Portada del primer disc de Raimon. (Totes les fotografies provenen del web de la fundació Raimon i Annalisa)

Ara fa poc més d’un any, Raimon i Annalisa van donar el seu llegat a Xàtiva perquè se’n fera una fundació. Aquest gest es feia després del començament d’un procés de reconciliació amb el cantant tant de les institucions municipals com de les de la Generalitat, que durant els anys del govern de la dreta l’havien menystingut.

Tots els papers, els llibres, les obres d’art, les notes, la correspondència i les partitures ara formen part de la Fundació Raimon i Annalisa, que ha de tenir la seu al monestir de Santa Clara de Xàtiva. Tot això, que ben endreçat servirà per a llegir i entendre la història política, social i sentimental del país, es posarà a l’abast dels estudiosos.

No debades, un dels objectius de la fundació és el d’afavorir el coneixement i la investigació en l’àmbit cultural mitjançant l’edició de publicacions, l’organització d’esdeveniments culturals i la promoció de representacions artístiques, entre més fites.

Signatura, al Palau de la Generalitat, de la cessió del llegat de Raimon a Xàtiva.

Els vuitanta anys de Raimon i una fundació en marxa

El web

Abans que l’obra física no estiga acabada, la primera passa de la fundació ha estat posar en ordre uns primers documents que formen part de la vida particular i artística de Raimon i posar-ho a l’abast de tothom al portal web que s’acaba d’obrir.

Un retrat del cantant fet per Andreu Alfaro per al programa de mà del seu debut a Madrid l’any 1965 obri l’espai virtual. En català, castellà i anglès, “Raimon. Vida, temps i obra“, enceta l’àlbum d’estampes, de biografia, de fets que li han marcat la trajectòria.

Tots els discs, ordenats cronològicament, amb totes les portades, les dades de la casa editora, la data de publicació i el format. El primer, del 1963, amb “Al vent”, “La pedra”, “Som” i “A cops”. El darrer, L’últim recital, un estoig amb dos CD i un DVD, de l’últim concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona.

Una llista exhaustiva de les aparicions a la televisió, documentaris, participacions en films o videoclips, que permet de recordar algunes curiositats com la intervenció que va fer l’any 1964 al programa Gran Parada de Televisió Espanyola per a cantar “Al vent” i “Diguem no”. Una nota aclareix que d’ençà d’aquell any i fins el 1975, Raimon va ser vetat. Però sí que té aparicions freqüents a la televisió francesa. Encara que s’indica que la llista no és exhaustiva, sobta que l’única referència d’una aparició a Canal 9 siga del 1994: La nit de Raimon. L’any 2018, À Punt va retransmetre Raimon. Comiat al Palau.

1946. Raimon recita versos al Gran Teatre de Xàtiva.

S’hi pot trobar la biografia de Raimon, totes les distincions que li han atorgat al llarg de la seua carrera, d’aquell premi Revelació de la Crítica espanyola, de l’any 1963 o el del Festival de la Cançó del Mediterrani aquell mateix any, als de la Ciutat de Barcelona, el premi Nacional de Música, la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Or de la Universitat de València,  el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, l’any 2015, la Medalla d’Honor de Xàtiva i el nomenament de Fill Predilecte, també el 2015… I molts premis més.

Sota l’epígraf “Al vent del món”, hi ha una llista de tots els països de tres continents en què ha actuat.

Es pot consultar la llista de llibres publicats per Raimon i de tots els texts que li han dedicat. El primer, del 1964, signat per Joan Fuster publicat per l’editorial Alcides dins la col·lecció “Biografies populars”. Han escrit sobre Raimon Josep Pla, Joan Oliver, Eduardo Galeano, Josep Palomero, Andreu Alfaro o Terenci Moix, entre molts més que apareixen citats al recull.

El capítol més llaminer del web és el de l’àlbum fotogràfic. “Imatges d’una vida“, l’han titulat, i la primera fotografia que hi apareix és la de Josep Pelegero i Dolors Sanchis, els seus pares. A partir d’ací, i dividit en dècades, algunes de les instantànies més conegudes del personatge, i unes altres de més íntimes o personals.

Els pares de Raimon.

De casa Pedro als dotze Palaus de Raimon, o com ‘finire in bellezza’

La fundació

La Fundació Raimon i Annalisa tindrà la seu al Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC), al monestir de Santa Clara de Xàtiva. El monestir és un bé d’interès cultural que s’ha de rehabilitar íntegrament. El concurs públic és ara en la darrera fase i molt prompte es triarà l’estudi d’arquitectura que s’encarregarà de fer la rehabilitació.

La fundació Raimon i Annalisa té el suport de la Generalitat, la Diputació de València i l’Ajuntament de Xàtiva. La constitució de l’entitat es va fer fa uns mesos de manera molt solemne al Palau de la Generalitat.

1965. Concert al claustre de Pollença.

Totes les notícies sobre Raimon publicades per VilaWeb en el curs del anys

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.