Che bel fin fa chi ben amando more. ‘Jo no em moro. Però sí que acabe. I espere fer-ho bé. Acabar bé. Deixar-vos estimant és un bell final.’

Amb el vers de Petrarca i el convenciment de marxar estimant —’estimant tothom qui ha fet possible tot això’—, així és com vol tancar la seva carrera musical Raimon. Ho farà al Palau de la Música amb dotze recitals el maig de l’any que ve. Dotze concerts perquè ningú no es quedi sense entrada. A un preu màxim de 40 euros perquè ningú no es quedi sense entrada. Popular. ‘M’agrada tenir la gent a prop. Preferisc els espais petits que els espais grans.’ Raimon hauria pogut omplir un parell de palaus Sant Jordi i liquidar-ho amb un parell de recitals. Però el director del Palau de la Música, Joan Oller, ha explicat que des del primer moment Raimon i Annalisa tenien al cap fer un comiat de proximitat i de caràcter popular.

I això s’adiu a la mena de recital que Raimon vol oferir: ‘Vull complaure en els recitals. No ha estat sempre així. Vull complaure la gent que vingui. Vull fer un recital generós.’ L’únic dubte que té és si farà variacions entre els dotze concerts. ‘Hi ha gent a qui agrada venir més d’una vegada.’ I quina durada tindran? ‘Si van aplaudint, tota la nit’, ha dit Raimon en la conferència de premsa que ha fet aquest migdia per explicar les raons de la retirada dels escenaris.

Plegar bé, les raons
I les raons no han mancat. Ara se sent bé. Està fent la ronda de concerts pel País Valencià i diu que es troba bé de veu i que ‘hi ha moments que m’agrado i tot’. Raimon vol deixar-ho bé. En un moment dolç. No vol fer un final d’etapa justet i sense la qualitat que s’autoexigeix. ‘Sóc molt exigent amb mi mateix’, ha dit. ‘Ara em trobe bé i vull deixar un bon record.’ Ha confessat que porta molts anys pensant en la retirada. No és una decisió precipitada per cap raó. També tenia un vers per a l’ocasió: Finire in bellezza.

La idea inicial era tenir el 2016 com un any sabàtic per preparar la retirada amb tranquil·litat. Però el canvi al País Valencià va propiciar poder trencar el silenci que li havia estat imposat pel PP, que li havia negat la possibilitat de cantar als teatres principals. Però el 2016 ja s’acaba i la data de la retirada s’acosta i calia anunciar-ho.

Bon estat de la veu. Però també la necessitat de reposar més. L’edat. Les hores i els dies lluny de casa. Als hotels. Les incomoditats dels viatges. 76 anys. Uns cinquanta-cinc damunt dels escenaris, voltant pel país i pel món. Una cinquantena de discs enregistrats. ‘Aquest és un ofici nòmada. I quan deixes de pedalar, no caus, sinó que et disparen’, explica sincer el cantant de Xàtiva.

I després, què?
Quina vida tindrà Raimon? A què dedicarà el temps lliure? És el moment d’escriure unes memòries, ara que donen premis Nobel de literatura als cantants? ‘Tinc coses escrites. Però cap projecte concret. Unes memòries demanarien cercar moltes coses… No sé què faré. Em llevaré el matí com un pensionat. No sé què faré.’

Tampoc no hi haurà enregistraments nous? Deixarà la porta oberta als recitals benèfics i a les col·laboracions que se li demanin? Ja es veurà si es pot deixar alguna cosa enregistrada. ‘Ara em costa molt materialitzar els projectes. Tinc 76 anys. Passo molts anys per fer una cançó. I cada cop em costa més. Ja veurem si es pot enregistrar alguna cosa.’ I no, no hi haurà més escenaris després del 28 de maig de 2017. ‘Després d’aquest dia, ja no sóc cantant.’

Fidel a la llengua
foto_3142850 (2)Se’n va estimant, diu. Estimant tothom qui ha fet possible aquesta història. Recordant aquella primera actuació l’any 62 a Casa Pedro, la taverna a València regentada per Marco, on Vicent Ventura promovia uns premis literaris amb Joan Fuster com a mestre de cerimònies. Hi va cantar ‘El Vent’, la seva primera cançó —i única en aquell moment—, i li van donar quaranta duros. Estimant també, i molt, la llengua.

‘Cantar en català no es fa per raons comercials. Parlem d’una llengua que no és hegemònica ni tan sols a Catalunya. Ja no diguem al País Valencià o a les Illes. Jo he dit que no diverses vegades a cantar en altres llengües per fidelitat a la llengua.’ Li van proposar de cantar en francès. Un home dels negocis musicals nord-americà li va dir: ‘I’ll make you a celebrity.’ Però res. Ell no tenia cap intenció d’abandonar la seva llengua: ‘La meua llengua és tan bona com qualsevol altra. Que ens la neguen, no fa que jo l’abandone.’

Què en quedarà
Ha estat una decisió difícil. Ho ha reconegut amb honestedat i un punt de tendresa. S’ha explicat i ha respost totes les preguntes. Sent un agraïment absolut a la resposta que ha tingut aquests cinquanta-cinc anys de carrera musical. Ha voltat per tot el món fent recitals. Ha rebut molts premis. També el d’Honor de les Lletres Catalanes… avançant-se al Nobel per Bob Dylan (‘El meu és d’honor’, ha dit Raimon ple d’ironia en resposta a VilaWeb). I sí. Com ell ha demanat, ja serà la gent qui decideixi quin és el llegat. Què en quedarà de la seva obra. Com el recordarem tots plegats un cop desaparegui de la vida pública. ‘Per a ser una persona… Anava a dir normal. Però sempre he estat una persona normal.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb