Si a mi no m’operen d’apendicitis a un hospital com fa cent anys, per què el meu fill aprèn, amb uns mètodes del segle passat?’ es pregunta irònicament un pare a la porta de l’escola. L’educació ha estat un tema a debat constant durant els últims anys. Ara, el projecte Escola Nova 21 ha reunit un total de 481 centres disposats a reinventar el model educatiu. Aquest nou rumb, promogut per la Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i EduCaixa, pretén ensenyar de manera transversal, oferint a l’alumne noves eines per afrontar els reptes del segle XXI. En aquest nou marc pedagògic es deixen enrere els llibres de text, el timbre de canvi de classe i l’expressió ‘clavar els colzes’.

Les dades mostren que l’Estat espanyol és el país amb més abandonament escolar: un 19,7% dels joves que actualment tenen entre 18 i 24 anys van abandonar l’Educació Secundària Obligatòria prematurament i, per tant, sense cap titulació. Segons el darrer estudi d’Eurostat, Espanya se situa a la cua dels països europeus, obtenint pitjors resultats que Romania, Bulgària o Hongria. En l’àmbit nacional, les Illes Balears se situen amb un 26,9% de taxa d’abandonament, enfront del 20,8% del País Valencià i el 18,7% de Catalunya. L’avorriment i la falta d’aplicació a la vida real dels coneixements teòrics desmotiven un jovent que cada cop es distancia més del model tradicional. Però, què és el que falla?

La nostra societat té una confusió amb quin és el propòsit de l’educació’, afirma el director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory. Segons ell, la intenció de l’educació és aportar un valor afegit a l’individu, fomentant un context transversal. El problema és que professionalment el sistema educatiu s’ha centrat en allò que es pot memoritzar o mecanitzar. És per això, que Escola Nova 21 promou una educació basada en una avaluació competencial, definida com ‘la capacitat d’articular els coneixements per resoldre una situació de la vida real’. Entre les competències clau que estableix la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya hi ha l’articulació d’informacions, el desenvolupament de conceptes, el pensament crític, la cooperació i l’empatia.

El nou projecte educatiu impulsat en un primer moment pels Jesuïtes amb l’Horitzó 2020 entre d’altres centres públics i concerts, i al qual ara s’hi afegeixen els gairebé 500 centres adherits a Escola Nova 21, busca posar l’alumne al centre del sistema. Amb una feina col·laborativa i multidisciplinària, l’alumne no només escolta a classe i ho aplica a casa fent deures, sinó que es relaciona amb els seus companys, descobreix per ell mateix i aprèn, amb un major grau d’autonomia, els continguts curriculars marcats pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat. El resultat no és només  superior respecte la mitjana de Catalunya a les proves externes de la Generalitat, sinó que es mantenen respecte les promocions anteriors de la mateixa escola. A més, les preinscripcions al centre s’han disparat els darrers cursos, duplicant l’oferta de places disponible.

Les Escoles Jesuïtes són les que s’han situat a l‘avantguarda de les reformes educatives. Als seus centres les experiències pilot s’han consolidat amb èxit i, per tant, són un dels referents que justifiquen l’aposta de les escoles adherides a Escola Nova 21. En termes pedagògics, aquest nou sistema que pren força com a alternativa al model tradicional s’anomena ‘aprenentatge per descobriment guiat’. En aquest nou mètode, una part del contingut curricular s’imparteix i s’avalua a través de projectes que tenen en compte les intel·ligències múltiples, duren tres setmanes i es treballa en grups d’entre quatre i cinc alumnes.

La  dinàmica és senzilla: els alumnes fan dues hores de projecte cada matí i l’última cada tarda, en grups de 60. La resta del dia, se subdivideixen en 3 grups de 20 per poder fer les assignatures en un grup més reduït. Aquestes assignatures que necessiten una ràtio més petita són el projecte lector, on es treballa la llengua i el gust per la lectura, francès, matemàtiques, educació física i música. Per la seva banda, les llengües i la ciència queden englobades als projectes generals, dels quals es fa un 20% en anglès.

La transició dels primers cursos de primària cap a la NEI arriba a 5è, quan s’assumeix que ha finalitzat el procés de lectura, escriptura i operacions matemàtiques elementals. Així, pels alumnes que tot just acaben d’incorporar-se a la NEI, aquest curs se’ls ha ofert un joc per endinsar-se en la nova manera de treballar. Cada alumne pren un dau de cartró, enganxa una fotografia seva i dibuixa a les altres cares un escut propi, qualitats positives que els companys li atribueixen, etc. Quan queden tots els daus units, cada classe dissenya i construeix el seu castell, obert a l’entrada de companys d’altres cursos. D’aquesta manera, no només es treballa la intel·ligència espacial o la creativitat, sinó que també es fomenta la cooperació, el treball en equip i els valors d’integració.

El professorat en general valora la nova motivació i l’entusiasme dels alumnes, que assisteixen a classe més contents i receptius. La inversió, subvencionada per la Fundació Jesuïtes Educació i per les mateixes escoles, ha servit per remodelar les aules i formar el professorat en aquest canvi de ‘xip’. Tot i així, no tothom està convençut de eficàcia d’aquest nou mètode. A vegades, tenir un grup de 60 alumnes a classe, especialment a segon d’ESO, és una situació difícil d’afrontar, ja que els preadolescents amb les hormones revolucionades són més reticents a una dinàmica grupal. D’altra banda, hi ha famílies que consideren que l’educació tradicional, que toca més de peus a terra, és la manera més adequada de transmetre i assimilar el coneixement als alumnes. Els pares afirmen que abans es podia seguir el rendiment a partir dels resultats dels exàmens, però ara que s’examinen altres habilitats a banda del coneixement teòric, les famílies consideren que el seguiment acadèmic dels seus fills és més relatiu.

La Generalitat de Catalunya dóna suport a aquests nous projectes, tot i que no destina cap partida especial als pressupostos per finançar les despeses de formació del professorat i d’adequació dels espais. L’aplicació d’aquest nou marc pedagògic serà extensiva als centres del nostre país de forma progressiva, quan els resultats i els fons econòmics permetin ampliar la xarxa de centres actuals. Malgrat això, hi ha escoles que de moment prefereixen observar des de la distància aquests canvis per valorar el seu futur.

El programa Escola Nova 21 s’ha marcat diverses fites a assolir als anys vinent. Ajudar a consolidar el seu mètode a les noves escoles, crear un petit laboratori on posar en comú els processos de canvi entre escoles i sobretot, tenir en compte l’impacte social d’aquest nou model. Segons Vallory, el canvi de model es justifica per la transformació de la societat, especialment dels joves, nascuts a l’era de la revolució tecnològica.

En aquest nou context, el treball competencial guanya pes. Cal educar les noves generacions per poder descriure, comprendre i predir la realitat per acabar analitzant l’entorn des d’un punt de vista crític. Així, l’aprenentatge autònom, i en última instància el sistema alternatiu proposat darrerament, tenen com a objectiu final l’educació i la preparació de l’individu per afrontar el dia a dia d’una realitat canviant, complexa i moderna. Només el temps i el rendiment de les properes generacions inclinaran la balança de forma definitiva. Tot i això, les primeres conclusions corroboren la necessitat de canvi pel progrés de l’educació al segle XXI, on només es contemplen dues opcions: renovar-se o morir.

Centres adscrits a Escola Nova 21 a Barcelona:

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.