Toni Comín: “L’amnistia és una de les victòries definitives”

  • Entrevista al candidat de Junts a les eleccions europees

VilaWeb
Toni Comín, dilluns al Rosselló. (Foto: Adiva Koenisberg)
Andreu Barnils Adiva Koenigsberg (fotografies)
04.06.2024 - 21:50
Actualització: 09.06.2024 - 10:22

Toni Comín (1971) repeteix de candidat de Junts a les eleccions europees, aquesta vegada de cap de cartell. Eurodiputat d’ençà de l’any 2019, Comín s’ha instal·lat aquests dies de campanya a Paçà (Rosselló), on rep la premsa, per parlar dels grans debats europeus (l’entrada de la ultradreta, Ucraïna, Israel…), però també de l’amnistia espanyola o la investidura catalana. A Paçà, Comín planeja una campanya amb uns quants actes presencials a Catalunya Nord i molts altres en línia, perquè no ha travessat els Pirineus d’ençà del 2017. Ara, amb la llei d’amnistia aprovada, té previst de fer-ho abans del 25 d’agost, juntament amb el president Carles Puigdemont. En parla en aquesta entrevista feta dilluns amb VilaWeb.

Heu anunciat que tornareu amb Puigdemont entre el 25 de juny i el 25 d’agost, que és quan pot haver-hi el debat d’investidura. Sou eurodiputat, per què us arrisqueu a tornar aprofitant l’amnistia? No teniu por que no en facin cas i que un jutge us agafi?
—No, de por, no en tenim. Però és que no podem ni tan sols normalitzar aquesta hipòtesi. No tenen cap dret de fer-ho, això. Hem guanyat, hi ha hagut una llei d’amnistia, Espanya forma part de la Unió Europea, regeix l’imperi de la llei i l’imperi de la llei és que els parlaments la fan i els jutges l’apliquen. I si no els agrada, també l’apliquen. I si no ho fan, doncs potser llavors sí que s’haurà d’obrir un procediment d’infracció per a Espanya. Si la vulneració que es fa a l’estat espanyol és tan brutal i tan descarada, potser sí que finalment la Comissió Europea obrirà un procediment d’infracció. Si, mentrestant, nosaltres passem algun moment una mica incòmode, doncs mira, mala sort, no passa res, aquesta no és la qüestió. La qüestió és que hem guanyat, i entenem que aquesta amnistia és una gran victòria i que el nostre retorn expressa aquesta victòria de país. Una victòria de democràcia. Han perdut els autoritaris, els franquistes. I hem guanyat els demòcrates. I volem que el retorn expressi això. Per tant, té molt més sentit una tornada solemne, conjunta i pública. El retorn té una dimensió privada, però també té una dimensió política. En aquesta dimensió política, el president ha considerat que el moment de tornar és el moment de la investidura.

Aquests darrers anys heu denunciat la repressió de Brussel·les estant. I els cinc anys vinents?
—Internacionalitzar la causa catalana. La internacionalització té dues cares. Una és la denúncia de la deriva autoritària de l’estat espanyol, la denúncia del doble estàndard, que el que fa Espanya és incompatible amb la democràcia, amb l’estat de dret. Mentre no hem guanyat, mentre no hem aconseguit aquesta llei d’amnistia, hem hagut de centrar-nos en això. L’amnistia, des del nostre punt de vista, és una de les victòries definitives. No vol dir que l’estat no continuï intentant de reprimir, però sí que, en principi, de moment, això s’atura. Quina és l’altra cara de la internacionalització? El referèndum. Contra tot allò que va explicar Espanya l’any 17, dient que això que havíem fet nosaltres era il·legal, que havíem vulnerat la constitució, ara explicarem que no va així, i que el que volem fer és perfectament compatible amb la constitució espanyola, si s’interpreta correctament, amb el dret europeu i amb el dret internacional. La Comissió Europea no pot continuar amb la cantarella de l’afer intern. Allò que dèiem que la Comissió Europea mediï (que ara sembla un somni impossible perquè a vegades és pitjor quan s’hi fica), doncs que mediï, i tant: que faci un rol de mediadora entre el poble de Catalunya i l’estat espanyol. D’acord amb què? D’acord amb el marc jurídic internacional.

Comenteu la frase: “Puigdemont és pro-Israel, Toni Comín és pro-Palestina”.
—Qui ho diu, això? Nosaltres som pro-Nacions Unides. Que diu que la solució és la dels dos estats. Amb el president hem parlat moltes hores del tema de Palestina i Israel. Jo he viscut als territoris ocupats. He viscut a Ramal·lah. Temporades llargues, per raons diverses. Ho conec de prop. Jerusalem és la ciutat no europea que més m’agrada del món. Tinc amics en el moviment pacifista israelià, cada vegada més petit i dramàtic. I amics en el món de la societat civil palestina laica i democràtica. No parlo per parlar. Jo sóc pro-palestí, pro-israelià, perquè vull que Israel tingui el seu estat reconegut i que Palestina tingui el seu estat reconegut. I que visquin en pau i harmonia. I seguretat. Això és el que volem. I això és possible. Condemna rotunda d’Hamàs i de l’atemptat. Exigim l’alliberament dels ostatges ara mateix. Incondicional. Condemna de l’operació militar israeliana. No pot ser de cap manera. Contravé totalment el dret internacional. Exigim l’alto-el-foc immediat. La solució dels dos estats, això no és ser pro-israelià o pro-palestí. Això és ser pro-justícia. Dit això, si el govern espanyol cregués en el dret a l’autodeterminació del poble palestí per motius genuïns, reconeixeria Kossove demà. I amb el Kurdistan faria alguna cosa més que no fa, i amb el Sàhara no hauria fet el gir que va fer. Reconèixer els palestins per electoralisme, ja em sembla molt fort. Fer servir el drama humà de Gaza per guanyar unes eleccions europees, de veritat? No es podia esperar a reconèixer l’estat de Palestina el dia 15 de juny? O el dia 15 de juliol, després de tot aquest temps? Ho havia de fer ara? Justament pel compromís que tinc amb la causa de la pau allà i de la justícia pel poble palestí, em sembla molt malament aquest reconeixement fet així i en aquest moment.

Arran de la invasió russa d’Ucraïna, la resposta europea pot ser de dos tipus. Una és: no passaran. I l’altra: no a la guerra. On us situeu?
—En el dret internacional, que és on ens hem de situar els demòcrates. Això que ha fet Rússia és una invasió absolutament il·legal. Criminal. Per tant, Ucraïna té dret a l’autodefensa. I quan un país té dret a l’autodefensa, va a les democràcies europees i els demana suport. També en l’àmbit militar. Aquesta gent tenen dret de defensar-se. Tenim el deure d’ajudar-los. Com a resultat, en aquest sentit, jo crec que no podem desentendre’ns del dret internacional. La pau ha de ser justa. És clar que volem la pau. Però la pau ha de ser justa. Ara, es fan tots els esforços diplomàtics? Jo crec que no. I aquí crec que ens ha faltat ser més contundents. Escolta, volem més diplomàcia. No és només armar l’exèrcit d’Ucraïna. O ajudar-lo militarment. Una estratègia diplomàtica molt més robusta, molt més forta. És a dir, el que no podem fer és que la diplomàcia acabi legitimant un statu quo injust. Però sí que s’ha de fer més acció diplomàtica.

Sobre política catalana, si hi hagués d’apostar diners, apostaria per la repetició electoral. I vós?
—Per la investidura del president Puigdemont. Ho dic seriosament.

Tenim un Parlament Europeu que se’n va cap a la ultradreta. Aquest parlament pot ajudar més els catalans que l’actual?
—No ens ajudarà més. En aquest sentit, ho tenim complicat. Hi ha una correlació quasi perfecta entre ser antieuropeu i antiindependentista. O sigui, els més euroescèptics, Vox, són els més antiindependentistes. El PP no és tan euroescèptic, és força antiindependentista. I els que figura que són més europeistes, doncs mira, els arrenquem l’amnistia. Hi ha una correlació. Què vol dir, això? Que, d’entrada, l’increment de l’extrema dreta és preocupant. Jo recomano un llibre d’un gran geògraf francès que es diu Christophe Guilluy, que vau entrevistar a VilaWeb, que ve del Partit Comunista i que explica la França perifèrica. S’ha de llegir, aquest llibre, és curt, és fantàstic. L’esquerra va néixer per defensar els drets dels perdedors del món capitalista. Doncs, per què ara els perdedors del món capitalista del segle XXI de la globalització, els perdedors del model neoliberal a Europa, no veuen que l’esquerra els protegeixi? Aquí hi ha un primer debat, que l’hem de fer molt ben fet, i ens hem de deixar ajudar pels grans científics socials. Ara, a mi em sembla més inquietant una altra cosa.

Quina?
—Que el centre-dreta s’obri a pactar. Perquè aquest és el gran canvi històric. Això és l’espanyolització del PP europeu. Històricament, el PP europeu ve d’una tradició inequívocament democràtica, la democràcia cristiana, antifeixista. El PP espanyol ve d’una tradició inequívocament franquista. I en comptes de ser el PP europeu qui democratitza el PP espanyol, ara resulta que és el PP espanyol qui espanyolitza el PP europeu. Jo pensava que el PP europeu sortiria a dir, escoltin, no poden pactar amb Vox, vostès, senyors del PP espanyol. Mare de Déu. No només no han protestat, sinó que l’imiten. I la senyora Von der Leyen diu, escolti, aquí la senyora Meloni… Aquí és on tenim el problema de com quedarà de condicionat el centre-dreta, que és molt gran i pesa molt, per la seva eventual aliança amb l’extrema dreta. Aquest és el drama, aquest és el risc sistèmic per al projecte europeu.

Toni Comin , eurodiputat de Junts, a Paçà (Rosselló)
Toni Comín (fotografia: Adiva Koenigsberg).

Els votants per què han de votar Comín?
—Defensarem els interessos dels catalans a Europa. Amb tota la llibertat del món, perquè nosaltres som l’única llista en equívocament catalana d’aquestes eleccions. Uns altres han volgut fer una llista confederal, jo ho respecto, però no és el mateix. Nosaltres tenim molts amics a Europa, hem anat a Eslovènia, a Itàlia, a tot arreu, però ens presentem sols, perquè nosaltres volem defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya, dels pagesos, dels pescadors, de les pimes, dels investigadors que se la juguen amb les convocatòries europees, i ho volem defensar sense servituds. Després, nosaltres tenim molt a dir en els grans debats europeus: el debat de la reforma dels tractats, el debat de la reforma de la governança econòmica, el debat de la lluita contra el canvi climàtic, de la política comercial, de la política exterior. Ens juguem el futur de la Unió Europea. I nosaltres ho hem plantejat amb visió d’estat, com si ja tinguéssim una cadira al Consell Europeu. La tindrem tard o d’hora. I tres, qui vol continuar el procés d’independència? Em sembla evident. Què hem fet aquests últims anys el president Puigdemont i jo? Home, hem internacionalitzat la causa catalana com no ho ha fet ningú més. La gent identifica la lluita per la independència a Europa amb Junts. Perquè som els qui hem estat fent les batalles en el front judicial, els protagonistes de la batalla del suplicatori, els qui tenim capacitat per a construir aliances en favor del procés d’independència, aquests som nosaltres. El procés d’independència anirà més de pressa o més lent, poc o molt, en funció de les aliances que siguem capaços de construir a Europa. Com més en construïm, més de pressa anirem. I nosaltres hi hem anat, bàsicament, a construir aliances.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any