Si voleu garanties, voteu en groc

Moltes gràcies, Sr Partal. Es una alenada d’aire fresc aquesta Editorial: anirem a votar i votarem en groc…!

Exactament.

Es veu molt clar l’espant que els produeix la derrota electoral. Ho volen prohibir tot. Tot el que no siga defensar els corruptes que governen un estat que cau a trossos. Des del presidente fins la família real. Des de qualsevol ministre fins les finances del partit carabassa. Des de dalt a baix. Cal anar a votar i votar en groc. I enterrar-los en vots. I a veure què fan, llavors. Democràticament no poden guanyar-li a ningú.

Votar en groc o en oriflama, tant se val.

Grocginesta, que esclati de color ginesta la costa mediterrània i que quedin escacats de groc els pendents de les nostres muntanyes.

Votar en groc, pel Predident A l’exili, pels consellers a la presó i l’exili i pels Jordis. Votarem! El 21 D com que segur que farà fred m’hi posaré el meu fulard groc.

Som República! Llibertat!

La actitud del tripartit del 155, comença a oferir trets de paranoia. Que els nervis se’ls mengen, s’ha fet pales avui, als Matins de TV3, en l’embarbussament d’en Garcia Albiol en les paraules parcial/imparcial. Francament, que sigui president del PP a Catalunya es una confessió pública del PP central del que espera treure’n de Catalunya. votarem groc lluminós.

Despres de veure el delirant intervencionisme de l’estat espanyol i la banda del 155 en la campanya de les eleccions del 21D q res ens faci confondre ni pensar en un bri d’honestetat espanyola: hi haurà fiasco electoral.

Aquells q ens acusen d’ingenuitat son incapaços de veure q aqui nomes sabem fer les coses d’una manera: be i honradament.

La veritat sempre acaba surant…n’estic convençut. Nomes espero q no sigui massa tard.

És ben cert que la repressió del govern espanyol a través de la Junta Electoral dels colors fotria riure si no fos que fa pena. Com pot caure un govern tan baix.? Com pot demanar garanties is ells no en donen cap? Com poden ser democràtiques i legals unes eleccions convocades per qui no ho pot fer, destituint un govern i empresonant-lo o enviant-lo a l’exili, amb un parlament suspès il·legalment, amb líders socials a la presó, amb una Junta Electoral que només decideix el que vol el govern, amb una justícia espanyola intervinguda i partidista a les ordres del govern, encara que a vegades no sigui així, quan la violència de l’extrema dreta, que cada dia va a més, queda impune perquè a la justícia espanyola no l’atura, quan els amics del govern queden lliures tenint sentències sense executar i les sentències als contraris el cau de seguida tot el pes de la seva llei. En fi, aquestes són les garanties que el govern espanyol ofereix però tot i això, el que no podem fer és rendir-nos. Cal aixecar l’esperit una vegada i una altra, i tornar al fragor de la batalla per la llibertat. I, en aquests moments, el que és crucial i imprescindible, és guanyar àmpliament la contesa electoral del dia 21. Ens hi va la supervivència com a nació i la dignitat com a poble. I torna a dependre de tots nosaltres.

Si som capaços de ser prou resilients podem aprofitar el seu nerviosisme, la seva aparent força, per fer-los caure, però per això caldria que tots els partits independentistes fossin prou hàbils per transmetre un missatge de futur, la idea d’un país millor. Unes idees que harien de tenir prou força com per travessar la cúpula de merda sota la qual ens volen ofegar els unionistes. I fer arribar als seus votants el missatge que l’Estat en que es volen quedar és un Esat mafiós que d’aquí a no gaire no podrà pagar pensions i que l’únic que fa és robar els diners i les oportunitats a la majoria de persones que voten els partits del règim. Jo ara m’ho plantejo com una altra batalla, aquesta de mantenir les posicions i provar d’avançar-ne alguna. Ens queden encara un parell d’anys de batalles fins a la victòria.

Quant als colors, no sé si seria caure en el seu joc, però es podria demanar que s’eliminéssin també les il·luminacions blaves, taronges i vermelles, per raons òbvies.

Havent llegit aquesta editorial i veien lo que es parla, es comenta, s’ha ataca…..és com veure uns polítics de pati de col.legi. Aquesta gent són els que han de portar el país endavant?…….Parlem d’Espanya, si els republicans espanyols no achequen la seva veu, el seu país se’n va a can pistracs. Es la única reforma vàlida i de futur, per europeitzar Espanya és trencar amb el franquisme. Hores d’ara, amb la globalització actual, penso que encara estan en el mediavelisme. L’ebre encara és una frontera de la modernització. En quan al groc, prenent la paraula d’una noia a la plaça de Vic, ens comprarem una brusa groga i ens dissenyarem pegatines “llibertat presos polítics”. Endavant sense dubtes

Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes.”

Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!

Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.

Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.

Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues.”

Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble.”

El 21D aniré a votar amb un gran llaç de color groc fluorescent enganxat a l’abric. Vull que es vegi bé allò que voto

No oblidem “YELLOW SUBMARINE” una musica coneguda de tothom i de tornada (estribillo) molt empegadís ….

Vaig a comprar bufandes grogues

Hi ha dies que veus el got mig ple i busques arguments allà on no n’hi ha per continuar amb l’esperança de continuar dret, de no caure, com si fos aquell escalador que s’aguanta amb la punta dels dits en una paret vertical de cent metres d’alçada. Altres vegades, amb una sobredosi d’optimisme ben informat, altrament dit pessimisme, quan sobrevoles el territori afectat, com si fos un incendi, t’adones de la dimensió de la catàstrofe. El mal és molt gros, històric, serà un punt d’inflexió que no sé cap on ens menarà. Els presos i els exiliats ho tenen, si tot va bé!, molt malament, el deute que els hi faran pagar amb diners, llibertat o prohibició d’exercir càrrecs ocuparà gran part de les seves vides. L’aparell de l’estat espanyol no en tindrà prou, perseguirà i encausarà a tanta gent com pugui. I nosaltres hem d’anar a votar per impedir tot el que explica en Partal: “parlem de garanties?”. Em sap greu dir-ho aquí i ser un mal exemple, tinc por de no guanyar aquestes eleccions. Sembla que l’estat espanyol ha premut el botó que elimina la nació catalana. Això ho salvem amb unes eleccions il·legítimes, il·legals i sense garanties?. Tinc la mateixa sensació que deuen tenir els vedells a dalt del camió amb destí a l’escorxador.

Editorial que ha de llegir tot republicà o independentista.

“L’única garantia que això no acabarà essent un aquelarre antidemocràtic resta en les mans de la gent de groc.”

Gràcies, director.

Perdoneu-me presos polítics. M’imagino que estar tancat entre reixes i en mans de persones tan hostils sense ni haver passat per un judici que en cap cas seria imparcial, deu ser un turment molt difícil d’aguantar. Perdoneu-me també els polítics a l’exili, perquè no havent fet cap cosa il·legal, heu de viure lluny dels vostres. Perdoneu-me tots, però penso que de cara a unes eleccions que són -aquestes sí- completa i públicament il·legals sou d’una importància providencial per a fer que les guanyem.
Cada dia els diaris del món van plens de la vostra terrible injustícia, i el triumvirat de colpistes completament fora de si, ja no saben què prohibir perquè en la seva ràbia incontenible, veuen cada dia més clar que si vénen observadors imparcials que facin la seva feina i els invalidin totes les barbaritats electorals que de ben segur que provaran de fer, aquestes eleccions les tenen perdudes.
Com que estan veient que vosaltres com a presos els resulteu més dolorosos que un furóncol al cul, ara intenten de pressa i corrent fer-vos sortir d’allà on tan eufòrics i alegres us van enviar per venjança de no se sap què. Ara, els corre una pressa dramàtica treure-us de la presó i fer-vos tornar de l’exili, però sembla que la justícia espanyola ja comença a estar-ne fins al monyo de fer el numerat cada vegada que interessa al “Gobierno de España”. Es comencen a negar a ser la riota d’Europa amagant-se darrere d’unes lleis fetes a mida contra Catalunya i interpretades a gust del “gobierno” i segons el que els interessa en cada moment polític. Avui naps, demà cols i demà passat cireres.
El seu estat de nervis ja va sent còmic i impresentable, i a manca absoluta d’arguments, prohibeixen tot el que els fa por. Entre les darreres prohibicions d’un tripartit que es fa dir democràtic, destaquem com a les més surrealistes la prohibició del color groc, la de l’aigua groga, la d’anomenar al nostre President, President, i la de dir que els presos polítics, són polítics. La paranoia arriba a tal extrem, que amenacen constantment en portar a judici a aquell que escrigui, parli o pensi en l’independentisme. El que ens pensàvem que només era una idea política, per a ells és un acte terrorista.
A banda d’això, han establert que qualsevol denúncia de quelcom interpretable com a promoció de l’odi contra Espanya serà admesa i portada a judici. Però ai las, no pas al contrari. Mentre qualsevol observador internacional pot comprovar (i em consta que ho fan), que les manifestacions d’odi contra els catalans omplen els diaris, les televisions i els carrers cada dia, tothom ha de simular que no passa el que passa en la realitat.
Per això he començat demanant-vos perdó, polítics de l’únic govern legal de Catalunya, perquè ben segur que peco d’egoisme i de poca sensibilitat, però és que veig que la vostra situació els està fent tant de mal a la seva imatge internacional (sembla que també va fent forat en la nacional) i els treu fins a tal punt de polleguera, que val la pena de mantenir-ho encara que només sigui uns quants dies més. Ah! I no patiu per les vostres campanyes electorals, perquè les esteu duent a terme amb total efectivitat.

Si no les posem nosaltres, a través d’observadors internacionals i acreditats, no hi haurà cap garantía. Cap. Cap vol dir cap ni una..

Quan les dades arribin al centre controlat per Indra, si, allà en un despatx de pocs metres, on hi hauràn poquíssimes persones, es allà on faran el resultat a mida.

Probablement l’estafa de vots i escons serà tant bèstia que quedarem sorpressos, ens estirarem els cabells i farem tots els ooooos que ens poguem imaginar. Rès més.

Tot seguit, mil declaracions i tot seguit més, mil recursos; recursos que els resoldrà un personal que no ens oferirà cap garantia. Cap ni una.

I després? Doncs després vindran els dinars i sopars d’empresa, de nadal, d’anar a baix, 2018, 2019… 2318.

Estaré a Brusel.les sense carquinyolis ni porró de moscatell, ni tant sols riuré.

Seré allà pels presos polítics i pel meu President de la República que es troba a l’exili, President que tindrà el meu votat el dia 21.

I si a totes les revolucions hi ha d’haver morts, va, m’apunto voluntàri. On haig d’inscriure’m?

No, no és així com vull que sigui la realitat els propers dies. Vull la gent del meu costat compromesa, sense maníes, sense gaires alegries, ara toca serietat i plantar cara. Mala llet. No un bon cap de setmana llarg per Europa. Anar i tornar. Aquí !!!!

El 21D tots a votar vestits de groc. Per cert, suggereixo reescoltar “Yellow Submarine” dels Beatles.

Gracies admirat Partal,i no es que no sapigues al cent per cent tot el que dius i que ens exposes avui,pero em sentia tant impotent i tant aclaparat per tota la brosa que ens estan tirant a sobre,que necessitava un cop mes que tu em brindessis el teu relat i la teva argumentacio,com sempre tan clara i tant alentadora i que carreguessis amb la teva inagotable energia,aquestes piles que en molts moment del dia,tinc la impresio que em fallen.Gracies admirat Partal.

Em preocupa molt el frau electoral. Com es controlarà aquest aspecte? Ha passat i tornarà a passar si no ho controlem! I diuen que els del PP enviaran no sé quants centenars de gent a “controlar” les meses electorals a Tarragona, gent que no són ni de Catalunya! què vol dir que els hem d’aguantar això???

i jo penso…. suposo que és un benejanada, però si aquest Estat rabiós, demòfob i empastifat de franquisme fins dalt de tot, está construïnt el relat de que el nostre govern, ANC i Omnium i els màxims responsables dels mossos, son una banda criminal conspiratoria contra l´Estat (perquè és el propòsit de fons de tota la bogería), perquè nosaltres el poble, no ens lliurem tots a la justicia dient que nosaltres, els 2 mil.lions de persones (com a mínim), que compartim ideología amb tots ells, i que els hem demanat que féssin el que han fet, en formem part? Perquè no fem nosaltres una causa comú contra l´Estat per no respectar els nostres drets ideològico-polítics i anem a Estrasburg, o la Haya? Hem de poder fer quelcom davant de tanta injústicia contra tots nosaltres! no pot ser que més de la meitat d´un poble sigui humil.liat d´aquesta manera, i que l´unic que poguem fer és desitjar que no facin trampes el 21D, i que si les fan, només poguem plorar la injusticia!

A mostrar la nostra imaginació proverbial.
Acte individual, que són els realment difícils.
Els que canvien les coses.

L´individuu és el més important, i la seva feina és prendre consciència de que n´és i la responsabilitat que això comporta. Fet això, només la unió fa la força. He començat dient que potser era una bejenada el que jo proposava, però s´haurán de fer accions contundents a partir del 22D si res canvia. Només era una idea.

“El seu (de l’estat espanyol) sistema ancestral de dominació es basa a cridar i cridar ben fort a veure si així fan por”. Vostè ho ha escrit Sr.Partal, i és veritat.

Ells van cridar ben fort els seus insults i amenaces, i ens van fer por. El 10 d’octubre, i el 27, i els dies posteriors. Ens van fer por. Vam creure les seves amenaces i vam decidir que no érem capaços de suportar-les. És a dir, els nostres polítics ho van decidir. I es van rendir.

I ara ho arreglarem tot anant a votar “de groc”? El vot groc farà desaparèixer els crits, les amenaces i ens farà vèncer la por aquesta vegada? De quin color era el vot del 27 de setembre del 2015? Tots aquests comentaris farcits de grandesa i èpica “groga” seran suficients per no tornar-nos a rendir en el moment clau? Obeir al Gobierno de España i, trencant tots els nostres compromisos, tornar a votar en unes eleccions autonòmiques pot conduir-nos a algun tipus de victòria? De moment ningú m’ha convençut que això sigui possible.

Davant de l’Ajuntament del meu poble, tenim uns arbres preciosos , les fulles estan d’un groc meravellós, espero que no sel’s acudeixi de donar l’ordre de tallar-los , tindran molta feina estem a la tardor …….

Veig que es parla molt d’ “individu”, i de que la democràcia és l’organització política i social que millor garanteix els drets dels individus. Es cert, encara que només es mitja veritat. La democràcia només garanteix els drets de “persones”, enteses com individus amb tots els seus lligams interpersonals, socials, polítics i afectius. Vull dir, membres compromesos d’una societat viva, activa i conscient. Simples “individus, poden sobreviure perfectament en un règim totalitàri de dretes, com tots sabem i patim, en un règim comunista, en un règim nazi (experiències molt properes ho demostren), i com ja ens avisava fa gairebé 50 anys Aldous Huxley en “un món feliç” i en “1984” Les Trilaterals, els Bildeberg i d’altres conxorxes que detenten i controlen el poder a través del diner, saben molt bé el camí que els convé: (són ells que compren i manipulen governs, institucions i financien la bestialització i massificació que anul.a el cervell d’una societat humana esclavitzada pel consumisme cínicament anomenada “globalització”).

Caixabank esta donant milionades als partits franquistes.
Un euro al Faine es un euro al feixisme criminal espanyol.
Fora caixabank de Catalunya
Fora l’opus.dei banda terrorista de feixistes del Faine e hijo

Pregunto, la gent de groc, son els que volem la independència?…o son la gent d’ERC, que te el color groc?……

Òstia Vicent, doncs les enquestes no diuen pas que som majoria!!Sincerament crec que ets massa optimista. Si guanyen els del bloc 155 no sabré si ha estat per una tupinada o perquè gent que no havia votat ni votarà més, votarà els partits pro-155 i si passa això serà el nadal més agre de ma vida. Per què collons sempre hem de perdre?. La resposta és molt clara; perquè no estem disposats a lluitar, com cal.