L’exèrcit turc i les milícies afins que combaten a Síria s’han apoderat aquest matí de la ciutat d’Afrin, la capital del cantó homònim de Rojava (Kurdistan Occidental). Atesa la superioritat militar, les Unitats Populars de Defensa kurdes (YPG) han volgut evitar un ‘bany de sang’ i no han ofert resistència. Afrin era sotmesa a un setge gairebé complet d’ençà de principi de setmana. Les tropes turques van tallar-ne l’aigua corrent dies enrere i els civils es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat. Segons l’Observatori Sirià dels Drets Humans, l’operació Branca d’Oliva ‒nom militar d’aquesta invasió‒ ha causat més de 200.000 desplaçats i ha matat gairebé 300 civils i uns 1.500 milicians kurds.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, després d’anunciar les ‘bones notícies’ sobre Afrin, ha assegurat que la finalitat de la intervenció no és expandir els dominis de Turquia. ‘Hem salvat la ciutat de l’opressió del terrorisme’, ha declarat. Tanmateix, a Afrin, l’autodenominat Estat Islàmic no hi és present. El 20 de gener, quan va començar la invasió, les autoritats kurdes acollien milers de refugiats, la majoria d’ètnia àrab, provinents d’Alep, capital econòmica de Síria i antic bastió de les forces contràries al dictador Baixar al-Àssad.

La raó de l’operació Branca d’Olivera és simple: Erdogan no pot tolerar que el Partit de la Unió Democràtica (PYD, en kurd), agermanat amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK, en kurd), controli bona part de la frontera de l’estat sirià amb Turquia i el Kurdistan Septentrional.

La presa d’Afrin s’ha produït el mateix dia que els aliats van fer el primer desembarcament a Gal·lípoli (18 de març de 1915) amb la intenció de conquerir Istanbul i sotmetre l’imperi otomà durant la primera Guerra Mundial. Les forces del soldà van resistir l’atac i van humiliar els exèrcits francès i anglès. Erdogan ha aprofitat l’efemèride per esprémer encara més el discurs nacionalista: ‘Hem lluitat com ho vam fer a Çanakkale [Gal·lípoli en turc]’.

L’exèrcit turc i les milícies afins han entrat a Afrin al voltant de les set del matí. Poc després, per la xarxa han començat a córrer imatges de soldats amb rifles AK-47 que duien les banderes sirianes de les forces opositores a al-Àssad. El disseny és el de la que va adoptar el país quan es va independitzar de França: els colors verd, blanc, negre i tres estrelles vermelles. També n’han circulat moltes amb simbologia turca.

Ací podeu veure milicians de la brigada al-Hamza, integrats en l’anomenat Exèrcit Lliure de Síria (FSA), que compta amb el suport de Turquia, però també dels EUA en el moment de la seva fundació. El text del piulet, diu: ‘Els guerrillers de la brigada al-Hamza davant d’una estàtua a l’interior de la ciutat d’Afrin.’

Els milicians i soldats han desfilat pels carrers d’Afrin al llarg del matí amb actitud amenaçadora i brandant tota mena d’armes. En alguns barris hi ha hagut algunes escaramusses amb les YPG (les milícies del PYD), però en cap cas combat obert. Ací podeu veure més imatges de la presa de la ciutat:

Prop del migdia, s’han apoderat de l’Ajuntament d’Afrin i n’han retirat tota la simbologia pròpia de Rojava. Al balcó s’ha desplegat una gran bandera turca. Un grup de milicians ha enderrocat una estàtua de Kawa al centre de la ciutat. Kawa és un personatge llegendari de la tradició kurda que simbolitza l’alliberament del poble i la lluita contra la tirania. Durant l’any nou kurd, conegut com a Newroz, és reivindicat. I la celebració de l’any nou kurd és aquesta setmana…

‘No s’ha perdut la guerra’
Salih Maslem Mohamed, antic dirigent del PYD i principal figura de la resistència, ha piulat que la retirada d’Afrin no suposa la derrota definitiva de les forces kurdes. ‘La lluita continua i el poble kurd continuarà defensant-se contra el genocidi. La victòria serà per als pobles del nord de Síria’, ha escrit.

Més tard, la direcció de les YPG ha fet una declaració televisada on han fet una crida a la resistència contra ‘la neteja ètnica’ i a fer ús de les tàctiques de guerrilla contra les tropes invasores. ‘Les nostres milícies seran un malson per a tots els ocupants d’Afrin‘, han declarat.

Les YPG han denunciat que la comunitat internacional els ha abandonat en els llimbs, després d’haver estat un element clau per a foragitar l’Estat Islàmic de la seva antiga capital, Rakka, però també de Kobani o Sinjar, on van salvar la minoria yazidita de la massacre total.

‘Fem una crida a l’ONU i al Consell de Seguretat a trencar el silenci perquè pressioni Turquia i aturi aquest genocidi’, han afirmat. Segons les YPG, l’exèrcit turc i les milícies afins han matat fins ara uns 500 civils i n’han ferit un miler. ‘La seva sang no ha estat vessada en va. Només tenim un camí i és la resistència’, han conclòs.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.