28.01.2025 - 21:40
Avui es compleixen tres mesos de la gota freda que va assolar l’Horta Sud, la Ribera Alta, la Foia de Bunyol, els Serrans, la Plana d’Utiel-Requena i el Camp de Túria. Hi hagué grans danys personals: 224 morts, als quals s’afigen els tres desapareguts que a partir d’avui ja es consideren oficialment morts, i dos treballadors de la reconstrucció que van morir per l’esfondrament d’una escola a Massanassa i de l’escala d’un garatge a Benetússer. En total, 229 víctimes. Tot i que no hi ha res comparable amb les pèrdues humanes, els danys materials i econòmics també han estat importants. L’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) estima que les pèrdues són de 17.000 milions d’euros, una xifra que creixerà. A més, hi ha l’impacte ambiental, especialment al parc natural de l’Albufera. Repassem algunes dades significatives de tot plegat.
28 municipis encara en emergència 2
El 17 de gener es va començar a desactivar l’emergència per la gota freda, anunciada pel president de la Generalitat, Carlos Mazón. Així, va traure 163 municipis de la situació d’emergència, 75 van baixar al nivell d’emergència 1 i 28 encara romanen al nivell 2. Aquests darrers són: a l’Horta Sud, Alaquàs, Albal, Aldaia, Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Llocnou de la Corona, Massanassa, Paiporta, Picanya, Sedaví, Torrent i Xirivella; a la Ribera Alta, l’Alcúdia, Algemesí, Alginet, Llombai, Montroi i Real; a la Foia de Bunyol, Bunyol, Godelleta, Xest i Xiva; als Serrans, Sot de Xera i Xestalgar; al Camp de Túria, Riba-roja de Túria; i a la Plana d’Utiel-Requena, Utiel.
El nivell 2 d’emergència preveu municipis que encara necessiten suport extern per a la resolució de l’emergència. Segons que va explicar el conseller d’Emergències i Interior, Juan Carlos Valderrama, en aquestes localitats encara es requereixen actuacions intenses d’extracció de llots i neteja en garatges i soterranis, tasques d’aigualeig de carrers, buidatge de campes d’apilament (de llots, estris i vehicles), i necessitats de serveis bàsics i subministraments d’aliments, que necessiten la presència del dispositiu d’emergència.
D’una altra banda, el nivell 1 fa referència a les localitats on es considera que n’hi ha prou amb l’estructura municipal per a la gestió de l’emergència. El Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat actua com a òrgan de suport, i pot mobilitzar recursos d’unes altres administracions. Segons que informa la Generalitat, en el nivell 1, els municipis passen a la reconstrucció. Tanmateix, hi ha hagut un municipi, Pedralba (Serrans), que ha demanat a la Generalitat de tornar al nivell 2 d’emergència. El batlle de la població assenyala que la situació és gairebé la mateixa que l’endemà de la gota freda. Una de les tres persones que encara no s’han trobat va desaparèixer precisament allà.
La destrossa dels cotxes
Una de les imatges més colpidores de la gota freda han estat els cotxes amuntegats, primer als carrers, i després als cementeris de vehicles. S’estima que hi ha uns 130.000 vehicles afectats, dels quals, segons la DGT, el 98% han de ser desballestats i, en conseqüència, donats de baixa definitivament. L’acumulació d’aquests cotxes, sovint en terrenys a prop dels municipis, ha esdevingut un perill, i fins i tot hi ha hagut incendis.
La gestió d’aquests residus perillosos i voluminosos és lenta i costosa. S’han de tractar adequadament per a evitar la contaminació de sòls i d’aqüífers. Les empreses de desballestament treballen per retirar-los dels municipis afectats i després per descontaminar-los i processar-los. Segons el conseller de Medi Ambient, Vicente Martínez Mus, a hores d’ara s’han retirat 90.000 vehicles. És a dir, en queden, pel cap baix, 40.000 més per a gestionar. La portaveu del Consell, Susana Camarero, va afirmar que Catarroja i Alfafar ja són nets de cotxes. Però una altra qüestió és on els traslladen. Ja hi va haver polèmica quan, per exemple, se’n van traslladar en massa centenars a un paratge natural de Muro d’Alcoi (Comtat), a la vora del riu Agres.
Reconstrucció de les infrastructures
La gota freda va destruir tota mena d’infrastructures, com ara carreteres, camins, ponts i la xarxa de transport públic (rodalia i metro). Segons estimacions del Ministeri de Transports espanyol i la Generalitat Valenciana, es van destruir infrastructures per un valor de 2.900 milions d’euros. Totes les carreteres ja són en ple funcionament, i dels camins rurals, segons la Generalitat, n’hi ha arreglats 42 de 181 (139 són en procés).
Quant al transport públic, hi ha línies de rodalia i metro que encara no s’han pogut restablir completament. La C3 de rodalia funciona tan sols entre València i Aldaia, i falta restablir el tram entre Loriguilla i Utiel. Les línies 1, 2 i 7 del metro de València també funcionen parcialment. Les L1 i L2 funcionen de Bétera i de Llíria (Camp de Túria), respectivament, fins a l’estació de la Plaça d’Espanya, i la L7 sols circula entre Marítim i Sant Isidre. Així, doncs, encara hi ha 21 estacions sense servei a l’Horta Sud i la Ribera Alta.
Segons que va anunciar Mazón, les tres línies de metro arribaran fins a l’estació de València Sud durant la primera quinzena de febrer. La portaveu del Consell ha avançat que es destinaran 103 milions d’euros a la reparació del metro. VilaWeb ha preguntat a la Conselleria de Medi Ambient sobre el restabliment complet del servei i han respost que treballen perquè tota la xarxa siga operativa abans de l’estiu. Mentrestant, continua habilitat el servei d’autobusos llançadora fins a les localitats afectades.
Habitatges, garatges i edificis municipals
Es calcula que hi ha aproximadament 130.000 habitatges afectats pels aiguats. L’Institut Valencià de l’Edificació ha revisat, ara com ara, 9.922 immobles en 54 localitats, dels quals n’hi ha almenys 1.458 que són inhabitables. S’han hagut de fer 519 desallotjaments i més de 200 apuntalaments. A més, 308 habitatges s’hauran d’enderrocar. Els garatges han estat una altra de les imatges més recurrents d’aquests mesos. Se’n van inundar 884. Segons la Generalitat, ja n’hi ha 831 de nets, 38 en procés i 14 de pendents.
Quant als edificis municipals afectats, fa poc que el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar que en finançaria el cost total, amb una inversió de 1.700 milions d’euros. Anirien destinats a la reconstrucció de prop de 100 centres administratius, 45 escoles infantils, 58 biblioteques, 55 poliesportius, 40 centres de dia i 16 mercats i llotges. També va dir que el govern espanyol pagaria la reconstrucció de les infrastructures de proveïment, sanejament i depuració d’aigua, amb una inversió de 500 milions d’euros del Ministeri per a la Transició Ecològica.
Arriben les ajudes?
Una de les principals queixes dels afectats és el retard de les ajudes. Segons dades de la Generalitat, s’han destinat 891 milions d’euros a ajudes directes. D’aquests, 200 milions han estat per a les ajudes de 6.000 euros per família i habitatge, 62 milions per a ajudes de 200.000 euros als ajuntaments, i 250 milions per a vehicles sinistrats. El govern espanyol va aprovar tres reials decrets per a mobilitzar 16.600 milions d’euros, dels quals s’han abonat 1.600 milions en ajudes i indemnitzacions.
El 15 de gener, el Consorci de Compensació d’Assegurances havia registrat més de 230.000 sol·licituds d’indemnitzacions per habitatges, vehicles, comerços i més. En la mateixa data, havia pagat unes 80.000 indemnitzacions, per un import aproximat de 1.000 milions d’euros.
Centres educatius i xiquets desplaçats
Segons que ha dit aquesta setmana la portaveu del Consell, Susana Camarero, tots els alumnes han reprès les classes i hi ha vuit centres educatius que necessitaran aules pre-fabricades, que ja s’han començat a muntar. Tanmateix, no se sap quants alumnes hi ha desplaçats encara en uns altres centres. Marc Candela, coordinador sindical de l’STEPV, diu que l’última xifra que tenen és d’abans de Nadal: 10.000 estudiants desplaçats. Aquest últim mes s’han obert uns quants centres; per tant, en deuen ser menys, però Candela denuncia que la Conselleria d’Educació “segresta la informació”. La FAMPA creu que les xifres oficials no són fiables i que hi ha una falta de transparència de la conselleria.
L’impacte ambiental
Fins ara, segons la Generalitat, s’han retirat 500.000 tones de residus. Un dels punts crucials de la catàstrofe ha estat el parc natural de l’Albufera, on desemboca el barranc de Torrent (o del Poio). Acció Ecologista-Agró continua organitzant jornades amb voluntaris per a fer tasques de neteja, i ja hi han anat més de 500 persones. Segons Eva Tudela, membre de la comissió de territori del col·lectiu, han portat als gestors autoritzats de residus 2,5 tones de plàstics. Calcula que n’han tret moltes més, 10 o 12, però que els militars les van retirar abans que les poguessen dur als gestors. El conseller de Medi Ambient ha dit que s’havien invertit més de 20 milions en la recuperació del parc. Tudela confirma que les administracions han començat a treballar-hi i que han retirat els residus més voluminosos i perillosos, però hi ha qüestions que no sap com s’abordaran, com ara els microplàstics i les boletes de poliestirè que romanen en l’aigua.
En relació amb el parc de l’Albufera, hi ha un altre aspecte que preocupa, especialment als llauradors: els arrossars. La major part de les motes –els dics que separen els camps del llac– van quedar molt deteriorades i en alguns casos, com els dels tancats del sud, han quedat fora dels fons d’urgència destinats a la recuperació del parc natural. A la primavera, hauran de buidar l’aigua per a cultivar l’arròs i temen que les motes s’esquerden del tot i l’aigua del llac torne a entrar als camps. A hores d’ara, dotze llauradors dels tancats del sud han registrat una instància a l’Ajuntament de València per a exigir que els informen per què han estat exclosos.
La situació al camp
La gota freda va afectar unes 70.000 hectàrees de conreu, 6.177 llauradors i ramaders, amb unes pèrdues d’uns 800 milions d’euros (500 en infrastructures i 300 en danys directes al conreu). El govern espanyol va aprovar un total d’ajut específic al sector agrari perjudicat per la gota freda de 444,5 milions d’euros, desglossat en unes quantes línies. Per a la reparació d’infrastructures hídriques i camins, el Ministeri d’Agricultura va destinar 170 milions d’euros, i la Conselleria d’Agricultura en va aportar 50 milions. En total, aquestes ajudes no arriben a cobrir la meitat dels danys a les infrastructures. Quant a ajudes directes per pèrdues de producció als llauradors, el govern espanyol va aprovar un pressupost de 200 milions, dels quals es van començar a repartir ahir els primers 45,9. Unes ajudes que, segons la Unió Llauradora i Ramadera, són insuficients. Carles Peris, president del sindicat, assenyala que la inversió i la reparació de les infrastructures és més lenta que no es preveia. Als ramaders, no tan afectats, la conselleria els ha destinats 3,5 milions per a reparar granges i renovar bestiar.