Jordi Carbonell i de Ballester s’ha mort avui, a noranta-dos anys. Carbonell, filòleg de professió, havia estat president d’Esquerra Republicana de Catalunya entre el 1996 i el 2004 i era una de les màximes referències de l’independentisme històric.

Carbonell havia treballat en la clandestinitat. Va ser portat a presó en dues ocasions i es va negar a parlar en castellà amb la policia franquista. Va parlar en representació de l’Assemblea de Catalunya al famós acte de l’11 de setembre a Sant Boi, el 1977, on va pronunciar la cèlebre frase ‘que la prudència no ens faci traïdors’.

Crític sempre amb les renúncies de la transició va intentar combatre-la amb la creació de Nacionalistes d’Esquerra i el 1992 va entrar a militar a Esquerra Republicana de Catalunya. A petició de Josep Lluís Carod-Rovira, Carbonell va esdevenir president del partit el 1996.

Llicenciat en filologia romànica, Carbonell va treballar de secretari de l’Institut d’Estudis Catalans, que aleshores era clandestí. També va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el franquisme el va expulsar per les seves activitats d’oposició. Va ser aleshores catedràtic de català a Càller (Sardenya) i va treballar també a la Universitat de Liverpool. Del 1965 al 1971 va dirigir la Gran Enciclopèdia Catalana i el 1972 va ser nomenat membre de l’Institut d’Estudis Generals, del qual arribaria a ser el secretari general.

Carbonell ha rebut tot de condecoracions i distincions en reconeixement a tota una vida de treball per la dignitat del país i la seva gent. Entre aquestes, la Creu de Sant Jordi (1984), la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya (2001) i la medalla d’honor de Barcelona (2002).

Entre els seus llibres es destaquen Hortènsia (2007), un llibre de poemes dedicat a la seva dona Hortènsia Curell, que s’havia mort el 2005, i Entre l’amor i la lluita, un llibre de memòries publicat el 2010.

—Entrevista amb Jordi Carbonell: ‘Espanya no pacta mai, només fa treves’

—Entrevista en vídeo a VilaWeb TV

—Discurs de Jordi Carbonell després de rebre el Premi Pompeu Fabra: ‘Hem de serrar les dents ben fort i lluitar, lluitar per la nostra llibertat total’

 

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.