hannah arendt

Fa uns quants anys l’historiador i psicoanalista britànic Daniel Pick va publicar el llibre The pursuit of the nazi mind: Hitler, Hess and the analysts (“A la recerca de la ment nazi: Hitler, Hess i els analistes”) (2012), que explorava l’impacte de la psicoanàlisi entre els anys 1940 i 1950, quan semblava una espècie de metadisciplina o instrument útil per a totes les ciències humanes. En aquells anys la teoria psicoanalítica va aportar conceptes per explicar l’horror dels camps de concentració nazis i també el gulag soviètic i va ajudar a entendre la deriva psicològica de les masses durant el nazisme i la guerra freda. A més, si donem crèdit a la recerca de Pick, també va ser un instrument útil al servei dels governs. Tant l’exèrcit americà i el britànic com els serveis secrets se’n van servir, i això és prova de l’impacte cultural, social i polític que va tenir.

«Els refugiats es veuen forçats a reconstruir apressadament la seua identitat, en condicions de gran pressió, i amb reaccions mentals sovint adverses»

Alguns historiadors han trobat influències i afinitats entre les aportacions d’Hannah Arendt –especialment es el seu Origins of totalitarianism (“Els orígens del totalitarisme”) (1951)– i les idees freudianes. Lyndsey Stonebridge ha trobat vincles entre Arendt i Anna Freud en el seu intent de comprendre la construcció d’un nou concepte de refugiat al llarg del segle xx, que ha estat conseqüència de guerres, persecucions i exilis. De fet el refugiat ha assolit un lloc central en la historiografia actual dels estudis sobre les migracions. El llibre del tristament desaparegut Tony Judt, Postwar: A history of Europe since 1945 (“La postguerra: Una història d’Europa des de 1945”) (2005), és una aportació essencial sobre les migracions en temps de totalitarisme. Perquè els refugiats es veuen forçats a reconstruir apressadament la seua identitat, en condicions de gran pressió, i amb reaccions mentals sovint adverses, havent de lluitar pel reconeixement d’uns drets civils bàsics que abans donaven per garantits. I aquest és justament el context en el qual Freud va explorar les defenses mentals tan crucials per a la supervivència del refugiat.

 Llig l’article sencer al web de Mètode

Josep Lluís Barona és catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València.

QUÈ ÉS MÈTODE?

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb