TEMA DEL DIA
Inconvenient.
Quan va arribar a la presidència de la Generalitat, Quim Torra va dir que no acataria les sentències del judici de l’1-O i que no es veia amb cor de continuar en el càrrec si es mantenien els dirigents independentistes empresonats. Aquesta posició va ser interpretada com el desig de convocar eleccions anticipades així que se sabessin les sentències per aprofitar el rebuig social que originaran i garantir una nova majoria independentista. Era una de les possibilitats que Torra tenia damunt la taula, però hi havia un inconvenient: donava una imatge de president interí, que hi era de pas, cosa que el debilitava internament, a Catalunya, i també de cara al govern espanyol.

Durant aquests mesos, d’ençà que va arribar a la presidència, Torra ha pogut constatar que no únicament el govern espanyol no té voluntat sincera de diàleg a l’hora de tractar del dret d’autodeterminació, sinó que la repressió judicial s’ha refermat. La fiscalia general de l’estat, María José Segarra, nomenada pel PSOE, va mantenir el delicte de rebel·lió i ara ha anunciat que es querellaria contra els batlles que van col·laborar en el referèndum del primer d’octubre de l’any passat, amb què demostra un esperit d’acarnissament contrari a la teòrica voluntat de diàleg i distensió que assegura promoure el govern de Pedro Sánchez.

Constatat això, Torra ha descartat d’avançar les eleccions i es decanta per aplicar el mandat republicà immediatament després de les sentències, si –com es preveu– són de presó. L’absolució no sembla probable. Amb el seu equip va acabant de perfilar la reacció, i sobre la taula hi ha l’opció de recuperar la proclamació de la República i tornar-la a dur al parlament. Però també vol evitar allò que va passar l’octubre de l’any passat, que, tot i aprovar-se la República, no va arribar a fer-se efectiva per la repressió. ‘Hem de prendre una decisió que puguem defensar’, expliquen fonts del seu entorn. I el president ja ha advertit al seu nucli dur que això voldrà dir ‘risc i sacrifici’.

Torra no vol ser un president autonòmic amb tots els caps independentistes empresonats. Per evitar-ho no pensa espolsar-se la responsabilitat convocant eleccions, sinó fent efectiva la República, combinant la decisió del parlament amb la mobilització de la societat civil. I fent front a la repressió que això pugui implicar, resistint ‘fins que es pugui’. Això no pressuposa, tampoc, estar amb els braços plegats fins al moment de les sentències, sinó que preveu d’anar apujant el volum de la confrontació política sense deixar de fer la gestió ordinària del govern, que funciona sense gaires entrebancs i amb més cohesió que no pas la legislatura anterior. De manera que, si hi ha cap opció de ruptura abans, com ara un bon resultat de l’independentisme a les municipals i a les europees del mes de maig, el calendari es podria precipitar.

Amb aquest canvi d’estratègia, l’objectiu de Torra és recuperar el mandat de les eleccions i aconseguir de fer efectiva la República. Però a la vegada també vol esborrar la imatge de president interí que ha mostrat fins ara. Tot això en coordinació amb el president Carles Puigdemont i amb el vice-president Oriol Junqueras. Torra és un dels impulsors de la unitat estratègica que negocien els dos dirigents, però també marcarà perfil propi per no regalar als unionistes l’argument que no mana i que hi és de pas.

MÉS QÜESTIONS
Les armilles grogues continuen el blocatge a Catalunya Nord.
El moviment de les armilles grogues continua les mobilitzacions, que avui s’han centrat de nou a blocar els peatges al nord i al sud de Perpinyà. Tot i que l’assistència ha estat menor, els manifestants han pogut blocar-los. Un altre punt conflictiu ha estat a Prada, on s’ha tallat la carretera en tots dos sentits i s’ha originat un embús important. També continua blocat el mercat internacional Sant Carles. Un dia més els estudiants de secundària han fet vaga i s’han manifestat a Perpinyà. Després de les manifestacions, hi ha hagut incidents en uns quants punts de la ciutat. La policia ha detingut tretze estudiants que havien apedregat la policia o que havien comès actes de vandalisme aprofitant la manifestació. Els agents hi han respost llançant gasos lacrimògens per dispersar-los. També hi ha hagut concentracions a Canet, Argelers i Prada. En aquesta última vila s’ha tirat un còctel Molotov contra una seu judicial i la policia també hi ha intervingut. El govern espanyol ha emès una nota avui queixant-se de la vaga: el Ministeri d’Afers Estrangers ha lamentat el blocatge de carreteres i fronteres perquè –diu– perjudica els transportistes i és un obstacle a la lliure circulació de mercaderies.

Brussel·les accepta d’incloure l’eix Sagunt-Saragossa com a prioritari. La comissió de Transports del Parlament Europeu ha acceptat l’esmena impulsada des del País Valencià i Aragó, amb el suport del Ministeri de Foment espanyol, perquè els eixos ferroviaris Sagunt-Terol-Saragossa i Madrid-València formin part dels eixos prioritaris en la xarxa transeuropea de transports (RTE-T). L’eix cantàbrico-mediterrani es jugava el futur en aquest debat, perquè de l’aprovació d’aquesta esmena depenia que formés part del procés de finançament en el període 2021-2027, dotat amb 30.000 milions d’euros. El Ministeri de Foment espanyol anterior, dirigit per Íñigo de la Serna, havia deixat fora d’aquesta xarxa prioritària la connexió Saragossa-Sagunt, després d’incloure-hi el tram Bilbao-Saragossa. La reacció valenciana i aragonesa fou immediata. El mes de setembre passat, l’eurodiputada Inmaculada Rodríguez-Piñero va presentar una esmena al reglament per incorporar-hi aquest eix. Aquesta setmana el president de la Generalitat, Ximo Puig, i el d’Aragó, Javier Lambán, van anar a Brussel·les per defensar la inclusió del tram Sagunt-Saragossa i es van reunir amb la comissària de Transports, Violeta Bulc, que veia amb bons ulls el projecte i que finalment s’ha aprovat. El president de la Generalitat, Ximo Puig, que ha sabut la notícia durant una sessió de control a les Corts, ha valorat molt positivament la decisió. Per Puig, ‘es posa fi a la injustícia’ que feia que dues branques fonamentals de les infraestructures valencianes no fossin eixos transeuropeus. ‘Hem aconseguit allò que l’anterior govern espanyol no va defensar’, ha recordat, referint-se al PP.

Ciutadans retreu a Puig que el seu govern doni suport a Escola Valenciana. Nou episodi de Ciutadans contra la normalització lingüística i l’escola valenciana, amb la dosi habitual d’anticatalanisme. La portaveu del grup a les Corts, Mari Carmen Sánchez, ha dit que el Consell només subvenciona entitats ‘catalanes’, com ara Acció Cultural, Escola Valenciana, la Fundació Ramon Llull i la Fundació Sambori. La diputada de Ciutadans les considera entitats ‘catalanistes’ i assegura que el govern els ‘ha incrementat el regadiu’. En el torn de rèplica, el president Ximo Puig ha anat al gra i li ha demanat: ‘Vostè sap què és Sambori? Ajuden a l’ensenyament dels xiquets.’ Puig ha volgut defensar la tasca que fa Escola Valenciana i ha lamentat que Ciutadans cerqués problemes amb una entitat que ‘defensa l’escola pública valenciana i la promoció de la llengua’. El president ha recordat que el seu executiu dóna ajudes a tota mena d’entitats perquè el govern valencià ‘no és sectari’.

Més per Mallorca planta cara a Ciutadans pels llaços grocs. Després d’obrir un conflicte a Catalunya, incitant els grups ultres a retirar els llaços grocs de carrers i places, Ciutadans vol traslladar-lo a Mallorca. Avui han demanat  que es retirés el llaç groc que ha col·locat el grup Més al balcó d’un dels seus despatxos del parlament. Ciutadans considera que el llaç és un símbol partidista que atempta contra la neutralitat de la institució, i per això ha registrat un escrit a la mesa del parlament en què demana que es retiri immediatament. Més per Mallorca ha qualificat aquesta petició d’atac a la pluralitat d’idees i ha assegurat que no té intenció de llevar-lo. El diputat Miquel Gallardo ha assenyalat que no retirarien el llaç groc perquè ‘representa la pluralitat de la ciutadania’ i ha expressat que la petició de Ciutadans és sorprenent tractant-se d’un símbol ‘a favor dels qui reclamen la llibertat de les persones empresonades per motius polítics en un estat democràtic’. La petició de Ciutadans, per Gallardo, ‘recorda l’època de Bauzá’. Per ell, Ciutadans, quan parla de la neutralitat de l’espai públic ‘confon neutralitat amb uniformitat’.

LA XIFRA
El 12% és el percentatge d’inversió en Rodalia que s’ha executat dels 306 milions d’euros que van pactar el govern espanyol i la Generalitat el 2013.

TAL DIA COM AVUI
El 22 de novembre de 1975 Joan Carles I va ser coronat rei d’Espanya a les Corts espanyoles, seguint la llei de successió del cap de l’estat (1947), aprovada per Franco. ‘Todo atado y bien atado.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb