08.04.2025 - 21:40
The Washington Post · Rick Noack
Istambul, Turquia. Els atacs israelians d’aquests darrers dies a Síria han fet esclatar un nou focus de tensió al Llevant, amb el govern de Netanyahu com més va més enderiat a posar bastons a les rodes dels interessos turcs al país.
A mitjan setmana passada, Israel va atacar uns quants objectius al centre-oest de Síria, segons que informaren les Forces de Defensa d’Israel (FDI), com ara les bases militars de Hama i Homs. Turquia, estat membre de l’OTAN i aliat clau del president interí sirià, Ahmed al-Xarà, ha expressat interès a mantenir una presència militar al país.
L’agència de notícies estatal siriana, Sana, informà que els atacs de la setmana passada tingueren per objectiu cinc zones diferents de Síria. Van deixar molts ferits i causaren la “destrucció gairebé total” de l’aeroport militar de Hama. Nou persones, pel cap baix, van morir en un altre atac al sud-oest de Síria, segons l’agència.
Tot i que Israel ha atacat més objectius a Síria aquests darrers mesos, les operacions militars dels darrers dies han significat una escalada de tensió significativa entre dos actors regionals clau que fa temps que proven d’aprofitar-se de l’agitació política i militar de Síria.
Després de la caiguda del règim del Baixar al-Assad, Ànkara té més influència a Damasc que cap altre país, segons que explica Soner Cagaptay, director del programa d’investigació sobre Turquia del Washington Institute. Però l’objectiu de Turquia per al país, que implica la consolidació d’un govern central fort, és “diametralment oposat a les esperances dels israelians”.
El ministre d’Afers Estrangers d’Israel, Gideon Saar, acusà dijous passat Turquia de “fer tant com ha pogut per convertir Síria en un protectorat turc”.
Turquia no s’ha estat mai d’indicar públicament que està disposada a assumir un paper més important a Síria. Després d’una reunió regional a començament del mes passat, el Ministeri de Defensa turc declarà: “En línia amb les demandes del nou govern sirià, Turquia continua avaluant l’establiment de bases [militars] amb finalitats d’entrenament.” Ànkara no especificà on podrien situar-se aquestes bases, però tant Hama com Homs són localitats ben equipades per a acollir soldats estrangers.
El Ministeri d’Afers Estrangers turc ha qualificat les crítiques israelianes a Ànkara de “provocadores, agressives i expansionistes”. Divendres, el ministre d’Afers Estrangers turc, Hakan Fidan, declarà a Reuters: “Això que fa Israel a Síria no tan sols amenaça la seguretat del país, sinó que també amenaça d’arrossegar la regió sencera cap a la inestabilitat.”
De la caiguda del règim d’Assad ençà, Israel ha executat operacions militars del sud de Síria estant, i ha penetrat a l’interior del país. Les IDF han bombardat bases militars i han pres el control d’una zona “tampó” desmilitaritzada patrullada per l’ONU a la banda siriana de la frontera, tot al·legant motius de seguretat nacional. Els atacs israelians que van matar nou persones la setmana passada van ser prop de la frontera entre Síria i Israel, on la població local feia setmanes que informava d’enfrontaments esporàdics amb les forces israelianes.
Turquia ha estat considerat un dels principals beneficiats del derrocament del règim d’Assad al desembre, que significà un cop molt dur als interessos de Rússia i de l’Iran.
Abans de la caiguda d’Assad, Turquia havia donat suport a uns quants grups de guerrillers del país, incloent-hi faccions que han lluitat contra les forces kurdes –aliades amb els Estats Units– i que van participar en l’ofensiva que culminà en la defenestració del president sirià.
Turquia té molts incentius per ajudar a estabilitzar el govern provisional sirià. Ànkara espera accelerar el retorn de milions de refugiats sirians en un moment de gran feblesa per a l’economia turca; aquests últims mesos, empresaris turcs han explorat Síria en cerca d’oportunitats d’inversió.
Els integrants d’Estat Islàmic que continuen operant a Síria, d’una altra banda, són una amenaça tant per als interessos de Damasc com per als d’Ànkara. Si el govern central sirià no aconsegueix d’estabilitzar-se Turquia tem que les reivindicacions d’independència de la minoria kurda del país agafin volada, cosa que vol evitar sigui com sigui.
El govern provisional sirià ha aconseguit alguns avenços a l’hora de contenir la tensió amb les forces kurdes. El govern i els guerrillers kurds van fer un intercanvi de presoners la setmana passada, segons que informà Sana, cosa que podria aplanar el camí per a futures negociacions.
Però el govern de Xarà ha tingut dificultats per a mantenir a ratlla alguns altres focus de conflicte. Després d’una ofensiva coordinada de la minoria alauita contra les forces de seguretat del nou govern, grups militants afiliats a l’executiu llançaren un seguit d’atacs contra municipis alauites a començament de març, i van matar més d’un centenar persones a la ciutat costanera de Baniyas, segons que revelà Amnistia Internacional en un informe publicat dijous passat.
Els atacs han suscitat un cert escepticisme a la regió sobre el lideratge de Xarà. Israel, per exemple, considera el president sirià “un llop amb pell de xai”, segons que escrigué Yoni Ben-Menachem, investigador del Centre de Seguretat i Afers Estrangers de Jerusalem, en un informe el mes passat.
“[Xarà], que es presenta a si mateix com un moderat tot i no haver renegat mai de la seva ideologia gihadista, prova ara de consolidar el seu poder amb el suport de Turquia”, resumí, fent-se ressò de les preocupacions dels comandants militars israelians.
Però els atacs d’Israel a Síria d’aquests darrers dies podrien acabar essent contraproduents per als interessos del govern de Netanyahu, segons que adverteix Omer Ozkizilcik, investigador convidat sobre Turquia a l’Atlantic Council. Molts països veïns, diu, podrien començar a mostrar-se més receptius a la insistència d’Ànkara d’instal·lar una presència militar turca a Síria, atesos els repetits atacs israelians al país.
“És molt improbable que Turquia i Israel, per si sols, ho resolguin, això”, diu. I afegeix: “Per a trobar un mecanisme de seguretat o un acord entre ambdues parts, caldrà la mediació dels Estats Units.”
Loveday Morris, de Berlín estant, i Beril Eski, d’Istambul estant, han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
