Sánchez ofereix el cap d’un magistrat, però el Suprem té a punt la darrera batalla

  • El PSOE exhibeix el control polític del TC amb l'amnistia, però el camí per a aplicar-la a Puigdemont i Junqueras és un camp minat

Josep Nualart Casulleras
18.01.2025 - 21:40
Actualització: 18.01.2025 - 21:45
VilaWeb

La imatge del Renault Espace conduït pel president Carles Puigdemont, acompanyat d’Oriol Junqueras, sortint de l’aparcament de la Casa de la República, a Waterloo, amb la matrícula “1-O 2017” no és solament una anècdota. També expressava el sentit de la reunió entre tots dos dirigents tan bon punt han recuperat la presidència de Junts i d’ERC, respectivament: el retorn i la possible rehabilitació i normalització política de tots dos és possible durant aquest 2025. Però això dependrà sobretot de la validació de la llei d’amnistia –boicotada pel poder judicial espanyol– per part del Tribunal Constitucional. No és clar quan serà, això, i les especulacions que ha fet córrer el tribunal mateix van de l’estiu a la tardor. Però allò que és clar és que ara el PSOE pot dir, més que mai, que té el bou agafat per les banyes, sobretot d’ençà de la recusació aquesta setmana del magistrat ultraconservador José María Macías, el més hostil contra l’amnistia.

La decisió del ple del TC d’apartar-lo allunya la possibilitat d’un cop intern a l’estil del 2010 amb l’estatut, i fa que els socialistes es puguin presentar davant Junts com a garants del compliment de l’amnistia, en un moment complex en les relacions entre tots dos partits. Però hi ha una variable jurídica més enllà del TC que no cal desdenyar: el Suprem té cartes (mig) amagades per a mirar d’impedir una amnistia que per a Puigdemont i Junqueras encara és molt incerta.

Com Sánchez ha controlat el TC

Que José María Macías fos recusat era pràcticament inevitable; poques vegades hi ha hagut causes d’abstenció tan clares com les d’aquest magistrat ungit pel PP per a la missió de rebentar l’amnistia com a nou magistrat del TC després d’anys de servei com a vocal obertament antiindependentista al Consell General del Poder Judicial; tan sols uns quants mesos abans de ser nomenat magistrat havia subscrit un dictamen del CGPJ que criticava amb duresa la llei d’amnistia i la qualificava de pacte polític “per a satisfer interessos partidistes” i permetre la investidura de Sánchez. Era tan evident que legalment incomplia l’article sobre les causes d’abstenció per manca d’imparcialitat que recull la llei orgànica del poder judicial que s’hauria d’haver abstingut ell mateix, com ja va fer fa uns quants mesos abans l’ex-ministre socialista Juan Carlos Campo.

Ara, Macías és un peó del PP, i s’hi ha resistit fins al final, fins que el ple –amb el vot contrari dels magistrats conservadors– n’ha aprovat la recusació que demanava la fiscalia general de l’estat espanyol. Per tant, ara hi ha dos dels dotze magistrats del TC fora de les deliberacions sobre l’amnistia: Macías i Campo, l’un del sector anomenat progressista i l’altre, del conservador. A priori, sis vots a favor i quatre en contra de la constitucionalitat de l’amnistia. Un control del TC sobre la llei clau de la legislatura (i més lleis decisives que hi acabin arribant) que Pedro Sánchez ha anat treballant aquests darrers anys que ha presidit el govern espanyol i que ha anat teixint una majoria parlamentària precària, enmig d’una guerra pel control de l’anomenat tribunal de garanties en què ha aconseguit de capgirar la majoria amb el recanvi de magistrats afins al PP per uns altres de més arrenglerats amb el PSOE.

El parany de la qüestió d’inconstitucionalitat

Amb això, i amb les recusacions de magistrats per a la deliberació sobre l’amnistia esbandides, el Tribunal Constitucional no hauria de trigar a entrar en matèria. Haurà de resoldre si la llei s’adequa a la constitució espanyola i respondre a una qüestió d’inconstitucionalitat que el Tribunal Suprem espanyol va presentar al TC d’una manera molt calculada; perquè ho va fer sobre un cas per desordres públics en les protestes contra la sentència del 2019 a Girona, de tal manera que els exiliats i els ex-presos polítics hagin de restar fora d’aquest procediment i no hi puguin dir la seva ni vincular la resposta del TC al seu cas directament.

El Suprem fa servir aquest cas particular, poc conegut, per carregar amb fúria contra l’amnistia, per qualificar de colpistes els dirigents del Primer d’Octubre i per introduir les seves consideracions sobre la llei, que diu que és contrària a principis constitucionals, com ara el dret d’igualtat davant la llei i el principi de seguretat jurídica. Quan el TC resolgui aquesta qüestió d’inconstitucionalitat, per més que avali la llei, el Suprem podrà continuar dient que, resolts els dubtes d’adequació a la constitució espanyola, el text no és aplicable al delicte de malversació i continuaran negant l’amnistia als ex-presos polítics condemnats per aquest delicte –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull– i als exiliats –Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig.

El segrest dels exiliats al Suprem

Perquè el TC es pronunciï sobre els seus casos concrets caldrà que resolgui els recursos d’empara de tots set per vulneració de drets fonamentals per part del Suprem i que es tramitin de manera simultània al recurs d’inconstitucionalitat sobre la llei. No tots es tramiten encara, perquè el TC de moment tan sols té damunt la taula els recursos d’empara dels ex-presos polítics; en canvi, els expedients dels exiliats continuen retinguts pel Tribunal Suprem, que resta pendent de resoldre els recursos d’apel·lació que Puigdemont, Comín i Puig van presentar contra la decisió del jutge instructor Pablo Llarena de no amnistiar-los, que contravenia el sentit i la literalitat de la llei.

Fins que el Suprem no resolgui en apel·lació els recursos, tots tres exiliats no podran anar al Constitucional en empara. Però sí que pot ser que el recurs d’empara que sí que han pogut presentar Junqueras, Romeva, Bassa i Turull vagi fent via i que el tribunal resolgui si més no sobre les mesures cautelars que han demanat. Aquest pot ser el primer moment que el TC es pronunciï sobre l’amnistia, quan decideixi si aixeca la inhabilitació als condemnats per malversació per l’1-O de manera cautelar. Seria una decisió que afectaria en tot cas els ex-presos, no pas els exiliats. El TC podria prendre una decisió semblant, de concedir unes cautelars, quan li arribessin els recursos d’empara de Puigdemont, Comín i Puig.

Però ara per ara el cas és retingut pel Suprem, i una decisió del TC sobre els ex-presos no l’obligaria pas a procedir de la mateixa manera amb els exiliats, segons fonts jurídiques consultades per VilaWeb; s’hi hauria de sentir al·ludit, però no hi estaria obligat. La situació dels exiliats depèn del Suprem, que controla els ritmes polítics, com ha anat fent d’ençà del 2017. No se sentirà al·ludit per cap decisió que prengui el TC en relació amb els ex-presos polítics, i tan sols deixarà anar els exiliats al Constitucional quan li vingui de gust.

La qüestió clau: les cautelars

I quan això passi, el TC haurà d’aplicar als exiliats la mateixa doctrina que hagi aplicat als condemnats per malversació, per exemple pel que fa a la concessió d’unes possibles mesures cautelars. Seria aleshores quan aquest TC que ja no tindrà el magistrat Macías per a participar en les deliberacions i que tindrà una majoria de sis a quatre presumptament a favor de l’amnistia haurà de dir si obliga el Suprem a aixecar l’ordre de detenció estatal que pesa encara sobre Puigdemont, Comín i Puig si considera que, mentre no resol els recursos d’empara per la no-aplicació de l’amnistia per part del Suprem, cal que els permetin la llibertat de moviments personals i el ple i lliure exercici de la seva activitat política perquè no sofreixin vulneracions irreversibles dels seus drets. Ací el Suprem no tindria marge per a negar-s’hi.

En canvi, quan el TC hagi pres la decisió definitiva, quan resolgui el recurs d’empara i, suposadament, sigui favorable; quan digui que els condemnats i els perseguits per la malversació del Primer d’Octubre han de ser amnistiats, el Suprem encara té un (o més d’un) roc a la faixa. Perquè ja va deixar dit en una resolució contrària a l’amnistia que, en cas que el TC la validés en el cas de la malversació, es reservava el dret de presentar una qüestió pre-judicial al Tribunal de Justícia de la UE pels dubtes sobre la compatibilitat amb el dret de la Unió. I així, per més que el TJUE acabés llançant a la paperera la hipotètica pre-judicial, hauria allargat encara més l’agonia judicial dels ex-presos i els exiliats.

El PSOE pot presentar a Junts una credencial: no solament s’ha aprovat l’amnistia, sinó que la batalla decisiva al TC és controlada; però la guerra amb el Suprem encara és oberta, i la darrera batalla encara no s’ha lliurat.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor