The Washington Post · Zoltan Simon

El primer ministre hongarès, Péter Magyar, va anunciar ahir que el seu govern reformaria la constitució per poder destituir el president del país, Tamás Sulyok. La mesura aplanaria el camí cap al desmantellament de l’autodenominat estat il·liberal erigit durant els setze anys de govern del predecessor de Magyar, Viktor Orbán.

“Tamás Sulyok ha traït la república”, va declarar a la premsa ahir, a la sortida d’una reunió amb el president hongarès. El termini fixat per Magyar perquè Sulyok dimitís voluntàriament es va acabar diumenge a mitjanit, poques hores abans d’aquella reunió.

El primer ministre ha acusat Sulyok de no haver fet res per a aturar la degradació de l’estat de dret al país, incloent-hi quan Orbán va començar a amenaçar d’empresonar jutges, activistes de la societat civil i periodistes. Ni tan sols un dels escàndols més greus de la història de l’Hongria postcomunista –l’abús sistèmic de menors sota tutela estatal, que va obligar a dimitir el predecessor de Sulyok a començament del 2024– va empènyer l’ex-jutge del Tribunal Constitucional a intervenir-hi.

En un missatge de vídeo difós abans-d’ahir a la nit, el president –que va assumir el càrrec a començament del 2024 i que compleix un mandat de cinc anys– va descartar de dimitir, tot al·legant que la constitució hongaresa l’obligava a romandre en el càrrec per fer de contrapoder del primer ministre. “Les responsabilitats del cap d’estat m’obliguen a romandre en el càrrec”, va dir Sulyok, que va afegir que estava disposat a col·laborar amb el govern per a defensar i promoure els interessos d’Hongria.

“Tamás Sulyok mai no ha defensat l’estat de dret”, li va respondre Magyar en una publicació de Facebook poc després.

El primer ministre hongarès es va imposar per majoria aclaparadora a les eleccions del 12 d’abril passat, després d’una campanya en què va prometre de desmantellar l’ordre polític construït pel seu predecessor, Viktor Orbán. En campanya, Magyar es va comprometre a destituir figures de renom lleials al govern Orbán, incloent-hi Sulyok i alts magistrats i fiscals del país. També va prometre de destituir els reguladors dels mitjans de comunicació i de la competència, a qui sovint ha acusat de no haver fet prou per a protegir el país dels atacs d’Orbán contra la llibertat d’expressió i de premsa.

El 2022, la Unió Europea va congelar gairebé 20.000 milions d’euros de fons europeus que pertocaven a Hongria com a represàlia per la degradació de l’estat de dret i la proliferació de la corrupció durant l’era Orbán.

La Comissió Europea, l’òrgan executiu de la UE, va restablir divendres l’accés d’Hongria a una gran part d’aquests fons després d’una reunió entre Magyar i la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, en què el primer ministre hongarès es va comprometre a impulsar tot un seguit de reformes per contrarestar la deriva autoritària d’Hongria durant el govern Orbán.

Tisza, el partit de Magyar, va obtenir una majoria qualificada de dos terços als comicis, cosa que li permet de modificar la constitució sense haver de necessitar el suport dels altres grups. El partit, de fet, ja ha presentat una esmena parlamentària per a limitar el mandat dels primers ministres a dos, de quatre anys cadascun. La mesura també impediria que Orbán, que ha ocupat el càrrec durant cinc mandats, pugui tornar al poder com a president en un futur.

El Fidesz, el partit d’Orbán, ha criticat l’esmena com un atac frontal a la democràcia hongaresa. “Destituir un president per la força és quelcom que passa a les dictadures”, ha assegurat Gergely Gulyás, ex-ministre del gabinet d’Orbán que ara encapçala el grup parlamentari del Fidesz a l’oposició, en una publicació de Facebook.

En el sistema polític hongarès, el poder executiu correspon al primer ministre. El president, elegit directament pel parlament, compleix un mandat de cinc anys: tot i tenir un rol majoritàriament cerimonial, el cap d’estat té la potestat de retornar una proposta de llei al parlament perquè els diputats la revisin –i, si cal, la modifiquin–, com també de remetre-la al Tribunal Constitucional perquè els magistrats n’avaluïn la legalitat.

Mesos abans de les eleccions, Orbán va provar de protegir Sulyok d’un relleu al capdavant del govern, tot instal·lant el seu fiscal general de confiança com a president del Tribunal Constitucional del país i reformant la legislació per permetre a la presidència del Tribunal Constitucional de blocar la destitució del cap d’estat pel parlament.

Sigui com sigui, sembla improbable que aquests canvis puguin protegir Sulyok de la majoria qualificada de Magyar al parlament. El primer ministre, de fet, va dir ahir que aviat informaria els diputats del seu partit sobre el procés que el govern seguirà per a eliminar els obstacles legals que, a priori, li impedeixen de destituir Sulyok.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb