Si Esquerra i Junts no reaccionen i pacten, la bogeria repressiva se’ls emportarà
«És que no s'entén, encara, que en la situació actual el PSOE no té cap al·licient per a resoldre res i que viu còmodament parant una mà per a rebre vots de franc mentre amb l'altra autoritza la repressió i la justifica?»

Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Ahir, el Tribunal Suprem espanyol va passar per alt novament la seua pròpia legalitat, atribuint-se de sobte la capacitat de decidir sobre els permisos penitenciaris. Significativament, sobre els permisos penitenciaris dels presos polítics catalans, només. I significativament, també, el dia que l’Audiència Provincial de Girona li recordava que la decisió sobre la utilització de l’article 100.2 corresponia a les audiències provincials i no pas al Suprem. Tant hi fa. El Suprem ha canviat novament les regles del joc a mig partit i ho ha fet amb el suport explícit del govern espanyol, que ha fet servir la fiscalia, orgànicament dependent de l’executiu, com a instrument per a apuntalar la nova teoria jurídica.
Això que fa el Suprem és un acarnissament. Discriminatori. Contra la presidenta Forcadell, a qui té una ràbia molt especial, com és públic i notori, i contra tots els presos polítics. Un acarnissament que es pot qualificar de discriminació. Es canvien les regles del joc només i exclusivament per castigar un grup de presos unit per una mateixa causa política. I es fa de manera explícita. Ni tan sols proven de dissimular, fent un ordenament general que suavitze la discriminació. La gravetat dels fets és enorme.
Però tot indica que el Suprem continuarà en aquesta persecució, l’ampliarà al tercer grau i retornarà finalment els presos a les cel·les. Cal recordar, perquè ningú no se senta enganyat, que fa anys d’aquest comportament, que no té res de nou. De fet, el judici no s’hauria d’haver fet pas al Suprem espanyol, en termes estrictament legals, sinó al Superior de Justícia de Catalunya. El Suprem es va inventar el delicte de rebel·lió només per passar la causa al seu terreny i, finalment, aquest delicte va decaure. Però l’efecte ja s’havia aconseguit: el judici el va fer el Suprem i no el TSJC.
Aviat hauran passat tres anys del referèndum i de la proclamació de la independència. Després del 155, una part del govern va optar per l’exili i per continuar des de l’espai lliure europeu, i una altra va decidir de romandre ací, cosa que implicava, evidentment, acatar el marc jurídic espanyol i reconèixer a l’estat espanyol el dret de jutjar-los. Potser per això, en un primer moment, es va cercar la clemència. Un cert pacte social reclamava que no es critiqués ningú per les decisions personals que havia pres i això ho vam respectar la immensa majoria de la població. Podíem no entendre què feien, però enteníem que eren víctimes de la repressió i que, com a tals, mereixien el nostre suport incondicional i la comprensió sobre les seues decisions. Això continuarà essent així, però com més temps passa més motius hi ha per a demanar-nos seriosament si aquesta estratègia té sentit. Perquè amb el millor dels governs possibles instal·lats a Espanya, no és que la repressió haja amainat, precisament.
Per comprovar-ho, mirem aquesta setmana terrible que vivim: la mesa del parlament sencera ha passat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i n’eixirà inhabilitada, amb tota probabilitat. Pel Tribunal Suprem ha passat Laura Borràs, a qui demanen quinze anys per un presumpte fraccionament de contracte. Mentrestant, un jutge de Madrid ha citat a declarar Antonio Baños, acusant-lo de desobediència per haver-se negat a respondre a les preguntes de l’extrema dreta en el judici de l’1-O al Suprem. I a Figueres, un jutge ha encausat 197 persones més acusant-les dels talls a l’autopista amb motiu de la sentència, un cas especialment interessant pel contrast amb l’actuació del jutge de Perpinyà pels mateixos fets. I a tot això, si no era prou encara, cal afegir-hi l’absolució d’Ibrahim i Charaf, els dos xicots de divuit anys empresonats durant vuit mesos per les protestes a Girona contra la sentència. L’Audiència de Girona els ha absolt per manca de proves, però tots dos independentistes han hagut de passar vuit mesos a la presó, dels quals no els rescabalarà ningú. Com ningú no rescabalarà tampoc els CDR detinguts de manera aparatosa com si fossen els més grans terroristes del planeta i alliberats també tots ells després, els dos darrers posats en llibertat sense càrrecs aquesta mateixa setmana.
Les coses que es van fer en el seu moment no es poden desfer. Però desconcerta molt llegir el relat del que ha passat en només cinc dies i observar com, malgrat tot això, es manté i se sosté un cert relat en el sentit que l’independentisme ha de donar suport al govern de Pedro Sánchez. Deixe de banda la qüestió de la fiscalia, que per si sola ja hauria de ser suficient per a trencar relacions amb el PSOE. Parlant fredament, i com si ells no pogueren fer realment res des del govern, hi ha algú que puga explicar-nos en què beneficia al procés d’independència continuar pactant i regalant vots al congrés espanyol, o continuar pactant a les institucions, com seria el cas de la Diputació de Barcelona, amb els mateixos que, com a mínim, permeten que passe tot això que descrivia abans? I no parle del govern espanyol i prou. Ahir, cap partit de l’esquerra espanyola ni cap mitjà de l’esquerra espanyola no es va dignar a fer cap comentari sobre l’agressió contra la presidenta Forcadell. Mentre la dreta i els seus mitjans cridaven victòria i bramaven plens de joia.
Diumenge, el vice-president Junqueras va ser molt contundent i va deixar clar que el seu partit no pactaria mai amb el PSC perquè els socialistes s’havien alegrat de la seua entrada a la presó i ho havien celebrat. Aquesta és una declaració important. La pregunta és si, en vista de l’acceleració de l’estat de repressió, no caldria fer uns quants passos més. Concretament: no seria l’hora que els tres partits independentistes amb representació parlamentària pactaren una actuació conjunta sobre això? Cap vot al PSOE en res de res a Madrid i desfer els pactes amb el PSC a la Diputació de Barcelona i en altres institucions, per exemple. O és que no s’entén, encara, que en la situació actual el PSOE no té cap al·licient, cap ni un, per a resoldre res i viu còmodament parant una mà per a rebre vots de franc mentre amb l’altra autoritza la repressió i la justifica? I, per contra, algú es pensa que estaria tan tranquil i no es mouria si demà perdés la Diputació de Barcelona i sabés que al congrés espanyol ha de comptar d’entrada amb 23 vots que li diran no a tot? Implacables. Xantatgistes, si ho voleu dir així d’exageradament: o resols el nostre tema o no tindràs cap mena d’estabilitat.
PS. Per si calia més, ahir el mateix Suprem també va rebaixar la pena als atacants violents de Blanquerna. En realitat, va emblanquir la violència espanyolista, perquè va treure de la sentència l’agreujant de discriminació de caràcter ideològic. O siga: si ets espanyolista i pegues, no et preocupes que ja t’ho arreglarem.
PS2. El futur de l’independentisme no ha de ser en mans d’Esquerra i Junts necessàriament, en això també estem d’acord. Però si escric el que escric és perquè ara mateix hi és i, per primera volta en dos anys, tots dos líders tenen la capacitat material per a parlar entre ells i pactar. Puigdemont i Junqueras tenen prou autoritat sobre els dos espais per a prendre decisions que avui semblen impossibles. Va passar en el passat. No cal que passe avui. Però..
59 comentaris dels subscriptors

Jordi Zamora
23.07.2020 | 22:21
Parlar de que farem les coses a mitjà termini i mentrestant anem fent nous partits, Consells per la República, eleccions, llibres, tuits, etc., és fer-nos perdre el temps, i desgastar-nos a tots en la defensa de judicis-farsa, presó, inhabilitacions i multes. Posar els objectius a l’horitzó, és ajornar les decisions, per no haver d’afrontar-les, perquè (com diu molt bé en Cotarelo), a l’horitzó no es pot arribar mai, per definició. Prou de parlar d’arquitectura (FINESTRES d’oportunitat) o d’interiorisme (TAULES de diàleg). Tots sabem que la situació amb Espanya no pot acabar més que d’una manera, si realment volem la llibertat: qui té el poder per fer-ho ha de polsar el “botó nuclear” (naturalment, tenint un pla) i hem d’anar al carrer a defensar la independència, posant a Espanya davant del dilema final, o dispara o accepta l’inevitable. I ara és un moment ideal, quan Espanya està molt necessitada i encara no ha rebut els diners del rescat europeu.

Josep Usó
23.07.2020 | 22:33
Ja fa temps que sabem que hi ha un punt en el què caldrà enfrontar-se a l’estat. Però hi ha tot un gran conjunt de polítics que sembla que no estan disposats a fer-lo. De vegades, amb això del suport a un “govern d’esquerres” semblen membres d’una secta. Però a les properes eleccions, més d’un es pot trobar sense feina i sense futur. No podem oblidar que la situació evoluciona molt de pressa.

Josep Savall
23.07.2020 | 22:34
De veritat que el poble ha de seguir baixan-se els pantalons i acceptar sense inmutar-se totes les canallades que en forma de lleis o ordenanças marcan terreny d’obligació? Hem de seguir fen la rialla al gobierno tot esperant un dialeg o una entesa que mai es dona?
Seguim de vacances amb tapaboques, oi?
Politics, on sou?
On está la sang cuatribarrada?

Josep Almar
23.07.2020 | 22:37
Tot el que ens passa és per allò que no hem fet. Tenim un enemic ferit i està fora de control. I nosaltres hem d’acabar allò que vàrem començar. Prou suspensió de la DUI.

Òscar Alegret
23.07.2020 | 22:38
Som segrestats per uns partits (ERC i Junts) que no pensen sinó en els seus assalariats. No faran res que els posi en perill. D’una altra banda, l’animadversió o odi que noto entre ells fa que em sembli impossible un acord.

Jordi Pedemonte
23.07.2020 | 22:45
Tinc la impresió que quan un partit polític diu que no farà una cosa, és que està pensan de fer-la.

Ricard Portabella
23.07.2020 | 23:03
Tan de bo et fessin cas. Però abans de les eleccions, ho dubto. Per desgràcia, per a ells la lluita per l’hegemonia està per sobre de tot. I no hi ha cap partit alternatiu capaç de fer-los por.

Francesc Fusté
23.07.2020 | 23:15
Si no son capaços de pactar ERC i JuntxCat, hauria de sortir un nou partit que aglotinés tot l’independentisme.
Ja n’hi ha prou. La gent sempre ha demanat unitat i mai ens han fet cas.
Molta gent està decebuda amb tots els polítics perquè primer és sempre els interesos de partit i desprès la gent que anem amb tota la bona fe a cadasquna de les masives manifestacions que s’han programat.
Estic molt trist.

francesc felip
23.07.2020 | 23:19
Anem a ignomínia diària. Si seguim així aguantant-ho tot i sense reaccionar, suposo que els independentistes acabarem de nou en la clandestinitat. Això sí, acusant-nos els uns als altres del desastre. Que fem, nois ?.

Gemma R.
23.07.2020 | 23:27
És monstruós el que fa el gobierno. Però per desgràcia ens fan el que ens deixem fer. El maltractador és així. Fins que no et plantes no para. Per voluntat pròpia no ho farà mai. I almenys jo, ja estic tipa d’ indignar-me pel que ens fan ells i pel que es deixen fer els nostres polítics. Quan Roger Torrent va decidir que no volia investir el President Puigdemont, ja havia d’ haver dimitit i haver deixat pas a algú que volgués fer-ho. Ho vaig dir llavors, i ho dic ara, només guanyarem quan deixem governar gent capaç d’ estar a l’ alçada del moment. Si no res. Un Santiago Spot, o una Silvia Orriols. Gent que ténen molta valentia personal, i que per això els volen arraconar titllant-los de racistes. No comparteixo tot el que diuen o defensen, però tampoc Ho faig amb ningú de la resta, és difícil coincidir en tot. He votat molts anys ER, després Juntxsi i Juntsxcat. Crec en el President Puigdemont, en la seva honestetat i m’ agrada molt el que prova de fer. Però comencem a necessitar gent amb molts pebrots o ovàris o ens aixefaran. O ens plantem de debò i per no afluixar, o ens aixafen. Quan més abaixem el cap més ens peguen. I ja ho sabiem, i ja ho vam advertir, però l’ esquerra aquesta que tenim que ningú no sap ón té el cap, vinga a agenollar-se, i no es veuen amb cap ganes de rectificar. La gent que no vol votar Juntxcat pel que sigui, hauria de mirar altres opcions o desapareixem. Necessitem que tots els partits que puguin pactar vagin junts a totes. I ER i CUP no están per la labor. Si ja no ho fèu per la independència, feu-ho per la democràcia, la justícia i la llibertat. Però deixeu de votar suposats pactistes, perquè no hi ha res a pactar. No cal que passin 3 anys més per verificar-ho. Només sortirem de la crisi econòmica que ve, i de la barbàrie judicial, essent un Estat independent. I ja més igual si es en forma de República o en forma de cargol. Però marxem ja d’ una vegada i per sempre, o no ho explicarem.

Josep Ramon Noy
23.07.2020 | 23:42
Tota la rao, Partal. L’estrategia de ERC s’esta demostrant que es un error, i un error greu. L’unic cami mimament valid es el de la confrontacio total a totes les instancies que calgui: la justicia europea, la politica europea, la economia, l’estabilitat politica de Espanya, etc. La resta es menystenir la falta d’escrupols i la violencia total i extrema de tota mena que esta disposat a exercir Espanya. El primer etrror greu fou l’estrategia seguida en el judici al porces en el TS: mai es pot acceptar el joc que proposa l’enemic, mai; i menys jugant a camp contrari. A que treien cap defenses tecniques quan els jutges se les passaven alegrement per l’engonal? davant d’aixo les defenses havien d’haver canviat d’estrategia radicalment i fer-la purament politica i en el moment oportu retirar-se del judici i organitzar un gran escandol, perque no hi havia res a perdre, donat que la sentencia ja era escrita abans de iniciar-lo.
Tenim un gran capital: hem aconseguit que Espanya hagi de incomplir les propies lleis per sobreviure, i que molta gent al mon ho vagi veient cada cop mes. Pero la nostra forca es la que donem la gent, disposada a sortir al carrer i ocupar-lo, demostrada reiteradament i recentment. Aixo es una guerra amb totes les lletres, disputada politicament, on no es poden fer presoners perque un dels bandols ja ha demostrat que no fa ni en fara.

Maria del Mar Serra
24.07.2020 | 00:12
És un panorama esfereïdor. Ja cal que s’hi afanyin. La dictadura judicial amb la benedicció del PSOE ens està devorant. Que no ho veuen? No s’entén. Ja fa temps que no s’entén!

Albert T
24.07.2020 | 00:50
Això que fa temps que passa i sembla del tot il·logic i sense cap sentit, s’entén perfectament perquè aquí hi ha altres pactes inconfessables que alguns dels que es diuen indepes tenen de fa temps i no precisament amb altres que vulguin realment que tinguem un país lliure de la ignomínia colonitzadora espanyola!
Botiflerisme en estat pur i encara molts cretins ni se n’adonen!

Ramon Perera
24.07.2020 | 01:07
Jo ho veig diferent de com ho veu l’editorial.
Espanya no actua en clau reactiva sinó que té l’objectiu d’anihilar l’independentisme, d’anihilar Catalunya. En aquesta situació, una acció només tàctica, com pot ser un pacte ERC+JxC, estarà abocada al fracàs.
Només un projecte estratègic per arribar a la independència, amb els seus alts i baixos i amb el grau de clandestinitat que convingui pot arribar a ser útil.
En el sentit anterior, tenim dues eines potents: el Consell per la República i el nou partit Junts. Partit que no ha de reivindicar la unitat ja que la incorpora d’origen en la seva gestació.

JORDI PIGRAU
24.07.2020 | 01:30
L’Estat comença a estar en descomposició, no s’albira alternativa al Règim del 78. Per tant, encara que estigui en descomposició, ni es nota
Això als anys 80 s’acabava amb un canvi de govern..

Josep-Anton Monfort
24.07.2020 | 01:47
El tercer grau durarà poc. Abolit el 102, el següent serà l’allunyament penitenciari. De veritat pensen els presos que podran servir millor al país un cop ja no els deixin sortir en anys i panys i des de presons a Andalusia o a Canàries? Què esperen??

ENRIC ROIG
24.07.2020 | 05:50
Ens està passant el pitjor i més denigrant que ens podía pasar. Que carregats de bona fe i temerosos de les represàlies, la gent del carrer i especialment els vividors de la política cagats de por de perdre poltrona i estipendis, hagin fet la farina blana a aquests Goebbels messetaris que es creuen els nostres amos i que ens volen com a servents sotmesos. Com més insefgurs ens veuen, més fort és el seu odi
És una paradoxa sarcàstica que els encarregats de posar la justícia al servei dels ciutadans siguin els primers i més declarats trangressors al posar-la al servei dels seus interessos, del seu afany de poder, de la seva avaricia i de la seva sed de venjança. Si en tinguèssin, els cauria la cara de vergonya per la seva conducta miserable.

Bonaventura Casanova
24.07.2020 | 06:27
Es va treballar per a fer la revolució dels somriures. Ara senzillament (o no tant) s’ha de treballar per fer l revolució. I ja sabem les conseqüències d’una revolució.

Francesc Rosés
24.07.2020 | 07:13
Insisteixo. Què més ens han de fer perquè reaccionem? Quina serà la gota miraculosa que farà vessar el got?
Com s’entén que estiguin destrossant els drets de tantes persones i, especialment, de tants polítics i aquests no reaccionin?
L’única cosa que es pacta amb l’enemic és la rendició. És el que estan pactant els nostres polítics? I si ho estan fent, en nom de qui ho fan? En nom meu, no.

Pep Vinyals
24.07.2020 | 07:26
Tinc la sensació que anem de derrota en derrota cap a l’ensulsiada final. Si no ens plantem, si no trenquem pactes interessats,si no desobeïm no podrem ni explicar-ho als nostres néts (els qui en tinguin) amb un mínim de dignitat.

Marcel Barbosa
24.07.2020 | 07:53
Pactaran no us preocupeu, ERC pactarà amb Junts; no pq li interessi la finalitat sinó per evitar la castanya ( recordeu CIU). L´Estat Català hem dit moltes vegades que només depèn de nosaltres. Com podem justificar que encara no el tinguem?

David Peñarroya
24.07.2020 | 07:54
Com m’agrada l’última part, ni un bri d’aire, no a tot, s’acabat el bròquil.

Josep Ramon Alonso
24.07.2020 | 08:08
Està molt clar que Sánchez és una marioneta del Poder que mana a les espanyes i vol nedar i guardar a roba, cosa que no acaba d’aconseguir, i la poca roba que recull la recull molla, amb aquest any tant plujós no pot ser d’altre manera. El virus en algunes cosses l’ha afavorit i en d’altres tot el contrari.
Crec que tens raó, que si Junts per Cat i ERC no es tiren de cap a la piscina, la repressió espanyola se’ls endura pel davant irremissiblement.
Esperem que sàpiguen reaccionar a temps.

JOSEP ANTONI HERMOSILLA
24.07.2020 | 08:21
Quina ràbia.

Anna Maria Porta
24.07.2020 | 08:30
A l’entrevista diu Junqueras ; mai , mai pactarem amb PSC , varen festejar la meva entrada a presó . I què passa amb les llepades de cul amb el PSOE ? ERC , no sou creïbles . No penso mirar mai més cap entrevista d’en Junqueres . Penos tot plegat. Bon dia i bona hora.

Albert Miret
24.07.2020 | 08:35
És cada vegada més clar que Espanya se’n fot d’Europa. La Unió Europea acaba d’aconseguir milers de milions de CARITAT per a Espanya amb la condició entre d’altres d’acatar les lleis europees o perdre les subvencions, i la reacció espanyola és accelerar les pràctiques nazis de la seva “justícia” que no té ja res a veure amb la justícia de la Unió. És ara mateix quan haurien de començar a retardar les subvencions veient que la justícia espanyola passa d’ells, si no ho fan, es continuaran pixant al cap dels europeus cada dia que passi. Per a ells no té gens d’importància la realitat. Ells viuran sempre sis segles enrere enquistats dins de la criminal santa inquisició, mentre aquí els polítics catalans continuen cantant el “cuando calienta el sol”.

Carles Serra
24.07.2020 | 08:40
Gràcies Vicent per l’editorial; lo que está fent ER amb el mossèn el capdavant, es pur Lerruxisme.
Com dic una i altres vegada, com és possible que debant d’aquesta represio a tots nivells, amb la conformitat del gobierno progresista y de Izquierdas PSO€-UP ( Unidos Podem seguir xupa’m del sistema ) tant el PDCAT i ER mantinguin els pactes a Ajuntaments, Diputacio i Consells comarcals; Ja que dir de fer president el franquista Pedrito i seguir apalanca’n aquest sistema franquista i repressor del 78; de veritat ER reflexioneu, com a mínim pels que estant a la presó i exili; està clar que Catalunya us la refot.
Ens estem desgastant enormement, a part del temps i costos monumental montant partits; JxC fa temps que hages tingut que fer net entre vividors que volen seguir vivint del sistema i botiflers, crec jo que així no hages calgut tota la feinada i costos personals de molta gent i anar per feina; amb uns enemics tant dintre del País com aquesta espaÑa franquiste i corrupte

David Mascarella
24.07.2020 | 08:58
Tots ens fem la pregunta, i tots tenim teories de tots colors, tots sabem molt vaja…

Carles Lladó
24.07.2020 | 09:03
–Ningú no es vol adonar, encara!, que l’única solució per alliberar-nos d’una Espanya tan injusta i indignant és la creació de la Federació Sobiranista i, començant per empoderar tots els de l’1-O que vulguin, fer totes les gestions nacionals a base de Proposicions Legislatives d’Iniciativa Popular?
El pla existeix, és ben factible i només falta la voluntat de les innúmeres entitats sobiranistes, especialment Òmnium i l’ANC, per engegar-lo. I com més temps passa, més hi perdem. Vinga! Som-hi! carlesllado.cat

Francisco Sánchez
24.07.2020 | 09:03
I encara que ERC i PdCAT pactin per conservar cadires i sous, els professionals de les cúpules d’ambdós partits saben que ho tenen molt magre. Ja no poden continuar fent veure que els necessitem per tirar endavant la independència. Són ells els qui ens necessiten (bé, de fet en tenen prou amb el nostre vot cada quatre anys) per tal de mantenir el cul a la cadira (i el sou al banc). Prou partidets de fireta! Només un moviment transversal sense polítics professionalitzats, amb grans personalitats carregades d’auctoritas, que mai no hagin viscut de la polítiqueria,ens podrà portar a la independència, sempre i quan fem els grans sacrificis individuals i col·lectius que calen. Tinc moltes esperances que ho engegui el MHP Puigdemont, amb el Consell per la República. Aviat ho podrem veure (i participar-hi!).

Marc Corbera
24.07.2020 | 09:04
Pactar amb el PSOE i mantenir l’ànim per la independència és perdre el temps, ¿que no sabeu què és el PSOE? El dia més inesperat hi haurà un pacte PP-PSOE a la Montcloa, ja ho veureu, m’hi jugaria cent euros que ho veuré viu.
Necessitem abandonar tota esperança de pactar amb el “bondadós” i “federalista” PSOE. Potser sap greu, però ens ho hem de montar nosaltres sols.
¡¡Sense el PSOE, a per totes, Junts per Catalunya (o el nom que tingueu, dit amb respecte), ERC i les CUP!!

ramon Feixas
24.07.2020 | 09:17
Una de les pitjors malalties del que en diuen democràcia en els actuals països del que s’anomenen del primer món ( o rics encara els endeutaments siguin esgarrifosos) , és els pactisme. La política es realitza mitjançant intercanvi de favors entre els partits de forma mafiosa o més acceptable en els pocs casos que ho fan en defensa del comú i no com a intercanvi partidista o obtenció de favors dels poders econòmics. Aleshores defensar pactisme porta a que entenguem que el joc d’equilibris del poder que els mitjans ens presenten amb els mateixos termes en que presenten els espectacles competitiu que cínicament anomenen esports i que inverteix l’ordre del raciocini. Es tria un líder com volgut vencedor i es fa el que sigui perquè així sigui amb els medis que sigui.
Altra cosa un objectiu comú que té fonament ( en el cas de la independència de Catalunya, l’asfixia cultural, de capacitats i econòmica), on cadascú hi posa el millor que sap amb la consciència de que es altres comparteixen objectiu, però veuen altres aspectes. Per això en moltes coses són necessaris acords amb la finalitat de sumar esforços i capacitats, respectant les diverses ideologies. Així és un moviment transversal seriós.
Malauradament el model de pactisme tant infectat que veiem a l’estat espanyol de tipus carronyer inclús en l’aspecte territorial. Penso doncs que és una imprudència utilitzar el terme pactes, no pas, per exemple el d’acords. Independitzar-se és també independitzar-se dels vicis cangrenosos.

Núria Coma
24.07.2020 | 09:17
Els presos no haurien de tornar dilluns a les presons ( per començar). Trencar tots els pactes amb PSC, com molt bé diu el Sr. Partal.
Començar la desobediència i deixar la submissió fastigosa que estem exercint.
No crec que calguin momentums, ni esperar situacions, ni mirar la Meca.
Plans, objectius, unitat, 1-O, i hòsties ja m’hem tingut, ja ho hem visqut, i som aquí, agenollats i pactant.
Si dilluns els presos no tornen a cal PSOE, començaria el què ja no pot trigar més a començar. La defensa de la República Catalana, declarada el 27-O

Pep Agulló
24.07.2020 | 09:26
TAMPOC, UNA MÍNIMA UNITAT TÀCTICA….?
A l’Alemanya nazi, la llei era la voluntat del führer, aquí és la voluntat del Suprem. Ho veiem cada dia. El que no s’entén és que una part de l’independentisme, no només vulgui pactar amb qui tolera i fomenta aquesta repressió per activa o passiva, sinó que en fa d’això la seva estratègia independentista.
Aquesta unitat tàctica de supervivència que demana en Vicent i que es desprèn de pura lògica política, no es farà perquè uns han posat tota la carn electoral a la graella amb la taula de negociació. Ara, els altres, tampoc s’entén que els pactes locals amb els seus botxins els enteli una estratègia que és la de recuperar l’esperit de 1-O. Encara que per raó d’equidistància periodística es faci, no és convenient posar les dues opcions independentistes al mateix sac crític. Una és una estratègia de rendició i l’altra un error tàctic inconcebible, a causa de les lluites internes.
El problema és que tot i saben l’independentisme que ens surti hegemònic d’unes futures eleccions catalanes, no serà pas l’avantguarda de la revolta, paradoxalment però, sí que tindrà una influència en la lluita al carrer, a les institucions, i a l’exterior. El vot és necessari guanyar-lo per l’independentisme, és un vot antirepressiu, però no en podem esperar que resolgui el que ens toca fer a nosaltres: la consecució de la independència.

david graupere
24.07.2020 | 09:29
Cal canviar la manera de relacionar-nos amb els partits.
Seguirem com sempre: VEIENT i ENTOMANT decisions personalistes i incomprensibles, i tot plegat agreujat perquè som a mig fer la independència.
Votar no és triar qui decidirà per tu: no els vam votar perquè s’ho juguessin tot a pressionar Espanya sinó per a implementar els resultats de l’u d’octubre.
El nostre taló d’Aquil·les és deixar en poques de mans la nostra presa de decisió. Cal una generalització dels referèndums com a Suïssa.

Josep Arús
24.07.2020 | 09:48
El PSOE no nesesita a ERC i no tindrà taula això ho tenim que resoldra nosaltres, ara, tots JUNTS
Mentres tant el Govierno de Ñ I monarquia mans lliures

Josep Bargalló
24.07.2020 | 09:58
La majoria de comentaris són de caràcter pessimista. No cal que siguem tan negatius, doncs en tot matrimoni hi han baralles i no per això hagin de separar-se ni divorciar-se, sinó que passa tot el contrari, ja que en la reconciliació queden reforçades les relacions.

Eduard Samarra
24.07.2020 | 10:32
D’acord amb en Jordi Zamora.
Crec que com a poble ens beneficiaria molt que reconeguéssim que molt en el fons no hem lluitat mai per fer la independència. Quan no vols una cosa no lluites de debò per aconseguir-la i això es fa notar en el teus actes, que traeixen les teves paraules. Si no hi ha estratègia és perquè no la voluntat no és genuïna.
Si hi hagués voluntat real de fer la independència tindríem assumit que la repressió i la negociació són dues cares ineludibles de la mateixa moneda. No ens passaríem el dia recreant-nos en comentar la maldat de l’estat, no plantejaríem la negociació en termes infantils de l’estil “o em fas cas o deixo de parlar amb tu” i no veuríem la repressió com l’acarnissament sinó com l’eina necessària per lluitar contra l’adversari. Aquest principi per cert forma la base de la nostrada equivocada concepció de la filosofia ghandiana de la no-violència.
Si hi hagués voluntat real de fer la independència, l’estratègia judicial estaria tota coordinada i orquestrada, tindríem clar que el referèndum no és el final del camí sinó que és només una eina i sabríem que amb referèndum o sense s’ha de bastir un projecte creïble de viabilitat per convèncer sobretot als que tenen calers aquí i a la Xina popular.
Tot allò que ha passat demostra el contrari. La voluntat de lluitar hi és, i tant, però està mediatitzada per la necessitat de reconeixement. Això no és només un tema polític, és de la societat en el seu conjunt. Cadascun de nosaltres s’ha d’alliberar internament de la mentalitat colonial. És una feina dura i dolorosa però molt gratificant en última instància. Saps que ets en el bon camí quan les vils provocacions espanyolistes a les xarxes o a la barra del bar no t’afecten el més mínim.
El primer pas és reconèixer-ho. Reconèixer que estem espanyolitzats. Segles de l’abús psicològic resultant de la repressió han convertit el nostre leit motif en una creuada per a demostrar-nos a nosaltres mateixos i als altres que ens han fet mal. I és totalment cert. Però plantejant la lluita en aquests termes juguem al seu joc. No hem de lluitar per a que ens reconeguin ells, sinó per a alliberar-nos-en.
Volen que seguim cercant validació eternament en comptes de la llibertat. I és important reconèixer el pervers paper que juga la nostra classe dirigent en tot això. Sí, pateixen la repressió i és totalment injust i indignant. Que quedi dit. Però no els podem posar a liderar un projecte de independència si no hi creuen.

Salvador Aregall
24.07.2020 | 10:40
1er. El PDcat ha de trencar el pacte a la Diputació de Barcelona amb el PSC i donar-la a ERC
2on. ERC no tornarà a la taula de diàleg -no de negociació!- si no és amb un ordre del dia clar i explícit on hi hagi primer l’amnistia dels presos polítics i segon el reconeixement de l’autodeterminació de Catalunya.
Si això passés no seria tan difícil un full de ruta conjunt, un pla o una estratègia, Els polítics, a les entrevistes, sempre tenen el do paranormal de saber el que pensem el ‘populaxo’. Han de saber que ja n’estem tips de parar l’altre galta. Senzillament, és insuportable, insuportable … això de l’article 100.2 i revocar el tercer grau. L’estat espanyol va massa lluny i el PSOE s’ho mira rient per sota el nas perquè, en certa manera té a ERC agafada pels collons amb això de la taula de de diàleg, perquè en depèn la seva estratègia electoral. Sentint en Junqueras per la TV, té raó quan diu que no hi pot haver independència sense negociació amb l’estat. Però ha començat la casa per la teulada, a la negociació s’hi va al final de tot el procés, s’hi va per decidir el repartiment del deute i els bens tangibles de l’estat. Amb l’estat espanyol no es pot negociar un referèndum, ja ho hem dit massa vegades, s’ha de forçar. Tan costa d’entendre?

Joan Begue
24.07.2020 | 10:48
Parteixo de la premissa que el Poble va decidir l’1 d’Oct. Independència, la resta silenciosa no va voler participar doncs aquest silenci més d’hora deixera de ser tal silenci. Don Dinero obrirà la veu dels muts.
Si tenim la paciència de tornar a llegir la lletra petita del full de ruta cap a l’independencia trobarem tot això que sembla que ens sorprèn, però que dolents són aquests constitucionalistes, mireu com ens tracten, no hi ha dret.
Hi tant que tenen dret i tant, naturalment els seu.
Mireu-ho nos com ho voguem això és una guerra, per sort per a tothom, sense trets, de moment, espero que fins el final.
Per tant amics compatriotes sobre la taula i han dos adversaris i de moment malgrat no ho sembli guanyem nosaltres els que vem votar per la República, pero com tot te un pero, ni el camí es un passeig ni pensem sortir vestits de diumenge, pero valdrà la pena o no ho penseu així.

Josep Salart
24.07.2020 | 10:59
L’editorial la veig esbiaxada. No ho comparteixo pas tot, doncs barregem una mica els naps amb les cols, encara que no ho sembli.
L’independentisme només te un problema, gran i gros, es diu Oriol Junqueras. Aquest home te segrestat un partit ( i els seus capficats votants) i aquest partit el necessitem. Ens necessitem.
La seva estratégia difereix de la d’en Puigdemont ( no parlo de cap PdCat ni xusma variada) que, un pacta amb l’IBEX català i l’altre pacta amb el poble caalà.
L’editorial no vol entrar a matar en el tema gran i gros i ho disimula amb la Diputació (que és greu però secundàri, i tot arribarà com St. Antoni) i el cas de Blanquerna.
Quina mandra haver de fer memòria de les llistes europees i que aquest segrestador va preferir anar amb els españols i no amb el MHP Puigdemont de segon. La mateixa mandra de recordar el President del Parlament (no dic el nom per vomitera) i la seva negació a investir al MHPP, no parlem ja del MHP Torra.
No parlarem ara ni de la put.. tauleta, ni de l’ego d’aquest home ni del mal que fa a l’independentisme. Es un KTO.
Voleu saber-ne una altre? Ara entrevistarem al MHP Puigdemont i estarà ple de preguntes trampa. Però els sortirà malament donat que la gent veurà modèstia i unitat, sinceritat i humilitat, més força que interès personal, i potser acabarem de tombar el problema.
Per tant, la unitat independentista no existeix per culpa d’un home que farà del seu partit lo mateix que en Duran i Lleida, i els votants -de-tota-la-vida, clàssics i nostàlgics, encervellats o ignorants, interessats o desisteressats, si no espavilen els escupiran a la cara i pensaran que plou.
A la vida no hi ha problemes, hi ha assumptes a resoldre.

ernest ramos
24.07.2020 | 11:00
qui els paga i subvenciona, els partits ? qui s’atrevirà a portar la contrària a l’amo ?

Joan Feliu
24.07.2020 | 11:10
Hem de pensar que si fan el que fan, és perquè saben que ho poden fer i que no passarà res. Tot va començar l-1d-octubre. L-Estat espanyol va fer un tour de force per saber fins a quin punt ens podrien reprimir sense que no passés res. Ens van atonyinar i estomacar tot el que van voler, sense fer distinció de sexe ni edat, i per part nostra, enlloc es va produir el més petit acte de revolta ni de violència. Van posar el llistó molt alt i vam fer el paper dels bons nens disciplinats. Saben que ens poden anar matxacant i no repondrem, tret d’alguna manifestació /cada cop més reduïda / i poca cosa més.

Adrià Arboix
24.07.2020 | 11:16
Doncs, som-hi…! (caram..!).

jordi Rovira
24.07.2020 | 11:20
Començant per la segona PD: certament, el comportament repressiu de l’estat espanyol, del tot unilateral, dóna peu a un nou espai que fins ara no era en perspectiva. I aquesta idea, em sembla transcendental. És a dir, la distinció entre l’aplicació de l’estat de dret, o l’aplicació d’una lawfare descarada i fora de lloc; implica tot un altre escenari. I em sembla que l’independentisme popular ha de saber fer l’esforç de distingir entre la percepció que n’hem de tenir en l’escenari intern, i l’anàlisi que en fa la resta del món. Ambdues línies argumentals ens són ben útils i necessàries; però no estan desenvolupades amb la mateixa cura. Crec que és aquí on l’editorial d’avui pren una importància a tenir en compte, doncs dóna peu a lligar l’estratègia de confrontació interna que hem de mantenir; amb l’estratègia de “salvació nacional” que han de percebre a l’exterior. El terme salvació, té a veure amb un poble reprimit, ocupat, castigat, empobrit. Una mirada que és diferent a la idea d’una Catalunya rica i capriciosa que no vol ser solidària amb la resta. Que els nostres líders estiguin castigats, reprimits, oprimits per les seves idees polítiques té una força diferent a la que tindrien si només estiguessin refugiats. I ja hem deixat ben clara la idea que el refugi de l’exili dóna peu a un camp d’acció impossible en l’espai espanyol.
Així doncs, ara toca poder posar en positiu el paper polític dels nostres presos polítics. I és justament això el que proposa aquesta editorial. Suposo que cal encaixar les plaques, en aquesta tectònica específica de la situació espanyola dins una Europa en moviment. Un “gobierno” que ha de gestionar la confiança del seus socis en la recuperació i restauració de l’economia espanyola, no sé si pot permetre’s el luxe de fer la guerra interna. Més si aquesta és una guerra bruta, il·legal; i finançada amb els diners dels altres.

Carme Garcia
24.07.2020 | 11:22
No hem de demanar als partits el que nosaltres no som capaços de fer.
D’una vegada hem de deixar-nos estar d’esquerra ò dreta i veurem els partits unir-se, perquè hauran perdut la por a que nosaltres no els votem. Si tots tenim clar que de moment volem votar INDEPENDÈNCIA tot anirà molt millor. Ara , o hem de demostrar a l¡hora de votar.

Joan López
24.07.2020 | 11:29
Actitud:deixar ja de bonisme amb als socialistes.
Acció:Enfortirn-os amb l’unio total del independentisme.
Accions:Gastar als cales en empresas-botigues catalanas e independentistes.
Deixar als retrets i als sonriures.
No anar de vacances a espanya.
Tornar a omplir balcons d’esteladas.
Fotre al carrer a tot politic que festeje amb partits espanyols inclos podemos.
Parlar català sempre.
Deixar ja de banda quelcom tipus de negociació amb als represors.
I fet caure al govern de madrit.

Lluís Paloma
24.07.2020 | 12:10
No em refio d’ERC. Fins i tot encara que Junqueras comenci a veure la llum, encara hi ha personatges amb molt poder allà dins que això de la independència ni ho volen (especialment algú tan mediocre i gris com Gabriel Rufián). De fet, si algú es posa d’acord en tot aquest afer, serien Junqueras a títol personal i Puigdemont a títol del seu sector. A la vegada que Junts x Catalunya continua essent a hores d’ara el PSUC del segle XXI, en el sentit que hi ha dos projectes polítics totalment enfrontats fins al punt d’anul·lar-se, i mentre no parteixin peres ningú no podrà fer res (i, de fet, pels votants és crucial poder disposar d’una llista electoral de Puigdemont sense traves, cosa que incomprensiblement entenem tots menys el propi Puigdemont). De manera que encara ens falta molt camí per a poder prémer de nou l’accelerador, com a mínim si ens atenem a les ments dels que estan en posició de poder-hi fer alguna cosa: estan dubtant i pensant quan ja haurien de tenir les idees claríssimes i un pla a seguir.
El tema de no donar-li al PSOE ni aigua ja el teníem clar molts votants i alguns quadres de JxC, i anava a funcionar quan, de sobte, a ERC se li van creuar els cables i ens van deixar en el caldo de situació que vivim ara, tot plegat a canvi d’una “taula de diàleg” on no només es va a parlar de la metafísica dels pardals de la Gran Via madrilenya però no del que s’ha de parlar, sinó que Pedro Sánchez la interromp quan vol i tal dia farà un any. De manera que en realitat aquesta qüestió l’hem de dirimir els votants a les properes eleccions al Parlament, i l’única manera és posar-nos tots d’acord per a votar una sola llista: la de Puigdemont. I si Puigdemont no reïx a presentar una llista realment seva, preguntar-nos què ens cal fer o directament si cal anar a votar. Sobre ERC, es refien de la seva nova bossa de votant espanyolista, i això ho hem de tenir molt en compte.
A la vegada que cal plantejar una pregunteta de res: es pot actuar des de l’Espai Lliure Europeu contra Manuel Marchena i que acabi essent jutjat per totes les seves malifetes?

jaume vall
24.07.2020 | 12:22
Editorial del sr. Partal. D’acord amb el 90 %
Comentari de Joan López D’acord amb el 92%
Comentari de Salvador Aregall . D’acord amb el 94%
Comentari de Gemma R. D’acord amb el 96%
Comentari d’ Eduard Samarra. D’acord amb el 98%
Comentari d’en Josep Salart. D’acord amb el 100% (com quasi, quasi sempre)
Ôbviament no he comptat exactament les paraules. És una manera de significar-me sobre quina proporció del que he llegit està més d’acord amb el que penso. Tots tenen raó, però especialment la Gemma R., l’Eduard Samarra, i en Josep Salart, amb estil personal, fins i tot visceral, complementen fantàsticament el text periodístic i professional del director.
Estem perduts si acceptem la injustícia espanyola i els presos voluntàriament tornen a la presó, si no fem valer la nostra butxaca com a potencial desestabilitzador espanyol, si no entenem que una vegada el cònjuge ha dit al seu maltractador que vol marxar, HO HA DE FER, perquè qualsevol altre comportament significa mostrar debilitat, i això és pèssim davant un psicòpata, si no ens ho creiem, si no estem disposats a un nou 1/O, 3/O, a un nou ocupament aeroport i ave, a una vaga general, a un nou enfrontament.
El país està perdut, si acceptem que els nostres líders no assumeixin el més alt grau de responsabilitat.
I, per posar noms, el país està perdut si guanya la tàctica d’ERC, d’Oriol Junqueras, enlloc de la tàctica de Carles Puigdemont, de Junts. Els necessitem a tots, és veritat. Però queda clar que un ha de liderar, i ho ha de fer el millor.

Maria Terré
24.07.2020 | 13:16
“Si Esquerra i Junts no pacten”, serà perquè Esquerra no vol i per tant serà ER la que se n’anirá a la —–
Els catalans i molts votants d’ER no som tan rucs i anirem amb qui treballa i vol la Unió: PUIGDEMONT

Maria Angels Fita
24.07.2020 | 13:21
Josep Salart i Jaume Vall, chapeau!
Jo, si fos el MHP President Puigdemont no acceptaria de pactar amb ERC mentre mani la cupula actual amb l’honest Sr. Oriol Junqueras.
No es pot fer la independencia amb gent que te la fot per l’esquena i que, després, tè la barra de dir-te que no es pot posar en dubte la seva bona fe.
Unitat si, però primer ERC ha de fer neteja , com està fent JxCat.
I com que ERC no farà neteja fins que no hi hagi una desfeta electoral…..ja sabem tots el que s’ha de fer.
I deixo a banda la CUP perqué ja hem vist el pa ambigu que hi donen. Els hem de deixar penjats amb la furgoneta al mig del fangar fins que aprenguin que l’eix nacional és basilar per obtenir les millores que volen. No entenc que els seus votants no hagin optat per l’Albano Dante, que és un actiu segur per la independencia i és un honest militant d’esquerres.
Després de la neteja, veureu que tot rutllarà.

josep soler
24.07.2020 | 15:16
No és bona notícia que ERC i JUNTS arribin a un acord. Eixò ja ho tenim ara al Govern i no anem enlloc.
Qualsevol “cuento” vàlid ara que venen eleccions, una vegada cada cul reposi en la seva poltrona, serà capgirat el pacte per amorrar-se al pilor 4 anys més.
La bona notícia seria que un partit ha matat a l’altre com va fer el rei dels espanyols amb el seu germà…
I esperem que el sobrevivent sigui el sigui independentista de veritat, no només de paraules buides.

Joan Royo
24.07.2020 | 16:43
Alguns van decidir l’exili i altres lliurar-se a la justícia espanyola i vam comprendre les dues opcions i ens va doldre el patiment de la gent tancada a la presó. A hores d’ara cal reconéixer que l’opció de l’exili era l’adequada i acceptar la presó va ser un error. I els que pateixen la presó encara no han reconegut el seu error. Des de la distància temporal i vists els resultats la conclusió és clara: tot el govern hauria d’haver marxat a l’exili. L’altra part de l’article, què fan els partits independentistes al congrés espanyol? Fan el pallasso, ací sí que no tinc justificació alguna, des del primer dia que prengueren l’escó l’única opció digna era el NO absolut a qualsevol proposta del PSOE ni de ningú, llevat d’una llei d’amnistia. El seu paper en aquella casa infame ha estat un ridícul i una traïció als votants, tan vergonyós com l’afer de la diputació de Barcelona i altres bestieses.

Enric Mauri
24.07.2020 | 16:52
[D’acord amb Ramon Perera – 01:07, i encara més d’acord (no us ho prengueu malament Perera) amb Josep Salart – 10:59]
Sr. Partal, Quina pèrdua de temps, la vostra! … i en alguna mesura la de llegir sempre el mateix estil de contingut, orientació, etc. [ho dic per mi, però a hores d’ara tal vegada no sóc l’únic que ho valora, us valora, així] … A aquestes alçades Sr. Partal! …
Co-subscriptors/Co-subscriptores … des de gener de 2018, vaig assenyalar el que encara avui continua, un periodista de l’alt prestigi personal i professional del Sr. Partal, Com era que no veia el que ja passava?, Com era que no ho denunciava? … calia un altaveu solvent i respectat i ell i Vilaweb ho eren, ho podien ser … Vaig advertir del mal que s’iniciava, com una ferida infectada, i de la mala evolució que tindria, com una gangrena, i de que només empitjoraria fins a l’extrema gravetat d’avui … ho vaig fer qual Kassandra (potser ho he dit alguna altra vegada), costant-me la relació amical amb el Sr. Partal (potser també ho he esmentat, dispenseu) …
Atès el passat i el present, considero que el Sr. Partal, No sap, no pot, no vol!, rectificar [l’editorial d’avui n’és un altre i darrer exemple] … No sé perquè, no entenc perquè!; he fet notar tantes vegades el biaix, l’Omissió! (si no acaba sent comissió), en l’anàlisi en relació amb les forces polítiques independentistes, que ja ho tinc cap esperança que en el futur canviï.
Tanmateix, més d’hora o més tard hi haurà unes eleccions vitals per la nació, jo (li) vaig dir que serien “a sang i foc”, “a vida o mort”, i malauradament ho seran (!). Afirmo, si aleshores el Sr. Partal i Vilaweb no deixen la maleïda equidistància (que sempre és falsa) i no donen suport a una opció, No la de la rendició!, ell ho diu però sempre, sempre, és queda amb l’eufemisme, el circumloqui, el “tu ja m’entens”, el de “uns” però no fos cas també els “altres”, mai, mai, penetra fins a les darreres anàlisis i “tocar os”, no se Significa! … deia, si aleshores no ho fa, el mal que farà al país, i el mal que es farà a si mateix i si mateixa, com a referents (!) serà enorme …
El Sr. Partal aniria perdent l’aureola que molts li hem percebut (o atorgat), aniria perdent la merescuda admiració de molts lectors i subscriptors i com a ciutadans crítics; sempre li quedarien però els sempiterns “encensers” que sols diuen, potser sols saben dir, “molt bé Vicent / molt bé Partal” … I Vilaweb aniria perdent l’audiència i la preferència, i possiblement subscriptors, que fins ara té, i potser els 25+ anys serien de decadència … [Kassandra dixit, i tant de bo m’equivoqui en tot] …
El Sr. Partal continua sent un bon periodista, i Vilaweb un bon mitjà [un dia d’aquests deia que per mi ja és, sols, “els menys dolent”], i ell és el (co)propietari del diari, i això, especialment per cert en els mitjans digitals, és absolutament determinant, en el sentit, precisament, de determinar una línia editorial.
[Addenda: El molt i més delicat de tot plegat és, i per això ho deixo així, que una cosa com aquesta pot estar molt vinculada a la personalitat de cadascú, la de tothom. A part, i com a cas particular, per mi claríssim i de fa molt de temps, és el Sr. Junqueras, amb una “personalitat”, o tipologia mental, específica, i que, torno a dir, per mi, explica prou i bé el seu capteniment (amb l’efecte d’haver optat per quedar-se, i sens dubte, i això és ignominiós pels seus carcellers, per l’efecte humanament dolorós de la presó)].

JAUME TERRIBAS
24.07.2020 | 17:28
A la vista de totes les aportacions, em sembla impossible que des del nou partit de Puigdemont no es vegi claríssima ,l’única solució que pasa per la victoria electoral de JuntsxCat de forma contundent i acabem d’una vegada per totes amb les maniobres i el Govern de les mediocritats d’ER (la qual ja no te ni la C) després de les darreres entrevistes (amb permís penitenciari) de Mossen Junqueras, es pot arribar a la conclusió que la privació de llibertat que ha patit, li ha afectat el seu egocengtrisme de forma exacervada i l’ha desconectat de la realitat politica de Catalunya. Increíble !!. Si volem assolir l’Estat Català guanyat l’1-O, el camí està marcat i requereix deixar-se de discursos i retrets, i anar tothom que desitgi la victoria, a l’assoliment d’una majoria aclaparadora que no deixi cap dubte. Vingui d’on vingui i oblidant dubtes i discrepancies.
Això sí ,amb una llista integrament formada pels millors valors humans ètics i morals i preparació professional adient als càrrecs elegits !!!!!.

Llorenç Marquès
24.07.2020 | 18:31
Els poders de tota mena espanyols, son i estan tossuts i capficats amb espanyolitzar Catalunya del tot, posar el poders en mans de colons seus i/o botiflers de confiança, i anar diluint i matant mica en mica o no tant, tot lo català, i d’aquí no els treurèm per molt que s’intenti dialogar, som un mal son per a ells, -doncs entenen que tant aquí con a València com a las Balears, no han acabat la feina de la victòria del 1714-, tant com ells per a nosaltres.
No crec ni tant sols que la unitat del partits independentistes ens salvi tal com ara tenim al poble “en pilotes”, i no ho crec veien com el Suprem i el TC es treuen lleis de la màniga, i en rebreguen d’altres, el dia que vulguin poden tirar pel el dret i inhabilitar partits, -tal com els hi ha dit Mireia Boya en el judici-, per que la prepotència i venjança espanyola es tant gran, que lo que pugui dir Europa els hi es ben be igual, es creuen uns grans “flautistes d’Hamelin”, per seguir enrredant i subornant a Europa.
Per altre banda tenim la estratègia-deriva jesuítica d’ERC S. A., de entomar tot lo que Espanya vulgui fer amb nosaltres, es igual si no podem fer servir tots els nostres diners per ajudar als més desafavorits, a las nostres PIME’s, als aturats, es igual si el Suprem va triturant gent nostre innocent, dia a dia, mes a mes, aquí tots quiets o bon minyons, -que de no estar-ho podríem rebre més segons ens diuen qualcuns-, i jo crec que això es fals, crec que Espanya te por de que l’hi podem plantar cara simètricament, te pot de que a ulls del mon, els hi podem muntar un gran sidral revolucionari als carrers, te por que ja no ens facin cap por ni cap respecte per molt armats que vagin,i el dia que perdèsim tanta por i complexes i ho fèssim, tothom se’n adonaria de lo que dic, per això ells i elles, -no oblidem mai a las dones espanyoles com la “menuda” i altres-, tenen tanta obsessió per escapçar-nos i arranar-nos ben arran, i no paren de fer-ho constantment, cosa que per dignitat no els hi hauríem de consentir.
Fa por a moltes i molts, potser per complexes i inseguretats absurdes, parlar de un exercit de voluntàries i voluntaris catalans, però qualcun dia no molt tard, aquestes recances les haurem de perdre i anar per feina, si qualcun dia volem ser un poble lliure, per aquí hi haurem de passar si o si, per molt que siguem de mental·litat pacifica i ho portem en l’ADN, però si volem sortir de la presó, no en tindrem prou amb desobeir-lo, arribarà el moment que ens hi tindrem d’enfrontar i vèncer, sense por a perdre la vida…i quant més triguem molt pitjor.
Tant ens fa si a Espanya hi ha monarquia o no, las Repúbliques espanyoles també han anat sempre contra Catalunya i ens han tingut com a vassalls i com a colònia, i ens hi tindran eternament fins que no ens espanyolitzin del tot, o fins que no ens deslliurem d’ells amb fermesa i convicció de combat,…altrament com va dir el MHP Francesc Macia, només amaguem covardies….
Una República espanyola Confederal, com sembla vol la cùpula d’ERC, no serà mai possible si abans no hi ha un joc d’ósties amb l’aparell franquista i monàrquic, tot i així, posar vi novell en una bota amarada de vinagre, es del tot desaconsellable…Espanya te de desapareixer com a tal, -tal com va dir el Dr. Alexandre Deulofeu-, i en tot cas las comunitats autonòmiques actuals s’haurien de constituir com a Repúbliques independents, i veure si es factible fer una Federació de Repúbliques Ibèriques, inclòs Portugal.
Per tant i concluínt, Crec que tant l’hi fa si els partits independentistes van units, -cosa molt volguda però difícil com podem veure-, per que l’Espanya embogida arrogant i prepotent, amb excuses absurdes els ilegalitzarà, i seguirem tant passius com ara, per que Espanya ja ens ha tastat i ens ha pres la mida, si veu que se l’hi escapen els ilegalitzarà i punt, i aquí només els podrem aturar si tenim una força simètrica, organitzada, disciplinada i molt fidel…..potser que ja hi comencem a pensar…..per altre banda cap DUI es sostenible sense això, ja que implica controlar el territori i fer fora als invasors….

Francesc Fortian
24.07.2020 | 20:14
De vegades no entenc que no es comprengui que Puigdemont es tan odiat per ERC com per el PDCat.
No se si Junts serà la solució, però lo que tinc molt clar es que els actuals partits independistes no ens serviran per fer la DUI.
Si volem la independència, no la trobarem a la taula de negociació amb un PSOE, que en la seva ànima ens odia profundament.
Tampoc la trobarem esperant que Europa ens ajudi, ja que Espanya sense Catalunya no s’aguantaria i tindrien uns altres Balcans al sud.
Si volem la llibertat del nostre poble, la hem de agafar nosaltres mateixos, amb sacrificis, plors, ràbia i decisió. Estem decidits?

Juan Martin ALEGRIA
24.07.2020 | 21:26
Gràcies Llorenç Marquès.

Jaume Riu
24.07.2020 | 22:12
Comparteixo força el punt de vista de Josep Salart i Ramon Perera per aclarir el panorama.
Vicent Partal fa servir darrerament un estratègia que consisteix a parlar de posicions independentistes, en plural, com si n’hi hagués més d’una, però ja ens entenem.
S'ha afegit la noticia a Favorits