22.01.2025 - 20:00
La setmana vinent ja farà tres mesos de la tragèdia del País Valencià. Fins ara havíem tingut noció de les pèrdues materials gràcies a la informació de diverses entitats quant a l’afectació sobre el creixement del PIB. Algunes institucions havien fet estimacions que parlaven d’unes minoracions del PIB del 0,2% o 0,3% enguany i l’any vinent. Però el PIB no és una bona mesura per a quantificar la magnitud material de la tragèdia. La raó és ben senzilla. Les inundacions han tingut dues menes d’impacte econòmic, que és important de separar. Per una banda, han destruït actius productius i infrastructures i, per una altra, aquesta destrucció impedeix el funcionament de les activitats i interromp la producció. És a dir, la destrucció de capital fix redueix o impedeix la creació de riquesa. Evidentment, el PIB recull només el segon impacte, però no les pèrdues reals. O, si voleu, les conseqüències, però no les causes.
A final de novembre, la Cambra de Comerç de València ja va fer una primera aproximació per sectors de les pèrdues sofertes per les empreses, amb una xifra que voltava els 13.000 milions d’euros. I divendres passat, l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) va presentar l’informe “Abast econòmic de la Dana del 29 d’octubre a la província de València”. L’anàlisi que fa es fonamenta en el banc de dades que tenen la Fundació BBVA i l’IVIE, segons el qual el 2021 –últim any de què hi ha informació– el valor de l’estoc de capital acumulat a la demarcació de València era de 247.168 milions d’euros i de 475.329 milions a tot el País Valencià. Recordem que l’estoc de capital és el valor total dels actius productius que té una economia en un moment concret.
A partir d’aquestes dades d’estoc de capital, complicades de calcular, però clau per a poder mesurar les pèrdues, els analistes de l’IVIE estimen la part que pertany a les zones afectades. I els atorguen un percentatge del capital de la demarcació, proporcional al pes en la població, en el cas dels habitatges, i al pes en l’activitat econòmica (valor afegit) en el cas de la resta d’actius. Segons aquesta estimació, l’estoc de capital situat en les zones inundades és de 56.295 milions d’euros en els habitatges i de 29.605 milions en els altres actius materials. Així doncs, conclouen que els actius situats en els 89 municipis de les zones inundades tenen un valor de 85.900 milions d’euros, és a dir, el 35% de tot l’estoc de capital de la demarcació. Aquesta és, doncs, la xifra estimada amb què treballa l’IVIE. Com veiem, la part més abundosa d’aquests actius són habitatges, però el percentatge de destrucció és molt superior en els actius empresarials i infrastructures.
Quina part d’aquest valor s’ha perdut amb la gota freda? Vet aquí una tasca de càlcul que cal fer amb minuciositat i que l’IVIE vol acomplir enguany. Per a fer-nos una idea de què significava la xifra abans dels danys, pensem que aquests actius representen una riquesa que quadruplica el volum del PIB de tot un any de producció d’aquesta zona i que han sofert un impacte brutal.
Atès que les pèrdues de riquesa són molt superiors a les dels fluxos econòmics (PIB, renda), les primeres haurien de guiar la quantificació de les ajudes necessàries per a recuperar el punt de partida. No oblidem que les pèrdues en termes de fluxos de producció i renda depenen de la magnitud dels actius danyats i del seu període de reconstrucció i reparació, de manera que és molt important que els ajuts siguin ràpids i proporcionals al mal causat.
Ara com ara, segons l’estudi, els ajuts a fons perdut aprovats solament cobreixen una part reduïda dels danys estimats sobre l’estoc de capital. En calen més i han d’arribar més de pressa al teixit productiu, a les cases i als municipis afectats. L’IVIE també recorda la precària situació de les finances públiques valencianes (pateixen per un infrafinançament crònic), cosa que fa que sigui decisiu el suport financer del govern espanyol i de la UE.
Sens dubte, parlem d’una zona que té una importància cabdal dins el País Valencià. Segons l’estudi, els 89 municipis concentren el 40% de la població, el 35,6% de les empreses, el 30,7% de l’ocupació i el 29,7% del PIB de la demarcació de València. A més, la zona representa una de les màximes concentracions d’ocupació industrial, comercial i logístic del País Valencià i, per tant, la interrupció de l’activitat o les alteracions dels fluxos d’activitat, els mesos en què se’n puguin prolongar els efectes, tindran un fort impacte en l’ocupació i el PIB.
Per fer una aproximació a les pèrdues totals, l’institut pren les primeres estimacions de la Cambra de València, ja comentades, que calculen que els danys en els actius de les empreses passen de 13.000 milions d’euros. Hi afegeixen uns reduïts percentatges de danys en l’estoc d’habitatges –principalment, els situats en baixos– i, tenint en compte la important destrucció d’infrastructures (uns 2.900 milions d’euros, segons estimacions del Ministeri de Transports espanyol i la Generalitat Valenciana), en conjunt es poden haver perdut més de 17.000 milions d’euros, xifra molt superior a les estimades en termes de reducció del PIB del 2024. Això voldria dir que s’ha perdut un 20% de l’estoc de capital estimat de la zona. En alguns sectors, òbviament, la xifra és més alta. L’IVIE insisteix que és una estimació provisional, que serà més alta quan el càlcul sigui més acurat.
Evidentment, el mal material no s’acaba aquí. L’informe afegeix que, a més de les pèrdues d’actius, la gota freda tindrà conseqüències més enllà del 2024, amb limitacions per al desenvolupament normal de les activitats el 2025 i necessitats de reconstrucció i recuperació. “La dimensió d’aquests impactes, tant negatius com positius, dependrà del volum i l’orientació dels ajuts a les zones afectades, i la resiliència de l’economia i la societat valencianes”, diu textualment.
Fa una referència explícita i detallada a l’enorme creixement que ha tingut la zona. Les estimacions que ofereix l’informe es refereixen als 89 municipis afectats (excloent el de València, perquè els danys de la ciutat afecten tan sols les pedanies del sud del terme). La població d’aquesta àrea s’ha duplicat entre el 1960 i 2024, fins a superar el milió d’habitants. L’estudi aporta també les dades per als 20 municipis de l’Horta Sud i centra l’atenció en les 15 localitats més danyades, l’anomenada “zona zero”. Fa èmfasi en els municipis de l’Horta Sud, on el creixement demogràfic ha estat encara molt més alt, d’un 200% en el mateix període, i això hi fa pujar la densitat de població fins a 1.592 habitants per km², sis vegades més que la mitjana de la demarcació de València.
Es fa palès que el desenvolupament de la zona ha estat caòtic i sense cap mena de control en els assentaments humans que s’hi han fet durant aquest període. I l’augment de la població ha incidit en els canvis en la cobertura del sòl (que fins als anys seixanta era preferentment agrícola), de manera que hi ha crescut els usos artificials, com ara edificacions –residencials i no residencials– i infrastructures.
A partir d’aquest punt, l’IVIE assenyala el contrast entre l’ocupació intensa de la zona (i el seu caràcter inundable), d’una banda, i l’esforç inversor limitat fet en infrastructures hidràuliques durant aquests darrers quinze anys a la demarcació de València, d’una altra. Explica que la major part de les inversions hidràuliques les fan les administracions públiques i les confederacions hidrogràfiques, però en tots dos casos hi ha un fort ajust a la baixa a partir del 2009, com a resultat de les retallades en les inversions públiques, quan va esclatar la crisi financera. D’unes xifres anuals d’inversió en infrastructures hidràuliques a la demarcació situades al voltant dels 200 milions d’euros, es passa a menys de 50 milions l’any a partir del 2011, la qual cosa representa una caiguda del 75%, que es prolonga fins als anys més recents.
No cal dir que els efectes d’aquesta política insuficient d’inversions són més greus per les característiques del territori, particularment vulnerable a les inundacions i que es troba entre els més amenaçats pels riscs creixents derivats del canvi climàtic i els esdeveniments climatològics extrems.
Ara, la greu situació ens porta a pensar que si els ajuts no són proporcionals als danys que ha causat la gota freda i triguen molt a arribar, la recuperació serà lenta i de menor intensitat. Llavors, el risc d’estancament o declivi d’algunes zones serà més alt. Per això, conclou l’IVIE, “la quantia i celeritat dels ajuts són encara més necessàries en la zona zero, perquè són municipis amb una elevada densitat demogràfica i econòmica i en què un percentatge alt dels negocis, empreses i població han sofert danys intensos”.
PS. L’estudi (el podeu trobar a la web de l’IVIE) fa set propostes finals, necessàries per a sortir com més aviat millor de la situació dramàtica que es viu a la zona. Esperem que les autoritats les tinguin en compte:
- Els ajuts han de tenir la potència, agilitat i durada necessàries per a reposar els recursos i els ingressos perduts.
- És important anunciar un pla d’acció a mitjà i llarg termini per a infondre seguretat, i prevenir i esmorteir els danys de futures gotes fredes.
- Cal disposar d’un sistema d’indicadors per a monitorar la recuperació.
- Cal aprofitar el potencial de noves eines d’anàlisis per a afinar els diagnòstics.
- Cal revisar el rànquing de prioritats de la despesa pública en les infrastructures.
- Cal aprofitar l’estratègia de recuperació per a modernitzar i millorar el teixit productiu.
- Cal invertir en prevenció en actius tangibles, però també en intangibles, per a millorar la formació de personal i l’entrenament dels ciutadans.
