Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Amb el retrocés del nivell del mar, un mes del temporal Glòria, a la primera línia del delta de l’Ebre els seus efectes s’han evidenciat en arrossars encara plens de sorra, cultius amarats de sal i platges desaparegudes. El govern espanyol ha anunciat la construcció d’un cordó de sorra a l’hemidelta esquerre per protegir els camps si arriben llevantades a la primavera però els agricultors adverteixen que no suportaria un altre Glòria. ‘Hem d’esperar però, de moment, la terra està salada’, lamentava l’arrossaire Jordi Margalef. El sector turístic també intenta contrarestar la caiguda de la demanda i remarquen que han sabut sobreposar-se amb alternatives a les propostes que ha calgut anul·lar.

Manolo Tomás: ‘La mort del delta de l’Ebre la tenen programada de fa anys’

Fa un mes, encara en ple temporal, l’arrossaire Jordi Margalef mostrava a l’ACN els seus camps d’arròs inundats amb aigua del mar a Deltebre (Baix Ebre). Ho feia a més de tres quilòmetres de distància de la platja de la Bassa de l’Arena. No s’hi podia accedir per l’avenç del mar i els cultius acumulaven làmines d’aigua salada de més d’un metre i mig. Un mes després, el mar ha retrocedit però la sorra i l’aigua salada ho han abastit tot. ‘Ha desaparegut un camp d’arròs i la meitat de l’altre’, ha assenyalat Margalef. Són tres hectàrees de cultiu que ara s’han convertit en una nova platja però l’aigua salada va anar més endins i preveuen que les pèrdues superin el 40% o 50% de la collita. També el temporal ha deixat al descobert els fonaments d’una casa que Margalef té a la finca. ‘Ara ha quedat a primera línia de mar i aquesta és la segona que hi construïm’. Un gran temporal, el 2001, els va destruir la que tenien uns metres més endavant. Llavors el mar es va menjar 100 metres de platja. Amb el Glòria, 40 metres més.

Reparades les bombes, fa dues setmanes es van inundar els arrossars afectats, més de 2.000 hectàrees, amb aigua dolça. Intenten netejar les capes superficials dels conreus. ‘El problema és la filtració, fins que no passi molt de temps no podem saber on està la capa freàtica. De moment, la terra està salada’, ha lamentat l’arrossaire. Ara han tancat l’entrada d’aigua dolça perquè els terrenys s’han d’assecar per preparar-los per a la sembra. A principis d’abril es tornaran a inundar i arrencarà la campanya.

Allí on hi ha sorra, hi hauran d’enviar les màquines i, molt probablement, assumir-ne el cost. El govern espanyol ha anunciat la construcció d’un cordó de sorra al litoral, que es farà a finals de març, i protegeixi els arrossars més propers al mar de les llevantades habituals de la primavera o l’estiu, quan l’arròs està creixent. ‘Si ve un temporal com el que va vindre, això no ho aguanta ningú’, ha advertit Margalef.

Crit agònic del Delta a les administracions per evitar ‘ser els primers refugiats climàtics d’Europa’

Davant les veus que defensen deixar retrocedir el Delta i perdre algunes hectàrees d’arrossars, el pagès és contundent. ‘Si ho deixem estar, el Delta desapareix. No el marge esquerre, el dret també. Darrere d’aquesta finca en ve una altra, i una altra, i al final arribarà a Deltebre i si rebenta el riu, després ja vindrà Amposta o Sant Jaume. No és que perdem les finques, és que desapareixerem en dos-cents anys’, ha alertat. ‘Si aquest temporal arriba a venir al desembre, no sé què pot arribar a fer… igual sí que s’inunda tot el Delta i les fotografies haurien estat aquelles que van sortir. El 2001 va ser més greu però teníem més platja, més defensa’, ha remarcat.

La reacció de les administracions? ‘Lenta’. ‘Encara no sabem ni què ni quan ni com ho faran. No podem estar contents quan no se’ns informa realment del que volen fer, portem tres reunions i no se’ns ha dit realment el pla que arribaran a portar… falta concreció i dates’, ha denunciat Margalef.

Mans i mànigues per protegir el turisme

Margalef ha assenyalat que els arrossaires han estat els més afectats pel temporal però també ha recordat els efectes del Glòria a l’aqüicultura o el turisme. D’entrada, les reserves han caigut però el sector ha fet mans i mànigues per sobreposar-se el més ràpid possible. De fet, segons ha explicat la vicepresidenta de l’Associació d’Empreses i d’Activitats Turístiques del Delta de l’Ebre (AEATDE), Montse Callau, els establiments afectats es van refer immediatament. ‘Funciona tot amb normalitat i crec que a vegades hi ha hagut incidències meteorològiques que han tingut moltes més afectacions que aquesta. Òbviament, això no vol dir que hi hagi hagut establiments i certes activitats que han adaptat el seu producte’, ha afirmat.

A tall d’exemple, ha indicat que s’han redirigit rutes en caiac que passaven per determinades muscleres i que la borrasca va impossibilitar-ne el pas. ‘El Glòria ens ha permès descobrir nous indrets que fins ara no teníem’, ha sostingut. Amb tot, Callau ha insistit que el temporal ha evidenciat la ‘resiliència’ dels deltaics i la seva capacitat per ‘adaptar i reconstruir de nou cadascuna de les activitats’.

Imatges de satèl·lit demostren els danys al delta de l’Ebre

La vice-presidenta de l’AEATDE ha fet una crida a visitar el delta de l’Ebre -tant a aquelles persones que ja el coneguin com a aquelles que tinguin curiositat per comprovar els estralls del Glòria-. L’entorn conserva ‘l’essència de sempre’ i segueix oferint un espai amb activitats ‘emocionants, tranquil·les i saludables’.

I en aquest sentit, ha emplaçat els visitants a participar en la II Festa de l’Ecoturisme del Delta de l’Ebre, que se celebrarà entre el 6 i el 8 de març a diversos municipis deltaics. L’esdeveniment, que té com a objectiu prendre consciència del potencial ecològic i turístic del delta, organitzarà un programa farcit d’activitats. Entre els actes més rellevants destaquen la xerrada de ‘De l’Everest al Delta’, a càrrec d’Albert Bosch, que inaugura el certamen el divendres 6 de març o bé la bicicletada popular prevista per al diumenge 8.

Els costos

La reparació urgent dels estralls del temporal a la costa del delta de l’Ebre s’emportarà 2 dels 3,5 milions que el govern espanyol preveu destinar a la demarcació de Tarragona. Ampliar l’istme del Trabucador, reforçar la barra de l’illa de Buda o restaurar els espais costaners dels termes de Deltebre i l’Ampolla són les principals actuacions previstes. El govern espanyol descarta destinar recursos a reposar elements de passejos marítims vulnerables a noves llevantades i aquestes actuacions les hauran d’assumir els municipis.

Els desperfectes als municipis deltaics superaven els 10 milions d’euros, les pèrdues als arrossars l’1,7 milions d’euros, i per recuperar les muscleres en caldran 1,5 milions d’euros – i la producció caurà enguany almenys un 20%-. D’altra banda, Territori va quantificar que només la defensa del canal perimetral requerirà entre 5 i 6 milions d’euros així com 2 milions d’euros més per crear un sistema de bombes en algunes zones. També la reparació de les estacions de bombament de les comunitats de regants costarà 1 milió d’euros.

Amb les xifres i les mesures de resiliència que necessita el Delta detallades, la Taula de Consens pel delta de l’Ebre ha proposat crear una comissió mixta amb els governs espanyol i de la Generalitat per executar de forma urgent les mesures necessàries que ajudin a preservar l’espai davant l’amenaça de nous temporals. Batlles i comunitats de regants han reclamat a les administracions superiors que compleixin la paraula i tradueixin en fets les promeses fetes fa un mes sobre el terreny. També demanen als partits polítics que s’esforcin per introduir partides econòmiques per materialitzar aquestes mesures als pressupostos que encara s’estan tancant.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.