Torra

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

TEMA DEL DIA
Malabarismes.
El president Quim Torra sembla que no continuarà com a president simbòlic ni farà malabarismes institucionals per mantenir-se en el càrrec si finalment és inhabilitat pel Tribunal Suprem espanyol. Aquests darrers dies ha anat creixent l’especulació sobre què farà després d’una possible inhabilitació –que, curiosament, tothom té coll avall i que tots els sectors de l’independentisme pensen acatar, començant pel president. Torra serà presencialment al Suprem el  dia 17, tot i que no és obligatori, i quan el tribunal prengui la decisió, previsiblement a l’octubre, si és d’inhabilitació, pensa fer un seguit d’actuacions per denunciar-ho, però no impliquen mantenir la presidència simbòlica.

Les especulacions d’aquests dies s’han barrejat amb les pressions perquè convoqui eleccions, fins al punt que la CUP ha proposat que segueixi la ‘via Venturós’ si acaba essent inhabilitat pel Tribunal Suprem a canvi de consensuar una data pels comicis. Aquesta via, segons que ha explicat el diputat Carles Riera, implica que del moment de la inhabilitació fins a les eleccions Torra continuï exercint les funcions representatives i institucionals i simplement delegui tot allò que administrativament sigui necessari perquè pugui ser efectiu. Això va fer la batllessa de Berga, Montserrat Venturós, de la CUP, quan el jutjat de Manresa la va condemnar a sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic i a una multa de tres mesos per no haver despenjat l’estelada del consistori durant els períodes electorals. Venturós ho va acatar, però va continuar com a batllessa simbòlica mentre que els documents oficials de la batllia els signava un altre regidor del govern municipal.

Els plans de Torra no van per aquí, si no hi ha sorpreses de darrera hora. La intenció del president és de denunciar la inhabilitació, però no d’aferrar-se al càrrec, i la manera de denunciar-la serà donar per acabada l’autonomia, perquè s’haurà demostrat que l’autogovern depèn dels jutges del Suprem i no d’allò que decideixen els catalans a les eleccions. Aquest pronunciament el farà al parlament i, si no fos possible, ha previst escenaris alternatius. Però en l’àmbit institucional deixarà que s’obri el període de dos mesos per a designar un nou president. Torra ha demanat que cap partit independentista no presenti candidat, però no perquè ell vulgui exercir de president simbòlic, sinó per visualitzar la ingerència del poder judicial en la liquidació de l’autogovern. Passats els dos mesos, el president del Parlament Roger Torrent podria convocar eleccions autonòmiques, que serien a començament de l’any vinent.

Durant aquests mesos, la llei estableix que el vice-president Pere Aragonès assumeixi la presidència en funcions, però les previsions de Torra no han estat pactades amb el seu soci de govern, ERC, que a més no les comparteix, perquè vol fer eleccions com més aviat millor, ja fa mesos. Hi hauria la possibilitat que el president del parlament escurcés el període de dos mesos per a trobar un candidat alternatiu, una volta constatat que no n’hi haurà cap amb prou majoria per a ser elegit, encara que es presentés un candidat unionista. Però retallar el període de dos mesos suscita dubtes jurídics i sembla que els advocats de la cambra ho desaconsellen. Si s’arriba a aquest punt, és previsible una nova polèmica sobre el paper del parlament en una legislatura en què han estat freqüents les picabaralles entre ERC i Junts per Catalunya per qüestions reglamentàries.

MÉS QÜESTIONS
Compromís es desmarca de la decisió de Puig de pactar el pressupost amb Ciutadans.
La tensió entre els socis del Botànic ha pujat avui un grau més, quan el síndic de Compromís, Fran Ferri, ha assegurat que la base del nou pressupost ha de ser l’acord del Botànic i no el pacte per la reconstrucció, que ha rebaixat a la categoria de ‘complement’. La intenció del president de la Generalitat és acordar el pressupost amb tots els grups que van signar aquest pacte, cosa que inclou Ciutadans i el PP. Ximo Puig ja ha començat a establir contactes amb Toni Cantó i té previst de parlar amb la dirigent del PP, Isabel Bonig, per assolir aquest consens, però Compromís i Unides Podem en discrepen. Ferri ha recordat que algunes de les mesures del pacte són desfasades i que el pressupost s’ha de basar en l’acord del Botànic, que és un acord de legislatura. La discrepància és que Puig voldria un pressupost signat per tots els grups parlamentaris menys Vox, i els seus socis volen seguir el procediment ordinari: primer pactar-los al si del Consell i després, ja en seu parlamentària, acceptar algunes esmenes de l’oposició. El síndic del PSPV a les Corts, Manolo Mata, ha llevat importància a la reunió amb Cantó i ha demanat als seus socis que no en facin lectures estranyes perquè no s’hi va arribar a cap acord.

El govern d’Armengol ja treballa per reobrir corredors segurs amb el Regne Unit. El govern de les Illes Balears, juntament amb l’espanyol, ha reprès les negociacions per a restablir corredors segurs amb el Regne Unit, ara que el govern britànic ha modificat la seva política i ha anunciat que permetria acords bilaterals amb territoris i no amb estats. El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela ha recordat que era una de les reclamacions del seu executiu. D’ara endavant, l’executiu presidit per Boris Johnson analitzarà separadament la situació epidemiològica de territoris insulars respecte dels països als quals pertanyen, cosa que obre a les Illes Balears una oportunitat quan disminueixi el nivell d’incidència de la malaltia. Aquestes últimes setmanes, Negueruela ha tingut contactes directes amb el secretari d’Estat de Turisme espanyol, Fernando Valdés, per parlar de la nova situació i ha fixat com a prioritat reduir la taxa de contagis per poder preparar bé l’any que ve.

El copríncep Vives rep les cartes credencials del nunci apostòlic. El copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, ha rebut avui a la seu del bisbat d’Urgell les cartes credencials del nunci apostòlic i ambaixador del Vaticà, Bernardito C. Auza, que l’acrediten com a ambaixador i representant del Sant Pare davant el Principat d’Andorra. A la reunió hi havia la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, i el representant del copríncep, mossèn Josep M. Mauri. El nunci ha destacat les bones relacions entre ambdós països i la satisfacció de lliurar les cartes coincidint amb el dia de Meritxell. Auza també ha recordat que era la tercera vegada que visitava el principat; anteriorment hi havia anat com a turista i per a presentar les Cartes d’Estil al desembre. Precisament, el nunci ha destacat durant l’homilia que ha fet en català avui a la Basílica de Nostra Senyora de Meritxell la vinculació de la identitat pròpia del Principat amb el cristianisme i ha apel·lat a mantenir valors com el respecte a les persones, a la vida humana i a la institució familiar, un missatge amb clares connotacions polítiques en un país on encara és prohibit l’avortament. El copríncep episcopal també ha rebut dotze ambaixadors més, entre els quals el nou representant diplomàtic de França a Andorra, JeanClaude Tribolet. La designació del nou ambaixador es va oficialitzar divendres i ja va tenir una primera reunió amb el cap de govern, Xavier Espot, i la ministra Ubach.

LA XIFRA
600.000 euros és el dèficit de la diòcesi de Perpinyà-Elna, a causa de la desaparició de les cerimònies que conviden a la donació, suspeses per la covid-19. La diòcesi ha hagut d’acomiadar cinc treballadors i ha reduït 100 euros el sou dels capellans.

TAL DIA COM AVUI
El 8 de setembre de 1901, fa 119 anys, es va inaugurar l’Escola Moderna, de Francesc Ferrer i Guàrdia, al carrer de Bailén de Barcelona. L’ensenyament que s’hi feia era revolucionari per a l’època perquè hi assistien nens i nenes junts, no s’hi ensenyava religió i s’hi promovia el lliure pensament.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.