Rumb cap a la col·lisió

«Despleguen policies per les fronteres com si Puigdemont fos el nou maquis, posen furgonetes a vigilar el parlament, amenacen el president de la cambra amb multes, amb la presó si cal, i eleven el to dels adjectius»

Vicent Partal
24.01.2018 - 11:07
Actualització: 24.01.2018 - 12:07
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Val més que ho tinguem tots clar: anem en direcció a la col·lisió. És difícil de pensar res més, ara ja, quan es fa evident que la façana presumptament democràtica que el bloc del 155 havia mirat de bastir per amagar el colp d’estat va caient amb estrèpit. A mesura que s’acosta la ratificació del president Puigdemont i ells veuen amb impotència que no poden impedir-la. No hi haurà manera, per tant, d’aguantar les volgudes aparences i l’espanyolisme haurà de retratar-se en l’autoritarisme, que és –i ha estat– el seu darrer recurs. Si vol canviar el rumb de les coses, l’estat espanyol haurà de fer un nou primer d’octubre. Cosa que, a hores d’ara, crec que ja sap i que viu amb un nerviosisme particular. Perquè ells són ben conscients que el primer d’octubre és quan van perdre. Clarament.

Els partits monàrquics es van il·lusionar pensant que amb el 155 aconseguirien aturar el procés cap a la independència i ara es troben sorpresos i atrapats en el seu joc. Es van creure que l’independentisme no acceptaria l’envit d’unes eleccions il·legals i que, si ho feia, no les guanyaria de cap manera i, encara menys, que les guanyaria Puigdemont. I no tan sols no ho han aconseguit, sinó que les coses s’han complicat sobre manera. Perquè ara el govern espanyol, a més de tot el que ja havia d’explicar abans, encara haurà de donar raó de fets més difícils d’entendre, especialment de l’intent tirànic d’anul·lar el resultat electoral als despatxos.

Anem en direcció a la col·lisió, doncs. Inevitablement. Ells van confiar que la unitat independentista es trencaria i que això evitaria la investidura, la ratificació, del president. Es van inventar tot de teories peregrines sobre la impossibilitat legal d’investir-lo, pensant que, d’aquesta manera, la por faria de franc la feina de les porres. Però ara, impotents enfront de la realitat que es resisteixen a veure, ja ens anuncien que tornaran al xou parlamentari dels crits, les estripades, les banderes deixades sobre els escons i l’abandó de l’hemicicle. L’aparença democràtica s’ha acabat, se’ls ha esgotat, perquè el republicanisme s’ha imposat al colp d’estat, a les amenaces i a la por. La República va derrotar el colp d’estat el 21-D i des d’aquell dia no han aconseguit ni un sol dels seus objectius.

I és per això que ara ja despleguen policies per les fronteres com si Puigdemont fos el nou maquis, posen furgonetes a vigilar el parlament, amenacen el president de la cambra amb multes, amb la presó si cal, i eleven el to dels adjectius, dels epítets, tornen a mostrar-se agressius pel carrer. Ells estan convençuts que el 27 d’octubre, després de la proclamació de la independència, als republicans ens va vèncer la por de les coses desconegudes. O la por, simplement. I per això posen rumb cap a la col·lisió, confiats que la història es repetirà i que, violant la seua constitució, en tindran prou per a aturar els nostres avenços. Però si jo fos ells, no n’estaria tan segur, aquesta vegada. Que el republicanisme en va aprendre molt, dels fets de l’octubre, i gràcies a aquests fets, malgrat tot, es va fer més fort que mai. Prepareu-vos: anem cap a la col·lisió.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Pepi Borrego
Pepi Borrego
23.01.2018  ·  22:14

Endavant doncs! Fem República!

Antoni Oller
Antoni Oller
23.01.2018  ·  22:34

Gràcies per l’optimisme de l’editorial un cop més. Però em costa de situar-me mentalment en la comparació de la col·lisió que s’acosta, amb la de l’1-O (“Si vol canviar el rumb de les coses, l’estat espanyol haurà de fer un nou primer d’octubre”): senzillament, fa tres mesos i mig, del que es tractava era d’aconseguir la independència de Catalunya (o això era el que molts ens pensàvem, i només Santi Vila i pocs més s’atrevien a dubtar-ne en públic), i en canvi ara del que es tracta és de restituir el President (de la Generalitat, no d’altra cosa, no ho oblidem) deposat per un cop d’estat; l’ordre de magnitud no és el mateix. Sí que estic d’acord però, en que les formes de la repressió sí que podran ser comparables. Ara bé, el que és curiós de tot plegat és que l’estat posi el mateix o més “empeño” en impedir la restitució del President Puigdemont, que el que va posar en impedir el Referèndum que “havia de portar” a la proclamació de la independència… com diu Partal, polis a les fronteres, furgons a la Ciutadella, declaracions ridícules del menistro, etc; i això sol potser ja ens podria donar pistes de per on deuen anar els trets. Sembla clar que hem de defensar la Presidència de Puigdemont amb les dents … a menys que ens estiguin enganyant, o que simplement estiguin enganyant als seus electors. Reconec que estic irremeiablement perdut, i suposo que no soc l’únic. Però disponible, “amb les dents”.

Josep Usó
Josep Usó
23.01.2018  ·  22:56

Espanya és presa de la histèria. Perquè no tenen cap llei que impedisca la investidura telemàtica. I han passat tres mesos des del 27 d’octubre i ja només pensen en impedir l’inevitable. Si d’allò que fan es pot dir pensar. Això sí. Tots els inventors de teories que tenen en nòmina ja poden plegar. I els fracassos se’ls amunteguen: l’AVE que s’atura, el magistrado que suspèn amb un zero l’examen i no passa, el President que és rebut al Parlament danés, el ridícul espantós del jutge Llarena… El que em preocupa és Europa. Anys enrere, engrescava, però en els darrers anys, des que els seus dirigents s’han dedicat a mirar més per ells i menys pels ciutadans, només recull fracassos. Des de la constitució europea cap ací, només han retrocedit.
El que sembla inevitable és un xoc amb la investidura. No hi ha marxa enrere. No hem d’oblidar que el deute és impossible de retornar. la gran fortalesa d’Espanya no té els peus de fang. Senzillament, no té peus.

jaume vall
jaume vall
23.01.2018  ·  23:20

Després d’aquest editorial, no sé quin dels dos llatinismes hem de fer servir :

Alea jacta est ( la sort ja està tirada, ja no es pot evitar el resultat dels daus que està a punt de ser visible)

Delenda est Hispania ( Espanya s’està destruínt, serà destruïda)

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
23.01.2018  ·  23:39

Agrairia que el ple d’investidura fos en cap de setmana.

Si cal passar dia i nit al parlament ho farem, però en cap de setmana és més fàcil aplegar més gent.

Danny Norton
Danny Norton
23.01.2018  ·  23:46

Fa tant de temps que parlem del xoc de trens, de la col•lisió, que potser acabem caient en el conte del pastor que abusa de l’amenaça del “que ve el llop!” fins que de debò arriba i ningú no se’l creu.

Com que aquest tema és, per definició, tabú, tots en parlem amb compte, en veu baixa, en circumloquis, i jo no sé si som capaços de preveure de quina manera es farà realitat.

El que a mi més em preocupa no és tant el xoc com la reacció de la hipòcrita UE. Si els monàrquics ens apliquen la força bruta, els aplaudiran els Tajani, Juncker i la seva patuleia? Per quins set sous els amos que tallen el bacallà canviarien de bàndol? Per sentit de democràcia i llibertat? Ha ha ha!!!

Visca la República!

Víctor Serra
Víctor Serra
23.01.2018  ·  23:52

Bon anàlisi.
Es va veure clarament ja amb la primera actuació de Ciudadanos després de l’elecció de la mesa.
No rectificaran la seva estratègia. Però això, a banda de no aconseguir que cap independentista deixi de ser-ho, els passarà factura més aviat que tard pequè si volen que això sembli un país mig democràtic, és insostenible. Lamentable el paper del PSC. La gent no és tonta i se’n afartarà aviat de tanta crispació i menyspreu sense resultats.
També hem de posar un ull a Madrid i debilitar el PP tant com poguem. Després les seves baralles amb Ciudadanos faran la resta.

Guillem Fàbregas
Guillem Fàbregas
23.01.2018  ·  23:52

Mes forts que mai, preparem-nos… Preparats estavem per l’u d’ictubre, ho estiguerem el 3, el 10, el 27, resistírem el 21 però ara? Que vols dir amb un nou 1 d’octubre? Haurem de posar el nostres cossos per a que exactament? Per que després els polítics s’entreguin i es preocupin de com sortir de la presó? Que passarà després de la col·lisió, que potser algú aquest cop si presionarà al govern espanyol? Si ningú no ho explica un poquet no tinc clar que hi siguem gaires.

Guillem Fàbregas
Guillem Fàbregas
23.01.2018  ·  23:53

Mes forts que mai, preparem-nos… Preparats estavem per l’u d’ictubre, ho estiguerem el 3, el 10, el 27, resistírem el 21 però ara? Que vols dir amb un nou 1 d’octubre? Haurem de posar el nostres cossos per a que exactament? Per que després els polítics s’entreguin i es preocupin de com sortir de la presó? Que passarà després de la col·lisió, que potser algú aquest cop si presionarà al govern espanyol? Si ningú no ho explica un poquet no tinc clar que hi siguem gaires.

Roger Civera
Roger Civera
23.01.2018  ·  23:53

Molts cops em pare a pensar si el que pense(m) és un error o ens estem passant de llestos, puix si amb la repressió es plantegen que algú en ple segle XXI es tirarà enrere son molt curts.
Els nostres dirigents, i humanament no podríem retreure-ho massa, amb un plantejament de diàleg i “amnistia”, segurament ho tindrien fàcil per alçar el peu de l’accelerador, però amb la continuïtat de la repressió!!!!
Obviament que anem a la col·lisió, i dic més, benvinguda siga, molts de nosaltres hem votat CUP per a això.

Jordi T.
Jordi T.
23.01.2018  ·  23:54

Jo, tal i com diu Antoni Oller, tambe estic una mica perdut.

Que sigui investit Puigdemont o una altra persona com a President de la Generalitat es mes una qüestió de dignitat i victòria moral que no pas una victòria de la Republica. Apart d’això, que podem aconseguir? Mantenir la pressió es cert que ajuda a no normalitzar la repressio. Pero estem lluitant pel restabliment del President, mentre que la Republica la vàrem deixar que es moris.

I a l’estat espanyol que en treurà d’aquesta col·lisió? Si pot imposar-se una altra vegada, es un cop mes cap a la derrota moral de l’independentisme. Si no, no hi perd gran cosa, doncs Puigdemont presidirà una CCAA intervinguda i esllanguida, amb la qual nomes podrem aspirar a aixamplar la base social independentista, necessària per a un nou embit.

L’Estat ho te molt fàcil per evitar el risc de la col·lisió: fer que el jutge retiri la presó incondicional preventiva. Pero potser al PP li interessa mantenir la tensió com una cortina de fum per tapar les seves misèries amb el Gurtel.

Jordi T.
Jordi T.
24.01.2018  ·  00:09

Voldria afegir un unes reflexions:

– Després de veure com van anar les coses aquesta tardor del 2017, he de reconèixer que la independència nomes la podrem aconseguir mitjançant un referèndum acordat. I aixo que jo era partidari de la via unilateral, doncs el referèndum acordat es una quimera.

– Espanya mai acceptarà un referèndum acordat. En tot cas, haurà de fer-ho obligat. Pero aixo costarà molt, doncs ja veiem el suport incondicional que te de la UE.

– Crec que la UE nomes forçaria el referèndum si:
1) Espanya la fa molt mes grossa a nivell de repressio, amb morts.
2) Risc financer del deute espanyol. Que podríem fer per petar la prima de risc? Aixo nomes afecta a la caixa de l’Estat i als seus deutors (estrangers sobretot), no pas a l’economia. En canvi, les vagues i boicots afecten a l’economia i, per tant, afecten directament als ciutadans.
3) En qualsevol cas, que poguem demostrar un suport clarament majoritari.

– I en relació a aixo, cal recordar que encara no hem pogut demostrar que superem el 50% (tot i que en un referèndum seria molt diferent).

Sergi Guitart
Sergi Guitart
24.01.2018  ·  06:41

Jo crec que al final no hi haurà col·lisió. Jo posaria un President nou, clarament independentista, forçant Spain a dialogar amb l’independentisme (el que avisa no es traidor). Puigdemont és el President internacional batallant jurídicament pel seu dret clarament democratic a ser-ho. A menys que vulgui anar a podrir-se a una presó espanyola i començar una vaga de fam.

Amb rumb clar i pla de treball correcte d’aquí a dos o tres anys podriem superar el 55% de vots independentistes. La EU no pot acceptar nous Estats Unilaterals, però Democràtics sí. Puigdemont podria tornar a ser el candidat i els independentistes podrien anar units per fer de cada “autonòmiques” un nou “referèndum”, més clar, l’aigua.

Ramon Alloza
Ramon Alloza
24.01.2018  ·  07:22

Estic d’acord en que l’espanyolisme torna a passar per un moment histèric i, com a l’octubre esperen que les amenaces ens facin enrere. Jo crec que veuen que una part dels nostres polítics es mostren escarmentats i porucs o potser estan seguint una estratègia de fer-se els bons minyons per amansar la fera i aconseguir que deixin anar els presos.
El que es pot copsar al carrer és el poble està al límit de la indignació per tanta provocació i escandalitzat del que s’està fent a Madrid amb els presos. Tots volem passar a l’acció però no hi ha qui les convoqui. Si es fa alguna cosa és testimonial com els llacets o marginal com les concentracions nocturnes en llocs apartats del centre en el cas de BCN. Res a veure amb les grans mobilitzacions de setembre i octubre. Lamentablement se segueix la política d’amansar la fera mentre que el monstre es creix amb la nostra inacció, amb cada dimissió o retirada de la política i en cada súplica perquè en deixin anar. I, sobre tot, es creix cada cop que veuen enveges i desunió entre els nostres polítics. L’ANC va néixer per a dir prou a aquesta desunió fratricida però ara està esmorteïda i escapçada. Sort que tenim un cabut a Brusel·les que planta cara i aconsegueix treure’ls de pollaguera. Per cert, cal que miri molt per la seva seguretat. Els espanyols tenen sicaris i fanàtics a tot arreu i la tentació d’atacar-lo personalment segur que la tenen. L’odíen fins el paroxisme. Recordeu l’assassinat de Santi Brouard a la seva consulta de Bilbao.

Albert Miret
Albert Miret
24.01.2018  ·  07:51

Que la Unió Europea públicament es manté, passi el que passi a favor de la dictadura, és un fet real, però que la mateixa UE estigui pressionant duríssimament al “gobierno de España” perquè resolgui aquest problema d’una vegada, també. Sempre que fan declaracions, les fan per a tres públics diferents. De cara a la UE, de cara a la turbamulta que els vota i de cara a nosaltres. Les amenaces constants els sembla que els donaran resultats amb els tres aspectes, però dissortadament per a ells, les execucions de les amenaces, sempre els surten fatals. Van entrar a l’espiral de la violència, i hi van entrar tots tres. El PP, el PSOE i els C’s, amb tan poca anàlisi, que ara es troben que només tenen el “polis malos”, i de “poli Bueno” només els queda el residual “Podemos”, que com els comuns d’aquí, van d’un cantó a l’altre, perquè només saben jugar a cavall guanyador, i no acaben de decidir-se amb qui serà. Amb aquest quadre, ara no tenen més remei que continuar amb la violència. No poden justificar cap altre comportament davant de la turbamulta de votants que han mal-educat tant com han pogut, i que ara els comencen a témer, perquè els exigeixen cada vegada més i més violència. De cara a la cúpula del poder de la UE, no poden fer-se enrere perquè ambdós saben que haurien de negociar, si més no, per ampliar els poders de la Generalitat, i cap dels dos ho desitgen. Tots dos necessiten una Catalunya esclava per als seus inconfessables plans. I de cara a nosaltres, ja ens han fet tant de mal, que saben que si ara arribessin a voler negociar, els passaríem per la pedra, i la seva “unidad de destino en lo universal”, la “honra espanyola y la hombria castellana, els quedaria feta a trossos. La seva fatuïtat els ha portat a un camí sense sortida, i ara més que mai, nosaltres hem d’aguantar el que sigui per arribar al final del procés, perquè del contrari, no ens quedaria més remei que acceptar la nostra trista esclavitud.

Enric Pladevall
Enric Pladevall
24.01.2018  ·  07:58

La col.lisió adoptarà formes diferents, però és inavitable. Només si ens sotmeten agenollats, humiliats,…Ñ té un objectiu clar genocidi cultural, polític, social…. acabar amb nosaltres. Vam votar l’1 Octubre. Els hem guanyat les seves eleccions del cop d’estat del 155. Estàn rabiosos. Però no deixaran fer res que no controlin ells. Ja no és tracta de si Puigdemont, o Junqueres… Ja no és tracta d’unilateralitat. És tracta de que ells ens manen, amb els seves lleis, jutges, porres, i el que faci falta. A creure o a rebre. Senzill.
No ho podem permetre. Fem República!

Ferran Sanchez
Ferran Sanchez
24.01.2018  ·  08:11

El més probable és que anem directes a dues o tres dècades més d’autonomisme (ara es dirà republicanisme o recuperar les institucions), de fer país (fer República), un nou estatut (procés constituent) i d’eixamplar la base (i amb una mica de sort no aconseguir-ho mai). Tota aquesta patuleia ni ha volgut mai la independència ni vol treballar per ella, sinó que vol viure d’ella. Si ara estan a la presó és perquè cap dels dos partits va tenir els pebrots de ser el primer en fer-se enrere i se’ls hi va escapar tot de les mans. Per això ara en Puigdemont fa el ploramiques demanant poder tornar a canvi de ser un bon minyó. Tampoc veig gaire què podem fer nosaltres, ja que si intentem passar comptes amb ells, l’alternativa és l’ultraespanyolisme de Ciutadans, així que suposo que no tenim més remei que continuar votant-los, i esperar que un dia tinguin el talent i la valentia de fer el que toca, potser la propera generació? Quina desgràcia.

Empar Valls
Empar Valls
24.01.2018  ·  08:14

Fa dies que espero la col·lisió. No sé com serà, però intueixo que serà dura i pot passar algo greu. Però lamentablement serà l’única manera que fem la República. No sé com serà, ni quin paper tindrà el rei, però crec que serà la manera que el món, i no Europa, ens reconegui. Tinguem la Sang freda i confiança en el futur i en nosaltres.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
24.01.2018  ·  09:20

El 155 l’he viscut tots els dies com un parèntesi que un dia o altre arribarà a la fi…i mentre…anar sumant victòries. Recordo les paraules d’en Xirinacs…ja llavors deia que quan a tots els pobles hi hagués una assemblea Catalunya estaria a prop de guanyar.
Tots els pobles tenim CDR i és evident que som més a prop que mai de construir la República. Gràcies presos polítics i exiliats. Gràcies President.

Miquel Ordeig
Miquel Ordeig
24.01.2018  ·  09:20

Molta gent esta nerviosa i esperant que a la minima espurna, sortir al carrer indefinidament fins a la victoria.
Visca la republica

Albert Martín
Albert Martín
24.01.2018  ·  09:40

Cap a la col·lisió? Potser però, estem més preparats o més forts que en la darrera? Ja tenim constituïts els CDR a la Seat o a la Nissan? I convençuts els dirigents socials de les entitats dels barris unionistes que millor la independència que la dependència d’una burgesia catalana que dona suport a PP i Cs? Segur que s’han marcit tots els lliris?

Gemma R.
Gemma R.
24.01.2018  ·  09:43

Tots anem una mica perduts, i no tenim clar quin és el camí a seguir. Alguns ja veuen morta la República perquè no es va defensar a l´octubre, altres veuen crèixer l´independentisme i veuen més aprop la independència. Uns volen sortir al carrer i plantar cara, altres creuen que tornar a l´autonomisme i recuperar-se per ampliar base és la millor opció. Uns entenen les decisions del govern, d´altres creuen que no han fet més que espifiar-la dés del referèndum. Personalment, sóc de les que creu que fer un procés com aquest renunciant a la violència, és tant complex, que tot el que ens passa és normal. Però sóc de les que crec que no hi ha marxa enrere. Que com va dir Aznar ara ja fa uns anys: “estos se van”. “Si señor Aznar, Catalunya se va”. No està essent un camí de roses, no tenim antecedents d´un païs que hagi passat per un procés d´alliberació nacional amb l´Estat mare en contra i sense violència. Per tant anem probant, però fins avui, ningú, ningú, no ha donat senyals de rendiment. Que alguns dels presos polítics han fet certes declaracions per sortir de la presó ón són injustament tancats? Doncs jo que ho aplaudeixo, ens fan més falta fóra que dins, no és temps de màrtirs. Que sembla que haguem perdut més coses de les que hem guanyat amb el 155 i tota la pesca? Si ho sembla. Però si ha un indicador que a qualsevol independentista l´hauría d´animar i a un unionista espantar, és que malgrat tot, l´independentisme creix en vots, els joves estant més polititzats que abans, els CDR no s´han desintegrat, tenim un president valent, i no pensem cedir. Només falta una espurna, una sola, i tot es precipitarà. Ho va dir Vicent Partal en una editorial fa mesos (o potser ja més d´un any), i ho comparteixo. Estem preparats.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
24.01.2018  ·  10:18

Un candidat elegit en unes eleccions impròpies que se’l persegueix com un delinqüent. Però quin esperpent és aquest?
Com el que es tracta és d’envestir un president autonòmic d’una cosa morta, no hi ha problema, un conseller primer farà el fet, naturalment restablint el govern a Catalunya i observant al President legítim. i el President de la República a Brusel.les conjuminant-ho tot. No és possible tornar enrere, el Reino ho ha desfet tot, els catalans es conformaven amb un estatut retallat. Recordem-ho.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
24.01.2018  ·  10:40

Fa quatre anys algu, per animar-nos, ens deia que “Som a un pam de la independència”.

Avui millor dir això:

Tots els ben intencionats, amics de Catalunya, ens volen amb més autonomia dins d’una Espanya borbònica.
Fins i tot els amics republicans estrangers.
Fins i tot Ernest Maragall.

L’estat espanyol té massa clar que som propietat española.
No hi ha sortida sense que ningú parli del Derecho de Conquista que creuen poseir.

Aquest és el resum:

_Yo sóc español? doncs posseeixo Cataluña.
_tu español? doncs posseeixes Cataluña.
_ell español? donc posseeix Cataluña.
_nosaltres españols? doncs posseïm Cataluña.
_vosaltres españols? doncs posseïu Cataluña.
_vostès españols? doncs posseeixen Cataluña.

“Perquè la vam poseir el 1714 amb tots els drets que ens otorgà una guerra guanyada” i “un primer_155_Decret_de_Nueva_Planta”
Cataluña serà nuestra para SIEMPRE.

Pel camí actual no hi ha sortida ni solució.

Pep Agulló
Pep Agulló
24.01.2018  ·  11:22

Fermesa col·lectiva front els empresonaments.

No trobo acertada la frase “anem cap a la col·lisió”. Sembla una descripció d’un moment en què es decideix tot, en què hi ha una explosió. No. En l’embat de legalitats, la monàrquica i la republicana, que podem discutir si va començar el 21-S o l’1-O , ja s’han anat produint col·lisions i se’n produiran més , evidenment, perquè , ja ho hem dit, el camí serà llarg.

Ara amb les experiències d’un i d’altre bandol, hauríem d’avaçar cap on pot anar la “col·lisió”.
Per espai, hem centraré amb com fer front a la repressió que ens caurà com una granissada. De moment no veurem “piolins” gràvids d’odi pels carrers, les vergonyies s’han d’amagar, saben que allò que ens fa mal és l’imputació i empresonament selectius dels líders, perquè veuen que això ens debilita, ens crea dubtes (llegiu algun comentari d’aquí). Una persona tancada i aillada és molt vulnerable. Convido a la reflexió aquells comentaristes tan valents que es creuen en el dret de criticar els presoners i exiliats. Ara, moltes persones tancades, ja és una altra cosa companys.

El repte que tenim és canviar el víctimisme davant els empresonaments (vagi per l’ANC i Omnium…). Hi seran de totes maneres si no renunciem als nostres objectius republicans, per tant amb la fermesa de no recular, hem d’afrontar la brutalitat la justícia espanyola amb un sentit col·lectiu, com ho vam fer davant les porres de l’1-O. Omplir les presons del régim neofranquista seria una situació insostenible per ella mateixa. I sobretot pels presoners els donaria una moral de victòria que possiblement podríem parlar de definitiva per acabar amb la monarquia. Ho veig així.
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Robert Mora
Robert Mora
24.01.2018  ·  11:30

El Pacte del Botànic, només es tornarà a repetir només si concorren dues condicions: 1. Que el PSOE siga la força mes votada i 2. Que necesite a Compromís per governar.
Qualsevol altre escenari allunyarà el PSOE de Compromís i l’apropara al seu aliat natural Ciutadans.
Tinguem-ho clar

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
24.01.2018  ·  11:49

El 155 il·legal tendirà a enfortir-se.
Visquem el present tal com és.

Martí i Pol:
I, sobretot, no oblidis que el teu temps és aquest temps que t’ha tocat viure, no un altre i no en desertis, orgullós o covard, quan et sentís cridat a pendre part, com tothom, en una lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.

El temps ÉS AQUEST i l’estat espanyol és com és i ha estat sempre cruel. Capaç de tot per Motius d’Estat.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
24.01.2018  ·  12:02

Celebro el clar que ho veus, Vicent. Jo reconec portar un cert garbuix. Però he de reconèixer una cosa: Puigdemont sempre sap com sorprendre’ns. I ara té una ocasió d’or per lluir-se.

Ramon Fort
Ramon Fort
24.01.2018  ·  12:03

Considero que la colisió no serà bona ni fructífera. L’única manera que hi ha per sortir de l’atzucac és que tots els diputats electes que no poden prendre possessió del seu escó dimiteixin, com ja ho ha fet l’Honorable Sr. Joaquim Forns, i donin pas a substituts que garanteixin la majoria independetista en el Parlament. A partir d’aquí anirem paralant de com refundar/recuperar la Catalunya independent i fer tornar el Molt Honorable President. Sr. Carles Puigdemont i els diputats exiliats o empresonats.

Florenci Maymó
Florenci Maymó
24.01.2018  ·  12:03

Dues precisions:
– el darrer combat de la por el van guanyar ells
Cal que tinguem el cap serè i tinguem ben clar tot el que ens hi juguem.
Cal anar-hi, gestionat bé aquesta por.

– la por, sempre irracional, sempre té motius.
En aquest cas gens menyspreables
Podem patir danys colaterals importants.
Màrtirs els justos.
Actuem amb Intel.ligència.

– malgrat la importáncia del moment, que ningú es faci il.lusions fora de lloc
Encara n’hi ha per estona.
Si hi anem amb convicció.
Altrement, mai.

Ramon Perera
Ramon Perera
24.01.2018  ·  12:04

L’actuació el primer d’octubre de l’estat espanyol no fou, ni de bon tros, la que a ells els hauria agradat dur a terme. És més, diverses vegades abans van tenir motius segons el seu punt de vista per actuar com el cos els demanava i es van quedar en les paraules. Segurament aquest és l’efecte de pertànyer a la Unió Europea, malgrat la mirada cap al costat de la Comissió.
Que anem cap a la coŀlisió és la sensació que fa temps que tinc. Les vegades anteriors que hem intentat, no ja la independència, sinó assolir un tracte (més) just, teníem totes les de perdre i, efectivament, vam perdre. Ara la situació és diferent, per primera vegada des de fa segles, i les partides es juguen amb armes (accepció 2.2 del diccionari) i regles noves i nosaltres estem més ben preparats que ells. Evitar la coŀlisió només està en mans de l’estat espanyol. A les nostres està minimitzar la violència física, apuntant a que sigui zero.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
24.01.2018  ·  12:25

Certa, la desesperació espanyola.
Cert també que nosaltres no ens podem permetre el luxe de no prendre decisions de governança que el nostre país necessita urgentment.
Haver de respondre constantment a les agressions ens paralitza l’activitat del dia a dia i només afavoreix l’statu quo.

Sara Granja
Sara Granja
24.01.2018  ·  13:01

El que jo faria seria anomenar Puigdemont President de la República, i que un altre que fes de President de la Generalitat/Primer Ministre. Pot ser útil en la situació actual.

Pep Agulló
Pep Agulló
24.01.2018  ·  13:49

Perdoneu les faltes que s’han escapat en el meu comentari…

PAU BOLDU
PAU BOLDU
24.01.2018  ·  16:43

El rajoy i els seus icetes son la dictadura dels hereus de franco

eva salas
eva salas
24.01.2018  ·  16:53

Sr. Fort: es diu Forn, Jooaquim Forn.

Joan Calsapeu
Joan Calsapeu
24.01.2018  ·  17:19

ara va de bo.

Aquesta gent vol sang i fetge, com deia en Canyas volen un Ulster, són molt Serbis, com a la guerra dels Balcans i en el sentit que abans d’acceptar que han perdut, com que tenen mal perdre volen mostrar que son “muy españoles” i molt matxirulos, que poden i volen fer mal. Que la integritat territorial és abans que la democràcia. Que la seva constitució, hereva del dictador i bla, bla, bla… és sagrada i “nos la hemos dado todos” llegeixis imposat i bla, bla, bla.

i seguim

eva salas
eva salas
24.01.2018  ·  17:36

i com es tomba un maritxulo?

eva salas
eva salas
24.01.2018  ·  17:38

Ai, un matxirulo, volia dir

Sergi Guitart
Sergi Guitart
24.01.2018  ·  20:09

Llegint comentaris com el d’en Joan Calsapeu 24.01.2018 | 17:19 no entenc res o a mi se m’escapa alguna cosa.. “abans d’acceptar que han perdut”???

Els que hauríem perdut un referèndum tipus Scotland el 21D hauriem sigut els independentistes, 47-53, o sigui que jo personalment encara considero que “he perdut”, el referèndum que havia posat la EU de forma encoberta i bla bla bla de fa unes setmanes, era això oi?… Doncs perdut, 47-53. Ara a esperar un altre referèndum, 25 anyets, 50? més?

Ara bé, els tenim amb l’aigua al coll.. Pareu màquines.. Enrera no ens faran anar.. No sigueu suïcides com la legislatura pasada.. Keep Calm..

I si algu es pensa que amb una mica de sang i fetge això s’arregla es que te molta mala memòria.. A part de no tenir ni idea del que diu segurament..

eva salas
eva salas
24.01.2018  ·  22:17

Sr. Guitart, s’ho mira amb els mateixos ulls que ho fa l’espanyolisme.

I es fa trampes.

Scotland va pactar i per tant la gent votava sense por, lliurement.

Quants, sabent que l’Estat acceptaria una separació pactada, no haurien votat independència? Dels Comuns, o dels de l’antiga CDC (és a dir que van votar C’s o PP el dia 21)…

La campanya de la por a quin bàndol recollia vots?

Sergi Guitart
Sergi Guitart
24.01.2018  ·  23:01

eva salas 24.01.2018 | 22:17 No em diguis Sr. que ja em pasa a algunes botigues i vol dir que visualment em faig gran 🙂 i la veritat no me’n sento..

Intento mirar-m’ho amb els ulls de la balança de la justícia universal, es a dir amb neutralitat i honestedat, es a dir, tal com crec s’ho deuen mirar la resta de països del món, el plat del 53 encara guanya.. Són les dades empíriques que tenim (amb tota la mostra i votant visceralment no pas amb por) (mai he votat amb por, una vegada una mica acollonit potser sí amb helicopters sobrevolant-nos com en una guerra i amb molta son, com a les guerres suposo.. )

No crec que ningú que NO va votar independentisme ho sigui, ni CDCs ni Comuns, i si va ser així va ser perquè estava una mica en desacord amb els mètodes, sobretot entre el 1 i el 27… (ja vaig estar a punt..) Numèricament el Comuns son els van votar NO al 1O, no ens fem il·lusions que són independentistes, son Republicans Espanyols, no comencem amb les matemàtiques ficció una altra vegada..

Un 47% de soport independentista… Fa 20 anys no ho podiem ni somiar.. No somiem truites ara, anem per feina, ben feta no té fronteres..

jordi roca
jordi roca
24.01.2018  ·  23:26

Crec que fora un gran error que el nostre president Puigdemont acabes tancat en una preso espanyola. la seva veu desapareixeria com ho han fet la dels nostres empresonats , dels quals ningú sap realment que opinen ni que pensen. Els Jordis , en Junqueras,. ja no aporten ideies ni solucions. Tanmateix,al exili, en C. Puigdemont opina, fa política i tot hom sap el que pensa. Per tot aixo jo dic . De martirs malauradament no ens en falten, de liders no n’anem sobrats.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
24.01.2018  ·  23:32

I eva salas, no sabem exactament perque la gent va votar en massa a Puigdemont, si per restituir el president o perque és el més demòcrata i va tenir el valor de convocar eleccions per a tenir uns comicis “equal opportunities” que finalment va haver de desconvocar perque estudiants de 17 anys li deien traïdor, entre d’altres..

Jo crec que ell te una bona quartada, sembla te testimonis, potser un decret a punt de firmar, una estratègia de defensa podria ser “m’hi van forçar a no fer-ho” amenaces etc.. el judici pot durar 20 anys, ja ho va dir el primer dia que va arrivar a Brussels..

No crec que la seva intenció fos rumb a col·lisió..

eva salas
eva salas
24.01.2018  ·  23:35

Sergi Guitart, el que dius dividit per quatre.

La meva tesi és 1: hi ha gent ginyada; quan un bàndol té les dents llargues, les ensenya i mossega, aquesta gent que et dic trobarà mil excuses per estar de part del mossegador. Gent melindrosa i falsa, o senzillament gent covarda. O senzillament gent. 2: hi ha gent que vota Ciudadanos perquè C’s han anat a buscar el vot a les residències de iaios, als barris inmigrants, i altres, i no han marxat d’allà fins a obtenir-lo. Aquestes persones no són independentistes però tampoc són unionistes ni són en general res, o són el que els diuen els que tenen els diners i la llibertat per a poder fer campanya.

Les condiicons de la campanya electoral han estat molt penoses. Sap greu quan llegeixo que compreu el relat que no som majoria.

Els altres tampoc ho són.

eva salas
eva salas
24.01.2018  ·  23:45

La gent que va votar al President segur que és independentista.

No cal fiar-se a les persones, fiem-nos a la voluntat.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
25.01.2018  ·  00:37

Okis eva, però jo no compro relats, analitzo el tema i bàsicament numèricament que és el compta democràticament parlant i procuro ser neutral guanyi o no la meva opció, saber perdre també és important, els guanyadors et respecten infins i tot et faran costat si finalment els pits convèncer… Si vas amb mala llet, nobets demòcrata, i et crees enemics pasa el que passa, com per exemple que l’independentisme puja..

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €