García-Castellón permet la maniobra de l’extrema dreta per a retenir a Madrid la causa del Tsunami per terrorisme

  • El jutge accepta que s'hi personin Vox i de Dignidad y Justicia malgrat que la fiscalia estudiava de descartar el terrorisme i que el cas anés a Catalunya

VilaWeb
Redacció
25.10.2023 - 11:45
Actualització: 25.10.2023 - 12:59
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

El jutge de l’Audiència espanyola Manuel García Castellón s’ha assegurat de mantenir el control de la causa contra el Tsunami Democràtic, que ja fa quatre anys que s’allarga. Com que ha acceptat que s’hi personin Vox i l’organització d’ultradreta Dignidad y Justicia, s’assegura que es mantingui l’acusació de terrorisme. És per aquesta acusació que es va obrir la investigació arran de les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els dirigents del procés la tardor del 2019. Aleshores García-Castellón va demanar ajut en la investigació a les autoritats dels EUA i de Suïssa, que li van respondre amb perplexitat i sense aportar-li la informació que requeria. Enguany es va aixecar el secret de sumari, i això va constatar que la fiscalia deixa la porta oberta a descartar el terrorisme, cosa que duria el cas als jutjats de Barcelona.

Però l’extrema dreta s’ha mogut ràpidament i ha demanat de personar-s’hi, per poder mantenir l’acusació de terrorisme. El jutge ho ha acceptat, i la investigació continua prorrogada si més no fins el mes de gener.

La carta de Suïssa

El Departament de Justícia de Suïssa va respondre per carta a l’Audiència espanyola el març del 2020 que no pensava col·laborar en la investigació per terrorisme contra el Tsunami Democràtic. Els demanaven informació sobre un compte bancari des d’on suposadament es finançaven les activitats de protesta contra la sentència del Tribunal Suprem que, en paraules del tribunal espanyol, “significaven una amenaça excepcionalment greu per a l’estat espanyol i la seva integritat territorial, amb indubtables possibilitats de subvertir i pertorbar l’ordre constitucional”. Suïssa va respondre que allò era un delicte polític, de manera que, segons la legislació d’aquest país, feia inadmissible la petició de col·laboració que li adreçaven les autoritats espanyoles. Però no es van pas aturar ací, sinó que hi van afegir tot un seguit de consideracions sobre els fets pels quals s’obria una investigació per terrorisme, tot negant que poguessin ser qualificats d’aquesta manera del seu punt de vista. Perquè els suposats responsables dels fets “no exercien cap coacció ni cap extorsió, ni van fer perillar ni van amenaçar de fer perillar la vida i la integritat física de les persones (per exemple, mitjançant el segrest d’un avió, l’ús de mitjans d’extermini en massa, la provocació d’una catàstrofe o una presa d’ostatges). Tot això no s’esdevé en aquest cas”.

La carta dels EUA

Així consta en la part del sumari de la causa contra el Tsunami Democràtic que va deixar de ser secret fa poc i que VilaWeb ha pogut consultar. També s’hi veu la resposta dels EUA el febrer del 2020 a la petició d’informació sobre els usuaris de comptes de GitHub, des d’on es feien rèpliques de la web del Tsunami. Les autoritats judicials nord-americanes deien que necessitaven més informació, més concreció, més detalls que demostressin que aquells usuaris podien tenir alguna relació amb una investigació com aquella, que no podien donar informació tan sensible i que podia afectar drets fonamentals amb un enfocament tan vague com el que hi havia en la investigació contra el Tsunami.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any