10.05.2025 - 18:14
|
Actualització: 10.05.2025 - 18:56
El govern d’Ucraïna s’ha declarat disposat a pactar un alto-el-foc de trenta dies a partir de dilluns, sempre que Rússia també hi accedeixi. Així ho ha anunciat el ministre d’Afers Estrangers ucraïnès, Andri Sibiga, després d’una reunió a Kíiv entre el president Volodímir Zelenski i els dirigents de França, Alemanya, el Regne Unit i Polònia. Segons Sibiga, hi ha hagut també una conversa “fructífera” amb el president dels Estats Units, Donald Trump.
“El govern ucraïnès i els seus aliats estan preparats per a un alto-el-foc incondicional a terra, mar i aire durant trenta dies”, ha dit Sibiga, que ha remarcat que caldria una supervisió efectiva i garanties que permetessin de generar confiança. Ha afegit que això podria ser el primer pas cap a una negociació de pau, si Moscou ho acceptés. Ara per ara, el Kremlin no ha respost formalment a l’oferta.
Zelenski ha confirmat l’anunci i ha agraït la visita dels dirigents europeus, amb qui ha parlat sobre seguretat. “Tots hem coincidit que cal un alto-el-foc total, incondicional i prou durador per a possibilitar una diplomàcia real”, ha declarat. I ha subratllat que calia treballar plegats per garantir una pau digna i una seguretat duradora i fiable.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també ha mostrat suport a la proposta i ha dit que s’hauria d’aplicar sense condicions prèvies per facilitar unes negociacions de pau. “La pilota és ara a la teulada de Rússia”, ha escrit a X, i ha advertit que si el pacte no es respectava, la Unió Europea aplicaria sancions més dures.
Today, the Coalition of the Willing convened.
We support the proposal for a full and unconditional 30-day ceasefire.
It must be implemented without preconditions to pave the way for meaningful peace negotiations.
The ball is now in Russia’s court.
We stand ready to maintain…
— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) May 10, 2025
La proposta s’ha anunciat coincidint amb la visita a Kíiv dels dirigents d’alguns dels principals aliats d’Ucraïna: Emmanuel Macron (França), Friedrich Merz (Alemanya), Keir Starmer (Regne Unit) i Donald Tusk (Polònia). Tots ells han subscrit un comunicat conjunt en què reiteren el suport a Zelenski i s’afegeixen a la crida de Trump per a assolir un acord de pau. “Fins que Rússia no accepti un alto-el-foc durador, augmentarem la pressió sobre la seva màquina de guerra”, afirmen.
Merz ha estat especialment contundent: ha exigit a Rússia que acatés un silenci total de les armes durant trenta dies i ha assegurat que Europa i els Estats Units estaven disposats a ampliar les sancions si no s’hi avenia.
Trump, per la seva banda, ja havia reclamat dijous un alto-el-foc de trenta dies i havia advertit que, si no es respectava, els Estats Units i els seus aliats imposarien més sancions. Segons que ha dit, cal “aturar immediatament la matança”.
Rússia demana l’aturada de l’enviament d’armes
Tot i això, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha insistit que per a acceptar un alto-el-foc caldria que els Estats Units i Europa deixessin d’enviar armes a Ucraïna. I ha acusat els mandataris europeus d’enviar missatges contradictoris i de no tenir cap voluntat de millorar les relacions amb Rússia.
El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha advertit que si Putin volia demostrar que realment volia la pau, ara tenia l’oportunitat de fer-ho. “Pot ampliar la pausa pel Dia de la Victòria a Europa i convertir-la en un alto-el-foc total i incondicional de trenta dies, amb negociacions immediates quan comenci el silenci de les armes”, ha dit.
Ha insistit que no hi ha marge per a excuses: “S’han acabat els peròs, les condicions i els ajornaments. Putin no en va necessitar cap per a fer un alto-el-foc i fer una desfilada, i ara tampoc no en necessita cap.” Si rebutja la proposta, el Regne Unit –ha avisat– escalarà les sancions i augmentarà l’ajut militar a Ucraïna.
També s’hi ha referit el general retirat Keith Kellogg, enviat especial de Trump per a Ucraïna, que ha demanat a Rússia que acceptés l’oferta com a primer pas per a posar fi al conflicte més greu i llarg a Europa d’ençà de la Segona Guerra Mundial. “Cal parar ja la matança”, ha declarat.
