03.02.2025 - 21:40
|
Actualització: 03.02.2025 - 21:42
No és estrany, perdre la noció del temps quan entrem en una xarxa social. Però si som usuaris de TikTok, és probable que ho hàgim experimentat sovint. Tot i que encara és una plataforma relativament nova, comparada amb d’altres més implementades, com Facebook, Instagram o X, TikTok és la xarxa social preferida pels menors a tot el món i la que més utilitzen diàriament. A l’estat espanyol, on els adolescents encapçalen la llista global dels usuaris que passen més temps en les xarxes socials en conjunt, aquest ús intensiu és com més va més preocupant.
El costat problemàtic de la hiperconnectivitat
Alguns estudis revelen que, en general, els adolescents de l’estat espanyol són els qui presenten un ús més problemàtic de les xarxes socials. Això no sols es refereix a un temps d’ús excessiu, sinó a la pèrdua de control sobre el seu consum: mostren menys capacitat per a regular els seus impulsos en relació amb les xarxes socials, poden sentir estrès o ansietat quan es restringeix el seu ús d’aquestes plataformes i les tenen al cap constantment.
La sensació de no tenir el control sobre el temps que passem fent una determinada tasca genera efectes similars als d’una addicció. Aquests efectes col·laterals es noten, especialment, en la vida diària, perquè dificulten el desenvolupament normal de tasques quotidianes: per exemple, la preocupació per les xarxes socials dificulta la gestió de responsabilitats escolars i disminueix l’interès per fer activitats socials que no són en línia.
Aquests darrers anys, ha cobrat força el concepte de “benestar digital”, que es refereix a l’equilibri que els usuaris aconsegueixen entre els beneficis i els inconvenients de la connectivitat digital constant. En el cas dels més joves, aquesta qüestió és encara més crítica, atès que l’adolescència és una etapa en què solen disminuir els nivells generals de satisfacció o l’autoestima.
Benestar digital i TikTok: una relació encara incerta
La recerca sobre el benestar digital dels adolescents s’ha centrat principalment en la relació entre el temps que els joves passen davant una pantalla i els símptomes de trastorns mentals com l’ansietat o la depressió. Però sembla que els resultats encara són incerts i no hi ha una relació causa-efecte clara.
Per això hem fet un estudi per a analitzar l’impacte de TikTok en el benestar digital dels adolescents de l’estat espanyol. La nostra recerca s’ha centrat en dos aspectes clau vinculats al benestar digital: la capacitat dels joves per a establir límits en el seu temps d’ús de l’app i les connexions socials que estableixen en línia. A més, explorem si hi ha diferències en l’ús de la plataforma entre nois i noies adolescents.
Connexions socials multiplicades
L’estudi de TikTok, en concret, és interessant perquè presenta particularitats que la fan única respecte d’unes altres plataformes populars, com Instagram. Mentre que Instagram té com a propòsit principal representar, accentuar i intensificar les interaccions socials del món real per portar-les al món digital, TikTok compta amb un algorisme de personalització que mostra vídeos ajustats als interessos de cada usuari.
Amb aquest algorisme, ha transformat la manera en què els adolescents es relacionen en línia: han passat d’interactuar majoritàriament amb amics i familiars a connectar amb una xarxa més àmplia d’usuaris, la majoria desconeguts, que produeixen i consumeixen contingut afí als seus interessos.
Més temps, menys control
A mesura que passem més temps a l’aplicació, l’algorisme entén més bé quins són els nostres interessos i quins vídeos ha de mostrar-nos. I això sembla que té una relació directa amb la conclusió principal del nostre estudi: els menors que més utilitzen TikTok són els qui tenen menys capacitat per a limitar el seu temps en l’aplicació.
Un noi adolescent de cada cinc passa, de mitjana, més de dues hores el dia a TikTok. En el cas de les noies, és una de cada quatre. Aquestes xifres són preocupants, considerant que el seu temps davant la pantalla no es limita només a aquesta app, sinó que s’estén a més plataformes i activitats digitals.
Segons documents interns de la companyia citats en causes judicials als EUA, els executius de TikTok ja eren conscients que la seva plataforma podia generar addicció en els usuaris després de 35 minuts d’ús, i que les eines de control de temps que ofereix l’app no són efectives.
Els rols de gènere tradicionals persisteixen a l’aplicació
Una altra troballa interessant del nostre estudi és que, més enllà dels vídeos còmics i musicals, que els consumeixen igual nois i noies, hi ha diferències notables en els continguts que cada gènere prefereix. Els nois, per exemple, tendeixen a interessar-se més per videojocs i esports, mentre que les noies consumeixen en grau més alt contingut relacionat amb bellesa i moda.
Aquesta divisió d’interessos no sembla casual, sinó que suggereix que l’algorisme de TikTok reforça, en molts casos, els rols de gènere tradicionals. I això que, paradoxalment, ofereix el contingut en una pàgina d’inici denominada “per a tu”.
Crida a passar a l’acció
Totes aquestes dades posen sobre la taula la necessitat d’implementar mesures addicionals per a fer front a aquesta situació. Si les eines de gestió del temps que ofereix l’app no són suficients, caldrà desenvolupar programes educatius per a promoure hàbits digitals saludables entre els adolescents.
A més, les famílies han de comptar amb estratègies d’acompanyament per a fer-ho possible, tot això, sense oblidar la perspectiva de gènere. Finalment, també es pot valorar la possibilitat de fer auditories regulars de l’algorisme d’aquesta plataforma per a evitar-ne els potencials efectes addictius.
La realitat és que TikTok canvia la manera com els adolescents es relacionen i s’informen. I això, com a societat, hauria de preocupar-nos.
Mireia Montaña Blasco és professora dels estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya. Clara Virós-Martín és doctoranda en Comunicació a la Universitat Pompeu Fabra. Monika Jiménez Morales és professora del grau de Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat Pompeu Fabra.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
