causa”.

Però just el mateix dia que ho han plantejat han sabut que l’Audiència espanyola no els ha fet cabal, si més no d’entrada, perquè ha tramitat la recusació demanda per Alay perquè l’estudiï la sala penal d’aquest tribunal.

El recurs d’Alay

El recurs que va presentar Boye en nom d’Alay, investigant en la causa contra Tsunami Democràtic, es fonamenta per unes declaracions de García-Castellón sobre l’amnistia. Va passar a començament de novembre, en un acte organitzat per Julio Ariza, president del grup Intereconomía i molt pròxim a Santiago Abascal, on va expressar prudència sobre allò que podia dir sobre l’amnistia perquè duia casos que podien estar-hi relacionats. Però va dir: “Jo, únicament com a ciutadà, puc dir dues coses. En primer lloc, la constitució tampoc no prohibeix l’esclavitud i, tanmateix, no és possible. I no està prohibida expressament. I dos, aquests senyors han dit que quan puguin ho tornaran a repetir. Aquesta amnistia serà la primera de moltes?”.

En l’escrit, la defensa d’Alay considera que el rebuig de García-Castellón a l’amnistia “apunta l’interès del magistrat pel procediment i la seva conclusió fins al punt d’arribar a comparar una futura llei d’amnistia amb l’esclavitud“. I afegeix: “És més, el mateix magistrat és coneixedor que no pot pronunciar-se sobre aquest assumpte quan diu, en ser preguntat sobre el seu criteri, respecte de la constitucionalitat de les amnisties: ‘Bé, jo de forma directa no puc contestar. Primer perquè hi duc assumptes relacionats i no puc [pronunciar-m’hi] per un mínim de prudència.’”