Si voleu garanties, voteu en groc

«En aquest context i en aquest ambient, l'única garantia que això no acabarà essent un aquelarre antidemocràtic resta en les mans de la gent de groc»

Vicent Partal
28.11.2017 - 06:24
Actualització: 28.11.2017 - 07:24
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Un dels arguments més insistents de l’unionisme aquests darrers mesos ha estat el de les garanties. Deien que l’independentisme havia violat les garanties democràtiques de les institucions i dels ciutadans. Segur que heu sentit el sonsonet i que tots deveu recordar aquelles escenes tan melodramàtiques arran de l’aprovació de la llei de transitorietat i de la llei del referèndum. I també les conferències de premsa en què Rajoy, entre detenció i colp de porra, entre assalt i amenaça, repetia la cantarella que el referèndum no es podria fer perquè no tenia garanties –com si no fos ell qui les destruïa d’una en una.

La hipocresia política del nacionalisme espanyol és ben coneguda i acreditada en el curs dels segles. Ells no tenen cap mena de mirament a defensar un argument ara i un de diametralment contrari demà. Perquè la coherència no els importa gens. El seu sistema ancestral de dominació es basa a cridar i cridar ben fort a veure si així fan por. Ells no pretenen mai resoldre problemes polítics, sinó suscitar estats d’ànim per a provar de derrotar l’enemic per esgotament. Per un seguit, aquesta actitud els acaba resultant molt cara, però a curt termini pot funcionar, els pot ser útil.

De manera que, arrecerats rere el colp d’estat, d’aquest colp d’estat formalment disfressat d’aplicació del 155, ara l’espanyolisme s’ha abocat a una ofensiva desmesurada que ahir ens va deixar titulars increïbles i una nova paraula per a aprendre: ‘cromofòbia’. Ciutadans ha arribat al deliri d’exigir que les fonts de Barcelona no es puguen il·luminar de color groc perquè diuen que això incita a votar independència. Caram. En consonància amb aquesta peculiar teoria, s’ha prohibit als membres de les meses electorals d’acudir-hi amb llaços d’aquest color. Caram. La Junta Electoral dita ‘Central’ ha prohibit als periodistes de TV3 que tracten Puigdemont d’allò que és, és a dir, de president. I els ordena que no diguen ‘els consellers en la presó’. Caram. I el PSC –caram, el PSC!– ha exigit de retirar les pancartes en suport dels presos que hi ha a moltes cases de la vila del país. Qui ens havia de dir que el groc esdevindria de sobte un color revolucionari…

La veritat és que ve un punt que la reacció és tan desproporcionada que més aviat fa riure. Ahir, per exemple, molta gent es va dedicar a fer befa de la cromofòbia sobtada que els unionistes semblen patir contra el delicat i confortable color groc. Però, sense perdre necessàriament l’humor, m’agradaria dir que en cap cas tampoc no hauríem d’acostumar-nos a la gravetat de la situació que vivim. Perquè és greu, molt greu.

Parlem de garanties? I unes eleccions amb la meitat del govern a la presó i l’altra meitat a l’exili, quina garantia ofereixen? Unes eleccions amb la Generalitat intervinguda políticament, saquejada i en mans del partit que les enquestes diuen que quedarà al darrer lloc, quina garantia ofereixen? Unes eleccions amb policies i ultres passejant-se i assaltant gent amb agressivitat i impunitat, quina garantia ofereixen? Unes eleccions en què l’estat filtra a la premsa amiga documents decomissats per la policia, per mirar de fer mal als polítics independentistes, quina garantia ofereixen? Unes eleccions en què et diuen que si votes els qui no volen ells dissoldran el parlament, quina garantia ofereixen? Unes eleccions en què el possible guanyador pot ser empresonat sense judici després d’haver estat votat per la població, quina garantia ofereixen? Unes eleccions en què la mentida i la manipulació són constants, en què canvien cada declaració dels candidats independentistes per fer-los dir allò que no han dit, quina garantia ofereixen?

No us enganyeu: aquestes eleccions no són per a triar un president o un altre, són per a esclafar l’independentisme. Més ben dit, ells volen que siguen per a això. La voracitat amb què el PP, Ciutadans i el PSC s’han llançat a l’insult, la desqualificació i l’agressió contra qualsevol cosa que faça l’independentisme ho palesa ben bé. I les violacions –una rere una altra– de totes les garanties té aquest únic objectiu. Per això tot s’hi val: prohibir colors, exigir que els treballadors de TV3 puguen dir ‘president’ a Montilla o a Pujol però no a Puigdemont, o mantenir per força els caps de llista de les candidatures principals del país absents de la campanya electoral.

En aquest context i en aquest ambient, l’única garantia que això no acabarà essent un aquelarre antidemocràtic resta en les mans de la gent de groc. Cal anar a votar i cal votar en groc. Perquè tanta agror, tant de nerviosisme i tanta agressivitat, en el fons només amaga la realitat que tots sabem. Que l’independentisme té una majoria clara i sòlida i que per això mateix ells saben que l’única manera que tenen de provar d’eixir de l’atzucac on s’han ficat no és augmentant els seus vots i escons, sinó disminuint els vots i escons que té l’independentisme. Amb el problema afegit que saben que aquests vots independentistes en realitat només els poden enviar a l’abstenció, perquè després del primer d’octubre ningú no creurà el fossat que el PP va obrir amb l’actuació de la policia, per anar ara a votar els partits de la porra.

Voleu garanties? Aneu a votar i voteu en groc.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Adrià Arboix
Adrià Arboix
27.11.2017  ·  22:08

Moltes gràcies, Sr Partal. Es una alenada d’aire fresc aquesta Editorial: anirem a votar i votarem en groc…!

Jordi Espinet
Jordi Espinet
27.11.2017  ·  22:29

Exactament.

Josep Usó
Josep Usó
27.11.2017  ·  22:30

Es veu molt clar l’espant que els produeix la derrota electoral. Ho volen prohibir tot. Tot el que no siga defensar els corruptes que governen un estat que cau a trossos. Des del presidente fins la família real. Des de qualsevol ministre fins les finances del partit carabassa. Des de dalt a baix. Cal anar a votar i votar en groc. I enterrar-los en vots. I a veure què fan, llavors. Democràticament no poden guanyar-li a ningú.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
27.11.2017  ·  23:09

Votar en groc o en oriflama, tant se val.

jaume vall
jaume vall
27.11.2017  ·  23:16

Grocginesta, que esclati de color ginesta la costa mediterrània i que quedin escacats de groc els pendents de les nostres muntanyes.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
27.11.2017  ·  23:22

Votar en groc, pel Predident A l’exili, pels consellers a la presó i l’exili i pels Jordis. Votarem! El 21 D com que segur que farà fred m’hi posaré el meu fulard groc.

Som República! Llibertat!

Antoni López
Antoni López
28.11.2017  ·  00:09

La actitud del tripartit del 155, comença a oferir trets de paranoia. Que els nervis se’ls mengen, s’ha fet pales avui, als Matins de TV3, en l’embarbussament d’en Garcia Albiol en les paraules parcial/imparcial. Francament, que sigui president del PP a Catalunya es una confessió pública del PP central del que espera treure’n de Catalunya. votarem groc lluminós.

Jordi Pascal
Jordi Pascal
28.11.2017  ·  00:33

Despres de veure el delirant intervencionisme de l’estat espanyol i la banda del 155 en la campanya de les eleccions del 21D q res ens faci confondre ni pensar en un bri d’honestetat espanyola: hi haurà fiasco electoral.

Aquells q ens acusen d’ingenuitat son incapaços de veure q aqui nomes sabem fer les coses d’una manera: be i honradament.

La veritat sempre acaba surant…n’estic convençut. Nomes espero q no sigui massa tard.

Jordi Rubiralta
Jordi Rubiralta
28.11.2017  ·  00:35

És ben cert que la repressió del govern espanyol a través de la Junta Electoral dels colors fotria riure si no fos que fa pena. Com pot caure un govern tan baix.? Com pot demanar garanties is ells no en donen cap? Com poden ser democràtiques i legals unes eleccions convocades per qui no ho pot fer, destituint un govern i empresonant-lo o enviant-lo a l’exili, amb un parlament suspès il·legalment, amb líders socials a la presó, amb una Junta Electoral que només decideix el que vol el govern, amb una justícia espanyola intervinguda i partidista a les ordres del govern, encara que a vegades no sigui així, quan la violència de l’extrema dreta, que cada dia va a més, queda impune perquè a la justícia espanyola no l’atura, quan els amics del govern queden lliures tenint sentències sense executar i les sentències als contraris el cau de seguida tot el pes de la seva llei. En fi, aquestes són les garanties que el govern espanyol ofereix però tot i això, el que no podem fer és rendir-nos. Cal aixecar l’esperit una vegada i una altra, i tornar al fragor de la batalla per la llibertat. I, en aquests moments, el que és crucial i imprescindible, és guanyar àmpliament la contesa electoral del dia 21. Ens hi va la supervivència com a nació i la dignitat com a poble. I torna a dependre de tots nosaltres.

Joan Guasch
Joan Guasch
28.11.2017  ·  00:37

Si som capaços de ser prou resilients podem aprofitar el seu nerviosisme, la seva aparent força, per fer-los caure, però per això caldria que tots els partits independentistes fossin prou hàbils per transmetre un missatge de futur, la idea d’un país millor. Unes idees que harien de tenir prou força com per travessar la cúpula de merda sota la qual ens volen ofegar els unionistes. I fer arribar als seus votants el missatge que l’Estat en que es volen quedar és un Esat mafiós que d’aquí a no gaire no podrà pagar pensions i que l’únic que fa és robar els diners i les oportunitats a la majoria de persones que voten els partits del règim. Jo ara m’ho plantejo com una altra batalla, aquesta de mantenir les posicions i provar d’avançar-ne alguna. Ens queden encara un parell d’anys de batalles fins a la victòria.

Quant als colors, no sé si seria caure en el seu joc, però es podria demanar que s’eliminéssin també les il·luminacions blaves, taronges i vermelles, per raons òbvies.

Josep Costa
Josep Costa
28.11.2017  ·  00:38

Havent llegit aquesta editorial i veien lo que es parla, es comenta, s’ha ataca…..és com veure uns polítics de pati de col.legi. Aquesta gent són els que han de portar el país endavant?…….Parlem d’Espanya, si els republicans espanyols no achequen la seva veu, el seu país se’n va a can pistracs. Es la única reforma vàlida i de futur, per europeitzar Espanya és trencar amb el franquisme. Hores d’ara, amb la globalització actual, penso que encara estan en el mediavelisme. L’ebre encara és una frontera de la modernització. En quan al groc, prenent la paraula d’una noia a la plaça de Vic, ens comprarem una brusa groga i ens dissenyarem pegatines “llibertat presos polítics”. Endavant sense dubtes

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
28.11.2017  ·  01:12

Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes.”

Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!

Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.

Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.

Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues.”

Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble.”

Dulce Benítez
Dulce Benítez
28.11.2017  ·  07:30

El 21D aniré a votar amb un gran llaç de color groc fluorescent enganxat a l’abric. Vull que es vegi bé allò que voto

Antoni Morell
Antoni Morell
28.11.2017  ·  08:06

No oblidem “YELLOW SUBMARINE” una musica coneguda de tothom i de tornada (estribillo) molt empegadís ….

Rosa Maria Bonas
Rosa Maria Bonas
28.11.2017  ·  08:23

Vaig a comprar bufandes grogues

Salvador Aregall
Salvador Aregall
28.11.2017  ·  09:00

Hi ha dies que veus el got mig ple i busques arguments allà on no n’hi ha per continuar amb l’esperança de continuar dret, de no caure, com si fos aquell escalador que s’aguanta amb la punta dels dits en una paret vertical de cent metres d’alçada. Altres vegades, amb una sobredosi d’optimisme ben informat, altrament dit pessimisme, quan sobrevoles el territori afectat, com si fos un incendi, t’adones de la dimensió de la catàstrofe. El mal és molt gros, històric, serà un punt d’inflexió que no sé cap on ens menarà. Els presos i els exiliats ho tenen, si tot va bé!, molt malament, el deute que els hi faran pagar amb diners, llibertat o prohibició d’exercir càrrecs ocuparà gran part de les seves vides. L’aparell de l’estat espanyol no en tindrà prou, perseguirà i encausarà a tanta gent com pugui. I nosaltres hem d’anar a votar per impedir tot el que explica en Partal: “parlem de garanties?”. Em sap greu dir-ho aquí i ser un mal exemple, tinc por de no guanyar aquestes eleccions. Sembla que l’estat espanyol ha premut el botó que elimina la nació catalana. Això ho salvem amb unes eleccions il·legítimes, il·legals i sense garanties?. Tinc la mateixa sensació que deuen tenir els vedells a dalt del camió amb destí a l’escorxador.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
28.11.2017  ·  09:23

Editorial que ha de llegir tot republicà o independentista.

“L’única garantia que això no acabarà essent un aquelarre antidemocràtic resta en les mans de la gent de groc.”

Gràcies, director.

Albert Miret
Albert Miret
28.11.2017  ·  09:24

Perdoneu-me presos polítics. M’imagino que estar tancat entre reixes i en mans de persones tan hostils sense ni haver passat per un judici que en cap cas seria imparcial, deu ser un turment molt difícil d’aguantar. Perdoneu-me també els polítics a l’exili, perquè no havent fet cap cosa il·legal, heu de viure lluny dels vostres. Perdoneu-me tots, però penso que de cara a unes eleccions que són -aquestes sí- completa i públicament il·legals sou d’una importància providencial per a fer que les guanyem.
Cada dia els diaris del món van plens de la vostra terrible injustícia, i el triumvirat de colpistes completament fora de si, ja no saben què prohibir perquè en la seva ràbia incontenible, veuen cada dia més clar que si vénen observadors imparcials que facin la seva feina i els invalidin totes les barbaritats electorals que de ben segur que provaran de fer, aquestes eleccions les tenen perdudes.
Com que estan veient que vosaltres com a presos els resulteu més dolorosos que un furóncol al cul, ara intenten de pressa i corrent fer-vos sortir d’allà on tan eufòrics i alegres us van enviar per venjança de no se sap què. Ara, els corre una pressa dramàtica treure-us de la presó i fer-vos tornar de l’exili, però sembla que la justícia espanyola ja comença a estar-ne fins al monyo de fer el numerat cada vegada que interessa al “Gobierno de España”. Es comencen a negar a ser la riota d’Europa amagant-se darrere d’unes lleis fetes a mida contra Catalunya i interpretades a gust del “gobierno” i segons el que els interessa en cada moment polític. Avui naps, demà cols i demà passat cireres.
El seu estat de nervis ja va sent còmic i impresentable, i a manca absoluta d’arguments, prohibeixen tot el que els fa por. Entre les darreres prohibicions d’un tripartit que es fa dir democràtic, destaquem com a les més surrealistes la prohibició del color groc, la de l’aigua groga, la d’anomenar al nostre President, President, i la de dir que els presos polítics, són polítics. La paranoia arriba a tal extrem, que amenacen constantment en portar a judici a aquell que escrigui, parli o pensi en l’independentisme. El que ens pensàvem que només era una idea política, per a ells és un acte terrorista.
A banda d’això, han establert que qualsevol denúncia de quelcom interpretable com a promoció de l’odi contra Espanya serà admesa i portada a judici. Però ai las, no pas al contrari. Mentre qualsevol observador internacional pot comprovar (i em consta que ho fan), que les manifestacions d’odi contra els catalans omplen els diaris, les televisions i els carrers cada dia, tothom ha de simular que no passa el que passa en la realitat.
Per això he començat demanant-vos perdó, polítics de l’únic govern legal de Catalunya, perquè ben segur que peco d’egoisme i de poca sensibilitat, però és que veig que la vostra situació els està fent tant de mal a la seva imatge internacional (sembla que també va fent forat en la nacional) i els treu fins a tal punt de polleguera, que val la pena de mantenir-ho encara que només sigui uns quants dies més. Ah! I no patiu per les vostres campanyes electorals, perquè les esteu duent a terme amb total efectivitat.

Josep Salart
Josep Salart
28.11.2017  ·  09:40

Si no les posem nosaltres, a través d’observadors internacionals i acreditats, no hi haurà cap garantía. Cap. Cap vol dir cap ni una..

Quan les dades arribin al centre controlat per Indra, si, allà en un despatx de pocs metres, on hi hauràn poquíssimes persones, es allà on faran el resultat a mida.

Probablement l’estafa de vots i escons serà tant bèstia que quedarem sorpressos, ens estirarem els cabells i farem tots els ooooos que ens poguem imaginar. Rès més.

Tot seguit, mil declaracions i tot seguit més, mil recursos; recursos que els resoldrà un personal que no ens oferirà cap garantia. Cap ni una.

I després? Doncs després vindran els dinars i sopars d’empresa, de nadal, d’anar a baix, 2018, 2019… 2318.

Estaré a Brusel.les sense carquinyolis ni porró de moscatell, ni tant sols riuré.

Seré allà pels presos polítics i pel meu President de la República que es troba a l’exili, President que tindrà el meu votat el dia 21.

I si a totes les revolucions hi ha d’haver morts, va, m’apunto voluntàri. On haig d’inscriure’m?

No, no és així com vull que sigui la realitat els propers dies. Vull la gent del meu costat compromesa, sense maníes, sense gaires alegries, ara toca serietat i plantar cara. Mala llet. No un bon cap de setmana llarg per Europa. Anar i tornar. Aquí !!!!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
28.11.2017  ·  09:51

El 21D tots a votar vestits de groc. Per cert, suggereixo reescoltar “Yellow Submarine” dels Beatles.

Emili Aguiló
Emili Aguiló
28.11.2017  ·  10:38

Gracies admirat Partal,i no es que no sapigues al cent per cent tot el que dius i que ens exposes avui,pero em sentia tant impotent i tant aclaparat per tota la brosa que ens estan tirant a sobre,que necessitava un cop mes que tu em brindessis el teu relat i la teva argumentacio,com sempre tan clara i tant alentadora i que carreguessis amb la teva inagotable energia,aquestes piles que en molts moment del dia,tinc la impresio que em fallen.Gracies admirat Partal.

Montserrat Rodon
Montserrat Rodon
28.11.2017  ·  11:12

Em preocupa molt el frau electoral. Com es controlarà aquest aspecte? Ha passat i tornarà a passar si no ho controlem! I diuen que els del PP enviaran no sé quants centenars de gent a “controlar” les meses electorals a Tarragona, gent que no són ni de Catalunya! què vol dir que els hem d’aguantar això???

Gemma R.
Gemma R.
28.11.2017  ·  12:41

i jo penso…. suposo que és un benejanada, però si aquest Estat rabiós, demòfob i empastifat de franquisme fins dalt de tot, está construïnt el relat de que el nostre govern, ANC i Omnium i els màxims responsables dels mossos, son una banda criminal conspiratoria contra l´Estat (perquè és el propòsit de fons de tota la bogería), perquè nosaltres el poble, no ens lliurem tots a la justicia dient que nosaltres, els 2 mil.lions de persones (com a mínim), que compartim ideología amb tots ells, i que els hem demanat que féssin el que han fet, en formem part? Perquè no fem nosaltres una causa comú contra l´Estat per no respectar els nostres drets ideològico-polítics i anem a Estrasburg, o la Haya? Hem de poder fer quelcom davant de tanta injústicia contra tots nosaltres! no pot ser que més de la meitat d´un poble sigui humil.liat d´aquesta manera, i que l´unic que poguem fer és desitjar que no facin trampes el 21D, i que si les fan, només poguem plorar la injusticia!

Josep M Armengou
Josep M Armengou
28.11.2017  ·  12:43

A mostrar la nostra imaginació proverbial.
Acte individual, que són els realment difícils.
Els que canvien les coses.

Gemma R.
Gemma R.
28.11.2017  ·  13:54

L´individuu és el més important, i la seva feina és prendre consciència de que n´és i la responsabilitat que això comporta. Fet això, només la unió fa la força. He començat dient que potser era una bejenada el que jo proposava, però s´haurán de fer accions contundents a partir del 22D si res canvia. Només era una idea.

Josep Albà
Josep Albà
28.11.2017  ·  15:11

“El seu (de l’estat espanyol) sistema ancestral de dominació es basa a cridar i cridar ben fort a veure si així fan por”. Vostè ho ha escrit Sr.Partal, i és veritat.

Ells van cridar ben fort els seus insults i amenaces, i ens van fer por. El 10 d’octubre, i el 27, i els dies posteriors. Ens van fer por. Vam creure les seves amenaces i vam decidir que no érem capaços de suportar-les. És a dir, els nostres polítics ho van decidir. I es van rendir.

I ara ho arreglarem tot anant a votar “de groc”? El vot groc farà desaparèixer els crits, les amenaces i ens farà vèncer la por aquesta vegada? De quin color era el vot del 27 de setembre del 2015? Tots aquests comentaris farcits de grandesa i èpica “groga” seran suficients per no tornar-nos a rendir en el moment clau? Obeir al Gobierno de España i, trencant tots els nostres compromisos, tornar a votar en unes eleccions autonòmiques pot conduir-nos a algun tipus de victòria? De moment ningú m’ha convençut que això sigui possible.

maria serra
maria serra
28.11.2017  ·  15:54

Davant de l’Ajuntament del meu poble, tenim uns arbres preciosos , les fulles estan d’un groc meravellós, espero que no sel’s acudeixi de donar l’ordre de tallar-los , tindran molta feina estem a la tardor …….

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
28.11.2017  ·  18:45

Veig que es parla molt d’ “individu”, i de que la democràcia és l’organització política i social que millor garanteix els drets dels individus. Es cert, encara que només es mitja veritat. La democràcia només garanteix els drets de “persones”, enteses com individus amb tots els seus lligams interpersonals, socials, polítics i afectius. Vull dir, membres compromesos d’una societat viva, activa i conscient. Simples “individus, poden sobreviure perfectament en un règim totalitàri de dretes, com tots sabem i patim, en un règim comunista, en un règim nazi (experiències molt properes ho demostren), i com ja ens avisava fa gairebé 50 anys Aldous Huxley en “un món feliç” i en “1984” Les Trilaterals, els Bildeberg i d’altres conxorxes que detenten i controlen el poder a través del diner, saben molt bé el camí que els convé: (són ells que compren i manipulen governs, institucions i financien la bestialització i massificació que anul.a el cervell d’una societat humana esclavitzada pel consumisme cínicament anomenada “globalització”).

PAU BOLDU
PAU BOLDU
28.11.2017  ·  22:28

Caixabank esta donant milionades als partits franquistes.
Un euro al Faine es un euro al feixisme criminal espanyol.
Fora caixabank de Catalunya
Fora l’opus.dei banda terrorista de feixistes del Faine e hijo

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
29.11.2017  ·  01:33

Pregunto, la gent de groc, son els que volem la independència?…o son la gent d’ERC, que te el color groc?……

pep astola
pep astola
04.12.2017  ·  23:02

Òstia Vicent, doncs les enquestes no diuen pas que som majoria!!Sincerament crec que ets massa optimista. Si guanyen els del bloc 155 no sabré si ha estat per una tupinada o perquè gent que no havia votat ni votarà més, votarà els partits pro-155 i si passa això serà el nadal més agre de ma vida. Per què collons sempre hem de perdre?. La resposta és molt clara; perquè no estem disposats a lluitar, com cal.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes