18.04.2026 - 21:40
El 30 de gener, una vuitantena d’artistes i segells dels Països Catalans van impulsar una campanya de boicot contra Spotify, la plataforma de reproducció musical més emprada del món. La iniciativa inclou la retirada de la seva música del catàleg i una crida als oients a anul·lar les subscripcions de pagament i optar per alternatives que consideren més ètiques. Entre els artistes que s’hi van adherir, hi havia Clara Peya, Magalí Sare, els Surfing Sirles, Mar Pujol i el guanyador d’Eurovisió 2017, Salvador Sobral. D’ençà de llavors, s’hi han adherit una vintena d’artistes més i els promotors asseguren que com més va més músics s’interessen pel projecte.
La campanya s’inspira en Musikariak Palestinarekin, una iniciativa similar al País Basc que ja aplega més de 160 grups i un total de 650 artistes, amb noms coneguts com Fermin Muguruza o la Furia. A tot el món, hi ha artistes que han promogut campanyes similars, com els britànics Massive Attack, que han demanat a la seva companyia discogràfica que retirés el catàleg de la plataforma.
El motiu principal del boicot són les relacions de l’empresa amb l’estat d’Israel. En concret, les inversions del fundador de la plataforma, el suec Daniel Ek, en l’empresa armamentística alemanya Helsing. Aquesta companyia desenvolupa drons militars amb intel·ligència artificial i té vincles amb unes altres empreses armamentístiques internacionals que venen armes. Per això, la campanya internacional pro-palestina Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) ha inclòs Spotify en la seva llista d’empreses còmplices amb l’estat d’Israel.
View this post on Instagram
Alhora, fa mesos que uns quants artistes denuncien públicament que la plataforma remunera molt malament els músics. Tot i que l’empresa no ha fet públiques les dades oficials, es calcula que els artistes reben entre 2 euros i 4 per cada 1.000 reproduccions. En el mateix sector, unes altres plataformes, com Apple Music, en paguen entre 7 i 10, Tidal, entre 12 i 13, i Deezer, entre 5 euros i 7. A més, aquests imports no arriben íntegrament als músics, sinó que es reparteixen amb les distribuïdores i les discogràfiques.
Els impulsors del boicot encara esgrimeixen més motius, com ara, l’emissió d’anuncis de reclutament del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE, per les sigles en anglès), la controvertida agència governamental nord-americana encarregada d’aplicar la política de detencions i deportacions en massa impulsada per Donald Trump, i la gestió de la intel·ligència artificial a la plataforma. Els artistes denuncien que l’empresa no limita la música creada amb IA. Com a exemple, assenyalen el cas del grup Velvet Sundown, generat amb intel·ligència artificial, que ha acumulat milions de visualitzacions i que va arribar a aparèixer a la plataforma amb el distintiu d’artista verificat.
La vida post-Spotify
Els artistes que participen en la campanya coincideixen a assenyalar que el boicot ha tingut un impacte personal i creatiu en la seva relació amb la música. No el veuen únicament com una protesta, sinó com una manera de reconsiderar el model de producció, distribució i consum musical.
Eli Sánchez, del grup Punky Unicorns, explica que la decisió d’afegir-s’hi no és puntual, sinó que forma part d’una reflexió més àmplia sobre el paper de les plataformes digitals en la indústria. Per això, diu que la campanya pretén qüestionar el conjunt del model actual. “El nostre poder de decisió és posar límits i deixar de participar en aquesta manera de fer indústria”, afirma, i reivindica també el paper dels oients a l’hora de canviar els hàbits de consum.
En l’àmbit econòmic, reconeix que el grup ha deixat d’ingressar entre 300 i 500 euros anuals. Tot i això, assegura que el canvi els ha portat a reconsiderar la manera de difondre la música. A partir d’ara, volen optar per noves estratègies, com ara, limitar l’accés digital a fragments breus, compartir assaigs a YouTube o reduir l’activitat a les xarxes socials. Segons Sánchez, això respon a la voluntat de recuperar el control sobre la distribució de la seva obra i de cercar alternatives en un sistema que consideren poc sostenible.
En la mateixa línia, el cantant Ángel Petisme admet una davallada significativa d’oients –ha passat d’uns 800 mensuals a uns 60, en els discs que no ha pogut retirar–, però defensa la decisió i assegura que hi ha vida fora de les grans plataformes i de les xarxes socials. De fet, té previst d’actuar aviat a Roma i a París.
Virgínia Soler, coneguda artísticament com a Birch, destaca que implicar-se en la iniciativa ha donat un nou sentit a la seva trajectòria. Explica que l’organització col·lectiva i la politització li permeten d’intervenir en el debat públic i, finalment, considera que és una de les experiències més enriquidores de la seva carrera.
El músic Oriol Buscà, conegut com a Buski, explica que retirar la seva música li ha permès d’allunyar-se de la pressió de les xifres i reconnectar amb la creació. Ara entén la música com un fet més social i ha recuperat pràctiques com escoltar discs en format físic o descobrir música a partir de recomanacions. A més, comparteix les seves creacions de franc a Drive.
View this post on Instagram
Manca de suport d’artistes de gran abast
Una de les artistes més reconegudes que s’ha adherit al boicot és Clara Peya. La cantant i pianista va publicar divendres el seu nou disc, Nuca, que es pot escoltar a totes les plataformes tret de Spotify. L’artista ha retirat també els seus àlbums anteriors de la plataforma, amb l’excepció d’algunes col·laboracions i discs dels quals no té els drets.
View this post on Instagram
Ara com ara, la campanya no ha aconseguit gaires adhesions de més artistes de gran abast. Els impulsors ho atribueixen al pes dels interessos econòmics en la indústria musical. Recorden que, per a molts músics, la seva obra és la principal font d’ingressos i que renunciar a plataformes tan hegemòniques pot tenir un impacte directe en el seu dia a dia, atès que és el gran aparador per mitjà del qual els programen els festivals.
A més, assenyalen que els projectes musicals sovint impliquen responsabilitats econòmiques més enllà dels artistes mateixos, amb equips de treball darrere, fet que complica encara més la decisió d’adherir-se al boicot.
Malgrat tot, apunten que en el futur pot passar que noves publicacions ja no arribin a aquestes plataformes. En aquest sentit, insisteixen en el paper dels oients i consideren que el canvi únicament serà possible si també modifiquen els seus hàbits de consum i deixen d’utilitzar serveis que, segons que denuncien, participen en aquest model.
Alternatives a la plataforma
Els creadors de la campanya també volen construir alternatives ètiques per als oients. El col·lectiu la Instrumental, que aplega artistes, oients i desenvolupadors del país amb l’objectiu d’explorar alternatives al model actual de la indústria musical, impulsa trobades periòdiques i treballa en una plataforma de codi obert, basada en una xarxa d’instàncies federades gestionades per col·lectius locals. La proposta inclou la creació d’una cooperativa de consum musical per a garantir la governança i la remuneració dels artistes amb criteris més equitatius.
Mentrestant, recomanen plataformes més ètiques i que remuneren més bé els artistes, com ara, Bandcamp, Soundcloud i, sobretot, Qobuz, una empresa francesa que s’ha fet un nom pel seu compromís amb la qualitat de so i que evita els algorismes invasius.
