S’ha mort Josep Maria Sans i Travé, figura clau de l’arxivística catalana

L’historiador medievalista Josep Maria Sans i Travé, qui va dirigir l’Arxiu Nacional de Catalunya entre 1992 i 2015, s’ha mort, segons que ha informat la Generalitat en un comunicat. Sans i Travé va ser el segon director de l’arxiu, amb l’objectiu de consolidar el caràcter institucional del primer arxiu de la Generalitat. Va impulsar la construcció de la seu de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), inaugurada el 1995, coincidint amb el decret que encara regula aquest centre.

Entre les gestions més destacades de Sans i Travé hi ha la reclamació dels papers de Salamanca, l’establiment d’un mecanisme de transferència de fons dels presidents de la Generalitat el 2003 i l’ingrés de fons personals rellevants, com ara els de Pau Casals, Montserrat Roig i Josep Puig i Cadafalch, a més de fons nobiliaris i patrimonials situats fora del sistema públic d’arxius. També va impulsar una campanya per a recuperar fons històrics d’empreses.

Va ser director tècnic de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona d’ençà de 1976, cap del Servei d’Arxius al Departament de Cultura de la Generalitat d’ençà de 1980, i director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat espanyola entre 2003 i 2004.

El seu paper com a cap del Servei d’Arxius va ser cabdal en el primer impuls de l’Arxiu Nacional, vertebrant la xarxa d’arxius locals, comarcals i administratius centrals de tots els departaments, organismes i institucions dependents del govern. També va redactar els avantprojectes de la primera llei d’arxius (1986) i la llei d’arxius i documents (2001).

Especialista en notariat i Catalunya medieval

Llicenciat en història medieval el 1971, va completar la seva formació a Itàlia, on es va doctorar el 1973. Va ser professor un temps a la Universitat de Barcelona abans de dedicar-se completament, d’ençà de 1980, a l’administració dels arxius de la Generalitat.

Sans i Travé va investigar la història de Catalunya entre els segles XI i XV, el notariat català, la Generalitat medieval i moderna i els ordes militars. Va destacar per la direcció de les publicacions de la Fundació Noguera, organitzant congressos i impulsant estudis, miscel·lànies i edicions de catàlegs i fonts documentals. Va dirigir la revista “Estudis Històrics i Documents de l’Arxiu de Protocols” (1974-1984) i va impulsar els deu volums dels “Dietaris de la Generalitat” (1994-2008).

Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona d’ençà de 2006 i de la Reial Acadèmia de Doctors d’ençà de 2008, formava part també del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català del Departament de Cultura.