TV3

TEMA DEL DIA
Adoctrinar.
Només 28.000 persones van sintonitzar TV3 dissabte passat entre les 18.00 i les 20.00 per veure el programa especial que va emetre, obligada per la Junta Electoral espanyola, per ‘compensar’ el PSC, PP, i Cs, els tres partits del bloc del 155 que no van donar suport a la manifestació pels presos que es va fer a Madrid el 16 de març. La decisió va enfonsar l’audiència de TV3 fins a un 2%. La manifestació havia estat seguida per 468.000 persones, amb una quota del 26,3%. Tot això amb l’afegit que a la manifestació de Madrid hi van assistir 260.000 persones. L’objectiu dels partits del bloc del 155 no era de fer audiència, sinó d’humiliar TV3, desprestigiar-la, imposar el relat que és una televisió que adoctrina.

La televisió dels 28.000 espectadors amb un 2% d’audiència és la que voldrien els partits unionistes. Una televisió residual, marginal, folklòrica i sectària. Afortunadament, TV3 és ben bé a la inversa. Fa nou anys que és líder a Catalunya, amb una quota del 14%. I els tres primers mesos d’enguany ha mantingut aquest lideratge amb una quota del 15%. Aquest lideratge és gràcies a un model de televisió pública de qualitat, plural i transversal, que cada dia fan possible els professionals i responsables, en un entorn que no els és gens favorable. La competència de les televisions privades espanyoles és ferotge, però així i tot TV3 guanya. Guanyar vol dir tenir el 14% del share. La resta de la quota de pantalla se l’endú la suma de les televisions públiques i privades espanyoles.

A Catalunya la suma de les televisions públiques i privades espanyoles supera els espectadors de TV3. Per tant, les dades desmenteixen que l’independentisme sigui fruit d’un suposat adoctrinament. Però també ho desmenteixen els continguts de TV3, fets amb un rigor i una pluralitat sense parió en cap altra televisió pública ni privada espanyola. En el cas d’algunes privades, l’hostilitat contra Catalunya fa miques qualsevol deontologia professional. En canvi, TV3 és tan plural que és l’única del món que convida polítics o tertulians que la insulten i en demanen el tancament als seus platós.

Però l’objectiu de l’unionisme no és el pluralisme, sinó la liquidació de la diversitat, l’eliminació de la diferència i l’eradicació de la llengua catalana. Per això TV3 és un dels objectius a abatre. No la volen diferent, la volen tancada. Encara que TV3 faci gests com ara entrevistar en castellà la candidata del PP, Cayetana Álvarez de Castro, el setge per a tancar-la continuarà. Encara que acati la Junta Electoral espanyola, continuarà essent perseguida, amb un director, Vicent Sanchis, processat per desobediència per haver emès un anunci d’un referèndum. En un cop d’estat, la primera cosa que fan els revoltats és mirar de controlar la televisió. El PP, Cs i el PSC voldrien això, però com que no poden controlar-la, la volen tancar, aprofitant un nou 155 o allò que calgui, com va advertir José María Aznar. Només cal veure el to de gàngster que va gastar Albert Rivera per amenaçar el director de TV3, recomanant-li que es procurés un bon advocat.

Aquesta ofensiva va fent forat, creix l’autocensura i els professionals se senten indefensos. Ara com ara ja han aconseguit de modificar la graella de la programació de dissabte passat, han decidit quines paraules poden fer servir els redactors i quines no i han fet que un programa canviés de llengua per entrevistar una candidata que diu que no entén el català però es presenta per Catalunya. Ciutadans ja ha portat a la fiscalia el programa sobre les famílies dels presos polítics. És una ofensiva en tota regla per a alterar el model de televisió pública catalana que va aprovar el Parlament de Catalunya. Contra aquesta ofensiva, la resposta no pot venir tan sols de la política. Les associacions de periodistes, les entitats professionals i els sindicats s’haurien de revoltar cada vegada que TV3 fos atacada. Hi ha moltes coses a fer més enllà d’un trist comunicat de premsa en nom de l’autodefensa professional. És tota la societat catalana que ha de defensar TV3. Perquè quan s’ataca TV3 no s’ataca un govern, ni una ideologia: s’ataca la llibertat de premsa i la llibertat d’expressió. I s’ha de dir ben clar que ja n’hi ha prou, que TV3 no es toca.

MÉS QÜESTIONS
Les enquestes fan preveure una victòria ajustada del Botànic.
Les enquestes que han publicat diversos mitjans de comunicació aquest cap de setmana confirmen la possibilitat d’una repetició del govern del Botànic, tot i que amb una victòria de les esquerres molt ajustada, el 28 d’abril. El PSPV és el partit que més creix, perquè es beneficia del vot útil, però justament augmenta perquè esgarrapa vots de Compromís i de Podem. En canvi, en l’altre terreny la irrupció de Vox divideix el vot de dreta, que no aconseguiria la majoria absoluta, principalment pel descens del PP. En l’enquesta que ha publicat eldiario.es, el 33,1% dels votants de Podem del 2015 optaria ara per la candidatura que encapçala Ximo Puig. En el cas de Compromís, un 11,7% de l’electorat declara la intenció de canviar el vot a favor del PSOE. Aquesta transferència soluciona la guerra soterrada entre les formacions que van participar en el Pacte del Botànic a favor de qui va arribar a la presidència després d’aquest suport i aclareix una qüestió dubtosa fins ara i apuntada en la primera part d’aquest sondatge: la suma de Compromís i Podem no supera el suport que el PSOE obté pel seu compte. Pel que fa a la dreta, Vox es beneficia de la fuita de votants que rep de PP i Ciutadans. Un 9,2% dels votants del PP el 2015 opten ara per la formació d’extrema dreta. A Ciutadans, la fugida cap a Vox és d’un 15,3% de l’electorat. L’enquesta de Valencia Plaza preveu un empat tècnic entre tots dos blocs. La força més votada seria el PSOE, que pot obtenir 10 escons i un 27,7% dels vots; seguit del PP, que aconseguiria un 21,8% de suport i 8 diputats. En tercer lloc hi hauria Vox, que hi irrompria amb un 14,8% i 4 o 5 escons, i superaria de sobres Ciutadans, que es quedaria en un 10,5% i 2 o 3 parlamentaris. Compromís seria l’últim partit amb representació assegurada, també amb 2-3 escons, però amb un suport inferior del 8,2%. Amb aquests resultats, sumant els blocs d’esquerra i dreta, s’hi veu pràcticament un empat tècnic: 48,3% de suport per a PSOE, Compromís i Units-Podem i un 47,1% per a la suma de PP, Vox i Ciutadans. Un lleuger avantatge dels primers que es tradueix en l’interval d’escons: 15-17 per al bloc d’esquerres i 14-16 per al de dretes. Sobre les eleccions espanyoles, l’enquesta publicada per Levante també preveu una victòria del PSOE i un desinflament del bloc de dretes, tot i que les xifres són molt ajustades.

L’Audiència de València ajorna al 6 de maig el segon judici a Blasco. La secció cinquena de l’Audiència de València ha ajornat al 6 de maig el començament del segon judici a l’ex-conseller Rafael Blasco, i vint-i-tres processats més, pel desviament de fons públics destinats a projectes de cooperació internacional. La sala ha atès la petició de la majoria de les defenses, a la qual no s’ha oposat, fonamentada en la suposada existència d’un pacte previ amb la Fiscalia Anticorrupció. El fiscal Jesús Carrasco ho ha desmentit i ha dit que cap processat no havia consignat cap quantitat en concepte de responsabilitat civil.

Els socialistes andorrans faran congrés el 15 de juny. El comitè directiu del Partit Socialdemòcrata (PS) s’ha reunit aquest cap de setmana per valorar els resultats de les eleccions generals de diumenge de la setmana passada i ha convocat un congrés ordinari el 15 de juny per renovar els càrrecs directius i preparar l’estratègia de les eleccions comunals de final d’any. La formació valora molt bé el creixement en els comicis i també la fórmula D’Acord, amb els liberals, amb la qual es van imposar a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Concretament, els socialdemòcrates celebren el creixement assolit a la llista nacional, on han aconseguit gairebé 2.000 vots més que a les eleccions del 2015. La formació que encapçala Pere López exercirà de principal oposició al govern que encara ha de pactar Xavier Espot, que va guanyar les eleccions però no va arribar a la majoria absoluta.

El Tribunal Suprem espanyol desestima el recurs de Xelo Huertas contra l’expulsió de Podem. El Tribunal Suprem espanyol ha desestimat el recurs de l’ex-presidenta del parlament de les Illes, Xelo Huertas, contra el fet que Podem l’expulsés del partit el desembre del 2016. Aquesta expulsió va implicar-ne la destitució com a màxima autoritat de la cambra balear. Consideren que la sanció imposada pel partit no va vulnerar els seus drets fonamentals de la llibertat d’expressió, d’igualtat i de participació política, i que el partit va actuar amb una base raonable dins la llibertat d’organització i funcionament. Huertas va passar a formar part del grup mixt i va ser substituïda en la presidència del parlament per Baltasar Picornell.

LA XIFRA
1.078.000 euros destinarà el govern de les Illes a subvencionar l’adquisició de vehicles no contaminants i fomentar la mobilitat sostenible. Cal recordar que el 2050 les Illes hauran de funcionar al cent per cent amb energies netes.

TAL DIA COM AVUI
El 15 d’abril de 1989 van començar les protestes de la plaça de Tiannamen contra el règim comunista xinès. Les protestes van continuar fins al juny.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb