El Suprem suspèn l’entrada a la presó de l’inspector dels Mossos Jordi Arasa

  • Va ser condemnat a dos anys i quatre mesos de presó per dos delictes de lesions contra cinc manifestants del 15-M

VilaWeb
Redacció
15.11.2022 - 18:02
Actualització: 15.11.2022 - 19:29

El Tribunal Suprem ha suspès l’entrada a presó de l’inspector dels Mossos d’Esquadra Jordi Arasa, condemnat l’any 2020 a dos anys i quatre mesos de presó per lesions contra cinc manifestants del 15-M en el desallotjament de la plaça de Catalunya el 2011. La defensa d’Arasa va recórrer la sentència i ara el Suprem li ha donat la raó. L’absol dels dos delictes de lesions que suposaven la privació de llibertat i li imposa una multa de nou mil euros. Al text, el Suprem posa en dubte la prova pericial que justificava que les ferides dels manifestants s’emmarcaven en el delicte de lesions tipificat al Codi Penal, fins al punt que la considera “un supòsit d’errònia valoració”.

En concret el Suprem subratlla que el delicte de lesions implica no només les ferides, sinó la necessitat de recuperació i, sobretot, la certificació dels dos aspectes per un facultatiu mèdic. Sobre aquest aspecte, afirma que l’informe mèdic d’un dels lesionats “no parla expressament, ni tan sols suggereix, la necessitat de cap mena de tractament de fisioteràpia”.

L’informe pericial dels metges forenses, a més, va excloure que aquest tractament fisioterapèutic hagués estat mèdicament prescrit ni tingués finalitat curativa. Tampoc s’hi aporta “cap element de prova que acrediti directament” que la fisioteràpia va ser prescrita per un metge.

El tribunal no dubta de la realitat del tractament, ni de la idoneïtat per integrar el concepte normatiu de tractament mèdic a efectes de l’article 147 del Codi Penal “sempre que hagués estat prescrit per un metge”. Però “la manca de constància d’aquest últim supòsit emergeix com a obstacle perquè en aquest cas pugui ser considerat com a tractament amb finalitat curativa capaç de complir la tipicitat del delicte de lesions”. L’estimació d’aquest motiu, “amb la consegüent supressió del relat fàctic de la referència a la necessitat curativa”, comporta que la qualificació jurídica “necessàriament” hagi de ser “la d’una falta”, si bé “el pronunciament de condemna haurà de quedar limitat a la responsabilitat civil i costes”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any