La cineasta Rosa Vergés, Gaudí d’Honor 2024

L’Acadèmia del Cinema Català ha distingit Rosa Vergés amb el premi Gaudí d’Honor Miquel Porter 2024. Els membres de l’acadèmia subratllen que la guardonada ha estat una directora pionera quan no hi havia directores i que va obrir el camí de les cineastes que han arribat les dècades posteriors. També li reconeixen un “activisme cinematogràfic incansable” i el fet d’haver defensat amb insistència la professió i la presència de les dones al cinema en uns quants altaveus institucionals. La directora, realitzadora i guionista de cinema i televisió, membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català d’ençà del 2021, rebrà el guardó durant la gala dels premis Gaudí d’enguany, que es farà el diumenge 4 de febrer.

Rosa Vergés és la primera dona cineasta que rep el màxim reconeixement de la professió, que havia distingit fins ara la trajectòria de Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Ventura Pons (2015) i Francesc Betriu (2020).

També han recollit l’estatueta actors com Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Rosa Maria Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercedes Sampietro (2018), Joan Pera (2019) i Carme Elías (2021), el director de fotografia Tomàs Pladevall (2022) i el cronista cinematogràfic Jaume Figueras (2023).

Llicenciada en història de l’art el 1976 per la Universitat de Barcelona, Vergés va completar la formació a la Sorbona de París. Després va ser actriu de Dagoll Dagom, tasca que compaginava amb l’escriptura de guions i amb la col·laboració amb directors de cinema com Vicente Aranda o Bigas Luna.

També va treballar durant vuit anys com a script, guionista, directora artística i ajudant de direcció amb cineastes com J. A. Salgot, Francesc Betriu, Agustí Villaronga, Francisco Rovira Beleta o Francesc Bellmunt, amb qui va coescriure ‘Un parell d’ous’ el 1985.

L’Acadèmia destaca que en la dècada dels noranta Vergés va formar part de la generació que protagonitzaria un relleu “important” al cinema espanyol, al costat de noms com Álex de la Iglesia, José Luis Guerín, Julio Medem, Chus Gutiérrez, Ana Díez o Enrique Urbizu.

El primer film com a directora, Boom Boom (1990), li va valdre un Goya a millor direcció novella, el Premi Nacional de Catalunya, el premi Sant Jordi de Cinematografia i el Fotogramas de Plata. La filmografia es completa amb Souvenir (1994), Tic Tac (1997), Iris (2004) i La senyoreta Júlia, peça que forma part de l’obra col·lectiva sobre Maria Mercè Marçal Ferida Arrel (2012).

En el camp del documentari ha dirigit El Pavelló de la República, guardonat amb el Premi Nacional de Catalunya, Barcelona, Negatif et Positif, per a Canal Plus France; Alberti, un poeta en la calle; la peça multidisciplinar i col·lectiva García Lorca: De Granada a la Luna o L’Eixample Cerdà, illes en xarxa, entre més. També ha dirigit capítols per a les sèries Per què serveix un marit per a TVE i l’europea Histoires de famille: Maresme per a ARTE. A més, ha fet uns quants audiovisuals institucionals i espots publicitaris.

Rosa Vergés té també una extensa trajectòria en la direcció artística de muntatges teatrals i musicals, entre els quals es troben les cerimònies de l’arribada de la torxa olímpica a Barcelona el 1992, la gala dels catorzens premis Goya, feta a Barcelona el 2000, o “El somni de l’aigua”, per al Pavelló de Catalunya a l’Exposició de Saragossa, el 2008.