Si Soraya Sáenz ho vol, parlem de Baviera

  • «El gran problema que té Espanya, i és el que ells no volen veure per més que els ho expliques, és que s'agafen les lleis com si fossen coses immutables, sagrades, i com si la política no les pogués alterar mai»

Vicent Partal
10.01.2017 - 22:00
Actualització: 11.01.2017 - 11:36
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Soraya Sáenz de Santamaría es va tornar a referir ahir a una notícia que fa uns quants dies que havia excitat d’allò més el món unionista: el més alt tribunal alemany responia a una demanda d’un referèndum d’autodeterminació a Baviera dient que en l’actual constitució alemanya no hi cap, aquell dret. No era cap sentència, sinó una simple inadmissió. Una persona, una de sola, ho demanava i el tribunal responia així. I prou. Curiositat: només he trobat un diari alemany, un de sol, el FAZ, que en parle, en un racó. Els altres res de res. Evidentment, per una raó molt bàsica: l’independentisme bavarès és inexistent i no preocupa ningú.

El gran problema que té Espanya, i és el que ells no volen veure per més que els ho expliques, és que s’agafen les lleis com si fossen coses immutables, sagrades, i com si la política no les pogués alterar mai. Un argument sociològicament molt autoritari, tremendament primitiu, molt simple i sobretot molt poc realista, tal com funciona el món d’avui.

Parlem d’Alemanya, doncs. I situem les seues opinions allà on tindrem la situació real: com reaccionarà Alemanya a una proclamació unilateral d’independència en un estat europeu. I dic que parlem d’Alemanya en aquest context, precisament, perquè tenim un precedent important, que és Kossove. Parlem d’una situació evidentment diferent de la catalana, però on l’estat alemany –no els tribunals, sinó l’estat com a tal i amb la màxima solemnitat– va establir una doctrina jurídica sobre la manera com ha de reaccionar en aquests casos, lliurada per escrit. Una doctrina que interpreta l’autodeterminació dels pobles. (I que la podeu llegir, en anglès, ací.)

I resulta que, llegint-la, i llegint les referències que fa no solament al cas concret de Kossove sinó als processos d’independència en general, hi ha unes quantes sentències molt definitòries que si jo fos el govern espanyol em miraria amb preocupació (els subratllats són tots meus):

—La declaració d’independència de Kossove –com qualsevol declaració d’independència– no depenia de si l’acceptava Sèrbia o no (pàg. 7).

—En la pràctica internacional, només s’ha considerat que les declaracions d’independència violaven la llei internacional en el cas que anassen acompanyades d’alguna altra violació (pàg. 29).

—El principi de la sobirania i, com un dels seus diversos aspectes, el d’integritat territorial, és un principi important, però no únic, de la llei internacional. Un altre principi, amb la mateixa força, és el de l’autodeterminació (pàg. 32).


—Hi ha qui afirma […] que el dret de secessió no existeix mai. Però això a la pràctica deixaria sense significat el dret d’autodeterminació interna. Si això fos així, no hi hauria cap remei […]. El grup majoritari d’un estat podria oprimir el grup minoritari fàcilment i amb impunitat, i deixaria el grup minoritari sense cap possibilitat (pàg. 33 i 34).

—Per bé que l’autodeterminació […] hauria de ser exercida i executada dins el marc dels estats existents, excepcionalment es pot legitimar la secessió si es demostra que és l’únic remei contra un refús prolongat i rigorós a l’autodeterminació interna. Aquest model de secessió com a remei no faria perillar l’estabilitat internacional (pàg. 34).

Més tard, en l’audiència pública davant la Cort Internacional de Justícia, l’estat alemany encara va clarificar més, oralment, aquesta opinió. Hi féu matisos molt importants que també es poden llegir ací.

—Hem explicat que la llei internacional no conté cap regla prohibint la Declaració d’Independència en qüestió. Ara deixeu-nos anar un pas més enllà per examinar si la llei internacional justifica positivament aquesta declaració. I sobre això he de dir que, mentre som ací parlant, la realitat és que existeix un Estat Independent de Kossove (pàg. 29).

—Fins i tot comptant que la consulta que fa el tribunal no és ni la condició de Kossove ni el seu reconeixement per part dels altres estats, aquesta pregunta té relació amb una situació que de fet existeix i que per tant no pot ser menystinguda (pàg. 30).

—La formació de l’estat de Kossove va ser justificada per la llei internacional. Es basa en el dret d’autodeterminació del poble de Kossove. I ha esdevingut un fet, que ha de ser considerat a la llum del principi d’efectivitat en la llei internacional (pàg. 32).

Fins ací les cites. Hi afegiré una mica de context, si em permeteu d’abusar de la vostra paciència.

Allò que el govern alemany diu és que:

—Quan un estat existeix, quan és una realitat de fet, aquesta realitat, l’efectivitat de la seua existència, no pot ser menystinguda per la comunitat internacional.

—No hi ha res en la llei internacional que puga servir per a prohibir la creació d’un estat nou, d’acord amb el principi d’autodeterminació.

—L’autodeterminació, idealment, s’hauria de poder exercir dins el propi estat i d’acord amb aquest, però si l’estat es nega continuadament a permetre l’autodeterminació aquest refús legitima la secessió.

Aquesta és la tesi oficial –hi insistesc: solemne i per escrit– de l’estat alemany sobre com hauria d’actuar en cas d’un procés d’independència no acordat. Si Soraya Sáenz vol continuar fent brometes sobre Baviera, per ella fa.

I dit això, dues consideracions finals.

La primera és que el debat sobre el reconeixement o no d’un estat no és mai un afer jurídic, sinó estrictament polític. Per tant, Alemanya farà allò que considerarà convenient en el moment en què la independència de Catalunya siga realment, efectivament, sobre la taula. L’unionisme, si això el fa estar tranquil, que es quede amb aquest simplisme d’equiparar la no-admissió de la demanda d’un particular sobre Baviera amb la situació catalana. Però nosaltres no hauríem d’actuar de la mateixa manera. És cert que a Alemanya, en el cas català, li resultarà molt difícil de desdir-se de la doctrina que va fer servir per justificar la independència de Kossove. Però ho podria fer si li convingués. La política és el regne del cinisme i coses més grosses s’han vist.

I la segona consideració: un argument completament determinant i definitiu és que l’estat que s’ha fet independent existeix, i això és indiscutible. Per tant, apuntem-nos-ho: més i tot que guanyar el referèndum, serà determinant que el govern català controle el territori de Catalunya l’endemà de la independència.

P.D. Recordeu que som nosaltres els qui esquivem el pensament màgic: sempre aportem dades i les documentem. No com ells.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
10.01.2017  ·  23:04

La filosofia política d’Alemanya sobre l’autodeterminació i la independència és molt clara tot i que també podria ser que canviés. Amb tot, aquesta última opció aniria lligada amb el fet del que fan els altres estats. Si veuen que diversos estats, com un rosari, comencen a reconèixer-la, ells acabaran fent-ho també. A més a més, en el cas alemany es dóna la circumstància que tenen factories molt importants a Catalunya i no voldran que de cap manera els seus negocis siguin afectats negativament i per tant els directius d’aquestes empreses faran pressió al seu estat per tal que continuem a la UE, que reconegui l’estat, que pressioni Espanya per tal que negociï la secessió amb nosaltres, etc.
Quan veus els arguments unionistes com el cas de la negació del dret a l’autodeterminació demanat per una persona, fa veritable pena. Quasi bé, llàstima. Mira que comparar la demanda d’una persona amb la de milions de persones! Sembla que el CNI no deu informar el govern espanyol prou bé perquè això és un altre relliscada que desprestigia encara més el seu estat.
Nosaltres a la nostra, continuant la feina amb l’ANC dins de la campanya Fem Futur i treballant amb les feines que es fan per les coalicions o partits independentistes per anar consolidant i augmentant la majoria social que tant ens convé. I quan toqui sortir al carrer, allà hi serem.

Àlmar Bosch
Àlmar Bosch
10.01.2017  ·  23:05

Gràcies per aquesta editorial. Textos així ajuden i molt a clarificar conceptes bàsics molt necessaris de tenir el més clar posible.

Josep Usó
Josep Usó
10.01.2017  ·  23:06

Serà difícil que la senyora Saenz de Santamaria arribe a parlar seriosament d’Alemanya o de les seues posicions envers el principi d’autodeterminació dels pobles, siguen els bavaresos, els kossovars o els catalans. I no ho farà perquè els alemanys tenen la mala costum de no fer els seus comunicats en espanyol, que és el que ella podria entendre. En realitat, allà a la capital de l’Altiplà, continuen convençuts que estan al centre del món i que tot, però tot, gira al seu voltant. Històricament, mai han escoltat. Ni tan sols a aquells que els han aconsellat bé. I ara no serà diferent. En aquest cas, ella repetirà una notícia de quarta fila com si fóra la més important del semestre, només perquè és la única que li sembla que està a favor de la seua posició. Quan aquesta esdevinga insostenible, aleshores reaccionarà amb desconcert i, molt probablement, no ho esmentarà més. Per exemple. Del Sahara Español, mai se’n parla, des d’allà. Ara, el que cal, primer de tot, és aprovar els pressuposts. I continuar endavant. ells que vagen dient, que això ja ho fan bé.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
10.01.2017  ·  23:07

Gràcies, Vicent per la lliçó de periodisme que dones cada dia en el teu editorial. Informació contrastada, seriosa, opinió argumentada.

Imprescindible per la supervivència en aquests dies sovint explicats per un idiota, plens de soroll i furia.

Carles Balbastre
Carles Balbastre
10.01.2017  ·  23:07

Un editorial molt clarificador i molt rigorós i que s’hauria de pregonat als quatre vents. En especial als que encara no han descobert que els impossibles no existeixen.

Colomer
Colomer
10.01.2017  ·  23:52

Algú sap qui és aquest que ha demanat l’independéncia de la Baviera ? M’agradaria saber qui és, no fós cas que fós un castellà immigrant pagat per el gobierno.

jaume
jaume
11.01.2017  ·  00:09

D’acord.
Jo llegire el text del link adjunt.
A canvi, recomano molt llegir el nou llibre de l’historiador Harari, “Homo Deus”. (Dono per suposat que el primer “Sàpiens” ja està llegit).

Josep Maria
Josep Maria
11.01.2017  ·  00:12

Però fixeu-vos que el missatge del gobierno ha quedat molt clar: Los catalanes quieren algo impossible.
En l’epoca de Trump la comunicació es basa en el missatge clar i sense argumentar, com el de: 2El frente soberanista se quiebra” Això fa mal als indecisos o poc informats.
Calen missatges clars, efectius i intel·ligents.
Veure Krystyna Schreiber (ara.cat)
http://www.ara.cat/opinio/Krystyna-Schreiber-batalla-mes-dificil-independentisme_0_1721227866.html#

Joaquim
Joaquim
11.01.2017  ·  11:12

Hi ha molts més independentistes a Aragó que no pas a Baviera, posem per cas…

Enric Pelegrin
Enric Pelegrin
11.01.2017  ·  11:22

Bon article perquè ens ajuda amb arguments. El que podem demanar als que desacrediten aquests criteris és que argumentin coherentment el perquè de la seva negació al dret d’autodeterminació de la nació catalana. Sobretot, després d’haver-se carregat ells mateixos el sistema territorial establert a la Constitució Espanyola amb la sentència del TC contra l’Estatut que havia aprovat les Cortes i referendat el poble de Catalunya.

Francesc
Francesc
11.01.2017  ·  13:17

“El que podem demanar als que desacrediten aquests criteris és que argumentin coherentment el perquè de la seva negació al dret d’autodeterminació de la nació catalana.” (Enric Pelegrin)

Enric, això té resposta fàcil: mentalitat castellana. (espanyola, traduït amb eufemismes moderns). Fixa’t per exemple quan els feixistes van guanyar la guerra civil. Ells s’auto-anomenen “bando nacional”. Els “republicans” no eren espanyols. Fins i tot el diner de la república fou requisat a les famílies sense cap compensació perquè era una divisa “estranya”. Actualitza aquesta mentalitat al 2017. Segons l’Arrimadas el independentistes estem en minoria. Potser sí que els que vam votar JxSí o la CUP som alienígenes i encara no ho sabem. Però els nostres vots (a Castella) no compten.

Ramon
Ramon
11.01.2017  ·  17:41

CREO QUE ESPAÑA HA PAGADO A ALGUIEN PARA QUE HAGA LA SOLICITUD DE REFERENDUM ….. UNA PERSONA INDIVIDUAL , ALEMANIA REGULA MUY BIEN LAS INICIATIVAS POPULARES INCLUSO DE CAMBIOS CONSTITUCIONALES …. pero solo con FIRMAS Y % ESPECIFICOS … ¿ Y POR ESO NO SE HA ADMITIDO A TRAMITE ? , no soy jurista pero huele a CLOACAS DEL ESTADO

¿PODRÍA VILAWEB INVESTIGAR EL PARTICULAR DE LA SOLICITUD JUDICIAL ????

https://en.wikipedia.org/wiki/Referendums_in_Germany

Ramon
Ramon
11.01.2017  ·  17:50

En Baviera se exige recoger las firmas de un 10% de los electores en 14 días para presentar una iniciativa popular de referendum , con exclusión del tema de PRESUPUESTOS del estado .

Alguien nos está tomando el pelo y repito huele a cloacas del estado …

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes