Tatxo Benet, en una imatge d'arxiu (Foto: Adiva Koenigsberg)

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Tatxo Benet i Ferran (1957), soci de Mediapro i mecenes cultural, ha estat fa poc a l’UCI de l’Hospital Clínic de Barcelona, on ha superat la Covid-19. El senyor Benet també és notícia perquè és a punt de reobrir la llibreria Ona, la històrica llibreria especialitzada en llibres en català que ha comprat. L’empresari no va poder inaugurar el nou local de 1.000 metres quadrats el 15 d’abril per culpa del confinament. De moment, preveuen d’obrir la botiga electrònica a final de maig, i Benet la vol fer competir amb Amazon. En aquesta entrevista telefònica amb VilaWeb, Tatxo Benet parla, des de les golfes de casa on viu aïllat aquests dies, de la Covid-19, de la llibreria Ona i de la manera com la multinacional Mediapro, especialitzada en directes, s’ha adaptat al confinament. Benet, molt actiu al seu perfil de Twitter, també valora políticament el moment present.

Tatxo Benet, en una imatge d’arxiu, al seu despatx de Mediapro (Foto: Adiva Koenigsberg)

Com us trobeu, després d’haver passat la Covid-19 a l’Hospital Clínic?
—Em trobo bé. Continuo aïllat a les golfes de casa. Els metges consideren que és més prudent, per les analítiques i marcadors que m’han fet, que continuï aïllat tot i l’alta que em van donar. Tinc alguns marcadors elevats, no només del virus.

Esteu serè de cap?
—A l’Hospital Clínic no vaig perdre mai el coneixement ni em van sedar. Sóc una persona amb alta capacitat de concentració i sé focalitzar-me en allò necessari. Quan vaig veure que el pas següent a l’UCI era que m’intubessin vaig tenir clar que no ho havia de fer. Perquè sabia que, un cop t’intuben i et seden, la meitat se’n surt i l’altra meitat, no. Era un cara o creu. Vaig agafar una postura que m’anés bé, i vaig intentar convertir un acte reflex com és respirar (inspirar i expirar) en un acte voluntari i conscient. Hores i hores concentrat i serè de cap, sí. Em devia anar bé ser nedador.

Nedador?
—Jo faig natació de llarga distància. He travessat dues vegades l’estret de Gibraltar, he fet les catorze hores de Mallorca-Menorca. I el Capri-Nàpols. Tot això em va ajudar a l’hora de respirar concentrat i posar-hi de la meva part.

I de dins l’UCI, què més en recordeu?
—Bob Dylan. L’escolto molt. Ell acabava de treure una cançó nova, dos dies abans que m’ingressessin. Una cançó de 17 minuts, ‘Murder must foul.‘ Me la posava, sol a l’UCI, en l’altaveu de l’iPhone. M’acompanya en la respiració. Quan ja vaig estar millor, fins i tot vaig encendre la televisió, que tenia dins l’UCI. I també llegia molt.

I què llegíeu?
—Les memòries de Joan Margarit: Per tenir casa cal guanyar la guerra (Grup 62). I, després, un llibre força divertit sobre llengua, que és un tema que m’agrada: El castellà, la llengua del costat (Grup 62), d’Enric Gomà. Molt divertit. M’ho vaig passar bé, aquesta és la veritat. I ara vull llegir Boulder (Club Editor), d’Eva Baltasar, i Guillem (Ara Llibres), de Núria Cadenes. També m’agrada llegir la col·lecció Petits Plaers de Viena Editorial, narracions curtes que es llegeixen amb una o dues tardes. Clàssics del segle XIX i XX molt ben escollits i traduïts.

Heu comprat la llibreria Ona, especialitzada en llibres en català. Quan obrireu el nou local?
—La inauguració era prevista el 15 d’abril. Per tant, està acabada, tret de quatre detalls. I quan els comerços puguin obrir, decidirem què fem. Si ens diuen que podem obrir, però només entrant-hi la meitat de la gent, ens ho pensarem, que potser volem fer la inauguració més bonica. Sí que posarem en marxa la llibreria virtual, per internet. Volem que sigui molt potent. Hem fet un intent d’arribar per Sant Jordi, però no m’he volgut arriscar a obrir i que no funcionés bé. A mitjan maig, crec que obrirem. Vull que sigui molt potent. I assequible. I tindrem la mateixa infrastructura que Amazon, i per això el llibre et pot arribar al cap d’unes quantes hores.

Arreu del món?
—És clar que sí. Arreu del món. I sense problemes. I penseu que a Amazon no tens una manera còmoda de buscar llibres en el teu idioma. L’altre dia, vaig buscar ‘Pitarra‘, i la primera cosa que em va sortir van ser dues garrafes d’oli. No ens passarà. A tu et sortirà Serafí Pitarra. I quan hi entris, tindràs recomanacions. Amazon a mi no em recomana mai llibres en català. Mai de la vida. De fet, a Amazon la literatura catalana és dins l’espanyola. És una cosa molt estranya, això que fan. I en un clic tindràs el mateix servei que tens a Amazon.

La llibreria Ona clàssica només era de llibres en català. Ara també?
—Ara també. Serà de llibres en català. Però també mirem de tenir obres d’autors en català traduïts a altres idiomes, com l’anglès. Trobareu Mercè Rodoreda en anglès. En espanyol, no. No farem llibres en espanyol. Però davant hi ha la llibreria Laie, que us el vendran. Nosaltres serem llibreria especialitzada en català, com n’hi ha d’especialitzades en viatges. O angleses. Creiem que si comencem a oferir llibres en castellà, direm a la gent que el català no cal. Amb un idioma normalitzat, seria una altra cosa. Però no és el cas.

Metres quadrats de la llibreria?
—Mil metres quadrats. Hi ha la llibreria pròpiament dita. Després, la Bookeria, amb uns 15.000 llibres de segona mà que podreu agafar i tornar a deixar, i on hi haurà un escenari per a fer presentacions, concerts i el que calgui. Després, una àrea dedicada al llibre infantil i juvenil. I l’Ars Libris, un espai per al llibre com a objecte d’art. Peces que poden anar dels cinc euros als mil. I finalment, un apartat per a fer classes, seminaris i tallers amb la gent del Laboratori de Lletres.

Tatxo Benet, en una imatge d’arxiu, al seu despatx de Mediapro (Foto: Adiva Koenigsberg)

Sou soci i directiu de Mediapro, multinacional audiovisual. Com us ha afectat la Covid-19, a l’empresa?
—Per nosaltres, una part molt important és produir esdeveniments en directe. Unitats mòbils. En això som una de les primeres empreses del món. Doncs, des de fa un mes i mig, no en fem cap. Cap. Fèiem tots els partits de totes les lligues de futbol d’Espanya, Portugal, Grècia, Turquia, Itàlia, Bolívia, Colòmbia, Xile, fins a setze països. Ha quedat a zero.

Mediapro també té telecomunicacions i satèl·lits. Això també s’ha aturat?
—Algunes coses sí, unes altres no. Perquè hem fet teletreball. Però no parlo de fer teletreball com els directius de banc, que des de casa es connecten amb l’ordinador de l’oficina i no tenen cap problema. Parlo de coses més complexes. Com fer un doblatge des de casa. O els operadors de continuïtat, que fan la feina des de casa. La gent que mira que els canals de televisió emetin allò que toca quan toca. Nosaltres tenim cent canals de televisió. I en fem la continuïtat, com el canal de la Fox, des de casa. O l’edició de programes. Per a nosaltres, parlar de teletreball és força més complex que per a uns altres.

Heu fet cap ERTO, a Mediapro?
—Hem fet un ERTO de 1.200 persones, d’una plantilla de gairebé 8.000 treballadors. Gent repartida per tot el món, tot i que bàsicament treballen a Catalunya i l’estat. Ja vam anunciar que l’empresa compensaria els companys afectats per l’ERTO perquè els qui cobren menys de 1.500 euros cobressin el 100%, i els altres el 75%. A més, els salaris superiors a 80.000 euros s’han retallat entre un 15% i un 25% el sou. I d’aquesta manera hem pogut equilibrar.

La lectura política de la Covid-19, quina seria, segons Tatxo Benet?
—Jo estic en contra que es facin retallades en sanitat, però estic segur que sense retallades, d’UCI tampoc no n’haguéssim tingut prou per a afrontar aquesta situació. Ha estat una situació molt excepcional. Però sí que crec que la situació es pot aprofitar políticament, i centrar-nos en quatre prioritats. Primera, destinar més diners a sanitat, tant en personal com infrastructures. Ara és el moment, i per als polítics serà malvist no destinar diners a sanitat. Segona: la investigació científica. Prendre-s’ho seriosament. En tercer lloc, educació, sobretot a partir dels tres anys. I la quarta porta: hem de ser més industrials. Fabricar coses aquí. Tenir coses aquí. Fer-ho. Ara és el moment d’invertir en aquestes àrees. El moment polític és ara.

Heu llegit l’editorial de Le Monde elogiant el federalisme alemany i criticant el centralisme francès?
—No. Ho faré. Sí que vaig veure uns articles a El País que feien grans elogis al model federal alemany. Una cosa és evident: Espanya, que tenia una estructura que podia haver convertit en federal, o aprofundir-la, o com a mínim mantenir-la, què ha fet en aquesta crisi? Ha agafat tot el poder cap al centre. En lloc de ser Alemanya, convertir-se en França. Ha estat la gran ocasió perduda per a la gent federalista. Aquest govern, que es diu federalista, fa miques tot el sistema autonòmic, que fa quaranta anys que existeix, per a ser centralista. Els federalistes no es creuen ni el model federal, ni el model autonòmic, ni res de res. És com aquell senyor que diu que és ateu i quan ha de morir es confessa. Vostè no ha estat mai ateu! Això implica que aquesta gent no ens diu allò que realment pensa. Recordeu la primera compareixença de premsa que van fer: les paraules que van fer servir van ser: ens convertim en comandament únic. ‘Mando único’. I el senyor Salvador Illa serà l’autoritat competent. ‘Autoridad competente’ és el que va dir Tejero el 23-F. Aquestes paraules són pur franquisme.

Al vostre perfil de Twitter us he vist indignat amb la censura del govern espanyol.
—Més que indignat, amb les paraules del general de la Guàrdia Civil (minimitzem les crítiques al govern). Més que indignat perquè després es descobreixi que, efectivament, havien enviat l’ordre a les comandàncies. I més que indignat per les gravíssimes paraules de Celaá, que demostraven un total menyspreu per la llibertat d’expressió. El que més em molesta és la poca reacció de la gent contra aquest atac a les llibertats de la gent. Els únics diaris que van posar a portada les paraules del general van ser El Mundo i la Razón, i no recordo si l’ABC també. I no les van posar per defensors de la llibertat d’expressió, que segurament no ho són, sinó perquè ja els anava bé per atacar el govern. Però ni El País, ni La Vanguardia, ni l’Ara, ni l’Avui, ni El Periódico no van posar a portada un escàndol tan gros com aquest: que l’estat major de la Guàrdia Civil digui que es monitoren les xarxes per minimitzar el clima contra el govern. Però què és, això? Això sí que ho trobo greu. Vol dir que els mitjans, i la població, ja no ho troben tan greu. Accepten que hi hagi un grau de control i restricció a les llibertats. Ho pagarem. Tot això va començar amb la retallada de llibertats amb el cas català. Allà es va començar a acceptar que la unitat d’Espanya estava per sobre de la constitució i que sí que es podien vulnerar la llibertat d’expressió, reunió i expressió. Em sembla gravíssim que no hi hagi hagut cap reacció dels mitjans de comunicació.

Tatxo Benet, en una imatge d’arxiu, al seu despatx de Mediapro (Foto: Adiva Koenigsberg)

He vist que heu fet una donació a l’hospital Arnau de Vilanova. Per què?
—Coincidència. Això ve del meu germà gran, que hi ha estat ingressat. Per sort, ara és al Clínic i segurament sortirà la setmana que ve. Jo hi anava cada dia, o cada dos dies, i el personal de l’Arnau de Vilanova va ser magnífic. Vaig voler ajudar i fer-hi una donació. I em van dir que els feia falta l’aparell que fa radiografies portàtils. Amb aquest aparell no cal que el pacient vagi a Raig-X, i no es crea el coll d’ampolla esperant. Ho vaig viure personalment al Clínic. I va molt bé.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.