El futur de la religió és un d’aquests temes que acostumen a generar encesos debats de sobretaula, i també el títol de la sessió inaugural del cicle La Conferència de l’Ens, celebrada dimecres 10 de gener.  La seu de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català -entitat editora de Tornaveu i organitzadora de la xerrada- ha congregat desenes de persones desitjoses de conèixer les principals conclusions que Salvador Giner ha publicat recentment en un assaig homònim. Prèviament, el sociòleg barceloní ha volgut apuntar la gran densitat associativa existent a Catalunya, sense la qual seria difícil entendre la “gran efervescència cultural del nostre país”.

Els grans referents de la teoria sociològica van atribuir una gran importància a l’estudi del fenomen religiós. Durkheim a Les formes elementals de la vida religiosa, Tocqueville en el segon volum de La democràcia a Amèrica, Marx en la denúncia sobre l’alienació humana, o Weber a L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme, van analitzar l’enorme influència de les religions en la configuració de les societats contemporànies. Fetes aquestes recomanacions, Giner ha plantejat la gran pregunta: “És possible un món sense religions?” El moviment il·lustrat i racionalista sorgit a l’Europa del s. XVIII, encapçalat per Voltaire, així ho creia. El professor, en canvi, s’ha mostrat escèptic: “estudis recents publicats a les revistes Nature i Science demostren que fins i tot els ximpanzés fan actes religiosos i construeixen terrenys sagrats. Les religions —ha conclòs— són connatural al capteniment humà”.

Llegeix l’article sencer a Tornaveu, fent clic aquí.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]