Molta gent va celebrar ahir el gest del batlle de Manacor, Miquel Oliver, que va denegar a l’exèrcit espanyol el permís per a fer un concert amb el qual pretenien de commemorar la victòria borbònica de fa tres-cents anys. La seua.

Oliver, de la coalició Més, es va limitar a dir que no a una demanda del cap de l’estat major de l’exèrcit. El batlle no va haver de fer cap acte heroic fora de lloc i es va limitar a respondre educadament i en català. Cosa a la qual, en tot cas, no crec que estiga gaire acostumat el militar en qüestió.

El gest d’Oliver, però, ens recorda que la dignitat col·lectiva es basa en la dignitat dels individus, de tots els qui formem aquest país. És cert que Oliver va respondre en nom d’un poble que havia aprovat una moció local per honorar els defensors de les llibertats, és a dir els qui van ser reprimits durament per la capitania la fundació de la qual pretenien celebrar ara. Però també ho és que no va esquivar la seua responsabilitat i va saber actuar amb la dignitat que li corresponia i amb la contundència que li demanaven.

Els pròxims mesos seran necessaris molts gests col·lectius i bo és recordar que sovint hauran de ser fets per persones concretes, individus que ens representaran a tots. Com ahir va fer el batlle Miquel Oliver.

PD: L’editorial de dimecres feia referència a la negativa del govern espanyol a ampliar el termini de demanda de vot per als catalans a l’estranger. Ahir vam saber que el govern mateix havia ampliat el termini perquè puguen votar els militars estacionats a Catalunya. Més clar l’aigua…

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb