Tornem-ho a dir: llibertat presos polítics

Tinc la sensació que, enmig de la pandèmia, els presos són els grans oblidats, allà tancats a les cel·les

Vicent Partal
31.03.2020 - 19:52
Actualització: 31.03.2020 - 21:52
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El gest del Tribunal Suprem amenaçant directament funcionaris de presons si es dóna un permís als presos polítics seria inaudit si no fos perquè, enmig de la crisi del coronavirus, cada dia veiem gests inaudits. Per exemple, i aquest és especialment greu: ahir, per primera vegada des de la fi de la dictadura franquista, es van poder veure soldats detenint civils al carrer.

Però les amenaces del Suprem tenen un to i són d’una gravetat única. En primer lloc, perquè l’alt tribunal es permet de diferenciar entre allò que en diuen ‘presos del procés’ i la resta, inclosos la resta de presos polítics catalans. Els ‘del procés’ tindran una penalització afegida pel fet de ser-ho. Penalització contradictòria i tot, perquè no lliga gens pretendre que no hi ha presos polítics i després aplicar normes especials per als presos… polítics.

Però no és tan sols això. Un tribunal, per a justificar els seus actes, ha d’invocar alguna llei. I en aquest cas no és tan sols que no puguen agafar-se a cap, sinó que obertament van contra lleis i convencions internacionals ells mateixos. Els jutges.

I això, a més, ho fan ficant la por al cos d’uns funcionaris que, en tot cas, es limiten a fer la seua faena i no poden tenir mai cap responsabilitat política sobre les decisions que els ordenen d’executar. I ho fan passant per damunt de totes les normes establertes. Si el Suprem creu que una cosa no és ben feta té mecanismes que pot usar per oposar-s’hi. Però amenaçar preventivament un funcionari abans de saber si pretén fer la cosa que no volen que faça? On s’és vist això?

Tanmateix, la gravetat de tot plegat és la parcialitat irritant, l’afany de venjança indissimulat, la fanfarroneria prepotent, l’odi que s’escampa des d’aquesta mena d’avís que, per acabar-ho de rematar, no hi ha manera de saber si és oficial o no. Però que fa l’efecte, al capdavall. Recordeu aquella escena d’El Padrí en què la màfia deixa un cap de cavall al llit de qui vol intimidar, mentre dorm? Doncs és això mateix. Fer por al funcionari, baixar a l’esglaó més feble de tots per a deixar-li clar que ells poden matar, civilment, qui vulguen, quan vulguen i com vulguen i que si no t’han mort encara és perquè no han volgut. El poder de la intimidació, fora de qualsevol mesura raonable, fora de qualsevol contrapès democràtic.

Amb tot plegat, els presos polítics viuen la crisi del coronavirus d’una manera especialment dura i injusta. Tinc la sensació que són els grans oblidats, allà tancats a les cel·les, o hospitalitzats en uns centres que semblava que havien començat a abandonar de mica en mica, després de dos llarguíssims anys, i que, de sobte, se’ls han tancat més que abans i tot.

Ni les demandes internacionals reclamant que els permeten de passar la pandèmia a casa ni la lògica que demana d’evitar al màxim la possibilitat d’un contagi dins la presó, no únicament per ells sinó per a tots els presos, no serveixen de res. El Tribunal Suprem d’Espanya té una obsessió en l’anul·lació personal dels presos polítics catalans i viu decidit a fer-los la vida tan difícil com siga possible durant tant de temps com siga possible. Fins i tot quan el seu gest és més inhumà i repugnant.

No els oblidem mai, els presos, però encara els hauríem d’oblidar menys avui, en aquest moment tan particularment complicat per a ells. Si fossen a casa, per passar el confinament amb la família, nosaltres continuaríem reivindicant-ne la innocència i la llibertat. Però que hagen de passar aquest confinament tancats en les cel·les dels Lledoners, del Puig de les Basses i del Mas d’Enric és d’una crueltat indescriptible que només espere i desitge que els magistrats del Suprem espanyol algun dia hagen de pagar al seu torn.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jaume Bosch
Jaume Bosch
31.03.2020  ·  22:18

Senzillament REPUGNANT, amb gent així com hi pot haver humanitat?

Avui estem veient persones que es juguen la vida per els altres i genteta realment repugnant.

Marxem si us plau

Elisa Vilaret
Elisa Vilaret
31.03.2020  ·  22:24

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS, d’una punyetera vegada i per sempre!

joan rovira
joan rovira
31.03.2020  ·  22:34

La catalanofòbia és un tret estructural d’Espanya pel seu fracàs com a nació natural i la seva incapacitat de formar part d’una societat democràtica, convivencial i civilitzada a la península d’Espanya. Estem vivint la prova del genocidi de l’estat espanyol envers la societat catalana al llarg dels segles en primera persona tots els ciutadans i, especialment, els electes catalans que estan a la presó d’una manera totalment injusta, com ho demostren els exiliats lliures a l’estranger, perquè no han comès cap delicte; per tant, venjativa i cruel. La causa catalana no és una causa política, és una causa nacional d’una nació que es nega a estar subordinada a una altra que atempta contra la seva integritat i la dels seus ciutadans d’una manera persistent, programada i continuada, contravenint els mandats, com ara, de l’ONU i de les associacions pels drets humans envers els empresonats. L’estat espanyol és un perill per a la convivència, perquè volen la guerra i no la pau de la victòria de la vida, posant final al colonialisme i les seves repressions cruels i indignes, contra la societat catalana, a la península d’Espanya.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
31.03.2020  ·  22:39

A banda de El Padrí, m’ha vingut al cap en Bill Poole, personatge interpretat per Daniel Day-Lewis a Gangs of New York, quan justifica els seus crims dient “allò que manté l’ordre de la coses: la por”.

Marià Puig
Marià Puig
31.03.2020  ·  22:41

Com han d’haver viscut, com han estat criats, en quin ambient han passat la seva vida, alguna vegada han sabut que es l’amor ?. Com poden arribar a aquests extrems de malicia i odi. Com els veuen els seus familiars ? . Per a Mí, es incomprensible. No em se explicar per que no ho puc entendre.

Josep Usó
Josep Usó
31.03.2020  ·  22:45

No ens podem oblidar dels presos polítics ni tampoc dels jutges injusts, dignes representants d’una dictadura que ja no pot amagar el que és. Un règim tutelat per uns militars que representen unes famílies totpoderoses, ignorants i espantades, que veuen com s’ensorra el que resta del que ells encara anomenen imperi. I veient que s’enfonsen, tornen a buscar refugi en la única forma que coneixen per a continuar existint. El més abjecte feixisme. I tot, amb un titella egocèntric al capdavant.

Gerber van
Gerber van
31.03.2020  ·  22:46

Això hauria a ser el motiu que la Generalitat diu prou i ha d’aixecar la suspensió de la declaració de la Repùblica i deixar els presos polítics en llibertat. El comportament del Suprèm, i amb això la absència de l’Estat de Dret, ja està comprovat amb escratx i no cal esperar els tribunals internacionals.

francesc felip
francesc felip
31.03.2020  ·  22:48

” ……….. algun dia hagen de pagar al seu torn”. Tan de bó.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
31.03.2020  ·  22:55

Qui en comptes d’impartir justícia imparteixen venjança és que són uns malvats. Marxen ja sisplau!!!

Josep Salart
Josep Salart
31.03.2020  ·  22:57

Jo n’estic fart. Passo d’educat, a mal educat i d’aquí passaré a violent, simplement per justícia.

M’apunto voluntàri, mitjançant decret o el què sigui, a suplir durant dos hores al funcionari que l’hagin ameneçat. Si no pot ser, busco voluntàris per anar a la presó, agafar les claus i treural’s. Porto dos anys aguantant.. Suposant que gent amb més seny que jo, com el senyor Boyé, li prego anem per feina.

N’ estic fart de parlar dels espanyols, dels jutges espanyols, dels tractants d’armes espanyols, dels polítics cambrers espanyols, del catalans polítics ajudants dels polítcis cambrers espanyols i de les put.es tauletes de negociació, de les pu.tes colaus i dels pu.tus progressistes, avui ja controlats per la casta. Pasen el filtre, els foten una americana tipus rufian-iglesias i au, a fer veure que dius coses importants..

Prou de por¡¡, prou d’esperar i prou de sumicar.

Ells, amb exèrcit de mer.da o sense, són covards de mena. Covards com els catalans que varen votar vint-i-tres anys a convergents i ara ho fan a ERConvergents. Prou¡¡

Només una recomanació personal: que es continuï quedant a casa, passat el virus, tot aquell que encara te compte obert en entitat bancària terrorista i fa el joc als amos dels jutges espanyols. Si us plau, si no sabeu fer els vostres petits deures, ja ens en cuidarem.

Matilde Font
Matilde Font
31.03.2020  ·  23:12

No puc estar més d’acord amb l’editorial. Fer-los passar la crisi sanitària a la cel•la és un punt més de venjança.
Els han fet passar més de dos anys injustos a la presó, i el TS ho té més clar que tots nosaltres.
No els deixen anar a veure els familiars quan estan malalts o han mort.
I ara no volen que passen el confinament amb la família. Tot per venjança. Per res més.
Molts de nosaltres els tenim al nostre pensament cada dia i amb cada acció diària. Per això continuarem dient: “llibertat presos polítics i exiliats”

jaume vall
jaume vall
31.03.2020  ·  23:17

Potser els membres del Suprem ho pagaran, o potser seran pagats amb promocions i sous vitalicis, ….. que també pagarem nosaltres.

Parlant de “nosaltres”. Qui hem votat ? Qui votarem? ERC, que sembla apostar per “la conlleváncia· ? JxCAT, que sembla que li costa de fer net dels postpojulistes? CUP, que tenen un discurs tan i tan revolucionari que costa de veure quan s’arromanguen per ajudar a fer la revolució?

I què me’n dieu dels vots dels Comuns? Els ateus que creuen amb allò que ningú ha vist mai, i que probablement no existeix, una massa crítica d’espanyols tolerants?

I els vots que aniran al PSC? Teòricament els assenyats federalistes que es proclamen d’esquerres tot i fer reverències cortesanes al defraudador coronat (i

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
31.03.2020  ·  23:36

Són tan estúpids, tan, tan malparits, tan, que sembla impossible. Tranquils, la causa de l’independentisme català té i tindrà un salut de ferro per molts anys. La justícia espanyola i els seus alts tribunals són ara mateix una deferra vivent, on no hi ha res, RES, que es pugui aprofitar, que ja té mèrit…. Per molt que els independentistes, cometem errades, l’estat espanyol ho solucionarà tot sense perdre temps: són una màquina de sensibilització politica imparable. Quan tothom està ocupat i preocupat pel coronavirus i sembla que s’hagi oblidat dels presos politics, surten els cracks del TS a recordar-nos que hi són. És impossible ser més inopotú i en el seu llengautge, més “gilipollas”! I és que no poden callar, han de intervenir i fer constar que manen! (manera segura de demostrar que no manen ni controlen res de res, de fet). Sensacional animalada! Una més….

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
01.04.2020  ·  00:05

No seria tan indulgent com tu, Vicent: cal començar per dir les coses pel seu nom. En són presoners de guerra. Afegir aigua al vi no el fa més “empassable”.

El bàndol español ho diu amb fets…i no poden ésser més clars. Desllavassar els fets amb mots no fa el vinagre més dolç.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
01.04.2020  ·  00:11

Aquesta colla de mal parits de la “una grande liebre” estan jugant amb foc. Qualsevol día que es llevin de mala folla i potser amb ressaca, podría passar que fent ús de la seva estupidesa congènita apropessin massa la flama a la metxa i aquesta prengués. Penso que ningú sap allò que podria succeir, però és ben clar que aquests bandarres serien els causants de la extinció del “estado Ñ” i que la seva secta mafiosa passaria a ser meleïda per la gent honrada, fins i tot aquells abduïts que ara voten al seu favor. Si no és així, potser l’atzar ens envii un meteorit que faci desaparèixer la raça dels diplodocus assassins i de pas a aquells imbècils acovardits que els han soportat i mantingut durant segles.

Gemma R.
Gemma R.
01.04.2020  ·  00:22

Són tots una colla de psicòpates fanàtics. Tots. Dés dels partits, als alts tribunals,l’ exèrcit , el preparao, els mitjants de comunicació, etc. Com també els seus gossets de companyia del PSC i Comuns. El món ja els comença a veure com el que són, catetos que es pensen el melic del món, i només van fent el ridícul per tot arreu. Llibertat presos polítics i retorn dels exiliats.

teresa labourdette
teresa labourdette
01.04.2020  ·  00:36

Sí, repugnant. La llei dels sherifs. Vull creure, però, que algun dia hauran de retre comptes.

Joan Salabert
Joan Salabert
01.04.2020  ·  00:38

“Si no em pagues per protegir-te la botiga, … podria ser que te la vinguessin a destrossar … i no podries comptar amb la nostra ajuda …”

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
01.04.2020  ·  00:40

Són repugnants i per això els han escollit per formar part del Tribunal Suprem. Fàstic d’Estat.

Francesc R. LL.
Francesc R. LL.
01.04.2020  ·  01:06

Una mostra més de la produnda DESHONESTEDAT ñola.

Una empenta més per a fer-nos adonar del profund error que va ser lliurar-se a aquesta administració de revenja que es fa dir justícia.

Marxem d’una vegada. Cada dia que triguem en marxar, l’estarem pagant amb morts (literalment).

I ja fa molt de temps que estem trigant.

Antoni López
Antoni López
01.04.2020  ·  01:09

Tots els col·lectius tenen un % de “elements dissonants”(per triar una forma publicable) i aqui, en el col·lectiu de les lleis i tenim el Cartel de la toga.
Per això fan el que els va millor: Els segrestats no eren presos politics fins que no van ser empresonats, i a callar.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
01.04.2020  ·  01:36

Insisteixo una vegada més. Que més ens han de fer perquè reaccionem? Què més ens han de fer perquè els nostres polítics reaccionin? No entenc declaracions com les de Rufián i Aragonès quan el seu líder s’està podrint literalment i injustament a la presó. No entenc les seves declaracions davant de la gestió de la crisi que ha fet Espanya. No entenc les seves declaracions davant de la militarització de la crisi. I no entenc que el Govern de la Generalitat no tirin pel dret ni molts dels silencis de JxC. Com molt bé acusava en Partal fa uns dies, els haurem de demanar responsabilitats, als membres del govern, per complicitat.

Albert T
Albert T
01.04.2020  ·  01:59

Ja em perdonareu, perquè ho dic sense cap mala intenció ni acusar ningú en particular, però n’estic molt cansat i frustrat de tant bla, bla, bla…, xerrem molt i estem mooolt indignats, però sembla que no sabem fer res més i així ens va, per mesells i acomodats en el fangar!
Només hi ha una manera d’acabar amb això, molts la sabem però estem esperant uns suposats liders que no tenen collons a fer res més que bla, bla, bla…, i n’estic mooolt decebut d’ells i dels que encara hi creuen i els voten per seguir amb el bla, bla, bla…

Oriol Roig
Oriol Roig
01.04.2020  ·  02:01

Gràcies Tribunal Supremo per admetre que són presos polítics. Si no són ni poden ser presos comuns, es que són polítics. Tribunal de Drets Humans, us en cal més prova?

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
01.04.2020  ·  04:58

Cada vegada que hi ha una notícia així, els suscriptors aboquen la seva mala llet i la bilis en comentaris…Peró MAI es passa d’aquí..

L’Estat ejpañol te sort de que, en el fons, som uns porucs…Això li ha permès i li permetrà durar MOLTS anys més..

Núria Castells
Núria Castells
01.04.2020  ·  04:59

Benvolgut Vicent,
Si us plau, feu una versió en anglès d’aquestes notícies.
Des de les xarxes i, especialment, des de Twitter, podem fer-ho circular per Europa i, concretament, adreçar-ho a periodistes, eurodiputats, entitats, etc.
Ni que sigui una feina de formiga, val la pena fer-la.
(Per animar la gent a practicar, sistemàticament, aquesta mena de “diplomàcia casolana”, comentaré que no és infreqüent que alguns eurodiputats realment progressistes, periodistes interessats en el nostre país, etc., retuitegin la notícia als seus comptes i, fins i tot, et responguin. El que importa d’això, naturalment, és que la notícia tingui ressò).
Que aquest és un país petit, i ens hi hem de posar tots.

Moltes gràcies per la feina que feu, a Vilaweb.
SEGUIM.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
01.04.2020  ·  06:17

Sí, sí; mooolt repugnants i bla bla bla. I sabeu pq tenen govern? Gràcies al gran partit català d´ERC. No mireu tant lluny, els d´aquí son iguals que els d´allà…Todo por la pasta! Fins que el poble digui prou! Salut, llibertat presos i República.

Albert Miret
Albert Miret
01.04.2020  ·  07:52

“Ahir, per primera vegada des de la fi de la dictadura franquista, es van poder veure soldats detenint civils al carrer”, ens avisa en Vicent. Torno a insistir en el tema que vaig plantejar ahir: El cop d’estat va avançant. L’estil, aquesta vegada és que es produeixi sense sang, per no ser expulsats d’una Unió Europea, que també els fa el joc veient-ho i no fent ni dient absolutament res. La direcció general del cop ve com la última vegada, del gran traficant, i inclou tots els poders. Des de la justícia, fins al clero, fins a tota la resta dels cossos repressius, així com els que es fan dir “políticos”. Igual com la darrera vegada, també compta amb una part de la població que viu i treballa a Catalunya sense haver sigut mai catalans. En aquest sentit, sorprenen les cartes de socialistes espanyols que s’han fet amb determinats barris de Barcelona, desautoritzant i amenaçant al MH President Torra per la gestió del corona virus, quan tots els errors possibles i per haver els han comès els seus amos des de Madrid. Les tècniques sempre recorden els altres cops d’estat orquestrats des d’allà -és a dir tots-, comptant amb botiflers que viuen a Catalunya com a ocupes sense haver estat mai catalans. Per cert. Per curiositat, algú podria dir-nos amb documents a la mà quanta gent espanyola s’ha desplaçat a Catalunya durant els cinc o deu darrers anys? Veient el que passa cada dia, hom es pregunta quant de temps més haurem d’esperar? Si els polítics catalans creuen que la independència és impossible, seria un gest que els honoraria dir-ho públicament i cedir el lloc a qui sigui més valent i estigui més ben preparat. Mentrestant, continuarem fent de carnassa per a la bèstia.

Miquel Arnaudies
Miquel Arnaudies
01.04.2020  ·  07:54

injustices, malestar… n’hi ha una fart….d’accord pero nos quedem entre nosaltres. Aqui matéis a Catalunya Nord qui ho sap lo que se passa al sud?
Que s’ha de fer per que el mon sencer prengui consciencia de lo que és espanya? Que fa el consell per la republica?
preguntes i bla bla bla jo també .. Perdo…

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
01.04.2020  ·  08:15

ACEPTAR QUE ESTAMOS EN GUERRA ES UN ACTO DE LIMPIEZA MENTAL PARA NOSOTROS Y UN EMPUJÓN PARA ESTOS SUCIOS COBARDES A SALIR FUERA DE SU SOLAPADA ZONA DE CONFORT DE COMPORTAMIENTO MAFIOSO.

Tres preguntas muy sencillas:

1) ¿Nos damos cuentas que los Catalanes son victimas de una persecución criminal de la misma especie de la que fueron victimas los Judíos `por parte de los nazis?

2) ¿Nos damos cuenta que estos individuos son unos criminales enfermos mentalmente no recuperables a un estado de normal salud mental?

3) ¿Nos damos cuentas que estos criminales enfermos mentales tienen que ser eliminados uno a uno en modo discreto y completamente anónimo y que tale tarea compete exclusivamente a nosotros porque no se puede confiar en la inteligencia de la “izquierda española” en reconocer que es prioritario apartar estos individuos de los lugares de poder donde ejercitan sus actos criminales?

Aceptar en modo claro la realidad que estamos en guerra (no contra unos humanos sino que contra unas sierpes escurridizas que tienen la desfachatez de disfrazarse con la apariencia de Justicia), nos saca fuera de una cobarde falta de claridad mental que no es nuestra sino que de estas mismas sierpes cobardes que quieren que en este caldo de suciedad mental nos quedamos hundidos para destruir nuestra capacidad de juicio y mantenernos sumisos.

Aceptar en modo claro que estamos en guerra y responder con acciones de guerra es un acto de dignidad que obliga a estos cobardes a salir fuera de la zona di confort de su solapado comportamiento mafioso.

A propósito de la estrategia de combate a parte de subrayar que las acciones tienen que ser completamente anónimas y discretas para que no se entienda de donde vienen hay que decir también que no hay que eliminar los elementos que están en cima de la estructura jerárquica que siempre pueden ser sustituidos por unos nuevos sino que los que están a la base de esta estructura autoritaria cuales los directores de los medios de comunicación para que con unos cuantos toques bien ejecutados se derrumbe todo el castillo podrido.

Pepita Carlos
Pepita Carlos
01.04.2020  ·  08:30

La raza espanyola són celtes són guerrers així ho estan demostrant, nosaltres són fenicis.
Som de la mateixa península, però completament diferents,
No és pot estar amb aquesta gent.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
01.04.2020  ·  08:45

Dictadura ? Màfia ? Caciquisme ? Tot i més . Estem perduts i si no és fà un viratge ja ens podem despedir del nostre futur. Les ultres estan esperant que caigui la poma . Totalment d’acord amb el que exposa en Josep Salart.

Carlos Rodriguez
Carlos Rodriguez
01.04.2020  ·  09:23

Avui mes que mai, ni oblidem ni perdonem als que ens oprimeixen. I als seus còmplices

Pep Agulló
Pep Agulló
01.04.2020  ·  09:29

LA DICTADURA BANAL

Mireu que ho sabem, que està més que demostrat, però aquest niu de jutges franquistes que imparteix “justícia suprema” sempre es supera. La venjança a cara descoberta, sí senyor. I com que no són a temps d’afinar l’article 100.2 que dona la possibilitat als presos polítics (especificitat admesa també obertament) de passar el confinament a casa, doncs amenaça als funcionaris perquè no en facin ús….i si de passada s’infectessin estant presoners, doncs millor. Crueltat al límit.

Si aquest és l’òrgan suprem (no hi ha instància superior a Espanya) d’impartir la justícia en un país que es diu i és reconegut a Europa com democràtic, amb un Estat que té acotats els governs-oposició successius tots pro monàrquics, és la dictadura perfecte, la que no es nota. Hongria, Turquia, etc. són aprenents al costat d’Espanya…

LLIBERTAT I AMNISTIA!

PS. Els adjectius de la nostra llengua queden curts per tanta ignomínia. D’alguna manera aquesta legalitat injusta que hem de suportar dia rere dia, ens deu configurar la ments als catalans. La impotència només es compensa fent política: la revolta…

Rafael Benavent
Rafael Benavent
01.04.2020  ·  09:40

VICENT, m’afegesc al suggeriment que et fa la NÚRIA CASTELLS. Ès possible?

Josep Castelltort
Josep Castelltort
01.04.2020  ·  10:07

Se’ns acaben les paraules perquè, enllà d’un cert límit, cal que hi hagi fets. Les paraules no poden suplir l’acció. Les paraules, llavors, només són senyal d’impotència.
La queixa o l’insult són un mal succedani de la justícia. Renunciant a la justícia es instal·lem en la impotència.
No cal posar-se nerviós i fer un acte simbòlic que ens faci més mal a nosaltres que a ells, però ens hem d’encaminar amb passa ferma cap a la independència, que és la llibertat, però també cap a la justícia.
Jo crec que ara ja estem disposats a pagar un preu més alt que abans, perquè el cost de seguir sent espanyols també va sent cada vegada més elevat.
“Catalunya ya tiene más muertos que Madrid” No és el nombre, és que això és la seva fita.
A Espanya no hi ha futur per a nosaltres. Potser per a ells tampoc, però que es vagin embolicant amb banderes i cantant himnes.
Pensem en la sortida amb la dosi adequada de valor i d’intel·ligència. El seu tinglado s’ensorra, però el final serà una orgia de feixisme i nosaltres en serem les vícitimes predilectes. Ens hem de preparar per a fer-hi front, i no serà només amb queixes i símbols.

Carles Farre
Carles Farre
01.04.2020  ·  10:20

Segurament Sr. Partal, segurament, quan el personal albira les orelles del llop, el primer es salvar la pròpia pell, ha estat per norma sempre igual, i mes quan aquest llop ni te orelles ni es veu.

Les opinions aqui, van des de qui faria una “toma de la Bastilla”, amb un exèrcit de aguerrits Vilawebistes, en torn a la seixantena d’anys, mes o menys, carregats amb tota la raó del mon, i amb elevades dosis d’indignació, amb tota la dignitat que volgueu, però una “toma de la bastilla”, es un acte violent…passant pels que busquen líders que encapçalin la revolta, que si esperen que surtin d’entre els polítics que tenen butaca al parlament, polítics que amb la que està caient i caurà, difícilment deixaran una poltrona que els proporciona una mesada de mes de 5 mil euros nets al mes + complements + dret a una pensió…. també hi ha qui en un acte de legítima desesperació, va cridant, marxem…marxem…tot i esperant un Harry Potter o un mago Pop, que faci desaparèixer de la nit al dia l’estat espanyol, o si mes no el rei, la cúpula de l’exèrcit, la cúpula judicial, tots els partits espanyols, etc. i a mes també convertir tots els “7,5 milions de futurs”, que esperem que no ho siguin d’infectats, a 7,5 milions de independentistes.

Segons la meva opinió, si ha de caure l’estat espanyol com a tal, ho farà gràcies al collonavirus, que no per les manis i demés, en virtut de la patacada econòmica, que repercutirà en tot, i a tot arreu, i l’escenari mes probable en aquest cas, seria un major poder de decisió de les comunitats autònomes, que finalment podrien desembocar en una solució mes semblant a un estat federal. No crec que els presos polítics compleixin ni de lluny la condemna sencera, serà en tot cas la suficient per adonar-se’n que la decisió que va prendre al seu moment el bloc independentista ubicat al govern, va ser una decisió absolutament desencertada, perquè no hi havia cap possibilitat que tirés endavant, no era el moment, i ells sabien al que s’exposaven, diria jo…imagineu-vos per exemple el que seria un hipotètic combat de boxa, entre un pes pesant d’uns 100kg, i un pes lleuger, d’uns 65-70 kg apro. perquè el pes lleuger pugui guanyar al pes pesant, han de concórrer varis factors, primer que el de pes pesant, no estigui gaire en forma i el pes lleuger ho estigui molt, i un cop a d’alt el quadrilàter, les possibilitats que el pes lleuger guany, passen per esquivar contínuament els cops a base de força bruta del contrari, no deixar-se acorralar a la cantonada del ring, donar cops precisos quan l’atri baixi la guardia, i anal marejant-lo aprofitant la millor agilitat que dona que no potencia, la lleugeresa. Ara be si d’entrada ja no hi vas amb una bona preparació, val mes que defugis el combat, perquè et massacraran ….

No puc acabar el meu comentari sense tornar a posar el focus sobre l’epidèmia, de rabiosa actualitat, i les cada cop mes certeses al meu entendre, que les teories conspiratives sobre que l’origen de la pandèmia, un accident en un dels dos laboratoris de virologia i afins a Wuhan, son cada cop menys conspiratives i menys reals:

https://ukranews.com/en/news/688287-coronavirus-spread-due-to-leak-from-secret-laboratory-in-china-danilov

En aquest altre, una aportació de la Bonifacia, la RAI, va fer un petit reportatge, en el que es parlava de la manipulació experimental que s’estava fen en el virus de la SARS, per part d’un dels laboratoris de virologia de Wuhan, i per molt que ara la comunitat científica digui que, tot i reconeixent que l’experiment no era un Fake, que el COVID-19 no te a veure amb aquell experiment, i dic jo, si aquest virus muta tan ràpid com sembla, a hores d’ara ja deu haver canviat molt desde l’experiment inicial, de tal forma que no es pot arribar a rastrejar el seu origen, però tot apunta cap aquests laboratoris.

https://www.youtube.com/watch?time_continue=167&v=YHD5bfIghNU&feature=emb_title

Rubén Cruz
Rubén Cruz
01.04.2020  ·  10:29

Suposo que en aquests moments ningú al món para atenció a una altra cosa que al Coronavirus, i per això el Consell per la República no s’hi escarrassa gaire. Tanmateix, vull pensar que la consideren una finestra d’oportunitat per alguna cosa més que confinar-se i deixar els carrers en mans dels uniformats.
Si el Govern mogués una sola articulació en el sentit de la marxa que li suposem, encara faria més palesa la veritable intenció de l’ocupant i més cridanera la veu dels sucursalistes. Fóra una campanya publicitària pagada per l’enemic… Com que són temps de guerra, no cal tirar de correcció política ni parlar de contraris ni de rivals.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
01.04.2020  ·  10:38

L’actitud del suprem és indignant, fastigosa i indecent pel què suposa pels presos polítics . A més a més és il·legal l’amenaça que fan als qui han de decidir si poden o no passar el confinament a casa.
No s’entén el comportament del gobierno. el PNV es desmarca, els d’ERC callen, els PSC també, l’exèrcit al carrer i la dreta cada vegada més exultant.
Això no pot ser!!!!

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
01.04.2020  ·  11:26

Molt bon article. És repugnant aquest comportament dels jutges embogits, però aixó ens en la nostra força la nostra força i la seva pot. Llibertat presones polítics i República Catalana per molts anys. Ednavant dons!

Oriol Ribera
Oriol Ribera
01.04.2020  ·  11:28

I Podemos calladet, amb el seu silenci avalan aquest tribunal sociofranquista

Josep Carreras
Josep Carreras
01.04.2020  ·  11:52

Nens i nenes: recordeu i no oblideu que els Països Catalans són majoriotariament colònies “pañoles”, no cal posar-se les mans al cap, ni fer escarafalls és inutil. Els de la blusa d’enterramorts del segle XlX amb punyetes i collarets de ferro, segur que ja han cobrat la mesada passada. Penseu en la pròxima acció. Quan podrem tornar a fer companyia a Dolors Bassa al Puig de les Basses?. Quan tornar a tallar C/ Barcelona -Emili Grahit o la Meridiana?. Sr. TORRA, obri les presons, transpasi les conselleries a la República Catalana. Endavant!!

Josep Soler
Josep Soler
01.04.2020  ·  12:32

Tots tenim clar que en aquests moments tenim dos problemes: el Coronavirus i ser la darrera colònia de l’estat espanyol. En tants anys de relativa bona salut i benestar no em estat capaços d’alliberar-nos de l’invasor. Després del darrer gran esforç per assolir-ho, heus aquí que el partit mes patrioter, aquell que no estava d’hòsties ens abandona arrogant i acovardit per tal establir un nou acord amb l’invasor, probablement pitjor que el que em tingut fins ara.
Aleshores quan passi la pandèmia tornarem a fer com sempre?. A desgrat de la militarització que el règim colonial estableixi, tornarem a la ona de la manifestació massiva, encara que sigui amb mes lliris i clavells que abans?.
La pròxima partida no la podem jugar sense uns asos a la mànega. Comencem per construir l’equivalent al “Mossat” i que aquest organització decideixi.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
01.04.2020  ·  13:05

La crisi del CoVid-19 canviarà tantes coses que, diuen, el món ja no serà igual. Amb tot, com queda la nostra partida?, com en sortirà d’això Espanya i Catalunya?. Davant d’aquesta catàstrofe bíblica l’estat espanyol en sortirà més reforçat, amb una unitat més difícil de qüestionar?. La força de l’independentisme s’ha desfet com un terrós de sucre dins del verí de la por i la confusió que qüestiona la vida i el futur?. És difícil sentir des del silenci i la solitud del confinament l’alè dels companys. El pànic i la incertesa de l’abisme actual fa superflu el record dels carrers plens, les banderes, les marxes, … s’ha desballestat la resistència?. Potser alguns deuen pensar que ara el què cal és superar la crisi fugint de plantejaments que ens havien fet lliures, com la retirada del 1939 que va omplir el Pirineu de les despulles del somni que cada dues generacions floreix a Catalunya. Uns altres pensen (m) que la crisi social i econòmica que s’albira no serà possible enfrontar-la i superar-la sense trencar la dependència que ens iguala en la pobresa moral, econòmica i intel·lectual. Que l’últim tanqui la llum, però si algú té arguments sòlids per continuar els expliqui, si us plau.

Maria Auxiliadora Arguimbau
Maria Auxiliadora Arguimbau
01.04.2020  ·  13:29

Estan aplicant el dret penal de l’enemic, com ho feien els nazis amb els jueus, homosexuals,….

Victor Cucurull
Victor Cucurull
01.04.2020  ·  13:30

Bé per evocar el concepte “mort civil” el mateix que es va imposar a Joan COLOM i BERTRAND en acabar la Guerra Civil Catalana l’any 1472, mentre fou a l’exili, a fi de gestionar els interessos de la seva família. Una figura ben coneguda en dret.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
01.04.2020  ·  14:41

Un fuera de tema dentro del tema, claro.

El periódico Le Monde de hoy, que todavía no ha salido a los quioscos, por lo cual no puedo poner el enlace (lo recibo porque soy suscriptor), publica una entrevista a Claude Le Pen, Profesor especialista en economía de la salud. El especialista da una cifra espeluznante.

Francia tenía un dispositivo de protección contra las pandemias encomiable. El dispositivo se puso en marcha a raíz de la crisis de la gripe aviaria y su función era dar una respuesta inmediata a situaciones de pandemias como las que nos toca ahora vivir. Pues bien, en 2007 el presupuesto del dispositivo era de 285 millones de euros y, en 2015, el presupuesto fue de 25,8 millones de euros. Por supuesto, alguien me dirá que entre 2007 y 2015 tuvo lugar otra “pandemia” que se tituló como la pandemia de “las hipotecas sub-prime (basura)” y que lo segundo justifica o explica lo primero.

Esta es la realidad real. Aquí no estamos simplemente frente a una crisis sanitaria que, por cierto, no pasará de unos centenares de miles de muertos, de los cuales la mayoría serán “viejos” improductivos y consumidores de recursos (la noticia en la prensa belga de que una señora de 90 años decide no ponerse el respirador y pide que se lo den a una persona joven, es algo que clama al cielo -la Señora con ese mayúscula murió a los pocos días-), estamos ante una crisis no ya de modelo económico, ni tan siquiera de sociedad, estamos ante una crisis ética y moral. Una crisis en la que, una vez más en la historia de la humanidad, queda claro que el débil, el pobre, el de abajo en la escala social paga el pato y a nadie parece importarle. Lo alucinante es que esto siga ocurriendo en los tiempos que se supone son los tiempos en los que la humanidad ha llegado a un nivel de desarrollo sideral. Estamos pensando en colonizar Marte, cuando no hemos resuelto lo que pasa en el barrio de La Mina en Barcelona, en el Pozo del Tío Raimundo, en Madrid, ni tan siquiera en el Mare Nostrum que se traga vidas humanas un día sí y otro también.

Yo que soy cristiano (no adscrito a partido religioso alguno) no puedo menos que recordar las palabras de Jesús cuando, a la invectiva de Judas el Iscariote, de por qué se dejó lavar los pies por María Magdalena con un perfume caro que se podía haber utilizado para ayudar a los pobres, contestó que: “A los pobres siempre los tendréis con vosotros”, como diciendo, el problema no es el perfume, el problema es qué haréis con los eslabones débiles, los más necesitados pero, no pensando en el precio de un perfume, es decir, no pensando en recaudar fondos con un festival de música o de lo que fuere, recaudación puntual y muy gratificante para tranquilizar conciencias, no, la pregunta es que coño o cojones estáis dispuestos a hacer para que los eslabones débiles dejen de serlo de una vez por todas. Recursos hay de sobra, voluntad, poca.

Y volviendo a cosas más terrenales y de la actualidad, mi opinión es que lo del coronavirus es un experimento (por supuesto, no digo que necesariamente planificado) para ver cómo reacciona el personal, el de a pie, porque pandemias sanitarias y pandemias económicas al corto medio plazo las habrá a diestro y siniestro. Y con las pandemias, posibles revueltas sociales, lógicamente.

Es un test, y los conejillos de Indias somos nosotros.

Como independentista catalán (no adscrito a partido político alguno) creo que o aprovechamos esta ocasión o acabaremos diluidos en el magma de un Estado, el Español, que está abocado a defenderse como gato panza arriba, es decir, incluso “manu militari”.

Salut i República de Catalunya

jordi Rovira
jordi Rovira
01.04.2020  ·  15:04

Jo també espero i aspiro a que algun dia els poca vergonyes del TS passin ells per presó. I en aquell dia, faig un compromís públic: sortiré al carrer al carrer per celebrar al cop a la tirania.
En tot cas, i havent vist com els nostres MH Consellers presos polítics han anat considerant la capacitat d’odiar dels mal anomenats jutges, avui els hi han clavat una nova punxa. Ningú pot ja negar que aquest jutges no fan justícia; només política vengativa i tonta.
A aquest estat espanyol els fets el posen davant del mirall.

Ramon Simon
Ramon Simon
01.04.2020  ·  17:45

Jo sols dic, sec a la porte de casa meva per veure’ pasar el cadaver dels meus enemics. I sense odi riure mes tranquil.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
01.04.2020  ·  19:43

Mesquinesa, malevolència… no hi ha paraules per tanta indignitat.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes