El sud d’Europa és una de les regions que més triguen a recuperar-se dels incendis i les sequeres

Una investigació amb participació del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) i del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals) ha identificat que el sud d’Europa és una de les regions que més triguen a recuperar-se dels incendis i les sequeres extremes. L’estudi constata tres factors clau que determinen la recuperació: la disponibilitat d’aigua, la radiació solar i l’alta biodiversitat. Segons els resultats, els boscos tenen més necessitat d’aigua després d’una sequera o un incendi, però la resiliència empitjora si la radiació solar és alta i hi ha poca varietat d’espècies. Per contra, l’alta biodiversitat en regions tropicals actua com a assegurança de vida i facilita que els ecosistemes es recuperin.

L’estudi, liderat pel professor de la Universitat de Utah (EUA) Meng Lui i publicat a ‘Nature Climate Change’, analitza dades satel·litàries de més de tres dècades a tot el món i conclou que els ecosistemes més vulnerables es troben a les regions més seques i àrides del planeta. A part del sud d’Europa, les regions amb més dificultat de recuperació són algunes zones de l’oest d’Amèrica del Nord, Euràsia central, Austràlia o Àfrica meridional. En concret, l’estudi ha analitzat dades del 1982 al 2018 recollides pel Global Land Surface Satellite. Són dades que permeten saber quanta llum absorbeixen les plantes, o de quina manera condicions com la temperatura i la humitat n’afecten el creixement. Els investigadors destaquen que això permet d’obtenir una imatge global detallada del creixement de la vegetació al planeta al llarg del temps. També han fet servir models d’aprenentatge automàtic per analitzar com canvia la sensibilitat de la vegetació a la falta d’aigua.

Un altre dels aspectes destacats pels responsables de la recerca és el paper de la biodiversitat per mitigar l’impacte de les sequeres i els incendis. “Les dades mostren que la biodiversitat és una assegurança de vida a les àrees humides i que, com més divers és un ecosistema, més resilient és”, afirma Meng Liu. Això podria ser perquè, en un ecosistema divers, hi ha molta varietat d’espècies i, durant períodes de sequera o després d’incendis, les més resistents són les que perduren, ajudant així que un ecosistema es recuperi.

En canvi, a les àrees més seques, amb menor biodiversitat, les plantes ja es troben a prop dels seus límits hídrics, cosa que les fa més vulnerables tant a la sequera com al foc. Aquestes regions també experimenten alta radiació solar, cosa que augmenta les temperatures i fa que l’aigua s’evapori més, “empitjorant els efectes d’aquestes pertorbacions”, comenta William Anderegg, investigador de la Universitat de Utah i coautor de l’estudi.

Segons els investigadors, els ecosistemes triguen normalment al voltant de quatre o cinc anys a recuperar-se d’una pertorbació, temps de marge suficient abans que passi la següent sequera o incendi. Tot i això, adverteixen que la creixent freqüència i intensitat d’aquests esdeveniments posa en risc aquesta capacitat i limita cada vegada més el temps disponible per regenerar-se, especialment a les zones més àrides del planeta.