Rull vol garantir que Puigdemont no sigui detingut al parlament i encarrega al secretari general que revisi el protocol

  • El president del parlament no permetrà que la policia entri a la cambra si Puigdemont hi arriba per assistir a la seva investidura o a la d’Illa

VilaWeb
El president del Parlament, Josep Rull, intervenint davant d'una delegació del Parlament de Baden-Württemberg dijous passat (Fotografia: ACN)
Odei A.-Etxearte
08.07.2024 - 21:40
Actualització: 09.07.2024 - 10:29

“La policia, mentre jo en sigui president, no entrarà al parlament a detenir ni a retenir ningú. I si ho volen fer, el primer a qui hauran de detenir és a mi mateix”, va dir ahir el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, en una entrevista a la SER. Si hi ha una repetició electoral, la presidència de Rull pot ser curta, però el seu principal envit polític és evitar que Carles Puigdemont pugui ser detingut en la seu de la institució. Junts té coll avall el retorn del seu líder si hi ha un debat d’investidura, tant si és d’ell com si és del socialista Salvador Illa. Diuen que tornarà encara que el Tribunal Suprem espanyol s’hagi negat a aixecar-li l’ordre de detenció perquè no li aplica la llei d’amnistia. Puigdemont pot ser detingut en el trajecte fins a l’hemicicle, però si hi arriba, Rull està decidit a evitar que la policia el detingui.

La cambra ja té un protocol de seguretat aprovat l’agost del 2017 que regula l’accés de les forces a la cambra i atorga al president la potestat d’impedir-los l’accés, però ara Rull estudia si cal reformar-lo. Segons fonts parlamentàries consultades per VilaWeb, ha encarregat al secretari general de la cambra, Albert Capelleras, que revisi les garanties del protocol en cas d’un possible intent de detenció de Puigdemont. Si la conclusió de Capelleras fos que no té prou garanties, la mesa el podria reformar per majoria, però aquesta qüestió no s’hi ha abordat encara formalment, segons unes altres fonts.

El protocol de seguretat es va aprovar abans de l’octubre del 2017, després de l’escorcoll que es va fer al parlament pel cas del 3% i també quan s’especulava amb la possibilitat que fossin detinguts Puigdemont, alguns altres diputats o fins i tot la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, per tot allò que havia de venir. En unes notes jurídiques que l’acompanyen, s’adverteix que els diputats autonòmics tenen una immunitat parcial. Tan sols poden ser detinguts “en cas de delicte flagrant”. Per aquesta raó, s’hi afirma: “No es pot accedir a la pretensió de la policia d’entrar de practicar la detenció d’un diputat”, cosa que reforça la potestat de Rull per a impedir-los l’accés si volen detenir Puigdemont. Hi ha una altra excepció: sí que s’hi pot detenir un diputat en cas que el tribunal competent n’acordi la presó provisional i l’ordre no sigui atesa voluntàriament. Però aquesta no seria, en principi, la situació de Puigdemont, que té vigent una ordre detenció a l’estat espanyol dictada per Pablo Llarena i, abans de dictar-ne mesures cautelars, el jutge instructor hauria de permetre que declarés en seu judicial i demanar el criteri de les parts.

Què passaria si els agents d’un cos o força de seguretat es presentessin al parlament per detenir Puigdemont? El protocol estableix que Rull ha de ser informat per autoritzar-ne l’entrada o no. Primer, els agents s’han d’identificar davant els Mossos d’Esquadra destinats al parlament. Després hi han d’intervenir l’uixer encarregat d’identificació i el responsable de seguretat, que ha de demanar la resolució judicial als agents. A més, la cap del departament d’Infraestructures, Equipaments i Seguretat ha d’assistir el secretari general de la cambra, que és qui ha d’informar el president del parlament perquè autoritzi o no l’entrada dels agents a l’edifici. En cas que el president autoritzés l’accés de la policia –cosa que no passaria, segons Rull, si la pretensió fos detenir Puigdemont–, els agents haurien de deixar les armes “a l’armari corresponent” i haurien d’esperar l’arribada del secretari general, que els acompanyaria dins l’edifici per fer l’acció corresponent. Els agents haurien de tenir el rostre descobert i, si pretenguessin que se’n protegís la imatge, el protocol diu que s’haurien d’adoptar les mesures que calgués per preservar-los aquest dret.

Les notes jurídiques que acompanyen el protocol indiquen l’abast i els límits de les possibles actuacions de la policia judicial en seu parlamentària. Els lletrats hi assenyalen que no es pot confondre la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària amb la immunitat de seu, de jurisdicció i d’execució. Avisen que la inviolabilitat és la irresponsabilitat penal per les opinions expressades i els vots emesos en actes parlamentaris. Però el parlament no té la immunitat de seu que sí que tenen els edificis diplomàtics, i que hi impedeix l’accés de la policia, sigui judicial o no, i de qualsevol autoritat, llevat de consentiment escrit. Tampoc no té la immunitat de jurisdicció, que impediria que els tribunals adoptessin decisions respecte de determinats llocs; ni la immunitat d’execució, que no permetria que els tribunals hi poguessin executar ordres com la recollida de proves o escorcolls. En canvi, el parlament sí que té una protecció específica en els termes que determina el protocol i que, en el cas de Puigdemont, podrien ser suficients perquè no fos detingut si aconseguís d’entrar a l’edifici.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor