Cares noves per a la interlocució de vells coneguts. Només Pere Aragonès, ara ja a la presidència de la Generalitat, Jordi Puigneró i Teresa Jordà tornen a asseure’s, en cadires diferents, a la taula del consell executiu. La imatge projectada per ERC i JxCat és d’intentar canviar les antigues dinàmiques i refer les confiances que es van anar trencant progressivament durant la legislatura anterior i abans encara, durant el govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Aquest propòsit el personifiquen Aragonès i Jordi Puigneró, nou vice-president de l’executiu, home de confiança de Carles Puigdemont i màxim càrrec institucional de JxCat al govern, també al capdavant del Departament de Polítiques Digitals, estratègic per a JxCat. Tots dos partits van maldar per blindar la coordinació del govern definint diversos espais d’interlocució periòdica en el pacte, però hi ha pendent una recuperació progressiva de la confiança que no serà fàcil. Aragonès i Puigneró parteixen d’una bona relació prèvia al consell executiu i comparteixen la voluntat que l’engranatge governamental funcioni més enllà de les discrepàncies de partit.

El govern tot just comença a caminar, però la posició de partida del president i el vice-president fa preveure que tindran una interlocució ben diferent de la de la legislatura anterior. Quim Torra no tenia un pes orgànic ni una influència de comandament executiu a JxCat com el que té Aragonès a ERC. I aquesta vegada, a més, Puigneró exercirà com a màxim càrrec d’un JxCat ja estructurat com a partit. La línia de comandament entre el partit i el govern hauria estat aparentment més directa si Elsa Artadi, vice-presidenta i portaveu de Junts, hagués volgut assumir la vice-presidència del govern. Però ara serà Puigneró qui es coordinarà internament amb el secretari general de Junts. Jordi Sànchez ja va forjar el pacte de govern des de dalt amb Aragonès i ha tingut un paper igualment clau en la tria dels consellers, al costat de Puigdemont i a partir d’una negociació amb els sectors del partit.

La implicació de Sànchez demostra que JxCat ha pres la decisió ferma de no menystenir el capital polític que implica integrar el govern. No vol abandonar la batalla per la gestió, malgrat que a alguns dirigents de pes no els entusiasmi l’acord amb ERC. I tot això, en contraposició a la conclusió a què va arribar el president Torra que l’autonomia és, justament, un dels obstacles per a assolir la independència.

Gests visibles. Els consellers independents de JxCat tindran números dos amb trajectòries governamentals acreditades al partit. Alguns exemples: Jordi Cabrafiga, nou secretari general d’Economia. Cabrafiga ja havia estat número dos del departament de Ramon Tremosa i ex-cap de gabinet de les conselleres Meritxell Budó i Meritxell Borràs. Lluís Baulenas, número dos d’Acció Exterior, prové de la secretaria general de Cultura i, abans, ja havia estat un home de pes a Ensenyament, com a número dos de Clara Ponsatí. Meritxell Masó, fins ara secretària general de Presidència i abans de Governació, passa a ser la número dos de Salut.

No és tan sols cosa de JxCat. ERC també ha situat noms equivalents en la sempre decisiva primera línia del sottogoverno. L’advocat Oriol Sagrera, d’estricta confiança de Roger Torrent i veu destacada en algunes de les decisions més notables que van marcar la trajectòria del partit en l’anterior mandat, l’acompanyarà com a número dos d’Empresa. Més noms clau són Oriol Amorós, número dos d’Interior, provinent de la mateixa posició al departament de Treball (abans secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, després d’una llarga trajectòria institucional i a ERC); o Patrícia Gomà, nova secretària general d’Educació, també amb un extens currículum a Esquerra. Fins i tot als departaments on semblava predominar una tria de consellers de caràcter sectorial, encara que d’entrada no tinguin currículums ajustats als seus àmbits. Cares noves, funcionaments clàssics.

Aragonès també ha entrat al Palau amb un dels homes forts d’ERC, Sergi Sabrià, com a director de la seva oficina. Sabrià és vice-secretari general d’estratègia del partit, ex-president del grup parlamentari i membre de l’equip negociador del pacte de govern. Al costat del nomenament de Laura Vilagrà com a consellera de la Presidència, l’elecció dels republicans deixa clara la determinació d’Esquerra de no deixar perdre l’oportunitat i erigir-se definitivament en un partit capaç de governar Catalunya en el màxim càrrec institucional.

Tot és nou. Ha començat un primer ball de nomenaments i d’establiment d’agendes i prioritats. Tot és tan nou que alguns consellers ni tan sols saben cert en quin edifici s’acabaran establint després de la reestructuració dels departaments. I tot just s’obre la primera part del mandat, amb la possibilitat dels indults servida per Pedro Sánchez, la intenció d’ERC d’esprémer la taula de diàleg i la de JxCat d’acompanyar l’intent amb escepticisme però alhora amb l’acord, assolit amb la CUP, de donar-li una oportunitat fins al 2023. I per començar, també, l’ordre protocol·lari dels consellers envia un missatge sobre el volgut pes polític que els donen els partits. Era ben visible en el decret de nomenament i, després, en la fotografia de família. A primera línia del front governamental, a més de Vilagrà, ERC hi destaca Torrent i dota de visibilitat la nova consellera de Feminismes, Tània Verge. JxCat, a més de Puigneró, hi ha prioritzat el titular d’Economia, Jaume Giró, i la d’Afers Exteriors, Victòria Alsina. Detalls que envien missatges.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.