TEMA DEL DIA
Símbol.
El color groc s’ha convertit en el símbol de la solidaritat amb els presos polítics i exiliats catalans i amb el color de la resistència pacífica al segrest de les institucions catalanes amb l’aplicació de l’article 155. El groc ha inundat políticament la diada de Sant Jordi i s’ha fet present arreu. A les parades de llibres, als carrers i places, a les solapes de la gent i a les institucions intervingudes per ordre del govern espanyol. Aquell groc que fins i tot s’ha de prohibir en un estadi de futbol per no fer trontollar un estat tan dèbil que té l’estabilitat pendent d’un color.

És el primer any després del restabliment de les institucions democràtiques que no hi ha hagut actes oficials del govern per Sant Jordi. No hi ha hagut missa, ni benedicció de roses, ni encara menys esmorzar oficial, que ja va caure amb les retallades. Una sensació estranya, que barreja la cultura i l’amor de Sant Jordi amb la clandestinitat d’unes institucions perseguides i l’empresonament o l’exili dels seus representants. Com recordava l’escriptor Joan-Lluís Lluís, ‘hem de matar Franco cada dia’ perquè hem descobert que estava en hibernació.

Però la font rodona que hi ha al centre del Pati de Tarongers, amb una magnífica escultura de sant Jordi a cavall matant el drac, s’ha anat omplint de roses grogues durant tot el dia. És la metàfora de la jornada: sense actes institucionals, la gent ha agafat el relleu per commemorar Sant Jordi com cal, però sense oblidar què passa, ni aquells que, a l’exili o a la presó, paguen un preu molt alt per haver defensat el dret dels catalans de decidir lliurement el seu futur. A fora, les tanques que protegeixen el Palau de la Generalitat han quedat també colgades de roses grogues, amb gent que les hi posava cridant ‘Llibertat!’.

Tot i la suspensió de les institucions, el president Puigdemont ha volgut mantenir la declaració institucional de cada any, convidant els catalans a celebrar-la amb normalitat, però recordant l’’excepcionalitat’ d’enguany, deguda a la repressió. També el govern a l’exili ha fet un comunicat en què ha homenatjat Manuel de Pedrolo i Pompeu Fabra, els dos escriptors de qui enguany s’escauen commemoracions, amb un text que també recorda que ‘la censura i l’exili dels quals ells van ser víctimes són alguns dels dracs que sovint han provat de malmetre’ns com a poble’.

El mateix ‘drac’ que manté empresonats tres dirigents independentistes que avui celebraven el seu sant: Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Jordi Turull. Tots tres han estat objecte de record, juntament amb la resta d’empresonats i exiliats, a moltes places del país, amb roses grogues que la gent ha anat dipositant en murals col·lectius, com el que Òmnium ha fet a la plaça de Catalunya. Malgrat la pressió de Sant Jordi, el drac ha volgut treure el cap per recordar-nos que és viu a la fiscalia de Barcelona i ha denunciat nou professors de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) per haver explicat a classe la violència de la policia i la Guàrdia Civil durant el referèndum del primer d’octubre.

Però, al capdavall, el groc ha estat el color d’una jornada clarament reivindicativa, tot i que no ha agradat a tothom. No han faltat els partits que cada any fan la mateixa proposta: convertir Sant Jordi en la diada nacional en lloc de l’Onze de Setembre i el ‘Cant de la senyera’ en himne oficial en lloc de ‘Els segadors’. És una proposta que va contra la llei, i la fan els que s’omplen la boca dient que cal defensar la llei. Doncs l’estatut deixa molt clar quin és l’himne nacional de Catalunya i la diada nacional. Aquests partits ho fan per treure càrrega reivindicativa a la commemoració, perquè creuen que Sant Jordi en tindria menys. Avui s’ha demostrat que no, que quan cal la reivindicació és present arreu. Avui el groc ha derrotat el 155.

MÉS QÜESTIONS
L’ajuntament recol·loca la placa dedicada a Guillem Agulló.
La placa dedicada a Guillem Agulló torna a ser al parc de Vivers. Vint-i-quatre hores després de veure que algú, diumenge a la matinada –poques hores després d’haver-la instal·lada– la va pintar i arrencar de terra, l’Ajuntament de València ha recol·locat la placa en memòria del jove antifeixista assassinat el 1993, que dóna nom a una de les avingudes principals del jardí. La placa havia estat  inaugurada en un acte que es va fer acabada la tradicional manifestació del 25 d’Abril convocada per Acció Cultural del País Valencià. Aquesta vegada la placa ja no és al mateix lloc on dissabte al vespre va ser descoberta pel batlle de València, Joan Ribó. Aquell emplaçament va ser transitori, per a facilitar l’acte d’inauguració. Ara s’ha instal·lat al costat del Museu de Ciències, a prop del monòlit dedicat a Antonio Machado. És un lloc visible del passeig central que des de dissabte porta el nom de Guillem Agulló.

La Plataforma pel Finançament Just lliurarà un text a la Hisenda espanyola. La Plataforma pel Finançament Just, integrada per partits, sindicats i patronals, anirà demà a Madrid per reunir-se amb els diputats valencians al congrés espanyol i tractar sobre l’infrafinançament. Els diputats valencians del grup popular també hi assistiran, malgrat que el PP és l’únic partit polític valencià que no forma part de la plataforma. En representació de la formació hi anirà Gerardo Camps. Abans, els representants aniran al Ministeri d’Hisenda a lliurar un manifest amb les demandes per a aconseguir un finançament just. Encara que han demanat ser rebuts pel ministre Cristóbal Montoro, creuen que no els rebrà, després de la plantada que va fer als batlles quan van anar a protestar per la inversió nul·la en transport metropolità valencià. A Hisenda no hi aniran els representants de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) perquè, segons que ha assenyalat Salvador Navarro, la patronal ja ha demanat una altra reunió amb el ministeri.

Malestar a les Illes pels advertiments de Rajoy. Dissabte Mariano Rajoy, en la clausura d’una convenció sobre turisme del PP, va dir que les Illes no havien de seguir el mateix camí de Catalunya. Avui el govern i les forces nacionalistes han reaccionat amb indignació. El president espanyol va assegurar que ‘l’últim que necessita les Balears és seguir l’exemple de divisió, enfrontament i invenció de problemes que tantes dificultats ha causat als catalans’. Especialment, ha dolgut l’acusació d’inventar-se els problemes. La presidenta Francina Armengol ha dit que Rajoy havia mostrat una manca de respecte i de sensibilitat cap als ciutadans quan va dir al president del PP a les Balears: ‘Pots dormir tranquil amb el 75%’, en referència al descompte dels vols per a residents que reivindiquen totes les forces polítiques i socials de les Illes. El portaveu de Més per Mallorca, Josep Ferrà, ha replicat que si arriba el 75% de descompte serà ‘gràcies als diputats dels partits canaris’, i no al PP. A més, ha recordat que els problemes a les Balears ‘no ens els inventem, sinó que els tenim i els patim’, com el del finançament. Segons Més, Rajoy, amb les referències a Catalunya, va ‘amenaçar’ d’aplicar l’article 155.

L’ambaixador d’Espanya a Andorra deixa el càrrec per anar a l’OSCE. L’actual ambaixador d’Espanya a Andorra, Manuel Montobbio, ha anunciat que aquest estiu deixaria el càrrec per passar a exercir de representant permanent adjunt davant l’OSCE, a Viena. Abans d’anar a Andorra, el 2014, Montobbio havia tingut diverses destinacions, com ara la de màxim diplomàtic espanyol a Albània, però també havia tingut una important faceta acadèmica i literària: és autor de diversos assaigs, llibres de poesia i publicacions sobre relacions internacionals. Madrid encara no n’ha designat, oficialment, el substitut.

LA XIFRA
Un 6,2%
ha augmentat la recollida selectiva de vidre a Andorra en un any. La recollida d’envasos també ha crescut d’un 2,4% mentre que el cartó i el paper ha baixat d’un 2,7%, fet que es vincula a la digitalització de la informació, segons el balanç fet públic per Medi Ambient.

TAL DIA COM AVUI
El 23 d’abril de 1976
 es va publicar el primer número del diari Avui, diari d’informació general, catalanista i en llengua catalana. Va ser el primer diari en català des del 1939 a Barcelona i la capçalera va sortir fins el 31 de juliol de 2011, quan es va fusionar amb el Punt.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb