Anem de sorpresa en sorpresa. La darrera és que Rajoy declina de formar govern a Espanya i deixa pas a Pedro Sánchez. Això només pot respondre a dues possibilitats, i ben prompte sabrem quina és la bona.

La primera és que el president del govern espanyol interprete que està sol. No té manera humana de formar govern i, abans de fer un intent endebades i perdre temps i energies, prefereix cedir pas als socialistes i deixar-los governar amb Podem. Personalment, ho veig estrany i molt difícil d’explicar. Certament, en la compareixença s’ha pogut interpretar això en algun moment, però seria estrany de debò que ni tan sols presentara el seu programa i encarara la primera votació. No et rendeixes així si has guanyat unes eleccions…

La segona possibilitat seria que Rajoy s’apartàs precisament per a poder formar govern, el govern que ell vol, un govern del PP i el PSOE. L’alternativa d’un govern de gran coalició té molts padrins i molt poderosos, començant per la Unió Europea, que fa dies –recordem-ho– ja demanava que el nou executiu es formàs de pressa per a continuar aplicant les polítiques d’austeritat.

Aquest govern era molt difícil, d’entrada, si Rajoy estava al capdavant. Apartant-se una miqueta Rajoy el que aconsegueix és obligar el PSOE a optar. Poden aconseguir formar govern amb Podem? Potser sí. Però si no ho aconsegueixen aleshores Rajoy tindrà una clara posició de força sobre ells. El president en funcions en la compareixença ha repetit diverses vegades ‘un govern de 250 diputats’, o siga la xifra que reuneix PP, PSOE i Ciutadans. Aquest és el seu marc.

Una variant d’aquesta opció seria que estiguem al davant d’un pur moviment tàctic amb la intenció de forçar el PSOE a cremar-se en la primera tanda ja. Buscaria deixar que les contradiccions de l’aliança de l’esquerra afloren per poder presentar-se després el PP, davant el caos, com el garant de l’estabilitat. Ahir mateix després de la proposta de Podemos vam escoltar destacats dirigents socialistes posicionar-se totalment en contra. Sánchez tampoc no ho tindrà fàcil.

Per tant la hipòtesi de que això siga una manera de facilitar un acord PSOE-PP o de recuperar en millors condicions un acord PP-PSOE em sembla la més plausible, sobretot veient la seqüència d’esdeveniments del dia d’ahir. Primer amb Podem anunciant un govern i fins i tot els seus ministres, però curiosament sense haver-ne dit res al PSOE abans. Després amb el PSOE, encès internament, desviant l’atenció sobre el pacte possible amb Podem i Sánchez fent-se el desmenjat i reclamant, ell!, un pas endavant del PP. I finalment amb l’adéu tan sorprenent com inesperat de Rajoy que trenca clarament el guió que tenien tots els partits.

La jugada només té un risc clar: que no té manera de comprometre al PSOE, que efectivament ja té els vots per formar govern. Si el PSOE opta per anar-se’n amb Podemos Rajoy fent el que ha fet no ho podrà impedir. Juga amb foc i ho fia tot a que siga impossible l’entesa de l’esquerra.

Atenció doncs a tot el que passe aquest cap de setmana passada.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.