27.10.2025 - 21:40
Ni la taula de Suïssa, ni converses als passadissos del congrés espanyol, ni negociacions als ministeris. Junts considera tancada l’opció pactista amb el PSOE i ha traslladat a Pedro Sánchez la responsabilitat d’intentar de mantenir-se al poder sense prou majoria o de convocar eleccions anticipades. L’adeu a l’acord de Brussel·les ha arribat gairebé dos anys després d’haver-lo rubricat. A Junts consideren que els socialistes espanyols han demostrat repetidament que no tenien la intenció de resoldre el conflicte polític i cercaven afegir-los a un acord de legislatura, per garantir l’estabilitat del govern, amb què Carles Puigdemont no ha cregut mai. Durant tot aquest temps han dit una vegada i una altra que no formaven part de cap bloc.
Junts va predicar primer un pagament per endavant que no hi va ser i, després d’haver avançat repetidament els seus vots, ha anat constatant amb el pas dels mesos que els incompliments dels acords s’acumulaven. I no tan sols els acords més grans, sinó també els més petits. Fins i tot gestions acordades que beneficiaven algun ajuntament restaven al calaix, havien de ser recordades a Suïssa i, repetidament, feien pensar als dirigents de Junts que la situació esdevenia cada vegada més insostenible. Fonts de Junts asseguren que la situació va empitjorar amb la sortida de Santos Cerdán, l’ex-secretari d’organització del PSOE, en presó preventiva. Fins a l’esclat del presumpte cas de corrupció, Cerdán havia estat l’artífex de l’acord de Brussel·les i l’interlocutor directe amb el secretari general de Junts, Jordi Turull. El cas és que el fet de perseguir el compliment dels pactes, difícil per definició, es va abandonar encara més. És un paper que sembla que no va assumir l’ex-president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, també negociador.
A partir d’ara, Junts només votarà a favor de les propostes al congrés que consideri que s’ajusten al seu programa o que beneficien Catalunya i, en qualsevol cas, no s’asseurà més a negociar enlloc. En això es concretarà, a la pràctica, el trencament amb el PSOE.
Quines conseqüències tindrà sobre la legislatura la pèrdua definitiva de la majoria de la investidura? Puigdemont ha evitat de reclamar eleccions anticipades, però Sánchez ja no podrà dir que té prou suport per a governar i és evident que qualsevol intent de portar el pressupost al congrés anirà definitivament destinat al fracàs. Junts ha desplaçat la responsabilitat de la presa de decisions al PSOE. Tanmateix, no ha sospesat mai seriosament la possibilitat de participar en una moció de censura instrumental per forçar la convocatòria electoral. Junts evita d’entrar en qualsevol equació amb el PP i l’extrema dreta. Passi què passi, no vol que l’acusin d’aliar-s’hi i repeteix que van ser els socialistes que van pactar amb Alberto Núñez Feijóo la renovació del poder judicial o la investidura de Jaume Collboni com a batlle de Barcelona. Junts també insisteix que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha votat al costat del PP i Vox per tombar al parlament iniciatives que es debatien a Suïssa. I destaca que això va passar, per exemple, en el debat de política general.
I el verificador de la taula de Ginebra, Francisco Galindo? Farà públiques a partir d’ara les actes o les conclusions de les converses? Dependrà d’ell mateix. Junts ja va traslladar als membres de la taula el trencament de les relacions, un trencament que la militància del partit haurà d’avalar en una consulta demà i dijous. Avui es reunirà el consell nacional. Però ningú no espera que hi hagi sorpreses. A partir d’ara, els passos importants es decidiran a Madrid.
Passi què passi amb Pedro Sánchez, sempre imprevisible, Junts haurà deixat anar el llast que arrossegava de feia un any, quan ja va exposar públicament que les negociacions no funcionaven presentant una qüestió de confiança. No volien, diuen, ser una crossa. Però s’hi anaven convertint, i s’han cansat de les repetides dilacions del compliment dels pactes ja tancats. També dels que depenien, exclusivament, del PSOE, com ara la publicació de les balances fiscals. Per aquesta raó, en la compareixença de premsa, Puigdemont es va referir només al compliment dels acords que no depenien de tercers, perquè els socialistes no es poguessin excusar en la variable de la dependència d’altri. En la d’uns altres estats, com l’alemany, en el cas de l’acord per l’oficialitat del català a les institucions europees; o en els vots de Podem, que van fer inviable la tramitació de la llei de competències en immigració.
L’executiva de Junts es va reunir ahir, en un dia simbòlic: el vuitè aniversari de la declaració d’independència del Parlament de Catalunya. Perquè Puigdemont va presentar, d’ençà del primer dia, l’acord de Brussel·les com un intent de resoldre el conflicte polític, encara que no fossin dos governs els qui es reunien i que representessin només sengles partits. Dos anys després, Junts ha liquidat l’intent de treure rèdit de la dependència parlamentària del PSOE, una carambola electoral que difícilment es repetirà. D’ençà de fa un any, els avisos de Junts s’havien anat repetint, però els dirigents independentistes veien els socialistes espanyols instal·lats en la tàctica permanent.
Amb la confiança trencada, sense expectatives de redreçar la situació i els incompliments fent una bola com més va més difícil d’entendre per als seus electors, Junts ha deixat anar el llast. D’aquesta manera s’ha avançat també al perill de restar atrapat en el pactisme estèril i no tenir temps de resituar-se en cas que Sánchez es trobés temptat de forçar un avançament electoral. Una convocatòria anticipada d’eleccions que el president espanyol podria justificar, per exemple, per la impossibilitat d’aprovar un pressupost, o quan considerés que les perspectives electorals del PSOE són les millors possibles per a arriscar-se a convocar els ciutadans a les urnes. Perquè el president espanyol ha dit que vol exhaurir la legislatura i aprovar uns comptes, però, alhora, ha aclarit que tornarà a ser el candidat del PSOE. Mentrestant, juga a la polarització amb l’extrema dreta i els sondatges li afavoreixen el marc, amb Vox creixent i frenant el creixement del PP. Junts es retira i Sánchez, d’ara endavant, decidirà què li convé més.
