21.04.2026 - 02:36
|
Actualització: 21.04.2026 - 07:51
Aquestes hores vinents seran decisives per al futur de la guerra entre els Estats Units i l’Iran. L’alto-el-foc de catorze dies expira dimecres i ara mateix les negociacions es troben en un moment d’extrema fragilitat, amb amenaces bescanviades, senyals contradictoris de Washington i una escalada de la tensió a l’estret d’Ormuz que fa perillar qualsevol avenç diplomàtic.
La segona ronda de converses de pau, prevista aquesta setmana a Islamabad, continua penjant d’un fil. El vice-president nord-americà, J. D. Vance hauria d’anar al Paquistan avui, al capdavant d’una delegació que inclouria l’enviat especial Steve Witkoff i el gendre de Donald Trump, Jared Kushner. Però l’Iran no ha confirmat que hi participi. Les autoritats de Teheran diuen que per a assistir-hi cal que Washington rebaixi les exigències i aturi el blocatge naval dels ports iranians, que consideren una violació de l’acord.
El president iranià, Massud Pezeixkian, ha advertit que hi ha una “profunda desconfiança històrica” envers els Estats Units i ha denunciat els “senyals no constructius i contradictoris” dels responsables nord-americans, que, segons ell, equivalen a un intent d’aconseguir la rendició del país. “Els iranians no se sotmeten a la força”, ha dit. No obstant això, un alt funcionari iranià ha assegurat a l’agència Reuters que Teheran “revisa positivament” la participació en les converses.
El president del parlament iranià i cap negociador, Mohàmmad Bagher Ghalibaf, ha estat més contundent: “Trump, amb el blocatge i la violació de l’alto-el-foc, vol convertir la taula de negociació en una taula de rendició o justificar una nova escalada bèl·lica –ha escrit a X–. No acceptem negociacions sota l’ombra de les amenaces i aquestes dues darreres setmanes hem preparat noves cartes per al camp de batalla.”
Trump ahir va enviar missatges contradictoris. D’una banda, va expressar un optimisme mesurat i va dir que arribaria “relativament de pressa” un acord amb l’Iran. D’una altra, va advertir que si no hi havia acord abans que expirés la treva, començarien a explotar moltes bombes. Va insistir que no sentia gens de pressió per a acabar la guerra fins que l’Iran no hagués acceptat les condicions i que era molt poc probable que demà renovés la treva. Sobre el blocatge naval, fou taxatiu: “No l’aixecarem fins que no hi hagi un acord. Destrueix absolutament l’Iran. Perden 500 milions de dòlars cada dia, una xifra insostenible fins i tot a curt termini.”
La tensió militar va créixer dissabte, quan les forces nord-americanes es van apoderar del vaixell de càrrega de bandera iraniana Touska, en la primera intervenció d’aquesta mena des que el blocatge va entrar en vigor, el 13 d’abril. L’exèrcit iranià ha qualificat l’acció de “pirateria” i ha advertit que hi respondria. El Ministeri d’Afers Estrangers iranià ha dit que de moment no ha pres cap decisió sobre la següent ronda de negociacions.
Paral·lelament a la via bilateral, la diplomàcia multilateral treballa contra rellotge. El ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, va parlar per telèfon amb el seu homòleg iranià, Abbas Araghchi, per subratllar la necessitat de continuar els esforços diplomàtics. L’Iran ha confirmat que farà mans i mànigues per garantir el pas ininterromput dels vaixells i la càrrega russos per l’estret. El primer ministre de Catar i el ministre d’Afers Estrangers d’Oman també han tingut contactes per coordinar els esforços de reducció de la tensió a la regió.
A Londres, la secretària d’Afers Estrangers britànica, Yvette Cooper, ha advertit que s’acosta un moment “crític” i ha subratllat que el tancament d’Ormuz “colpeja l’economia mundial”. Cooper ha explicat que durant la setmana passada havia parlat amb dotze ministres d’Afers Estrangers de tot el món sobre la importància de reobrir la via marítima i que el Regne Unit i França van presidir divendres passat a París una conferència d’una quarantena de països per elaborar un pla internacional per garantir la seguretat de l’estret. Tanmateix, Trump ha refusat l’oferta de l’OTAN d’ajudar i ha dit a l’aliança que en resti al marge, tret que vulgui “carregar vaixells de petroli”.
En l’àmbit econòmic, el preu del cru Brent ha pujat d’un 5,6%, fins a 95,48 dòlars per barril, i l’índex borsari S&P 500 ha tancat amb una baixada del 0,2%. Els preus de la gasolina als Estats Units es mantenen de mitjana per damunt dels quatre dòlars per galó, i el secretari d’Energia, Chris Wright, ha reconegut que no baixaran dels tres dòlars “fins l’any que ve” –una afirmació que Trump ha desmentit tot dient que els preus baixaran “tan aviat com tot això s’acabi”.
