Sis preguntes i respostes per a entendre què és el FLA, com es cobra i en quines condicions

Us expliquem com funciona aquesta línia de crèdit estatal · Darrere molts milions, amaga una clara intervenció de les finances de la Generalitat

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
27.11.2015 - 14:59
Actualització: 27.11.2015 - 15:59

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Divendres passat el ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, va anunciar el nou repartiment del fons de liquiditat autonòmica (FLA), del qual 3.034 milions aniran a parar al Principat, 1.471 al País Valencià i  163,59 a les Illes. Però el govern espanyol ha posat el focus a Catalunya i Montoro ha imposat controls específics perquè el Departament d’Economia de Mas-Colell pugui accedir als diners. L’objectiu, digué el ministre espanyol, és garantir que aquests diners no es destinin a ‘vel·leïtats independentistes’.

Tot seguit responem sis preguntes per entendre el cas particular de Catalunya i com l’afectarà aquest nou atac del govern de Mariano Rajoy. Us expliquem què és el FLA, com es cobra, quines condicions hi havia fins ara i quins controls aplicarà d’ara endavant l’estat espanyol per intervenir, més encara, les finances de la Generalitat.

—Què és el FLA?
—El fons de liquiditat autonòmica (FLA) és un mecanisme de préstec ideat per l’estat espanyol que serveix per a finançar el dèficit de les comunitats autònomes. Va néixer l’any 2012, en un moment en què les autonomies es van trobar barrat l’accés als mercats financers. Va ser arran de la crisi econòmica, quan les agències de qualificació valoraren negativament els indicadors de capacitat recaptatòria de les comunitats. L’estat espanyol sí que es va continuar finançant a l’exterior i per aportar capital a les comunitats deficitàries va establir el FLA.

—Quants diners assigna l’estat espanyol a Catalunya través del FLA?
—El Ministeri d’Hisenda espanyol estableix el dèficit que poden tenir les comunitats autònomes, una mesura que és vigent d’ençà de la reforma constitucional pactada pel PSOE i el PP, l’any 2011. El FLA dóna líquid d’acord amb aquest dèficit autoritzat. Per exemple, l’any 2014 la Generalitat tenia permís per a endeutar-se un 1% del seu PIB. Això representaven 2.000 milions, que són els diners que va rebre Catalunya procedents del FLA.

—Com en disposa, d’aquests diners, la Generalitat?
—El Ministeri d’Economia divideix la quantitat assignada en dotze parts corresponents als dotze mesos de l’any. Però aquestes mensualitats no s’ingressen pas als comptes de la Generalitat, com molt gent es pensa. El Departament d’Economia ha d’enviar a Madrid una relació de tots els proveïdors als quals ha de pagar. Aleshores el ministeri rep aquest fitxer, l’estudia i fa directament la transferència a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), l’ens que s’encarrega de gestionar el FLA. Això sempre ha estat així. De manera que podem dir que les finances de la Generalitat són intervingudes des de l’any 2012.

—Quins serveis paga la Generalitat amb els diners del FLA?
—Els diners del model de finançament econòmic són insuficients perquè la Generalitat pugui cobrir totes les despeses. Per aquest motiu es troba obligat a recórrer al FLA, l’única font de finançament que té a l’abast, com ja hem explicat. L’ICO estableix que els diners del FLA s’han de destinar a pagar factures de proveïdors sanitaris i de serveis socials. En aquest grup hi entren farmàcies, centres especialitzats, hospitals públics i concertats, entre més.

—Quin interès ha de pagar la Generalitat per tenir accés al FLA?
—El govern de la Generalitat, i més concretament el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha denunciat que els interessos que s’han de pagar per rebre aquests diners són massa alts. Sobretot tenint en compte que amb els recursos que genera Catalunya el govern català podria cobrir de sobres les despeses que té. El 2012 es van pagar en interessos 58 milions; el 2013, 502; el 2014, 941; i el 2015, 408. Un total de 1.909 milions d’euros pagats en interessos en quatre exercicis.

Pel que fa al diners rebuts del FLA el 2015, la Generalitat no haurà de pagar interessos, perquè el Ministeri d’Hisenda no en va aplicar. La raó és que Espanya es va poder finançar a interès negatiu. Els mercats van voler comprar deute espanyol, en part, gràcies a les bases fiscals catalanes. Perquè cal tenir en compte que Catalunya representa el 19% del PIB espanyol. Sense la solvència de Catalunya, Espanya s’hauria hagut de finançar en condicions menys favorables. Tanmateix, el 2016 tot canvia: l’interès del FLA tornarà a pujar al 0,834%.

—Quines condicions ha imposat Montoro per a tenir accés al FLA?
—La setmana passada el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va anunciar les condicions que posaria a Catalunya per accedir al nou FLA. Un clar greuge comparatiu, doncs cap comunitat autònoma espanyola s’hi haurà de sotmetre. L’objectiu, segons el ministre, és que l’executiu català no es gasti els diners en ‘vel·leïtats independentistes’. Un pas més en la intervenció de les finances de la Generalitat. Si fins ara el govern ja tenia constància de les despeses que feia Catalunya a través del FLA, ara tindrà totes les factures controlades. La interventora general dels comptes de la Generalitat, Mireia Vidal, haurà d’informar mensualment el ministeri espanyol de tots els pagaments que faci la Generalitat.

Així que va saber les noves mesures, Andreu Mas-Colell va recordar que en aquests moments el Departament d’Economia ja tenia un ‘exèrcit’ de funcionaris que es dedicava cada dia a enviar informació i factures a Madrid. El conseller ja ha advertit que aquest control podia causar un col·lapse de l’administració catalana.

Per una altra banda, els funcionaris de la Generalitat disposaran d’una aplicació a través d’internet per a denunciar les despeses que considerin il·legals. Montoro diu que aquesta mesura ha de servir per a prestar empara als treballadors públics per a l’execució d’aquests controls específics.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes