Blai Bonet

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Santanyí, el poble més meridional de Mallorca, amb algunes de les cales més boniques de l’illa, com Mondragó, i algunes de les més turístiques, com la cala d’Or. Són 124 quilòmetres quadrats on resideixen poc més de dotze mil habitants (2019). Fins aquí les dades objectives. En canvi, ja no és tan normal que sigui un dels indrets dels Països Catalans que presenten una densitat d’escriptors de primera fila absolutament insòlita: Bernat Vidal i Tomàs (1918-1971); Blai Bonet i Rigo (1926-1997); Llorenç Vidal i Vidal (1936); Antònia Vicens i Picornell (1941); Antoni Vidal Ferrando (1945); Pau Vadell (1984) –que a més de poeta és també editor d’Adia Edicions, amb seu al municipi– i Joan Pons Bover (1972), guanyador del darrer premi Ciutat de Palma.

Antònia Vicens ha explicat alguna vegada que quan ella era jove i començava la trajectòria, al poble només hi havia dues màquines d’escriure: la de l’apotecari Bernat Vidal i la del rector de la parròquia. Vidal s’havia fet un fart de mecanografiar els articles que l’escriptora redactava per al diari local i li va dir que fes per manera d’aconseguir una màquina. Ella la va demanar a son pare, de manera que la seva va ser la tercera que hi va haver al poble, però la primera que va arribar de contraban, una de les ocupacions habituals dels homes santanyiners abans de la guerra de 1936-1939, i encara més a la postguerra. Un munt de quilòmetres de litoral plens de coves i amagatalls feien que el municipi fos ideal per a aquesta activitat.

L’aparició de Quan el cel embogeix (Adia Edicions), d’Antoni Vidal Ferrando; de l’antologia de poemes Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre (Pagès Editors), d’Antònia Vicens; i d’aquí a quinze dies de Tània i els vius (Adia), la novel·la guanyadora del premi Ciutat de Palma, obliga a mirar cap al municipi i prova d’escatir el perquè d’on ve l’aparició de tants escriptors de primer ordre en aquesta contrada de secà, prou allunyada de Palma. A més a més, en el cas d’Antònia Vicens Adia va reeditar el 2019 La Santa;  Lleonard Muntaner, 39 graus a l’ombra (la novel·la amb què l’autora va guanyar el premi Sant Jordi quan tenia tan sols vint-i-set anys); i Jardins de Samarcanda el seu poemari de debut, Lovely, publicat el 2009 a l’editorial Moll i que era pràcticament introbable.

Bernat Vidal i Tomàs

L’artífex d’aquesta eclosió literària al poble és Bernat Vidal i Tomàs, l’apotecari i home de lletres que es dedicà tant a la literatura com a la investigació històrica i que va ser un dels principals promotors de Blai Bonet, a més de mentor i editor d’Antònia Vicens. El 1953 ja publicà en català l’apreciable Memòries d’una estàtua. Pau Vadell explica: ‘La feina que va fer en Bernat Vidal va ser ingent, del punt de vista de la promoció cultural, ja d’ençà dels anys cinquanta i seixanta. A Santanyí hi havia un diari local que era literàriament molt potent i ell va fer molta promoció per aconseguir que els escriptors santanyiners tenguessin presència en aquest mitjà i en més. Va ser el responsable directe de la pujada de Blai Bonet i va donar suport a Antònia Vicens. Així mateix, va aconseguir un gran suport institucional per a la cultura, que els polítics locals consideraven important i de prestigi, quelcom que encara es manté avui dia.’

Paga la pena de recordar que a Santanyí fa trenta-cinc anys que es convoca un premi literari de poesia que du el nom de l’apotecari i literat. No s’ha deixat de convocar ni una sola vegada i, a més, al poble hi ha un carrer que duu el seu nom.

L’arribada de la màquina d’escriure de contraban d’Antònia Vicens és una anècdota, però aquesta activitat econòmica a què es va dedicar una part important de la població potser també va contribuir a l’eclosió cultural d’aquest poble del sud de Mallorca, ja que va propiciar que hi hagués un cert interès per la cultura importat dels viatges a l’exterior i també que hi hagués un petit capital econòmic que propiciés que el poble pogués mantenir, per exemple, el seu propi diari, una plataforma molt important per donar a conèixer la creació d’alguns dels autors que començaven.

El turisme, en canvi, no va ser un motor que propiciés la creació literària per si mateix, però sí que es va convertir en un element important, com palesa 39 graus a l’ombra d’Antònia Vicens, una de les primeres novel·les a descriure els efectes de la transformació que va implicar l’arribada de turistes en massa a l’illa. Aquesta transformació econòmica i social sí que ha estat un dels punts importants per als narradors illencs de l’anomenada generació dels 70, de la qual forma part Vicens.

Sens dubte, el literat més important que ha produït la vila és Blai Bonet i Rigo (1926-1997), que el 1950 ja va començar a obtenir reconeixement com a poeta gràcies a Bernat Vidal i Tomàs. L’apotecari participava en la tertúlia de Guillem Colom i va ser en aquest cenacle on es va a atrevir a llegir els Quatre poemes de Setmana Santa de Blai Bonet, que des d’aquella obra primerenca ja mostrava un trencament amb tot allò que escrivien els membres de l’anomenada segona generació de l’Escola Mallorquina. Blai Bonet el 1952 ja va guanyar el premi Óssa Menor amb el seu Cant espiritual, publicat el 1953, amb influències d’Ausiàs Marc, Joan Maragall i la generació espanyola de 1927. Bonet va publicar un total de dotze poemaris en quaranta-un any i també es destacà com a novel·lista, amb obres com El mar (1958), amb la qual va guanyar el premi Joanot Martorell de l’any anterior, o l’experimental Mister Evasió (1969). Alguns dels seus dietaris han estat editats per Pau Vadell i publicats per el Gall.

Els sèniors

Antoni Vidal Ferrando i Antònia Vicens són dos dels autors més interessants de la literatura catalana contemporània, però ni l’un ni l’altre no han tingut el reconeixement que es mereixen dues trajectòries basades en l’excel·lència dels texts. Amb tot, aquests darrers anys Antònia Vicens sí que ha obtingut un ressò popular important com a poetessa i tots dos gaudeixen del màxim reconeixement de la crítica i dels companys de professió.

Antoni Vidal Ferrando

Pau Vadell explica com ha estat el procés d’edició de Quan el cel embogeix, de Vidal Ferrando: ‘Sé que Vidal Ferrando tenia ofertes d’editorials més importants, però ell va trobar que em devia un text, no sé ben bé per què, potser perquè estima molt Adia i el que fem i volia donar-me un suport important publicant amb nosaltres aquesta novel·la. Estic molt content d’haver pogut editar-la perquè és una novel·la sublim, poètica, que construeix un relat molt intens de la Mallorca rural.’

El jove poeta i editor és dels que no entenen per què aquests darrers temps hi ha hagut tan poc respecte pels creadors més veterans de la nostra literatura. ‘Els grans grups cerquen constantment el més nou i els grans escriptors representen uns valors, els de la bona literatura, que sembla que darrerament es troben bastant abandonats. Aquests escriptors en molts de casos no tenen xarxes socials, no es convertiran mai en influencers ni els demanis un gran domini de la tecnologia. I de sobte deixen d’aparèixer, tot i que són ells que sostenen la bona literatura. Aquests darrers cinc anys ens hem anivellat amb molt bones traduccions i hem après a tenir cura d’allò que ve de fora, però ens hem oblidat de valorar autors molt bons que tenim a casa nostra.’

Vadell és, en certa manera, hereu de Vidal Ferrando, perquè l’escriptor va ser professor durant molts anys a l’institut de Santanyí. ‘Jo no vaig ser alumne seu directament, vaig coincidir-hi a l’institut quan ell feia els darrers anys de classe i hi impartia alguns tallers literaris. Cuidava molt tot l’aspecte creatiu i sempre es va preocupar de poder portar escriptors a les aules. Evidentment, és un mestratge important. A casa meva no hi havia un ambient cultural especialment remarcable, però a Santanyí la cultura la pots trobar, fins i tot encara ara, amb molta facilitat.’ Vadell ja ha publicat catorze llibres de poemes i atresora en el seu palmarès premis tan importants com el Bernat Vidal i Tomàs del 2005, el senyoriu d’Ausiàs March del 2014 i els Jocs Florals de Barcelona del 2017.

El darrer santanyiner a començar a publicar és Joan Pons, que es va fer conegut amb Un incendi al paradís, una novel·la negra amb què guanyà el premi Pollença del 2016 i que enguany ha guanyat el premi Ciutat de Palma amb Tània i els vius, que apareixerà abans de quinze dies (la crisi sanitària derivada de la Covid-19 n’ha endarrerit la publicació). De moment, és l’únic que no ha publicat cap obra poètica.

Joan Pons

Vadell també ha impulsat la seva editorial des de Calonge, dins el terme municipal. Adia Edicions s’ha consolidat com un segell de referència en poesia, però aquests darrers temps també ha anat publicant narrativa regularment. És una editorial que treballa sense distribuïdor, és a dir, que la comercialització va directa de l’editorial a la llibreria. ‘Això ha implicat algun petit cost més de transport i d’enginyeria de distribució, però seria semblant si editéssim des de Palma. Avui dia la presència a les xarxes i el treball en línia facilita molt la feina.’ L’editorial ha renovat recentment la web (s’havia d’enllestir per Sant Jordi però no hi varen arribar a temps) i ja han rebut les primeres comandes, sobretot de gent que és, com ells, a la perifèria i no tenen cap llibreria de referència a prop.

Així doncs, sembla que la tradició literària de Santanyí continuarà durant un bon temps, gràcies no tan sols als veterans que continuen en molt bona forma, sinó pels nous creadors i per aquesta fàbrica de somnis arrelada també al municipi més meridional de Mallorca, terra de secà que fruita en literatura.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.